En abril de 1970
s’iniciaren els primers contactes entre directius de Ford i el Govern espanyol
–per part de Mr. R. Stevenson, vicepresident de Ford-USA i els ministres López
Rodó i López de Letona–. El 7 de juny de 1973, Mr. Holmes –vicepresident de
Ford Europa– confirmava als diaris que Almussafes era la zona seleccionada. En
aquest període de poc més de tres anys la negociació acaparà l’atenció del país
i aquella història fou àmpliament recollida als diaris.
Durant els sis
mesos posteriors es produí la polèmica expropiació de les terres, la qual
aplegà a passar per moments complicats. Una vegada acabat aquest procés,
s’ocuparen 636 horts amb una superfície total de 270 hectàrees, la quarta part
del terme municipal.
Entre el 19 de
gener de 1974 i el 18 d’octubre de 1976 transcorregueren 1002 dies que foren
el temps invertit en la seua construcció. El dilluns 25 de octubre de 1976 fou
inaugurada por Sa Majestat el Rei En Joan Carles I.
En novembre de 1974
una curiosa correspondència té lloc entre els alcaldes de Caravaca de la Cruz
(Múrcia) i el nostre. El primer li envia 10 paperetes pel sorteig d’un
automòbil per part del Club de Futbol local del qual és president d’honor –per
valor de 50 pessetes cadascuna– per millorar les instal·lacions esportives. El
nostre alcalde li les torna dient “siento tener que devolvértelas, pues aquí
tenemos aún más necesidades...” El nostre Ajuntament disposava aleshores de 6,3
milions de pessetes de pressupost, encara què Ford ja estava construint-se.
Tenia una plantilla de 9 funcionaris: 4 auxiliars administratius, 1 agutzil, 1
guàrdia municipal i 3 vigilants nocturns, la plaça de secretari estava vacant.
Dos anys després
(any 76) i amb un major pressupost –18,6 milions– es dicta una resolució
d’alcaldia referida a la liquidació fiscal per la concessió de llicència
d’obertura d’una factoria de fabricació de motors i muntatge d’automòbils a
l’empresa Ford España S.A., per un valor de 90,6 milions. El Tribunal Econòmic
Administratiu Provincial de València l’anul·là un any després i reduí la taxa a
26,5 milions. L’economia municipal començava a millorar al mateix temps que el
pressupost municipal començava a pujar considerablement i així l’any 77 seria
de 49,9 milions i el següent de 52,5 milions.
Però mentre tant,
què passava a Almussafes?, com anava canviant el poble?... Almussafes era una
localitat agrícola fins eix moment. L’agricultura local havia perdut 3.500
fanecades de terra de cultiu per la seua instal·lació i una altra bona
quantitat pel traçat de l’autopista que s’inauguraria el mateix dia que Ford.
Per altra part, alguns dels seus agricultors entrarien a treballar en l’empresa
quan estiguera acabada, a temps total o parcial. L’ocupació del sector primari
havia passat del 79 % en 1950 al 51 % en 1970 i ara es convertia en 1975 en el
39 %. El sector de la indústria –pel contrari– passava en el mateix temps del
8’5 % al 27 % i 39 % respectivament.
Indústries hi havia
poques encara i la major parts són unitats artesanals i xicotetes empreses. En
octubre de 1974 l’Ajuntament havia autoritzat per connectar-se al clavegueram
de la població a les següents: una fàbrica de pinsos, una de licors i una altra
de confecció; una impremta, una fregiduria de fruits secs, un establiment de
carns congelades i una sala de trossejament de carns. A més, dins el casc urbà
havia una fàbrica d’envasos de fusta, i fora del mateix, funcionava la Formol
des de 1970, entre altres.
Una vegada coneguda
la decisió de Ford, els bancs comencen a establir-se a la nostra població. A
finals de l’any 73 ja es concedeixen llicencies d’obertura a sucursals dels
bancs de València, Ibèric i Saragossà. Al començ del 75, també s’instal·len el
Banc Espanyol de Crèdit i el de Madrid. Ja hi tenien oficines l’actual Bancaixa[1] i la Cooperativa.
Pel que respecta a
les vivendes, es pot dir que fins 1973 la major part són de poques plantes i
segueixen la línia tradicional de la vivenda familiar d’aquells moments. Fins
ara Almussafes havia crescut sobre tot a l’ample. Entre els anys 61 i 73
s’havien construït una dotzena d’edificis, amb poc més de 100 vivendes en
pisos, ja amb la concepció actual. Sobre fotos aèries del casc urbà
d’Almussafes en 1973 es podrien observar les diferencies. Però entre els anys
74 i 76 comença a notar-se ja que “Ford està en marxa”. Durant eixos tres anys
es tramitaren llicencies d’obres d’uns 30 edificis –blocs de pisos– amb quasi
400 vivendes. Ara començava a créixer a l’alt i eren edificis ja de 4, 5 ó 6 plantes,
sobre tot de 5. Aquelles vivendes construïdes majoritàriament a les zones del
“Raval” i del “Pontet” començarien a ser utilitzades prompte per la forta
immigració que suposava la vinguda de la Ford.
El comerç local
també creix i així durant els anys 75 i 76 es concedeixen llicencies d’obertura
d’una boutique, de botiga de calçat, de botiga d’ultramarins, de drogueria,
d’autoservei d’aliments, de sanejament i fontaneria, de joieria, d’instal·lació
de vidre i cristalls, d’elaboració i venda de dolços (2 establiments), de venda
majorista de productes alimentaris, de venda al detall de carns, embotits i
companatge, i de venda al detall de llibres i material escolar.
S’oferten nous
serveis a la població: obertura d’autoescola, perruqueria de cavallers, perruqueria
de dones, per a fonda de servei de menjador i de casa d’hostalers.
Almussafes compta
en eix moment amb una única escola –el Col·legi nacional “Salas Pombo”– que amb
14 unitats i 450 alumnes prompte començarà a créixer (cinc anys després tindria
32 unitats i quasi 1000 alumnes), i una única zona verda –al costat– formada
per una gran pineda. Ambdues amb uns 16 anys d’antiguitat.
El temps estudiat
és un temps de canvis. Està canviant la fisonomia del terme, el casc urbà, les
comunicacions locals i fins i tot canvien les autoritats civils i religioses.
Al principi de l’any 74 es produeix un canvi de la corporació, continuant
d’alcalde D. Vicente Bosch. L’any 75 es canvia de rector, D. Antonio Llopis
substitueix a D. Francisco Magenti per defunció d’aquest. A començ de l’any 76
torna a canviar la corporació municipal i es converteix en nou alcalde D. Ramón
Moscardó. També en l’apartat cultural es canvia el director de la banda de
música, D. Francisco Codina passava a substituir a D. José Mª Alba que havia
passat a dirigir una altra banda.
Fent un repàs de la
correspondència municipal de l’època, arxivada a l’Ajuntament, podem adonar-nos
que una gran part dels documents són notificacions de multes de tràfec, que
l’ajuntament comunica als interessats. En alguns casos tenen un sol destinatari
i en altres més. Després hi ha una gran quantitat d’avisos de notificació
d’Hisenda per a empresaris i particulars. Altres vegades són comunicació
d’ajudes o de pensions. Una part important és també la referida a escrits
relacionats amb l’exèrcit: caixa de reclutes, llistats de mossos, passe a la
reserva, cartilles militars,..
En aquell temps
qualsevol activitat que es fera (obrir un bar, celebrar una festa de tir i
arrossegament o tir al colomí, fer una assemblea de l’APA del col·legi,...)
devia tenir el permís del Govern Civil. La sol·licitud es feia per escrit però
la resposta aplegava de vegades per telegrama.
Amb data 4-2-76 es
certifica que Almussafes compta amb una població de dret de 4.038 habitants,
repartits així: residents presents 4.004, residents absents 34 i transeünts 7
persones. Entre 1976 i 1981 la població experimentaria un creixement pròxim al
26 %, passant a 5.090 habitants.
Aquella immigració
era conseqüència directa de la riquesa que Ford portava a Almussafes i què no
era sols econòmica, constituïa també un tipus de riquesa social, humana,.... i
la localitat passava a integrar persones de dos o més cultures diferents, a més
de dues llengües. La vinguda de Ford suposà sacrificis per a tots, molts
habitants d’ací havien cedit les terres en expropiació i els immigrants,
convertits en “nous veïns” havien deixat terres, cases, famílies, etc.,
“embarcant-se” en una aventura semblant a la que sols 20 anys abans havia
portat a unes quantes famílies de la localitat a terres de Santo Domingo, amb
pitjor resultat.
Vull acabar aquest
estudi amb paraules del corresponsal local de LAS PROVINCIAS d’aleshores, el
meu amic D. Vicente García Castillo, que foren publicades el 7 de febrer de
1974 i que resumeixen molt bé el que passà al començar aquella història: “Al salir a la calle, el fuerte viento
reinante nos trae la humareda de las gigantescas piras, formadas por los
naranjos recién arrancados a poca distancia para ubicar las instalaciones de la
Ford. Por doquier vemos aparecer nuevos establecimientos comerciales y
bancarios, se abren cimientos de nuevas construcciones...”
Les 20 notícies
–“gacetilles”– publicades per ell durant aquells dies són un reflex d’alguns
dels fets que passaren a la nostra localitat.
