diumenge, 18 d’octubre del 2015

ORLA DE LA MEUA SISENA PROMOCIÓ:

Ja fa molt de temps que no fique cap orla. L’última eixí a finals del mes de gener, exactament el dia 31.

Aquesta correspon als anys compresos entre 1995 i 1997, està a punt de fer divuit anys. Fou la segona promoció de sols dos cursos. I recorde, que estaven a un aula de la planta baixa que donava a la pista central del col·legi.


En tercer vaig tindre 18 alumnes i en quart foren els 17 que teniu davant. Com podeu observar les xiques eren majoria i això li donava un ambient diferent al grup. A alguns d’estos/es alumnes els he perdut la pista i no els veig des de fa temps, no sé si encara viuen pel poble, però és cert que cadascun portem la nostra marxa i és difícil coincidir.

Es trobem davant una faena artesanal en la seua confecció. N’hi ha una part pintada per mi per adornar un poc el treball, encara que els colors no eren els més adequats.

Quan puga jo mateix els etiquetaré.

Publicat al Facebook el dia 04-06-2015 

VISTA D’ALMUSSAFES EN L’ANY 1976

El que es veu és una imatge que resum una època passada de fa quasi quaranta anys. A la partida de la Foia estaven construint-ne la factoria de Ford i dins el poble començaven a construir les finques de pisos que després formarien part del nostre paisatge urbà i que servirien per acollir la immigració que provocava.


Cal conèixer el lloc per identificar-ho. Però la foto està treta aproximadament des de l’actual carrer Cano, en la part que dona entrada a un gran solar buit d’edificis, que ha quedat encaixat entre les darreres de les cases del carrer Major i les construccions del carrer Sant Josep.

El bloc de pisos que s’aprecia a la dreta crec que fou el segon construït a Almussafes, hui forma part del carrer Pinar que encara no existeix –sols n’hi ha l’entrada– perquè l’hort de l’Aiora ocupa el terreny. Darrere la tàpia verda per la vegetació que la cobreix es troba una palmera i un poc després es troba la casa de l’Aiora, que tenia una porta que hi donava accés.

Al final s’aprecia la torre de l’església que encara tenia la forma d’aquella època perquè des dels anys vuitanta canvià la part alta. A la part esquerra es veu una construcció incompleta de pisos que crec correspon a l’edifici situat al cantó del carrer de Sant Josep amb el de Vicente Gay. Seria per tant una de les primeres construccions –sinó la primera– d’aquell carrer que amb el temps es convertiria en un dels més llargs del casc urbà, paral·lel al carrer Major.

El camps serien ocupats uns anys després per les construccions de la Finca Roja i les del carrer Sant Josep.

Torne a dir que la imatge forma part d’una col·lecció de fotos que feren uns quaranta joves de vuité d’EGB del col·legi –Salas Pombo en aquell temps–  durant el curs 1975-1976 com a part d’un treball escolar que dirigia el mestre D. Paco Chalmés.

He pensat que ficar esta imatge podia servir per donar-li un poc de marxa a la nostra pàgina que últimament sembla un poc oblidada. Espere que us agrade i si així fora doneu-li al “me gusta”, és la única forma que tinc com a cronista de saber que el que fique és mirat o llegit, perquè us resulta interessant.

Publicat al Facebook el dia 28-05-2015

dissabte, 17 d’octubre del 2015

LES PROVES CANINES D’AGILITAT (“AGILITY”)

Acompanye una fotografia que vaig fer el dia 1 de gener de l’any 2004 en un lloc del poble que hui costaria identificar, perquè amb el temps canvià moltíssim.


En aquella època jo no sabia molt més que alguns amos de gossos els portaven a llocs semblants per ensenyar-los alguna cosa, divertir-se –ambdós– i poc més. Allí n’hi havia diferents obstacles perquè els superaren els animals d’una forma pareguda a les proves que hem vist fer de vegades a cavalls en l’hípica.

Ara coneguem a això per l’anglicisme “Agility” què és el terme amb el qual apareix normalment als diaris. Una disciplina en la qual alguns veïns i veïnes d’aquest poble estan ben posats a jutjar pel bon número de premis que obtenen sovint a les competicions.

Aquell circuit estava situat –per si encara no heu identificat el lloc– al final de la corba que enfilava ja la recta de la Ronda Est entrant des de València en direcció a Algemesí. Darrere es veu un Parc que també desaparegué més tard –almenys en part– per ficar-ne altra construcció, de la qual cosa ja parlaré un altre dia. Ací es veuen dos “barracons” –a alguns els agrada nomenar-los prefabricats– dels que tenien al col·legi Almassaf situats al Parc de les Palmeres i que després foren l’IES Almussafes, tres anys i altres tres, mentre es construïa el col·legi nou primer i a continuació l’IES nou. Quan netejaren el Parc després d’aquell sexenni alguns es quedaren pel poble: al lloc del que parle, al camp de futbol, a l’hort escolar del col·legi, a alguna parcel·la del poble, etc., l’empresa instal·ladora ja havia fet el seu negoci i no estava massa interessada en reciclar-los a un altre col·legi i ens vingué bé... El circuit de la foto desaparegué d’aquell lloc i se’l portaren al Parc Rural.

La “Real Sociedad Canina de España” diu a la seua web que “Las pruebas caninas de agilidad nacieron en el Reino Unido en el año 1977 y están inspiradas en los concursos hípicos de salto. El perro debe de superar un recorrido con obstáculos diversos, siguiendo unas reglas específicas en cada uno de ellos y recogidas en un reglamento de carácter Internacional. El dueño-guía, puede animar a su perro en todo momento, sin llegar a tocarle, ni llevar nada en sus manos...” i continua amb més informació, que podeu consultar en la web:


La informació que sobre “Agility” es replega a la Wikipedia crec que és al mateix temps resumida però prou completa per fer-nos la idea.

Acompanye també la foto que s’inclou a l’explicació de la Societat Canina. És per tant una foto de la xarxa.

Publicat al Facebook el dia 25-05-2015 

BLOG DEL CRONISTA

Sembla que quasi ha passat el tema electoral que ens envaïa .... ja sols falta reflexionar –a qui ho necessite– i demà a exercir el dret de votar amb total llibertat. 

La publicitat de tot tipus ens ha arribat, arriba i arribarà també pel Facebook local. I encara que és mal moment, perquè els caps de setmana el personal sembla agafar-se unes certes vacances d’entrar-hi , jo vaig a aprofitar també per a fer-ne una poca referida al meu blog.



Ja el vaig presentar per ací el 16 de març i algunes persones ja el coneixen perquè entren de tant en tant o ho han fet alguna vegada.

Actualment reuneix 103 de les meues publicacions del Facebook, amb totes les fotos que fique i amb la data en que foren publicades al final de cada article. He passat els meus treballs fins final de l’any 2014.

Ja vaig dir en aquell moment que porta per títol: “Peces per a un puzle històric d’Almussafes”. Torne a ficar-vos un accés directe: http://cecilioalcaraz.blogspot.com.es.

Acompanye un eco de pantalla del mateix amb l’última col·laboració d’hui mateix. Podeu mirar, llegir i també comentar. Reuneix un treball que és exclusivament local, per tant sense interés fora d’Almussafes. Però està fet amb molta il·lusió i va dedicat a totes les persones que vulguen seguir-ho. Per la meua part, jo encantat! I no té publicitat!

Publicat al Facebook el dia 23-05-2015 

FIRA DEL POBLE EN 1958 APROXIMADAMENT

En abril de l’any passat Julia Selma em passà aquesta foto junt a altres de la centraleta telefònica que ficaré en una nova ocasió.


En l’actual avinguda d’Algemesí, calcule que prop de la Sala Patín i el “llavadero” es muntava la fira. Ella tindria uns 10 anys, així que calculant seria de 1958 aproximadament. Les que apareixen, són d’esquerra a dreta: Júlia (ella), Milagros, la mare María Asins i Carmen, o siga, les tres germanes i la mare.

Hem d’agrair a la protagonista per ajudar-nos a recordar coses de la història del nostre poble.

Publicat al Facebook el dia 12-05-2015 

CRÒNICA DE “ELS VIATGES DE TIRANT LO BLANCH”

Estimats amics i amigues. Tinc clar que els caps de setmana no són massa bons per publicar coses al Facebook, però de vegades cal fer-ho si volem que el que es conta siga el més actual possible.

A la pàgina d’Almussafes teniu una crònica del “Concert extraordinari del dia del llibre d’ahir al nostre Centre Cultural”, amb l’estrena mundial i presentació de la partitura original per a banda simfònica realitzada a càrrec de Carles Magraner i arranjada per Gerson Padilla de l’obra titulada “Els Viatges de Tirant lo Blanch”.

Va ser interpretada per la nostra Banda de la Societat Musical Lira Almussafense amb la col·laboració de Capella de Ministrers.


Per tal de complir amb temes del segle XX, acompanye la portada del primer àlbum de Capella de Ministrers, gravat l’any 1989, que es titulava “Música Barroca Valenciana”.

Us invite a visitar l’altra pàgina per que pogueu gaudir de la informació i les imatges, si és un tema del vostre interés.

Publicat al Facebook el dia 26-04-2015 

DESTILERIA DE LEVANTE

Durant molts anys estigué al carrer Major la “Destileria de Levante” de don Fulgencio Alós Asins.  Seria a principis dels anys vint quan es ficà en marxa a jutjar pel que es diu al retall d’un diari –del que no coneguem la marca– però que va eixir publicat l’1 de gener de 1935, tampoc es veu molt bé la referència de l’any.


La imatge que acompanye pertanyia a un almanac de l’època del qual penjarien els fulls dels dotze mesos agafat per unes grapes. Correspon a una bella dona, que he intentat identificar però no ho he aconseguit, no sé si seria alguna artista de cine d’aquell temps.


Crec que al llarg de la seua història estigué situada en dos emplaçaments diferents, ja que fins l’any 1956 figura als anuncis de l’època que eixien als llibres de festes en un número parell –Avenida José Antonio 104, hui carrer Major– i des del 1957 passa a ser imparell, exactament el número 135 del mateix carrer, encara que no apareix a la publicitat.

En l’almanac tampoc figura amb números d’impremta l’any 1958, que sí està escrit en bolígraf, ja que aquest vindria als fulls grapats de la part baixa que no es conserva. El número de telèfon era el 9, això dona a entendre que al poble n’hi havia poc números de telèfon, no sé si arribarien al 30, m’he trobat amb un número 22 de la “fàbrica de fundes de palla”.


A la publicitat diu “Fábrica de Licores, Anisados y Jarabes – Anís y Kola LEVANTE Naranjada natural ALÓS”, però entre totes les especialitats n’hi havia una amb nom prou curiós destinada a aquells que al bar no saben què demanar i diuen “cualquier cosa”… del qual també acompanye l’etiqueta que figurava a les botelles.

He sentit comentaris de que quan instal·laren la Ford en l’any 1976 havia deixat de funcionar.

Des d’ací done les gràcies a Na Rafaela Alós Torregrosa, filla de D. Fulgencio, tant per les imatges que acompanye com per la informació que hui proporcione.

Publicat al Facebook el dia 22-04-2015