CAMIÓ ‘EBRO’ DE SALVADOR ASENSI EN ELS ANYS SEIXANTA

Acompanye una foto de la cabina del camió marca “Ebro” de l’empresa de Salvador Asensi, que era conduit per un veí de Benifaió al qual li deien Pepe “Costelleta” –de malnom–. Correspon als anys seixanta del segle passat. El camió era banc i blau encara que en la imatge això no es veu. A la seua esquerra, sembla haver la part d’una altra cabina de camió, en la qual es pot llegir part del cartell de “(F)errus” – (Almu)safes – (T)l 46. El que està entre parèntesi són deduccions meues, encara que al programa de festes de 1960 apareix un anunci de “Ambrosio Ferrús – construcciones”, cosa que pot confirmar el que deduïa abans.

Al llibre de festes de l’any 2010 vaig publicar un article d’investigació meu sobre la distribució de la llet en l’escola a Almussafes entre les dècades dels anys cinquanta i seixanta. Llet que venia en pols en barrils d’uns cent kilograms de pes, com a part de l’ajuda americana. Entre els anys 1959 i 1961 –almenys– els bidons venien des de València per mitjà de l’ordinari-recader de l’Ajuntament Ramon Lladosa.

Jo deia a aquell article que els que tenien aproximadament la meua edat ho havien viscut a l’escola. De fet, jo tindria tres o quatre anys, vivia a Múrcia, però a la meua escola també es repartia. Portaven de casa un got i una cullera d’alumini amb una mesureta de paper que portava sucre i alguna classe de cacau en pols –menys vegades–  i la dona del mestre s’encarregava de bullir aquella llet en pols i es repartia en classe.

Més tard la llet ja no venia en pols sinó en botellins. Copie un fragment d’aquell article que fa referència al camió de la foto que acompanye: “Un camió d’Asensi portava els botellins de la marca “Cervera” a Almussafes, Benifaió, Albalat, Algemesí, Sueca, etc... , cap a al zona de Terol repartien la de la marca «El Prado» i en altres zones la de «Nutria» i «Alarcón»... També arreplegaven els cànters de llet, en Almussafes al dipòsit de Modesto Soria al Carrer Santa Anna i per altres pobles per portar-la a les empreses que s’encarregaven d’embotellar-les. Aquell camió portà durant els anys 1962-1963 unes planxes xerografiades als laterals amb la propaganda del «complement alimentari» del Ministerio de Educación Nacional”.

La fotografia és propietat de la família Asensi i en eixos dies en que preparava l’article –maig de 2010– vaig parlar sobre el tema amb Mari Carmen i Salvador, ambdós dels fills del propietari de l’empresa en aquella època.

Acompanye també una fotografia de publicitat d’aquell camió i del botellí i un tap de la marca “Cervera” que era transportada fins ací i repartida al col·legi, imatges que procedeixen de la xarxa d’Internet.

 

Publicat al Facebook “Almussafes segle XX” el dia 04-04-2016.

FOTO DE PACO RIBERA: ESCOLA D’ALFABETITZACIÓ

Com no sé bé què està passant us fique la mateixa foto de Paco Ribera en una versió meua, què és una fotocòpia que em passà el meu amic de quinta i col·lega mestre José Luís García, què és el fill del mestre que està situat a la dreta de l’alcalde. D. Enrique García Lahoz fou mestre alfabetitzador a meitat dels anys seixanta.

Adjunte una foto d’un dels meus articles publicats al BIM que parla d’una notícia referida a un lliurament de premis de final de curs de l’any 1965 que també tenia com a protagonista a D. Enrique. La veritat, és que no sé com donava les classes ací, supose que per la vesprada o la nit, perquè ell estava treballant en aquella època en un col·legi de Xàtiva.

No sé segur si en ella apareix Tica Fort –la mare de la meua companya mestra Gisela Giménez–, però el meu amic crec que em comentà que li l’havia passat ella. 

Publicat al Facebook “Almussafes segle XX” el dia 04-04-2016.

DIBUIX ESQUEMÀTIC D’UN MAPA DE LA ZONA FUTURA DE FORD EN 1973

Estem en 1973, el dibuix correspon a la pàg. 11 del diari Las Provincias del dia 15 de maig.

Al peu de la imatge apareixia el següent text: “A finales de abril publicábamos este mapa, preguntando si era esté el emplazamiento seleccionado por la Ford. Semanas después, el lugar punteado sigue «sonando» como el elegido por los técnicos de la empresa norteamericana”

Encara passaren poc més de tres setmanes abans que es fera públic i el dia 7 de juny de 1973, Mr. Holmes –vicepresident de Ford Europa– confirmava als diaris que Almussafes era la zona seleccionada.

Ja sé que estes imatges no tenen mai èxit en les meues publicacions, però són també documents històrics i poden tenir tant de valor com una fotografia bonica en color.

De la pàgina 10 del mateix diari és també esta imatge –que tampoc el tindrà– i que deia al seu peu: “Un pueblo tranquilo que ha pasado a sonar en toda España”. Com s’observa el senyal estava prou deteriorat. Per si algú no identifica el lloc, pense que era l’entrada de València.

Del que la Ford ha significat per a Almussafes crec que no cal comentar res, perquè totes les persones que hi viuen ho coneixen de sobra.

Publicat al Facebook “Almussafes segle XX” el dia 29-03-2016.

EXPOSICIÓ “250 ANIVERSARI DE L’ALLIBERAMENT DEL SENYORIU DE LA VALLDIGNA”

El dilluns 21 de març tindrà lloc la inauguració de l’exposició “250 Aniversari de l’Alliberament del Senyoriu de la Valldigna”, tal com s’anuncia a la pàgina 15 de l’Agenda d’activitats Almussafes corresponent als mesos de març i abril de 2016.

En la meua qualitat de Cronista vaig enviar un escrit a la Corporació municipal amb data de 13 de maig de 2015 comunicant el fet històric que feia el 250 aniversari el dia 24 de març del present any.

Sabeu que com a resultat de les eleccions canvià la Corporació i el 2 de desembre vaig tornar a enviar l’escrit comunicant-ho. En aquell moment faltaven poc més de 110 dies.

Com a resultat de la col·laboració de l’Arxiu Municipal, la Biblioteca Pública, el Centre Cultural, la Regidoria de Cultura i el Cronista s’ha preparat amb molta il·lusió una exposició que reunirà en la sala corresponent del nostre Centre Cultural un dels documents més importants de la nostra història, com és l’original que porta per títol “Libro de Incorporación al Patrimonio Real, de los derechos de Jurisdicción i al Comun i Villa de Almusafes de los Dominicales en el año de 1766” i que constitueix tot l’expedient que va canviar d’alguna manera la vida dels almussafenys i almussafenyes d’aquell moment.

El material és prou delicat i per tal motiu estarà exposat darrere de vidre, però he rebut informació en el sentit de què “aquest document podràs veure’l en imatges digitalitzades o inclòs podràs consultar i tocar, amb les teues pròpies mans, una còpia del mateix que estarà a la disposició dels assistents que vulguen fer-ho”.

Es projectaran els fragments en vídeo de l’obra de teatre “Un passeig per la història d’Almussafes” que es representà fa cinc anys al nostre Centre Cultural amb motiu del 25é aniversari de la seua inauguració i que recullen les escenes relatives a tal efemèride.

Per últim, dir què n’hi haurà un parell de panells informatius que serviran per explicar-nos una part de la història del nostre poble.

En la presentació de la mateixa intervindran diferents persones entre les quals estarà també el cronista, persona que atendrà els propers dimarts i el dimecres la visita dels escolars del CEIP Almassaf i CEIP Pontet que pertanyen a cinqué i sisé curs, als quals se’ls explicarà el tema històric.

Des d’ací aprofite per invitar a tot el poble, que ja acabades les Falles del 2016 i amb la proximitat del descans d’alguns dies de la Pasqua ja en esta setmana també, de segur que tindrà algun moment per a visitar-la.

Publicat al Facebook "Almussafes segle XX" el dia 19-03-2016 i compartit en la pàgina de "Almussafes història recent".

FALLA DE 1973

La foto que hui acompanye és propietat de Salvador Esquer pare, “el tio Peix”, de l’àlbum que em prestà l’any passat perquè escrivira algunes publicacions sobre els orígens de la falla Primitiva. És la foto de la falla de 1973. En la imatge apareixen ell i el seu fill Salva.

En aquell moment Julio Escrivà regentava el Bar Cope i tenia un cunyat de Benifaió que feia falles al qual li deien Ramon. Supose que parlaren i aquell li portà els ninots amb els quals va fer aquella falla, que la veritat llueix prou.

L’emplaçament era a l’actual carrer Llauradors, aleshores –segurament– Francisco Cerdà Reig, entre la porta del bar i el magatzem de la Cooperativa, que actualment s’ha convertit en pàrking de Consum.

M’han contat que a partir d’eixa experiència una dotzena de persones es reuniren en el bar i decidiren fer una comissió fallera i plantar una falla de veritat, cosa que començà a funcionar ja l’any 1974 baix la seu presidència.

Sobre el monument ficava –com podeu llegir– “Junta Local Fallera Almusafes” i als cartells el següent: “Esta falla no ve, a ser res, perquè ha segut pensat y fet, pero al añ que ve sera mes”. I també: “Este bar es chicotet, pero la persona que vullga vindre, sempre tindra el seu puestet”. Hui en dia sabem molt més de valencià que en aquell temps que encara no s’ensenyava a les escoles, però s’entén perfectament.

Amb el nom de “Comision Fallera Almusafes” funcionà els quatre primers exercicis: 1974, 1975, 1976 i 1977. Passant a anomenar-se des de 1978 com a “Falla Primitiva Almusafes”, que ja sabeu que diu al seu banderí que va ser “fundada 1973-1974”.

(Les informacions que he inclós venen de Flora Escrivà, Carmen Bosch i Salvador Esquer, principalment)

M'agradaria que les meues aportacions sobre la història de les falles locals foren estimades d'igual forma per tots els fallers i falleres independentment de la falla a la qual estan adscrites. Perquè em dona la impressió que sols fan me gusta les persones de falles concretes quan es tracta de la seua. I el cronista treballa “debades” per a tots i totes.

Publicat al Facebook “Almussafes segle XX” el dia 17-03-2016.

CARROSSA DE CAVALCADA FALLERA

Darrere d’esta foto apareix escrit el següent: “CABALGATA 1973”. Me l’ha passada estos dies Flora Escrivà, junt a altres que ja aniré ficant.

Si el que està escrit fora real –no sé si es va escriure en aquella època o després– pertanyeria a la “llavor” de la primera falla local i pot ser a la primera cavalcada fallera del poble. La carrossa sembla tenir prou anys. Per si no reconegueu l’emplaçament, en la foto apareix la placa del carrer, en aquest cas diu “Plaza del escritor Vicente Blasco Ibáñez”, que era el lloc habitual on es plantava la falla i on estava el casal.

En aquella època, el pare de la propietària –Julio Escrivà Bonifacio– ja començà a moure el tema d’organitzar una falla i la primera oficial seria ja en 1974, on ell apareixia com a president, com ja comentava ahir.

No l’he retallada del tot perquè s’adoneu de que pertany a una època en que encara les fotos estaven retallades d’una forma irregular i un tant artística. Era una pena fer-ho en rectangle.

Supose que podreu identificar a alguna de les xiques que anaven dalt la carrossa o inclús alguna d’elles podrà fer-ho.

Publicat al Facebook “Almussafes segle XX” el dia 15-03-2016.

FALLA “LA TORRE”

Enguany s’han complit 19 anys des que es plantà la primera falla de la Torre, però el monument actual –que ja està plantat– és el que fa vint. Fou en l’any 1997.

Fins aquell moment a Almussafes sols n’hi havia una falla, la falla “Primitiva”, ja amb 23/24 anys de recorregut, la de sempre, que oficialment començà a nomenar-se així en 1978, després de portar els noms de “Comisión fallera Almusafes” entre 1974 i 1976 i “Falla Almussafes” en 1977. En l’any 1973 no tenia ni nom, però ja va haver-ne una.

Arribà a funcionar també una altra que durà uns tres anys –que calcule fou entre 1978 i 1980– que portà per nom “El Retall” i que estigué fundada per Julio Escrivà Bonifaió a partir d’una escissió temporal de la Primitiva. Julio havia segut el president de la primera oficial, la de l’any 1974 i responsable també de la falla plantada en 1973.

Abans d’això, coneguem un únic intent de fer falla en l’any 1964, que es va arribar a plantar i en els que apareixien –entre altres– els pares de Salvador Esquer pare, conegut com el “tio Peix” –a mi em costa molt dir els malnoms i em causen molt de respecte– i també ell mateix, de ben jove. N’hi ha una foto en blanc i negre d’aquella falla que emulava les que es feien des de principi del segle XX, vestides amb tela i/o roba i que –com hui mateix m’ha dit un artista faller de Benifaió–, imitaven el treballa innovador d’un dels artistes fallers més importants, como fou Regino Mas.

Però torne ja a l’any 1997. Un grup de veïns amb inquietuds falleres volgueren fer alguna cosa “diferent” a la costum que imperava ací –i que per suposat no critique!–, com també als pobles que ens envoltaven i així va nàixer la falla de la Torre. I feren una falla “distinta”, “innovadora”, respecte dels monuments que estaven acostumats a visitar i això gràcies a l’entusiasme d’alguns dels seus components que li tiraren moltes hores a la tasca de construir la seua pròpia falla, elaboraren un llibre de la falla també diferent del que coneixíem fins aquell moment. Incorporaren aspectes de la història local i/o de la Comunitat al seus llibres, etc. Segurament Federico, Carlos i altres –que jo desconec– feren una gran tasca en aquell temps.

Com podeu observar en les fotos que acompanye d’aquella primera falla –l’adulta i encara més en la infantil– l’estil era novedós, els ninots fets artesanalment i vestits amb roba i els materials “prou de casa” –com els mobles mateix– que al final es cremaven com segurament foren un poc els orígens de les falles.

Sols una persona sabia fins ara –i ja ni se’n recordarà– que dins el meu arxiu informàtic conserve diversos documents de la falla datats entre el 8 de gener i el 14 d’abril d’aquell any 1997. Fan un total de 13, que sempre he conservat dins la carpeta titulada “Falla la Torre”, com no podia ser menys. Són documents que es redactaren i els vaig escriure jo al meu ordinador, tant en castellà com en valencià, gràcies a la col·laboració que li vaig oferir en aquell temps al meu amic Matías Salesa Millán que era el secretari d’aquella primera comissió. Acompanye una mostra dels dos primers.

Adjunte també, el primer document històric publicat al llibret d’aquella primera falla, dedicat al metge D. José Bosch, que havia faltat feia el mes de novembre anterior i al qual rendien homenatge col·locant-ho en les dues primeres pàgines de text del llibre.

Encara que jo no vaig nàixer al nostre estimat poble i com a cronista porte quasi sis anys, sempre m’ha interessat reunir i conservar tot el que ha anat fent-se des de sempre ací –i això des que vaig vindre ací en 1980– i fa poc he pogut aconseguir un dels llibres d’esta falla que em faltava, així és que en l’actualitat crec que els tinc tots. Bé! encara em falta l’actual, però és qüestió d’hores!

Però per escriure història, primerament he de conèixer-la de la ma dels protagonistes i sobre esta falla em falta encara reunir molta informació, que supose serà qüestió de temps.

Per a tots els fallers i falleres del poble bones festes!!!. Si l’any passat vaig escriure sobre la falla “Primitiva”, ara li ha tocat –més modestament– a la de “la Torre”, tinc pendent acabar alguna cosa sobre la del “Retall” i ja em dedicaré a la de “Mig Camí”... Una cosa darrere l’altra!

Publicat al Facebook “Almussafes segle XX” el dia 14-03-2016.