RECORDEM: “AGUA PARA TODOS” (02-03-2003)

Qui no recorda aquell lema que durant tant de temps va matxucar les nostres oïdes gracies a una obra faraònica que els nostres polítics en la Generalitat volien fer per transvasar ací aigua del riu Ebre? En el “seu Canal 9” que acabarien tancant va aparèixer moltes vegades. I la frase que un dia declarà el senyor Arias Cañete quan era Ministre de Pesca i Agricultura de: "Este trasvase se hará por huevos y será un paseo militar"? Però el PSOE guanyà les eleccions generals del 2004 i tot es quedà en “aigua de borratges”!, mai millor dit...

Encara no havien inventat la “Fundació Agua y progreso” que vindria l’any 2004 per a què algunes persones feren un bon negoci amb el finançament de la Generalitat... i que deixaria de funcionar l’any 2012, coincidint amb l’arribada del PP al Govern central. Sols funcionà el temps que Rodríguez Zapatero estigué de President del Govern.

Bé!, d’això sembla que ha passat molt de temps i també que ha plogut molt, encara que la realitat és contrària, ja que cada dia plou menys... i sovint ho fa com la tempesta d’esta mateixa vesprada.

La qüestió és que un bon dia ens arribàrem unes cartes com la que acompanye –que encara guarde– invitant-nos a anar a València aquell diumenge 2 de març de 2003 a manifestar-nos per la seua reivindicació i a canvi ens obsequiarien amb dues racions de paella. Les nostres dades les tenien i no era problema enviar-nos la correspondència... tampoc era per diners, en aquella època anàvem sobrats!

La qualitat és escassa al tractar-se d'un fotograma del vídeo

Jo no vaig anar però ací teniu la mostra de la carta i el sobre que em vam remetre,  supose que alguna persona d’Almussafes acudiria a València i gaudiria de algunes de les 121.000 racions de paella –repartides en 401 paelles–  que va cuinar Velarte a l’antic llit del riu Túria en aquell macro esdeveniment reivindicatiu.

Acompanye l’accés directe a un vídeo publicitari de Paelles Velarte que publicaren sobre aquell dia en YouTube en l'any 2012, per si algú té curiositat per veure com es cuinaren aquelles paelles. https://www.youtube.com/watch?v=W2CIxPE7pSU

TARGETES POSTALS SOBRE LA LOCALITAT (i IX)

Amb aquesta/es acabe el tema, referint-me a l’última època de targetes no comercials, entenent per això aquelles editades per l’Ajuntament amb col·laboració del Centre Cultural i que encara que responia a la definició que podrien fer de targeta postal com a “Targeta que se envia por correu, té una fotografia o il·lustració per una cara i un espai per a escriure, anotar l’adreça i pegar el segell per l’altra”, ja no s’usaven amb eixa finalitat. A més eren gratuïtes comparades amb les clàssiques que es compraven als estancs, impremtes o botigues de “souvenirs”,...

Normalment l’organització d’exposicions ha segut el tema de fons de l’edició de targetes postals que ja en la publicació anterior he introduït i sobre tot com una invitació per acudir a les inauguracions que en alguns casos ens arribaven per correspondència. Estes han perdut la possibilitat de ser usades segon la concepció clàssica de targeta postal

Jo les classificaria fonamentalment en tres grups: referides a exposicions diverses en general, per presentar les d’espai de la fotografia –de l’associació local “Fotoclub la Imatge”– i per últim les que fan referència a les de “Història d’una vila” de la qual s’han editat les vuit targetes de les celebrades fins ara, però no ja en l’última inaugurada esta mateixa setmana.

Diverses targetes postals de les editades des de sempre

La major part d’elles usen el text següent: El Centre Cultural d’Almussafes –o l’alcalde/alcaldessa o La Regidoria de la 3a edat,...– es complau en convidar-vos a la inauguració de l’exposició de.... que tindrà lloc el proper dia....

No resultaria fàcil ordenar-les totes cronològicament si les tingueren, ja que en una part prou important d’elles no figura l’any de l’edició acompanyant el període d’exposició.

La targeta que teniu hui davant correspon a la primera exposició que es dedicà fa vuit anys –l’any 2009– a exposar les fotografies antigues replegades baix el nom de “Història d’una vila” que organitza la Regidoria de la 3a edat i s’instal·la a la Llar dels jubilats. Mantenen el mateix esperit de l’anterior publicació, replegar material gràfic local per tal de preservar-ho per què les generacions futures el coneguen.

El tema de la targeta és verdaderament històric, ja què es tracta de l’edifici de la casa castell que fou enderrocada durant el primer trimestre de 1981, que constitueix el símbol que s’arreplega al nostre escut municipal. Mentre investigava sobre aquest tema de les targetes he arribat a pensar en més d’una ocasió que seria el motiu més idoni per una targeta postal comercial en aquella primera tirada de targetes acolorides, però lamentablement eix patrimoni històric artístic “era invisible” per als polítics que ens han governat en dictadura o democràcia i per això ja no existeix.

A la part de darrere figura el text normal de la invitació i com podeu observar ja sols es mantenen les tres línies que es dedicaven en les targetes clàssiques per ficar l’adreça de la persona destinatària.

I acabe ja esta investigació personal feta pública des d’ací, quan em trobe amb la part de targetes més nombrosa i en la qual m’hauria pogut estendre més, bé perquè ja no tenen la consideració de les targetes postals pròpiament dites que he tret en les set primeres publicacions d’esta sèrie, a més de que tampoc vull provocar el cansament de les persones que em lligen, cosa que encara no fan algunes que entren sols al Facebook, però no al blog què és el lloc on la informació apareix completa i amb més imatges.

TARGETES POSTALS SOBRE LA LOCALITAT (VIII)

En les set publicacions anteriors he tret totes les targetes postals que conec, aquelles que verdaderament s’usaven per enviar per correu, jo mateix ho vaig fer amb una igual que l’última –la vista aèria– per a un concurs de l’antiga televisió de Canal 9 en l’any 1998. Puc afirmar-ho, perquè guarde una fotocòpia de les dues cares d’aquella.

La targeta que teniu hui davant fou segurament una de les primeres –sinó la primera–que imprimí el Centre Cultural amb motiu de la primera exposició de fotografies antigues del poble celebrada en febrer de 1994, un material que després seria arreplegat al llibre “Història Gràfica d’Almussafes” que s’edita en 1995.

A partir d’aquell moment i fins ara s’han editat moltes, jo conserve al meu arxiu varies desenes. Les dels anys noranta eren més modestes en allò què es refereix a la qualitat i els colors, sent la majoria en blanc i negre o amb pocs colors, llevat d’alguna dedicada a exposicions de manualitats o ceràmica celebrades al final dels cursos 1995/1996 i 1996/1997 organitzades pels clubs d’arts i oficis i de ceràmica de la localitat.

A la part de darrere de la primera que s’acompanya diu al centre en posició vertical «Ajuntament d’Almussafes. Regidoria de Cultura i Joventut i Centre Cultural Almussafes, amb els dos escuts o símbols identificatius”. La part esquerra que clàssicament s’usava per escriure el text a enviar estava introduïda pel següent text: “HISTÒRIA GRÀFICA D’ALMUSSAFES / EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES ANTIGUES / Del 17 al 28 de febrer 94 / CENTRE CULTURAL ALMUSSAFES”.

Ha segut l’única coneguda per mi que deixava un espai per poder escriure i enviar-la a alguna persona, totes les demés venien tant carregades d’informació que les deixaven completament inutilitzades per ser usades com a mitjà de comunicació, encara que sempre al costat de la dreta han mantingut les tres línies típiques per ficar l’adreça de correus i en alguns casos el requadre pel segell, que  amb el pas del temps també es va perdre. 

TARGETES POSTALS SOBRE LA LOCALITAT (VII)

De les targetes que podrien constituir una tercera època sols puc mostrar una, jo no conec més. Esta deu estar editada a principis dels anys vuitanta, la imatge serà de 1979-1980, perquè hi apareixen ja les piscines i el poliesportiu, entre altres.

Es tracta d’una vista aèria de la localitat pressa en direcció nord-sud. En ella podem observar la poca edificació de les parts nord i l’est del casc urbà, que ja havia començat a omplir-se amb els edificis del carrer Ausiàs March, construïts per Juan Marí Martí –el “Chocolate”– i les edificacions del Raval –crec que de “Construcciones Musafet S.L”– que anava habitant-ne la immigració que portava la Ford. És una vista preciosa, molt diferent a que hui podríem observar. Almussafes ha canviat prou en comparació!!!

A la part de darrere diu «Almusafes. (Valencia). Nº 1 Vista aérea / Vue aerienne / Air view». S’acompanya del logotip rodó de “JDP Valencia – Exclusiva: Estanco Nª 1 – Prohibida la reproducción – Depósito Legal B.40607 - XXV”.

Com en la sèrie anterior, també esta l’usà la falla Primitiva però en 1983 per fer altra rifa de Cistella de Nadal. No sé si s’acabaren les targetes o les rifes, o canviaren estes últimes per altres tipus de materials o suports. 

TARGETES POSTALS SOBRE LA LOCALITAT (VI)

La tercera targeta de la segona època està dedicada a la Plaça Major i la Torre. La democràcia portà el canvi del nom que apareix a la targeta per l’actual. És una informació que figura també al treball “Un viatge pels carrers d’Almussafes, 2a part”, d’Esther Villajos Girona.

A la part de darrere diu «Almusafes. (Valencia). Nº 3 Plaza Caudillo. La Torre / Place “Caudillo”. La Tour / “Caudillo” Square. The Tower». També, el logotip rodó de “JDP Valencia – Exclusiva: Estanco Nª 1 – Prohibida la reproducción – Depósito Legal B.51251 - XVI”.

Com en les dues targetes anteriors, també esta l’usà la falla Primitiva en 1982 per fer una rifa de Cistella de Nadal.

Amb tota seguretat esta imatge és la més vista en esta pàgina, ja que s’usa com a foto de portada des que el dia 25 d’octubre de 2013 Pablo Ballesta la va ficar per tal d’actualitzar la foto que n’hi havia fins aquell moment i que jo desconec. Pablo li va donar un gran impuls a la pàgina en els mesos d’octubre i novembre de 2013 amb l’aportació de 8 fotografies antigues del poble en 35 dies, igualant les 8 publicacions que portava la pàgina en 15 mesos d’existència fins aquell moment.

TARGETES POSTALS SOBRE LA LOCALITAT (V)

La segona targeta de la segona època està dedicada al carrer Major. Continuem en la dècada dels anys setanta, però el fet de que la democràcia portà el canvi de nom de “avenida de Jose Antonio” per “calle Mayor”, com comenta Esther Villajos Girona al seu treball “Un viatge pels carrers d’Almussafes, 2a part”, seria en la segona meitat d’eixa dècada.

A la part de darrere diu «Almusafes. (Valencia). Nº 2 Calle Mayor / Rue “Mayor” / “Mayor” Street». També, el logotip rodó de “JDP Valencia – Exclusiva: Estanco Nª 1 – Prohibida la reproducción – Depósito Legal B.51253 - XVI”.

I en l’any 1982, la falla Primitiva també l’usà per fer una rifa de Cistella de Nadal.

És possible que les xiques que hi apareixen seguesquen conegudes, de fet una persona a la qual li vaig mostrar la imatge fa uns dies em suggerí qui podia ser, la de la dreta,crec.

LES AGENDES ESCOLARS DEL COL•LEGI ALMASSAF (I) – L’ACTUAL

Una cosa tant simple com una agenda no sembla ser important, però quan es tracta d’una agenda escolar si ho és. Fa ja molts anys que descobrírem al centre educatiu “la magnífica ferramenta” que suposa una agenda escolar. L’última –del curs que acaba de començar– ja és la que fa vint-i-set i al llarg de la meua experiència docent jo he treballat en classe amb vint-i-tres d’elles. Té 112 pàgines a més d’altres davant sense numeració i resulta prou atraient per treballar-la. Tots els seus apartats, així com la numeració de cada pàgina o els dies de setmana, els mesos,... estan bilingües, en valencià i anglés.

Sempre he insistit –en aquelles reunions de pares que feia o en les entrevistes personals– de la importància del seu ús diari per part dels alumnes i estava convençut de que servia per facilitar el millor control d’aquells sobre els treballs o activitats del seus fills dia a dia. A més, pensava què en ella devien anar anotades totes les activitats de la jornada escolar, no sols aquelles que l’alumne no havia pogut acabar en classe.

Crear hàbits d’organització sempre és bo en el present, però també de cara al futur. La vida estudiantil és llarga encara que el temps passa ràpid i l’ús de l’agenda no és bo sols per a l’alumne, sinó també pels pares, perquè suposa un dels millors sistemes de comunicació entre ells i el mestre o la mestra. En l’agenda pot anar tot! Ja no fan falta paperets solts per justificar absències, per exemple. Els pares han de controlar que els seus fills/es en facen un bon ús, cosa que obliga a revisar-la cada dia o prou sovint per seguir la seua marxa, així com a per poder controlar si estan complint amb les tasques escolars. Sent el “rotllo”, ara sóc el cronista però mestre ho he segut sempre i això no es perd encara que ja estiga jubilat.

Alumnes amb les seues agendes a la taula

Els 245 alumnes que han passat per la meua aula entre els anys 1991 i 2014, quasi tots durant dos cursos –el que s'ha produït en 11 ocasions sobre els 12 grups tinguts– l’han usada sempre al màxim, perquè la primera cosa del dia era sempre apuntar en ella totes les tasques que anaven a fer amb mi durant tota la jornada i encara quedava espai pels especialistes.

La primera referència a l’agenda escolar la trobe a la reunió del Consell Escolar del 24-10-1991. En l’acta diu que: “està a la impremta l’agenda escolar que confeccionà el curs passat el Departament d’Orientació, que la tindrem prompte i que pujarà a 600 x 500 = 300.000 pessetes. Es repartirà des de tercer nivell”. Acabaven de separar-nos del col·legi Pontet que havia iniciat aquell mes de setembre la seua història i el centre comptava amb 768 alumnes repartits entre trenta-tres unitats, que per grups eren: 6 de preescolar, 25 d’EGB i 2 d’educació especial –era així com es deia–.

Agenda que apareix en la foto anterior

Acompanye una foto amb alumnes, que per la seua edat ja són graduats del curs passat en algunes carreres universitàries. La vaig prendre el dia 18 de setembre de 2003.

Continuarà...