Ja fa dues setmanes que vaig començar a ficar els
cartells de falten 40, 35, 30, 25,... dies!!!. No es fiqueu nerviosos/es per la
inquietud de saber,... que vaig a explicar-ho ja, portava idea de deixar la
incògnita quasi fins el final de termini, però si així ho fera no podria avançar
el meu treball. El dia 1 de març de 1820 va morir a Cremona –Itàlia– i per tant
es compleixen 200 anys justets, el segon centenari de la seua mort. En document
meu del dia 23 de gener de 2011 i dins el títol “Temes pels propers anys”
figura el següent text: “Any 2020, 2on
centenari de la mort d’Antoni Ludenya”.
El dia 30 de maig de 2019 em va dirigir al nostre
Ajuntament fent algunes propostes per tal de commemorar la data ajudant a ficar
en valor la figura del nostre il·lustre veí. No vaig a explicar-ne el seu
contingut perquè acompanye còpia del
document presentat i el podreu llegir al complet.
I la
resposta al meu porta la data del 17 de juny i també consta de dues pàgines,
aquest no el vaig a reproduir i sols el resumiré. Prové de la Secretaria
General i està elaborada a partir de la informació d’un tècnic on s’assumien
dins els antecedents que: “És coneguda pels responsables de
l’Ajuntament i el Departament de Cultura la vida i obra d’Antoni Ludenya..., /// des del
departament de Cultura, valorem molt positivament la proposta del cronista de
fer una posada en valor del personatge... /// degut a l’exercici del dret a la
democràcia, ens trobem en un procés de renovació de la gestió de
l’administració pública... canvis en els responsables de les regidories... /// És
important recordar que el nou equip de govern és el responsable de destinar els
pressupostos destinats a la cultura... /// hi ha qüestions plantejades que han
de proposar-se a consells sectorials de participació ciutadana... /// la
proposta que ens fa el cronista haurà d’estudiar-se, a més amb la càrrega de
treball d’este departament en estos moments... acabant la programació i
contractació de les Festes Locals... haurà de començar a estudiar-se en el mes de
setembre”. Després, es resolia
en: “tenir en compte parcialment el
suggeriment presentat... /// informar a la persona interessada que en
l’actualitat ens trobem en un procés de renovació de l’administració... /// agrair
la seua col·laboració... /// i notificar-li la resolució”. ( /// significa
separació de paràgrafs). He d’aclarir
que si no haguera presentat l’escrit en forma de queixa o suggeriment encara
estaria esperant eixa resposta.
En resum, prou text per a quedar-me com estava en
un principi. Venia a ser segons la meua
modesta opinió una forma de “rebuig total”. No podia esperar molt més, però
per deixar de fer la meua tasca no seria.
Segurament el que plantejava era un tema baladí, sense cap importància per a altres
persones. És possible que sols siga important pel Cronista?. I arribarà el
dia 1 de març i no es farà res oficial, per a què? Jo sí que vaig a fer-ne, no
necessite una sala del Centre Cultural per a parlar al poble, almenys a qui em
vulga escoltar, crec que per ací em llegiran més persones –si volen– que les
que acudirien a una conferència.
Hi ha qui desconeix
qui fou Antonio Ludenya i tampoc necessita saber-ho, una persona morta fa dos-cents
anys, que no ha eixit en cap llibre dels que hem estudiat –els que ho hagen
fet– per a què serveix?, què pot aportar-nos ara?, a més, qui va a entendre res
dels seus quinze llibres sobre matemàtiques, mecànica, física o filosofia si damunt
de ser matèries complicades estan escrites en llatí o italià? Això li lleva
importància a l’autor? Igual es podia haver editat un traduït i repartir-ho a
tot el poble per l’aniversari... que il·lús és el Cronista! Però un centenari
es compleix cada cent anys i al proper cap de nosaltres estarà.
Gràcies que
alguns s’assabentaren abans del final del segle XX i ficaren el seu nom a una
Ronda de circumval·lació, per cert amb poques vivendes, perquè els edificis que
n’hi ha són majoritàriament públics d’oci i/o “descans etern”. I per això, a
algunes persones els sona el nom. Però molta gent la creua per anar al
cementeri i tornar, visita la fira de juliol, acudeix a les matinals moteres o
a alguna revetlla de la pista polivalent i pense que molts desconeixen el seu
nom.
Sembla que
la història local sols l’interesse al Cronista, sóc un poc rar, ja
m’interessava quan encara no hi era, per això en agost de 1999 vaig informar a
l’autoritat municipal de que l’any 2000 es complien els 750 anys de l’atorgament
de la primera Carta Pobla, per si volien tindre en consideració el tema per
l’organització d’algun acte de cara a aquell moment històric. I les autoritats
es ficaren a treballar, muntaren una comissió a la qual m’invitaren junt a
altres persones, s’organitzaren actes de cara a aquella celebració repartits al
llarg de tot l’any i després s’executaren. Vaig avisar amb menys temps que ara,
però sobrà, per què n’hi havia voluntat. Un dia us contaré això. Ara no calia
muntar cap comissió, ni tractar el tema en cap dels Consells que devien opinar
sobre les meues propostes –llevat de l’almanac o les beques per a estudiants
que investigaren–, de fet i tal com jo esperava que passara ni s’han
presentades a eixos Consells, ni en cap lloc. Han passat cinc mesos des de
setembre i el hashtag #SalvenElPlaneta
queda molt bé a tots els fulls de l’almanac municipal, millor que el de #AlmussafesConeixAntoniLudenya.
Però aquest és meu i jo treballaré per ajudar a què millore el coneixement del
personatge local!
Pensava que el fet d’arribar
el segon centenari de la mort d’un almussafeny “universal” podia ser motiu
d’una celebració, d’organitzar uns dies per treballar
la seua desconeguda figura, per acostar-nos a la seua obra, per ficar-la en valor,..
–igual el terme universal és gran en algun sentit, però jo ho crec. A l’Índia
fan facsímils d’algun llibre seu per encàrrec i mira que està lluny i més
encara del personatge–, no eren activitats pel lluïment del que escriu, que al
final li tocava tota la responsabilitat del treball, perquè ací ningú més
treballa debades. Però a Almussafes no sembla haver la suficient sensibilitat
per la història i menys encara per la investigació històrica.
La prova
està als pressupostos municipals. Des de l’exercici 2011 figura una quantitat sempre
igual de 3.000 euros en concepte “Premis
i beques.- Promoció cultural”, que en observacions especificava fins l’any
2019 que són per a “Premis fotografia,
poesia i concurs d’investigació”, però s’ha invertit “zero euros” en concursos
d’investigació i així ja deu anys seguits –en realitat crec que estem així
des de 1995–. Els pressupostos de tota la dècada sumen un total de 142,4
milions d’euros si comptem el 2020, que en pessetes serien 23.693,37 milions, si
no m’he enganyat sumant.
A partir d’ara i fins la data aniré donant a
conèixer alguns aspectes sobre la seua vida i obra que porte investigant des
d’octubre de 1999, no intensivament, perquè ja us he dit que porte molts temes
a l’hora i poc a poc van fent-se coses. Espere no cansar massa els meus lectors
i lectores.
Si puc contribuir a que algunes persones se
n’adonen de la importància de la seua figura, em donaré per satisfet. Però s’ha
perdut una gran ocasió per donar-li oficialitat al tema. Antoni Ludenya s’ho
mereixia i Almussafes també!
