ESPORT ESCOLAR EN ELS ANYS VUITANTA (i II)

Deia el dia anterior que el curs 1984-1985 José Vicente Roig Magraner havia segut contractat per l’Ajuntament per donar educació física als alumnes de 2ⁿ a 8^é nivell d’EGB del col·legi Almassaf i treballaria ací fins el curs 1989-1990, un total de sis cursos en que la matrícula passava de 1.000 alumnes. Vaja per a ell el meu agraïment per la informació i fotos que em va subministrar, material que ha servit per elaborar estes publicacions.

També digueren que altres mestres del centre, com: Isabel García, Ximo Martínez, José Candel, José Luís Ull,... ajudaren a preparar una sèrie d’equips de diferents categories i esports, eren: de basquet, voleibol, minibàsquet, handbol i futbet.

Els cursos següents continuen amb la seua participació als Jocs Esportius de la Generalitat Valenciana i obtenint-ne premis. El de 1985-1986 les xiques de minibasquet que entrenava Ximo Martínez foren les campiones provincials.

I aquell equip de futbol sala format per alumnes que havien quedat campions provincials d’alevins dels III Jocs Escolars en 1984 continuaren progressant i millorant, ja des de la categoria d’infantil.

El curs 1985-1986 es quedaren a les portes del triomf, perdent en la final. El curs 1986-1987 quedaren: campions comarcals, campions provincials i subcampions autonòmics.

I ja el curs següent, 1987-1988 revalidaren els èxits de l’any anterior i foren campions comarcals, provincials i autonòmics. La fase final dels Jocs fou en la Universitat Laboral de Xest. I guanyaren àmpliament als equips contraris: Almazaf 3 La Rambla 1, Almazaf 9 l’Alcora 1 i Almazaf 6 Diputació 2.

La composició de l’equip de futbol sala fou la següent, segons la notícia de diari que s’acompanya. Són d’esquerra a dreta en la fila de dalt: Pedro Sabater, Vicente Magraner, Toni Iborra, Ramón Caro, José Vicente Roig –entrenador–, Quique Navarro, Paco Duart i Manolo Barverán. I en la fila de baix: Inocencio Gómez, Juan Carlos Rodríguez, Aurelio Salvador, Enrique Benavent i Emilio Arbona.

He d’agrair també a Aurelio Salvador el que em passara la notícia del diari en abril de 2009 amb motiu del cinquantenari de l’escola. Per cert, la noticia del diari no sabem de quin és ni té la data.

   

Acompanye també algunes fotos d’aquells moments, així com fotos que substitueixen les fotocopies de les “pegatines” commemoratives dels Jocs del curs 1984-1985.

Es possible que la informació que hui aporte estiga incompleta perquè n’hi haguessin altres equips o disciplines que destacaren en aquella dècada, jo no ho sé tot. Però sempre la podeu ampliar amb els vostres comentaris i/o fotos.

Publicat al Facebook el dia 22-09-2015.

ESPORT ESCOLAR EN ELS ANYS VUITANTA (I)

Abans de començar, dir que en l’època en que estigué de director Vicente Duart Tasa, entre els anys 1966 i 1980, també es donaren en escola una gran quantitat de manifestacions esportives, però d’elles m’ocuparé en un altre moment.

 

En l’any 1984 l’Ajuntament contracta un professor d’educació física –a l’igual que tenien un altre de música i una psicòloga, pagats pels pressupostos municipals–. Estaven en la segona legislatura de la democràcia i eren alcalde Vicente Escrivà i regidor d’educació Jesús Gil, respectivament. En la documentació escolar de l’època –curs 1984-1985– apareix aquell professor –José Vicente Roig Magraner– dins el concepte de  “profesores no numerarios”.

 

Aquell curs tingueren un total de 1.021 alumnes i Roig es va integrar al departament que anomenaven “Dinàmica”, coordinat per la mestra Isabel García.

Amb l’ajuda de diversos companys del departament: Isabel García, Ximo Martínez, José Candel i Manuel Fraile, a més d’altres, com Joan Rovira, Amparo Micó i José Luís Ull, començaren a preparar una sèrie d’equips de diferents categories i esports, eren: de basquet, volei, minibasquet, handbol i futbet.

Començaren a participar en els III Jocs Esportius de la Generalitat Valenciana en la seu comarcal de Sueca. Després organitzaren el “Campionat escolar comarcal Ribera Baixa” que es celebrà a Almussafes el dia 1 de desembre de 1984. I més tard vindria l’organització també ací dels III Jocs Esportius Escolars de la fase provincial “Futbito” en categories “aleví i infantil” en maig de 1985, amb almenys dues jornades, una el dia 11 i l’altra el 26.

L’equip de futbet format per alumnes de 5é i de 6é quedaren campions provincials d’alevins d’aquells III Jocs Escolars. L’equip estava format per: Ino, Pedro, Elies, Marcos, Quique, Antonio, Mauri, Juan Carlos, Emilio, Vicen i Edu.

Acompanye algunes fotos d’aquells dies. Així com una fotocopia de les “pegatines” commemoratives que es repartiren, que eren en color. La de desembre en verd i la de maig, crec que era roja.

  

Publicat al Facebook el dia 15-09-2015.

SOCIETAT MUSICAL LIRA ALMUSSAFENSE EN 1977

Com demà és el dia de Santa Cecília, vaig a obsequiar-vos amb una còpia del programa d’actes de la festa de fa 38 anys. És un dia important per a mi, però ho és molt més per a la música i per suposat per a la Societat Musical “Lira Almussafense”.

He consultat la pàgina web de l’Ajuntament d’Almussafes a l’igual que ho vaig fer l’any passat i dins ella la fitxa d’associació que la Societat Musical Lira Almussafense inclou. Es diu que es fundà en l’any 1930 i que compta amb 364 socis, no sé si n’hi haurà canvis respecte a les dades del 2014, que ficava el mateix.

Encara que s’assenyala l’any 1930 com el de la fundació, us copie el text que escriu el metge Bosch al seu llibre “Almussafes. Noticiario histórico costumbrista”, en el qual diu que “A últimos de julio de 1928, don Salvador Aguado Iborra, tuvo la inspiración de crear una banda de música. Con el permiso y apoyo de las autoridades, se notificó por pregón la idea al vecindario, rogando a los interesados en participar, que pasaran a inscribirse. Se inscribieron unos cincuenta jóvenes, a los que don Salvador auxiliado por su hija Obdulia, impartieron clases de solfeo durante ocho meses, tras los cuales quedaron 41 educandos decididos a ser músicos. Se acordó la compra de instrumentos, en la casa de don José Penadés de Valencia y se iniciaron las clases instrumentales. El domingo de ramos de 1929, hizo su presentación ante el vecindario la nueva banda, con el nombre de «Lira Almusafense», celebrándose una misa a la que asistió en formación la banda, haciendo pasacalles por la villa, antes y después de la ceremonia…”.

Aprofite per comentar què és una pena que un dels únics dos llibres que tenim de la història del nostre poble estiga esgotat i per tant no puga arribar als veïns i veïnes que pogueren estar interessats en tindre’l. L’altre també ho està pràcticament.

Però continue amb el tema. Ja l’any passat explicava algunes coses sobre els programes publicats per la Societat durant el segle XXI, per arribar a la conclusió de que des de sempre s’han editat programes de la festa de la patrona, encara que hagen segut més modestos. Si alguna persona està interessada en llegir o rellegir –si ja ho feu– el meu article de l’any anterior pot fer ús del següent enllaç: http://cecilioalcaraz.blogspot.com.es/2015/05/societat-musical-lira-almussafense.html

En l’any 1977, com podeu observar a la còpia que presente, els actes en honor de Santa Cecília es celebraren els dies 3 i 4 de desembre, dissabte i diumenge respectivament. En la pàgina 2 es parla de la proclamació de la Reina de la Música 1977-78 que fou aquell any la senyoreta Maria Dolores Duart Barberán, amb una cort d’honor de quatre xiques més.

Els actes foren prou semblants als actuals: passacarrers o cercaviles, sopar de socis i sòcies, proclamació de la reina, replegada dels nous educands i la missa solemne. Tot això, a més del tradicional concert a la patrona. En aquella època La Societat Musical estava instal·lada al carrer Santa Anna.

Però si alguna cosa té aquest programa d’actes diferent al de 1975, per exemple, és que conté una xicoteta història de la Societat, explicada en tres relacions de músics, amb els anys d’incorporació i els instruments que tocaven, la primera del president i els músics fundadors, la segona una relació dels educands que s’incorporaren a la Banda el 4 de juny de 1997 i l’última la dels educands que anaven a incorporar-se per la festa de Santa Cecília, també de 1977. Inclou també dades sobre músics que actuen a la Banda encara que són de fora, pel fet de residir al poble i de músics que actuaven com a professionals en altres bandes. Una bona quantitat d’aquells músics ja no estan a la Banda, sobre tot perquè ja eren majors en aquella època i moririen. En altres casos, la deixaren per diferents motius. Per exemple, Juan Pla Benavent –del que vaig parlar al llibre de festes últim per la seua pertinença a la Banda de l’Empastre– sé que la va deixar per malaltia, sinó no l’haguera deixat mai.

Com l’any passat, el fullet de 1977 que acompanye me’l passà el meu amic Vicente García Castillo. Va ser imprés per Gràfiques Villalba – Almussafes.

Ja sé que les fotos il·lustren molt més que els documents presentats però no en tinc cap.

Publicat al Facebook el dia 21-11-2015.

HOMENATGE A LA PAELLA (i III)

Deia el dia anterior que el fet de perdre el Parc Central part de la pineda i per tant d’ombra, feia necessari ficar “toldos” per poder dinar millor aquelles paelles que es feien als llocs prèviament determinats per les nostres autoritats.

En 1997 es va produir un canvi de govern local, passant a ser alcalde Josep Chaqués i aquell “XVIII Homenatge a  la paella” encara es va celebrar al mateix lloc i en la forma tradicional.

Però a l’any següent –1998– l’emplaçament es va traslladar al Carrer Major, pense que també s’instal·laren “toldos” i afegiren una novetat que feia canviar completament la concepció clàssica. L’esquema era el mateix de sempre, però de fer les paelles s’encarregaria “el prestigiós cuiner Galbis” –com deia al programa de festes–, aquelles paelles gegants de les que ja havien tingut una mostra en la festa de fi de curs del col·legi Almassaf en juny de 1994 i que els alumnes es menjaren asseguts en terra, cosa que es veu en una foto que s’acompanya. No era una còmoda posició però això s’arreglaria en ocasions posteriors, ja amb més pràctica organitzativa.

En la paella de 1999 va faltar menjar. Fou molt difícil d’entendre. Jo mateix em vaig quedar sense provar-la. Acompanye la foto d’una taula en que estaven mestres, don Paco Chalmés estava al meu costat i ell dinà paella però a mi no m’arribà. En la foto estem quasi tots distrets, però... i va ser l’últim homenatge a la paella que feren a les 14:30 hores, aproximadament.

Ja en l’any 2000, la festa es traslladà a la nit. El dinar s’havia convertit en sopar i aquest començaria aproximadament a les 22:30 hores. Acompanye foto del programa de festes, que correspon a una paella gegant cuinada per la nit dins el col·legi, supose que a final de curs de feia menys d’un mes.

Aquelles convocatòries –i algunes més posteriors– tingueren com a protagonista les paelles gegants de Galbis, però des fa uns quants anys n’hi ha una part mínima de paelles cuinades al mode tradicional per alguns grups de persones que s’estimen més fer-la que simplement sopar de l’altra. Aquests grups solen fer-la al carrer València.

Però, si un any va faltar paella, en l’última convocatòria fa sobrar i molt, almenys al sector en que jo estava. Després de ficar una bona quantitat de plats per que la gent repetira –com sí que vaig fer jo–, acostaren el contenidor per abocar la que quedava a “la paella” –utensili metàl·lic on es cuina– i poder netejar-la. Em va semblar un tema lleig. No entenc què va fallar, perquè em sembla que la gent va respondre i les taules estaven plenes de gent...

Malgrat això, que no deixa de ser una anècdota més, l’organització ha estat sempre molt bé, les taules numerades, els taulons de cada sector amb la distribució de les taules, el repartiment de les caixes en els diferents sectors,...

Acompanye també fotos de com es veu des de dalt la distribució de les taules al carrer Major. Correspon a l’any 2014. És una forma distinta de veure les taules i un privilegi per a les persones que viuen en un pis alt del carrer Major.

Publicat al Facebook el dia 16-08-2015 i compartit a la pàgina de RIBERA PARLA, tens molt a contar!.

HOMENATGE A LA PAELLA (II)

Deia el dia anterior que aquest acte no sempre ha segut així, sinó que ha evolucionat amb el pas del temps en la forma i en el lloc.

També digueren que havia començat en 1980 al Parc Central i allà es va celebrar fins l’any 1997.

Al principi n’hi havia molta ombra. Quan jo vaig arribar l’any 1980 la pineda estava prou completa i podies creuar el Parc pràcticament sense que et pegara el sol, malgrat que ja havien aclarit els arbres a final dels anys setanta. Si li ho pregunteu a José García Moreno –el tio Pepe “Roscat”–, ell podrà informar-vos de la quantitat de “tocons” de pi que li tocà traure quan començà a treballar de peó de neteja per a l’Ajuntament, abans d’entrar a treballar dins l’escola, encara que no recorde bé si les havien tallat en aquell temps o eren tocons que ja portaven anys sense traure.

Els anys 1994 i 1995 són horribles per a la pineda, ja que en diferents tales cau una bona quantitat de pins, és el sacrifici que comporta la remodelació d’un Parc que portava ja més de trenta anys des que el feren i segurament en l’origen els arbres s’havien plantat en demesia i sense un concepte clar de jardí i sí més com a bosc.

Conforme l’ombra va disminuint cal ficar “toldos” per tal d’aguantar el calor al mateix temps que es gaudeix de la paella i que la festa continue ja convertida en una tradició.

El dia anterior vaig explicar el procés organitzatiu de les paelles. El lloc on es cuinaven anava canviant conforme passaven els anys, així en 1981 es feu on ara està el Parc de les Palmeres, en 1982 en el solar de la Casa de la Cultura,...en 1986 es diu que “la elaboración de las paellas se realizará en el lugar que habilite el Ayuntamiento, donde se dispondrá por el mismo la leña y el agua potable”,...

El protocol del repartiment dels ingredients és sempre el mateix i es fa al costat de l’Ajuntament. Es fa el mateix matí de les paelles per rigorós ordre d’inscripció. Es crida pels altaveus al responsable i es va “cantant” –com si fora la loteria– tot el que li donen a cadascú/na, acudeixen proveïts de bosses o caixes per replegar-ho tot i altres membres de la taula ajuden en la tasca.

La publicació anterior va provocar prou comentaris que resumien els nostres records i així la meua amiga Maria Angeles Domingo Ferrer  deia en un, com a exemple: “Jo recorde que es repartia el genero a l’esquerra de l’ajuntament i ficaven uns tablons com a taules i en un micròfon cridaven el número i nom del responsable i deien dos pollastres, un conill i mig pato, i en bolsos te posaven els ingredients i n’hi havia un camionet amb melons d’Alger, te donaven enciam, una ceba, dos tomates, cacaus, tramussos i una bolseta de olives sense pinyol, les culleres de fusta, plats i gots de plàstic, l’oli d’oliva!”. Era la idea, jo sols he corregit algunes paraules.

Quins records tant bonics!!!, eix semblava era el pensament comú dels que feien els comentaris.

Hui fique un parell de fotos més del dinar de 1981 i una de les culleres de fusta i una forquilla que es donaren entre els anys 1981 i 1986, els objectes reproduïts són propietat del meu amic Michel Iborra que és també l’autor de la foto, encara que jo li he llevat el fons. També la imatge d’un tocó d’arbre treta de la xarxa.

...Continuarà.

Publicat al Facebook el dia 06-08-2015.

HOMENATGE A LA PAELLA (I)

Fa menys d’una setmana que celebràrem al carrer Major el XXXVI Homenatge a la paella com ve fent-se a aquest lloc des de fa una bona quantitat d’anys, exactament des de 1998, fa 17 anys –el primer fou l’homenatge XIX–.

Però no sempre ha segut així. L’acte ha evolucionat amb el pas del temps en la forma i en el lloc. Començàrem a fer-ho l’any 1980 al Parc Central.

En 1981 les inscripcions es feren al “cos de guardia”, crec que es trobava a la part baixa esquerra entrant a l’Ajuntament, aquell any fins les 14 hores del dia anterior. Poc de temps si tenim en compte que ho havien d’encarregar i tenir-ho tot a punt per repartir-ho el dia següent a partir de les 11 hores, encara que en aquella època serien menys les persones que s’apuntaven.

El responsable detallava el número de places a l’hora d’inscriure’s, els participants acudien a pels ingredients en l’ordre de la inscripció, havien d’estar proveïts de “caldero i ferros” i calia guisar les paelles en la part lliure de l’antic camp de futbol, supose que era on ara està el Parc de les Palmeres.

La beguda anava pel compte dels participants. Crec que els donaven alguns fruits secs per a picar i pense que es repartien melons d’alger, no sé si des del principi.

Les taules estaven numerades i el personal es ficava les cadires, que de vegades nugaven amb fils o cordetes per subjectar-les i que no se’ls agafaren.

El menjar de germanor començava sobre les 14:30 hores i a la sobretaula hagué micròfon obert per que els afeccionats locals que volgueren ens delectaren amb les seues dotes musicals.

El Parc Central era en aquella època una de les los dos pinedes més grans en mig dels nuclis urbans dels pobles de la Ribera. L’altra estava a Carcaixent. Així m’ho digué uns anys després Vicent M. Pastor fotògraf del diari Levante, supose que tindria raó. N’hi havia ombra per gaudir de la paella en companya d’amics i amigues.

Jo vivia al carrer Llauradors en les cases de mestre que n’hi havia al cantó amb l’avinguda de Paral·lel, aproximadament on ara estan els contenidors soterrats. I els veïns d’enfront, Ramón Bosch i Carmen Esplugues ens invitaren a participar amb ells.

He inclòs alguna foto de la nostra taula al Parc i un altra que crec correspon a la família del Pepe Blay.

Algunes de les informacions que aporte corresponen al llibre de festes d’aquell any.

...Continuarà.

Publicat al Facebook el dia 31-07-2015.

HUI FA 79 ANYS

Hui fa 79 anys que les autoritats de la República –per part d’Emilio Baeza Medina, “Director general de Primera enseñanza”– firmaren una Resolució Ministerial  que aprovava el projecte de construcció per part de l’Ajuntament d’Almussafes d’un Grup escolar amb 18 graus –espais, 12 per a alumnes i 6 per a altres dependències– i es concedia una subvenció de 216.000 pessetes. La Resolució seria publicada al BOE de l’època –“Gaceta de Madrid”–, Núm. 207, pàg. 838 de data 25 de juliol de 1936. S’acompanya document fotocopiat i el mateix, però transcrit per mi en l’any 2000.

Es tractava d’un projecte redactat per l’arquitecte D. Enrique Pecourt Betés, per construir directament un Grup escolar amb 5 seccions per a xiquets, 5 per a xiquetes i 2 per a pàrvuls, a més de 2 sales per a treballs manuals, biblioteca, cantina escolar, inspecció mèdica, departament de dutxes i gimnàs. La subvenció era de 12.000 pessetes per grau.

Hem d’explicar que ací n’hi havia un problema educatiu derivat de la falta d’edificis escolars municipals, ja què sols tenien un al carrer de Sant Vicente construït en 1867, amb una escola de xiquets i una casa de mestre. A més de disposar en lloguer de les dependències de la torre, que no reunien unes bones condicions.

En 1929 ja s’havia redactat un primer projecte de construcció escolar del que s’acompanya dibuix de com anava a ser la façana, semblant al que sí es construí en Benifaió.

Al moment de la firma i publicació a la Gaceta de Madrid feia 4 i 7 dies –respectivament– que havia començat “l’Alçament nacional” i la Guerra civil posterior ho deixà tot en res.

Aquells fets frustraren moltes il·lusions i entre elles les de millorar l’ensenyament al nostre poble. Haurien de passar vint-i-dos anys perquè es construira un Grup escolar nou per part de l’alcalde Enrique Duart Tudela, però ni molt menys arribaria a tenir les prestacions que oferien els projectes de 1929 i 1936.

Publicat al Facebook el dia 22-07-2015 i compartit a la pàgina de RIBERA PARLA, tens molt a contar!.