Comence ací una sèrie que no sé quan acabaré, però de moment parlaré de
mestres que treballaren al nostre poble durant el segle XIX.
Fa tant de temps que no podria ficar-la ni en la pàgina d’Almussafes Segle XX,
per això la fique en la meua biografia.
És el primer nom de mestres que he trobat en les meues investigacions sobre
el magisteri i l’ensenyament a Almussafes. Fou el dia 18-07-2012 quan en una
visita a l’Arxiu de la Diputació de València la vaig trobar dins un grups que
portava el títol de “Magisterios provistos
en el año 1847”, eren un total de 38 en tot l’any i allà estava Dª Tomasa
Beneito en el número 35 del llistat on dia Almusafes, de niñas, 28 Octubre, al
costat del seu nom.
 |
| Escrit de l'alcalde comunicant la vacant |
Podem saber poques coses d’aquella mestra que fa ja 170 anys que estigué al
nostre poble, feia sols 8 anys que s’havia inventat la fotografia i no crec que
Dª Tomasa poguera fer-se alguna en aquella època, per tant no n’hi ha res que
ens indique com era.
El dia 24-02-2016 vaig estar en aquell mateix Arxiu una altra vegada –he
anat més– i vaig trobar diversos documents sobre aquella mestra, reunits en un
grup amb diversos fulls cosits que es deia “Expediente
instruido para la provisión de la enseñanza de niñas de Almusafes”.
En eix expedient n’hi ha un document firmat per Peregrín Linares –alcalde–
on fa constar el dia 1º de diciembre
de 1846 que “La Enseñanza de Niñas de
esta Villa se halla vacante por renuncia que ha presentado a este Ayuntamiento
Doña Teresa Colomer, y está encargada de ella interinamente Rita Marco que la
desempeñaba antes de aquella. La dotación consiste en 1300 reales vellón satisfechos
por mensualidades del fondo de Propios y Arbitrios Municipales. Por lo que
espero que VS. Se sirva mandar se anuncie la vacante para su provisión...”. L’equivalència
entre reales de vellón i pessetes era
de 4 reales per cada pesseta, per
tant el sou anual de la mestra equivalia a 325 pessetes –27,083 al mes– i si es
passara als actuals euros, de 1,953, encara que sabem que el valor de les
monedes no seria comparable en les distintes èpoques.
Segons el text anterior podem conèixer el nom de dues mestres que exerciren
el seu magisteri abans de 1847, que era la data de partida.
N’hi més documents –tots en castellà–:
un altre firmat per l’alcalde el dia 17-10-1847, una instància de la
mestra del dia 7-7-1947 dirigida a la Junta de Instrucción Primaria, un
document de dos fulls firmat per Enrique Arbuixech, secretari de l’Ajuntament
Constitucional d’esta vil·la d’Almussafes
i un altre de la Comisión de Instrucción
Primaria proposant a la Comisión
Provincial perquè aquesta procedira a aprovar el nomenament de la mestra.
 |
| Instància de la mestra |
En un dels escrits, Dª Tomasa Beneito explica que “está ejerciendo su profesión en el pueblo de Montichelvo donde fue
destinada, y siendo este un pueblo donde está tan mal pagada, y lo peor al
dárselo en pequeñas porciones, de manera que no puede contribuir a su
subsistencia, la de su madre y una hermanita que tiene en su compañía… y habiendo
tenido noticia que se halla vacante el Magisterio en el pueblo de Almusafes
donde espera proporcionaría más trabajo para ayudar a dicha subsistencia…”
El que sí sabem és que vingué de mestra ací vint anys abans que es ficara
en funcionament l’Escola de Magisteri Femenina de València, per tant dedueix
que hauria d’estudiar la carrera en una altra província.
També sé què en 1863 Dª Tomasa Beneito y Chiner estava de mestra en Otos.
