diumenge, 5 de maig del 2019

ALMUSAFES, JULIO DE 1983. “LA CREU DE TERME”.


Així acaba un text, del que suposa una crònica feta pel meu amic Vicente García Castillo que firma al final de dos fulls de com s’havia triat l’emplaçament on instal•lar una “creu de terme”, de les gestions fetes, de com s’havia construït tot en pedra i ferro i con havia tingut lloc la benedicció de la mateixa el dia 16 de juliol de 1983. Tot això es replega en una carpeta que porta pel títol “La Cruz de término” i l’escut de la Confraria ficat amb un segell, una espècie de dossier on es guarden tots els diferents documents en relació amb aquell tema, amb dibuixos i fotos. Prèviament s’havia parlat d’un parell de projectes, un sobre el disseny de la Creu i l’altre d’on col•locar-la, elaborats per l’arquitecte municipal, però ambdós van acompanyats d’una nota que diu “Este proyecto no llegó a realizarse”. Vaig a transcriure-ho tot perquè quede constància per a la història. En anys futur contaré altres coses sobre el tema. És un document un poc llarg però a qui li puga interessar ho llegirà tot de bon grat.

“Últimamente se decidió colocarlo de forma que no entorpeciera el tránsito rodado, junto a la acequia denominada de les Planes.
Se pidieron los correspondientes permisos y se llevó a cabo la iniciación de la obra con otro proyecto que surge de la suma de varias ideas. Se aprovecharán los bordillos de piedra de las aceras de la población, precisamente las situadas en la acera del templo parroquial y casa abadía, que en aquellos días se estaba reformando.
El Párroco gestiona de un maestro cantero de Godella su acondiciona-miento. Finalmente se decide aprovechar otras piedras que dicho maestro dispone, idóneas para el caso y se traen de allá. Los bordillos quedarán para delimitar la zona del emplazamiento.
Los hierros proceden de unas verjas. Se montan y se desmontan, se hacen mil combinaciones en las cuales intervienen casi todos los miembros de la Gestora y otras personas entendidas, y luego de los consejos y retoques de los cerrajeros, como principales artífices –que en su lugar se mencionan– queda formada la Cruz de hierro.
Se comunican todas estas gestiones a la Alcaldía, que ostenta don Vicente Escrivá Ribes, el cual acoge con gran simpatía la idea y facilita el trabajo de albañilería.
En el mes de junio las obras van en marcha y a primeros de julio, luego de enterrar en los cimientos una nota con los detalles correspon-dientes –cuya copia figura en este expediente– se levantó la Cruz de hierro sobre el pedestal, formado por tres hexágonos superpuestos de noble piedra, coronados por la piedra cilíndrica primitiva.
Se dan fin a la obra la cual se rodea de una pequeña zona ajardinada donde se plantan dos casuarinas sobre césped.
El conjunto es agradable. Saliendo de la población por la calle de San Bartolomé, la Cruz se divisa al fondo en plena huerta, al mismo centro de la calle.
No es un monumento de grandes dimensiones, ya que se ha pretendido   armonizarlo con el nombre tradicional de “Creueta” o sea Cruz pequeña, en diminutivo.

16-07-1983 Autoritats religioses i Junta de la
Confraria de la Santíssima Creu, entre altres

Parece que el pétreo basamento pedía como complemento una Cruz también del mismo material. Aunque se pensó en ello, no pudo llevarse a efecto, tanto por el poco tiempo de que se disponía, como también por lo costoso de la obra, pues se llegó a pedir algún presupuesto. Sin embargo, el trabajo de hierro forjado, que nos recuerda la artesanía de los maestros cerrajeros de fines del siglo pasado, de un elegante barroco, no solamente no desarmoniza, sino que forma con la piedra un bellísimo conjunto y estrecho maridaje que invita a su contemplación.
De labios de personas entendidas, he podido escuchar grandes elogios.
El dia 16 de julio de 1983, fiesta grande en la población, previamente invitado al efecto el Sr. Arzobispo de Valencia, se persona en la Parroquia. Objeto de su viaje, la bendición de la Cruz.
A las once de la mañana se forma la comitiva a la salida del templo integrada por el Prelado, el Párroco y otros sacerdotes, el Alcalde Presidente del Ayuntamiento, Reina de las Fiestas y su Corte de Honor, Cofradía con sus Camareras, Presidentes de Entidades Culturales, Deportivas y Económicas y gran número de feligreses.
El Prelado viste de pontifical, con ornamentos rojos.
Las calles del recorrido ofrecen un alegre aspecto, con colgaduras en los balcones, macetas con vistosas plantas en las puertas y sembrada de flores la calzada, lo que nos recuerda un bello jardín. Es la manifestación del cariño y entusiasmo del vecindario que de esta forma se une a la fiesta de la inauguración.
Al llegar al monumento, el Presidente de la Cofradía da lectura a unas cuartillas alusivas al acto.
Luego el mencionado Prelado procedió a la bendición con el ritual de costumbre para estos casos, en cuyo solemne momento volaron al cielo decenas de palomas, se dispararon fuegos artificiales, la banda de música interpretó el himno nacional y las campanas voltearon en la torre como nunca lo habían hecho.
Un momento emocionante, que pasará a llenar los anales de la historia de la Villa y del que la feligresía guardará un imborrable recuerdo.
La comitiva regresó a la Parroquia donde tuvo lugar la Santa Misa, como continuación de los actos de la fiesta.
La Santa Cruz ya tiene un monumento en el corazón de la huerta. Antes ya lo tenía en el corazón de los hijos de Almusafes. Allá quedó rodeado de verdes naranjales y fértiles labrantíos, como esperanza de mil gracias del Cielo para esta bendita tierra nuestra.”

Com a Cronista he de dir que esta “crònica” m’agrada molt perquè expressa perfectament com era i com escrivia amb molt de sentiment el meu amic. M’he pres la llicència de fer-ho públic en est dia, però quan en 2014 em deixà el material perquè el digitalitzara supose que d’alguna forma em donava el seu permís per usar-ho quan ho creguera convenient i ara era un bon moment.

En un dia com hui no faltava mai a l’acte de benedicció que tindrà lloc en una estona, estava dels primers acompanyat per una de les filles i els últims anys s'hi trobaven, el tinc en alguna foto.

divendres, 3 de maig del 2019

LA VIA AUGUSTA (III) – TEMPS PERDUT PER RECOL•LOCAR EL MONÒLIT EN ALGUN LLOC


Una vegada produït el canvi de govern i passat un cert temps em vaig dirigir a l’Ajuntament per tal de ficar-ho en antecedent sobre el tema i per això vaig presentar al nou regidor a principi de desembre còpia de tots els escrits i gestions fetes fins el moment. Als pocs dies ja s’estava parlant de buscar un vehicle que tinguera grua per anar a Montroi pel pesat monòlit i mirar on es podria col·locar per tal de que no el tornaren a llevar.

Darrere del "seto" i un poc cap a dins pensaven era un lloc segur

El dia 01-06-2016 ja estava al poble i se li havien donat instruccions a l’obrer de cara a la seua col·locació on creien que no hauria problemes. En aquell moment pensaven que era un bon lloc el jardí de l’inici de la corba una vegada superada l’eixida de la carretera del Romaní, perquè segurament no estaria en un lloc insegur pel tràfec..

Monòlit ja al magatzem de l'obrer

Faltava ficar-se d’acord amb les diferents persones implicades per tal de tenir-ho tot clar per poder actuar... però heus ací que quasi tres anys després continuem igual. Pense que tampoc s’haurà demanat el permís preceptiu a la Conselleria corresponent. El dia 15-01-2018 vaig parlar amb una persona responsable d’Obres Públiques que supervisava el treball de l’empresa contractada per l’asfaltat d’algunes zones deteriorades de la Ronda Est que recordava alguna cosa sobre el monòlit i el senyal de fusta retirats al magatzem de Montroi feia anys. Li vaig explicar on havia pensat que es podria col·locar, però que esperava que es demanara permís perquè no el tornaren a llevar en el futur.


Obres en la Ronda Est prop de ma casa on parle amb responsable

En estos anys he parlat en diverses ocasions amb totes les persones que tenien alguna cosa que dir sobre el tema, inclòs també l’obrer que anava a fer la tasca i que m’envià la foto del monòlit al seu magatzem. Però el temps fou passant –i vista per mi l’experiència dels vianants que fan el “Camí de Santiago” procedents des del Romaní i amb els quals he parlat en un parell d’ocasions– en desembre de 2018 em vaig replantejar el tema i ficat sobre la taula la possibilitat de que la “pedra miliar” es situara en la recta des de l’eixida de la carretera del Romaní fins la rotonda, mitjançant una simulació de com podria quedar en el lloc que jo considerava l’ideal, ja què es tractava d’un espai visible a la dreta i situat més endins que el pal vertical existent per suportar el senyal de presenyalització de rotonda d’entrada, perquè no tenia sentit anar cap el sud-est buscant el senyal quan els vianants s’han de dirigir cap a l’oest per entrar al poble pel carrer València. Així que eixint del camí Romaní i sols girant a la dreta es veuria la “pedra miliar” i la rotonda al fons, seguir el senyal informatiu era ja fàcil.


 
Eixida del camí Romaní i vianant fent el Camí de Santiago

La composició que ara fique li la vaig ensenyar a dues persones entre les implicades en prendre la decisió. Supose que el material continuarà al magatzem de l’obrer. 


Composició d'elaboració pròpia simulant on deuria estar

dijous, 2 de maig del 2019

LA VIA AUGUSTA (II) – EN LA RECERCA DEL MONÒLIT.


Deia en l’article anterior que en l’any 2001 i com a part del “sendero Via Augusta fase II - Romaní” havien col·locat una “pedra miliar” en la rotonda d’entrada al poble des de València, que es veia entrant des del Romaní,... doncs bé, ahí estigué fins principis de l’any 2011.

 
Pòster del sender que passa per ací i ampliació del centre

Era esta una rèplica moderna igual que totes les col·locades al llarg dels senders que cobreixen la totalitat de la Via Augusta al seu pas per la Comunitat Valenciana.

Pedra miliar i senyal del Camí de Santiago

El dia 15 de desembre de 2008 es produí la firma del canvi de la carretera CV-5206 que passava pel mig del poble i era propietat de la Conselleria d’Infraestuctures i Transport de la Generalitat Valenciana pel de la Ronda Est o del Síndic Antoni Albuixech per donar continuïtat a la carretera CV-42. Es consumava així el canvi de la travessia que anava de nord a sud, amb els noms de carrer València, carrer Major, plaça Major, carrer de Metge Bosch i avinguda d’Algemesí, després de vint anys de funcionament de la  Ronda Est. Així es recuperava pel poble el carrer Major i els altres.

 BIM Nº 43 Gener 2009, pàg. 5 

Doncs bé, entre els mesos de març i abril de 2011 tindrien lloc obres en la Ronda, però al mateix temps retiraren la “pedra miliar” i el senyal de fusta del “Camino de Santiago” de la rotonda d’entrada al poble. Foren obres d’urbanització dels encreuaments dels carrers amb aquesta, de reasfaltat i instal·lació de “badens” experimentals, etc., deixant sense acabar la incorporació del carrer de Santa Creu a la Ronda que no s’arreglaria fins 2015 abans de les eleccions d’aquell any.

 

Les obres arribaren en març i abril de 2011 i es retirà el monòlit

 


A principis d’aquell any de 2015 vaig començar les meues gestions per tal d’esbrinar què havia passat amb la “pedra miliar” i l’altre objecte desapareguts des de feia quatre anys i pels que ninguna persona s’havia preocupat el més mínim. El dia 15 d’abril vaig presentar a registre un document de queixa demanant informació sobre el què havia passat i provocat la seua desaparició i al mateix temps que foren localitzats i reposats.

Com a resultat de mateixa es traslladà la meua queixa a la Conselleria de Medi Ambient el 8 de maig. L’11 de juny vaig rebre resposta del “Servicio Territorial de Carreteras de Valencia”, informant-me de que els senyals desapareguts en 2011 “fueron retirados por nosotros porque en su momento fueron colocados sin autorización... que podían recogerlos en la planta de ELSAN en Montroi”.

Resposta de la Direcció General a la meua petició 

I amb això que s’acabà la legislatura i començà una nova amb diferent equip de govern.

dimarts, 30 d’abril del 2019

LA VIA AUGUSTA (I) - HISTÒRIA.


La Via Augusta seria la primera publicació dins el que jo he anomenat “ALMUSSAFES, ENCREUAMENT DE CAMINS”, que es suposa tindrà continuïtat en el temps –quan es puga– amb altres que passaven pel nostre terme municipal. En realitat, a la sèrie sols pertanyeria aquest primer capítol històric, perquè el tema l'he repartit en quatre parts diferents. 

 Diari Las Provincias 01-11-2014 pàg. 45.

La Via Augusta és amb seguretat el camí més antic documentat històricament. Sabem que passava molt probablement pel nostre terme i per tant, prop o inclús per dins el nucli urbà de l’actual poble d’Almussafes. El meu amic Vicente García Castillo pensava que la Via entraria al poble pel camí del Convent, però ni això ni que ho fera longitudinalment són qüestions demostrables fins ara, ja que no s’ha trobat res que ho puga asseverar.

Diari Las Provincias 01-11-2014 pàg. 44.

Pense que quan es feu l’autopista del Mediterrani –que s’inaugurà el mateix dia que l’empresa Ford Espanya, el 25 de octubre de 1976– les obres es trobarien amb algun fragment del seu recorregut, ja que aquesta segueix un esquema semblant de traçat nord–sud al de aquella, encara que desconec si s’ha documentat alguna troballa. Per controlar això estarien els arqueòlegs i arqueòlogues fent el seu treball.

BIM nº 12 - setembre 2001, pàg. 31

El text que hui llegiu s’assembla un poc en principi a un article no firmat –però que jo adjudique a Magda Boix– a la pàgina 31 del BIM nº 12 de setembre de 2001, col·laboració que adjunte. En aquell es parlava d’alguns carrers als quals havien pintat als rastells de diverses voreres tres franges blaves i dos blanques, que constituïen un distintiu del que es suposava el trajecte de la Via Augusta per dins el nostre poble, com eren els carrers València i Major, així com Sant Cristòfol, Salvador Botella i la Ronda Antoni Ludenya. Es parlava d’una senyalització al llarg d’un recorregut de 1’2 quilòmetres per dins la població.

Sendero Via Augusta fase II - Romaní

També parlava de la importància de la Via com a calçada romana que travessava la Península amb un recorregut d’uns 1.500 quilòmetres i uns 407 dins la nostra Comunitat. En l’estiu d’aquell  any 2001 la Conselleria de Medi Ambient, per mitjà de l’empresa VAERSA estava executant la segona fase d’un projecte de recuperació de la Via Augusta, la via de comunicació –carretera– més important construïda fins el segle XVIII.

Rotonda d'entrada al poble 12-02-2007

Dins el “sendero Via Augusta fase II - Romaní” havien col·locat una “pedra miliar” en la rotonda d’entrada al poble des de València, que es veia entrant des del Romaní, ja que la ruta que havia començat a Sedaví, seguia per allà, passava per Almussafes i continuava per Benifaió i fins Algemesí.

Antiga vila de la Travessa 28-08-2012

A la partida de la Travessa de Sollana, situada junt el nord del nostre terme municipal i prop de l’Albufera, al costat de la carretera –C-3320– que unia Silla amb El Romaní i després amb Sollana, en un camp que portava en arrendament Ramón Aparisi Marí, veí d’Almussafes, es trobaren restes arqueològiques romanes d’una casa de llavor o d’una vila romana a la que batejaren amb el nom de dita partida. Això ho explica el metge Bosch a les pàgines 32 i 33 del seu llibre, així com també el que fou Cronista de Sollana Juan Moleres en la seua “Història de Sollana”, pàg. 41. Però abans, aquest últim expressa la seua opinió en el sentit de que la Via Augusta es bifurca en dues al paratge de l’Alcaissia –la calçada principal que continuava en direcció a Alzira i Xàtiva per l’interior, passant per la nostra partida de “El Pinar” i una calçada secundària que ho feia en direcció a Sollana, Albalat, Cullera i Dènia per la costa– paratge al qual s’accedia des d’Almussafes pel Camí del Convent, d’ahí segurament la idea del meu amic Vicente García, abans exposada.

 
D'excursió per l'Alcaissia amb Vicente García Castillo

El metge Bosch també parla de la Via Augusta Miliaria, “así llamada por estar las millas señaladas con mojones”, que Juan Moleres anomena com “Via Miliaria Augusta” i fent referència a Ramón Menéndez Pidal “nos dice que el itinerario entre la capital –Valencia– y el Júcar era de 20 millas”.

Diapositiva d'una presentació per a xiquets/etes del col·legi

Diu a la pàgina d’un blog titulat “almacén de clásicas” parlant de la Via Augusta en la Comunitat Valenciana el següent: “A lo largo de la ruta, cada mil pasos (milia passum, equivalentes a 1.481,5 metros), «podremos» encontrar –cuando la Vía se restaure– auténticas piedras miliares (miliari) –que aún quedan– o reproducciones de aquellas, que nos marcarán las distancias o nos indicarán dónde nos encontramos.”

A YouTube n’hi ha infinitat de vídeos que tenen relació amb el tema, però adjunte un realitzat per la Generalitat Valenciana per publicitar la part de la Via Augusta que travessa el nostre territori. L’accés directe és el següent: https://youtu.be/-n31OPnbNq4.

divendres, 22 de febrer del 2019

VOLTA CICLISTA A LA COMUNITAT VALENCIANA DE 1994


Hui 23 de febrer es compleixen 25 anys d’una prova ciclista que en aquells anys portà el nom d’Almussafes fora de les nostres fronteres. Encara què si amb alguna arribà més lluny fou en l’etapa pròleg de la Volta Ciclista a Espanya de 1983 que celebràrem ací i la primera etapa Almussafes-Conca, als dies 19 i 20 d’abril respectivament d’aquell 1983.


Però tornem a la del tema, era la Volta a la Comunitat Valenciana 52ª i el nostre poble era el final de la segona etapa i el principi de la tercera, que es celebraria el dia 24.


En l’etapa que acabà ací –del dia 23– i que havia començat en Calp es donà un fet curiós a l’hora de col·locar el “mallot groc” de líder de la general al final de l’etapa i és que es ficà dos vegades seguides a dos ciclistes diferents. Primerament se’l ficaren a Viatcheslav Ekimov –ciclista rus, que havia guanyat l’etapa i al final també guanyaria la Volta– i després corregiren i el passaren a Jean Paul Van Poppel –neerlandés– líder en la general individual, encara que els dos tenien el mateix temps. Podreu llegir això en una notícia que acompanye.

 

Als actes d’entrega de trofeus als corredors assistiren la reina de festes de 1993 –senyoreta Lidia Contell Asins– i la dama de la cort d’honor que representava a la Penya Ciclista d’Almussafes– senyoreta Mª Carmen Colomer Carbonell–. Entre les autoritats locals es trobava l’alcalde Vicente Escrivà i el que supose era el regidor d’esports Francisco Girona.

 

Com és normals als actes acudí molta gent. El Parc Central –quin parc aquell!– estava de gom a gom i l’esplendor verd sobre tot dels pins començaria a decaure aquell mateix any, en realitat pocs dies després, ja que en un carret del meu Arxiu corresponent al dia 16 de març es registren les primeres tales.

 

El dia 24 tingué lloc la segona etapa que finalitzaria en Bunyol. És el moment en que Miguel Indurain es fotografiaria a la porta del col·legi, que aquell matí va tenir el seu horari normal. Indurain, que fou el protagonista de 23 fotos d’un carret de Mai   ques d’aquell dia que tenia 36, acabaria aquella Volta com a segon.

 

 

He documentat aquells moments amb un escrit de l’alcalde als col·legis, diaris de l’època –he inclòs poc material d’això encara que tinc 17 articles alguns de fins a tres pàgines de diari– i negatius de fotos de l’Arxiu de Maiques, també la col·laboració que aparegué en un BIM i que s’ampliarà completa en un pdf posterior.

 


dimarts, 12 de febrer del 2019

DIA MUNDIAL DE LA RÀDIO – VICENTE GAY I LA MEMÒRIA HISTÒRICA


Diu la wikipedia que: “El 18 de diciembre de 2012 la Asamblea General de las Naciones Unidas en la Resolución 67/124 hace suya la resolución aprobada por la Conferencia General de la Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura en su 36ª reunión en que proclamó Día Mundial de la Radio el 13 de febrero, día en que se estableció la Radio de las Naciones Unidas en 1946.”


I jo aprofite la commemoració per a parlar del nostre “il·lustre” almussafeny Vicente Gay y Forner –que moltes persones hagueren preferit que nasqués en un altre poble, però la història no es pot canviar– i el seu paper en la ràdio espanyola durant la Guerra Civil. Per això, faig ús d’informacions procedents del llibreGuerra Civil y Radio Nacional. Salamanca 1936-1938” – Radio Nacional de España. Editat pel servei de publicacions del “Instituto Oficial de Radio y Televisión. RTV”, Madrid 2006.

 

En novembre de 1936 amb la Guerra Civil en marxa Juan Pujol s’encarregava de “la Jefatura de la Oficina de Información de Prensa” i  Millán Astray era “el General Jefe de Propaganda”. Però el BOE, nº 69, de data 17 de gener de 1937, replega el Decret nº 180 del dia 14 pel qual es crea la “Delegación para Prensa y Propaganda” i el Decret nº 181 que nomena al Catedràtic de la Universitat de Valladolid, D. Vicente Gay y Forner, com a primer “Delegado del Estado para Prensa y Propaganda” amb la finalitat de “restablecer el imperio de la verdad, divulgando… la gran obra de reconstrucción Nacional… para oponerse a la calumniosa campaña que se hace por elementos «rojos» en el campo internacional”.


La Radio Nacional emet als seus noticiaris baix la delegació que presideix Gay “Boletines y Partes de contenido militar, así como todo tipo de notas patrióticas y de carácter social”, que a més es divulguen als periòdics i emissores nacionals. S’acompanya copia de la imatge d’un “Part Oficial de Guerra” signat –fica el seu nom i primer cognom– pel mateix Vicente Gay el dia 24 de gener i el text d’una intervenció de Vicente Gay al micròfon de Radio Nacional sobre la recuperació del pont d’Ormaiztegui que fou reinaugurat per Mola el dia 1 de febrer de 1937 després de quasi cinc mesos de treball per reconstruir-ho, ja què els milicians l’havien enderrocat a meitat de setembre de 1936. Això últim –informació i imatges usades– procedeixen d’un article de blog, de www.intxorta.org/blog/.


I el mateix dia 19 de gener de 1937 en que Radio Nacional inicia les seues emissions Vicente Gay envia a la premsa –i pot ser gravara per emetre a la ràdio– una nota patriòtica que es titula Invitación a las señoras” i que diu així:Invitamos a todas las señoras para que contribuyan a una obra muy patriótica y muy humanitaria, cual es la de proveer a todos los hospitales de las mudas necesarias. / Se ha acordado que conste cada muda de camisa, calzoncillo, calcetines, pañuelos, y alguna que otra prenda de abrigo, como bufanda, gorro, etc. / Se hace una invitación especial a todas la señoras de Salamanca para que presten el concurso de su trabajo personal por una parte, y, por otra, instrumentos, como máquinas de coser, que hacen falta. Para todo dirigirse a la señora condesa de La Florida, Casa de las Conchas. / Se advierte que no se trata de hacer primores de costura, sino simples trabajos… / No creemos que sea preciso recomendar la mayor actividad a las mujeres españolas, para llevar a cabo esta empresa que tiene mucho de santa y patriótica…”

 

Vicente Gay no arribà a estar ni tres mesos al càrrec de Delegat, ja que el dia 9 d’abril de 1937 Franco nomenà delegat a un militar, el comandant Arias Paz.

Les cites corresponen a les pàgines 25, 26 i 27 del llibre al·ludit. Una llàstima que el material visual que teniu davant no siga atractiu però imatges de fa 82 anys no n’hi ha tantes i les poques que trobe no tenen qualitat.

dimarts, 5 de febrer del 2019

EL MES DE FEBRER DE FA VINT-I-CINC ANYS ALS DIARIS (1994)


Deia en la publicació sobre gener que sols tenia 19 notícies guardades al meu Arxiu sobre aquell mes, però de febrer són 74, malgrat tenir menys dies.

A continuació faig un repàs d’algunes d’elles. Fique el dia, el nom del diari i el titular.


2, Las Provincias: “Almussafes: sede del campeonato de Europa de Billar”.


 

4, Levante-EMV: “El centro de salud de Almussafes entrará en funcionamiento a principios de 1995”.


5, Las Provincias: “El índice de paro en la comarca de la Ribera Baixa disminuye un diez por ciento”.
8, Las Provincias: Los ayuntamientos de Benifaió y Almussafes amplían el instituto “Enric Soler i Godes”».
9, Las Provincias: “El holandés Adrighem gana el campeonato europeo de billar”.
12, Levante-EMV: “El pleno de Almussafes abre un expediente de trescientos folios contra el secretario”.
13, Levante-EMV: “Oferta Empleo en la Comunidad Valenciana: Almussafes”.
13, Las Provincias: “Medalla a Vicente Escrivá. La Vuelta a la Comunidad dio el pistoletazo de salida”.
17, Levante-EMV:” Almussafes inaugura hoy una exposición retrospectiva con más de 400 fotos”.


18, Crónica de la Ribera Alta, Ribera Baixa i la Valldigna: “Adjudicadas las obras del Centro de Salud de Almussafes”.
18, Crónica de la Ribera Alta, Ribera Baixa i la Valldigna: “Les nostres bandes (VII): Societat Musical Lira Almussafense”
18, Crónica de la Ribera Alta, Ribera Baixa i la Valldigna: “Presentació en Almussafes dels fascicles Història dels Pobles el dia 24 de febrero”.

 

20, Levante-EMV: “La Ribera Baixa debate el estado de la formación profesional”.
22, Levante-EMV: «Ford recibirá 11.500 millones en ayudas públicas directas para la planta del “Sigma”».


22, Levante-EMV: “PVN y ALJI cuestionan la ubicación del centro de salud de Almussafes”.
23, Las Provincias: “Dos mil millones para sanear la zona sur del lago de la Albufera”.
23, Las Provincias: “Vuelta Ciclista a la Comunidad valenciana (52ª). 2ª Etapa. Calpe-Almussafes (203 km.) Miércoles, 23”
25, Levante-EMV: “La cooperativa ganadera de Almussafes inaugura su sede”.


25, Levante-EMV: “Miguel Indurain es fotografiado en la puerta de la escuela que da al parque”.
27, Levante-EMV: “Un estudio revela que las mujeres y los jóvenes son los más afectados por el paro en la Ribera Baja”.

D’estes notícies resum de febrer destacaria les esportives,  com la del billar –entre els dies 2 i 6 de febrer– i la de la Volta Ciclista a la Comunitat –estigueren per ací els dies 23 i 24–, però també es produïren altres diverses com les assenyalades abans. D’algunes d’elles parlaré en publicacions futures. Ja n’hi ha alguna redactada en valencià.