La Via Augusta seria la primera publicació dins el
que jo he anomenat “ALMUSSAFES, ENCREUAMENT DE CAMINS”, que es suposa tindrà
continuïtat en el temps –quan es puga– amb altres que passaven pel nostre terme
municipal. En realitat, a la sèrie sols pertanyeria aquest primer capítol històric, perquè el tema l'he repartit en quatre parts diferents.
 |
| Diari Las Provincias 01-11-2014 pàg. 45. |
La Via Augusta és amb seguretat el camí més antic
documentat històricament. Sabem que passava molt probablement pel nostre terme
i per tant, prop o inclús per dins el nucli urbà de l’actual poble
d’Almussafes. El meu amic Vicente García Castillo pensava que la Via entraria
al poble pel camí del Convent, però ni això ni que ho fera longitudinalment són
qüestions demostrables fins ara, ja que no s’ha trobat res que ho puga asseverar.
 |
| Diari Las Provincias 01-11-2014 pàg. 44. |
Pense que quan es feu l’autopista del Mediterrani
–que s’inaugurà el mateix dia que l’empresa Ford Espanya, el 25 de octubre de 1976– les obres es trobarien
amb algun fragment del seu recorregut, ja que aquesta segueix un esquema
semblant de traçat nord–sud al de aquella, encara que desconec si s’ha
documentat alguna troballa. Per controlar això estarien els arqueòlegs i arqueòlogues
fent el seu treball.
 |
| BIM nº 12 - setembre 2001, pàg. 31 |
El text que hui llegiu s’assembla un poc en
principi a un article no firmat –però que jo adjudique a Magda Boix– a la
pàgina 31 del BIM nº 12 de setembre de 2001, col·laboració que adjunte. En
aquell es parlava d’alguns carrers als quals havien pintat als rastells de
diverses voreres tres franges blaves i dos blanques, que constituïen un
distintiu del que es suposava el trajecte de la Via Augusta per dins el nostre
poble, com eren els carrers València i Major, així com Sant Cristòfol, Salvador
Botella i la Ronda Antoni Ludenya. Es parlava d’una senyalització al llarg d’un
recorregut de 1’2 quilòmetres per dins la població.
 |
| Sendero Via Augusta fase II - Romaní |
També parlava de la importància de la Via com a
calçada romana que travessava la Península amb un recorregut d’uns 1.500
quilòmetres i uns 407 dins la nostra Comunitat. En l’estiu d’aquell any 2001 la Conselleria de Medi Ambient, per
mitjà de l’empresa VAERSA estava executant la segona fase d’un projecte de
recuperació de la Via Augusta, la via de comunicació –carretera– més important
construïda fins el segle XVIII.
 |
| Rotonda d'entrada al poble 12-02-2007 |
Dins el “sendero Via Augusta fase II - Romaní” havien
col·locat una “pedra miliar” en la rotonda d’entrada al poble des de València,
que es veia entrant des del Romaní, ja que la ruta que havia començat a Sedaví,
seguia per allà, passava per Almussafes i continuava per Benifaió i fins
Algemesí.
 |
| Antiga vila de la Travessa 28-08-2012 |
A la partida de la Travessa de Sollana, situada
junt el nord del nostre terme municipal i prop de l’Albufera, al costat de la
carretera –C-3320– que unia Silla amb El Romaní i després amb Sollana, en un
camp que portava en arrendament Ramón Aparisi Marí, veí d’Almussafes, es
trobaren restes arqueològiques romanes d’una casa de llavor o d’una vila romana
a la que batejaren amb el nom de dita partida. Això ho explica el metge Bosch a
les pàgines 32 i 33 del seu llibre, així com també el que fou Cronista de
Sollana Juan Moleres en la seua “Història de Sollana”, pàg. 41. Però abans,
aquest últim expressa la seua opinió en el sentit de que la Via Augusta es
bifurca en dues al paratge de l’Alcaissia –la calçada principal que continuava
en direcció a Alzira i Xàtiva per l’interior, passant per la nostra partida de
“El Pinar” i una calçada secundària que ho feia en direcció a Sollana, Albalat,
Cullera i Dènia per la costa– paratge al qual s’accedia des d’Almussafes pel
Camí del Convent, d’ahí segurament la idea del meu amic Vicente García, abans
exposada.
El metge Bosch també parla de la Via Augusta
Miliaria, “así llamada por estar las millas señaladas con
mojones”, que Juan Moleres anomena com “Via Miliaria Augusta” i fent referència a
Ramón Menéndez Pidal “nos dice que el itinerario entre
la capital –Valencia– y el Júcar era de 20 millas”.
 |
| Diapositiva d'una presentació per a xiquets/etes del col·legi |
Diu a la pàgina d’un blog titulat “almacén
de clásicas” parlant de la Via Augusta en la Comunitat Valenciana el següent: “A lo largo de la ruta, cada mil pasos
(milia passum, equivalentes a 1.481,5 metros), «podremos» encontrar –cuando la
Vía se restaure– auténticas piedras miliares (miliari) –que aún quedan– o
reproducciones de aquellas, que nos marcarán las distancias o nos indicarán
dónde nos encontramos.”
A YouTube n’hi ha infinitat de vídeos que tenen
relació amb el tema, però adjunte un realitzat per la Generalitat Valenciana
per publicitar la part de la Via Augusta que travessa el nostre territori.
L’accés directe és el següent: https://youtu.be/-n31OPnbNq4.
