ART DÉCO EN LA CASA DE L’AIORA

El passat dia 5 d’octubre vaig poder entrar a fer fotos a la Casa de l’Aiora, un poc abans de que començaren les obres de rehabilitació. Ho vaig fer acompanyat del meu amic Carlos Carla.

Foto del treball de Marc Folch en 2013

Fou la primera vegada que vaig poder gaudir plenament de la bellesa de tota la Casa, encara que el seu estat de conservació no sembla el millor que podrien tenir. Tot em cridava l’atenció encara que a la planta baixa menys. Però a l’arribar per l’escala a la primera planta tot el que s’apreciava era bonic, el paviment hidràulic del sòl de les habitacions –també el de la planta baixa–, els revestiments de les parets amb paper pintat, els “frescos” d’alguna paret i els sostres, les instal·lacions elèctriques de la casa a l’aire –com estaven en la meua infantesa–, els armaris situats a les diferents sales, el quart de bany, algunes portes corredores o encastrades en les parets, el menjador, el lavabo dins alguna sala, etc... i com no podia ser menys, el detalls dels timbres –per que la senyora avisara el personal del servei– en llocs estratègics de la casa.

En juny m’havia comprat un llibre d’Art Déco, sobre tot referit a decoració en paper i ja me l’havia fullejat, així que entrant en aquelles habitacions va ser la primera cosa de la qual em vaig adonar, m’ho va semblar, després – una vegada aconseguit l’accés al projecte de rehabilitació– em vaig trobar amb la confirmació del que pensava.

Libre adquirit fa uns mesos

Diu la Viquipèdia que “L'art déco va ser un moviment de disseny popular a partir del 1920 fins al 1939, la influència del qual s'estengué fins als anys 50 en alguns països, afectant les arts decoratives –com ara l'arquitectura, l’interiorisme i els dissenys gràfic i industrial– i també les arts visuals, com ara la indumentària, la pintura, el gravat,...” També, que “l'art déco era quasi purament decoratiu, per la qual cosa es considera un estil burgès”

Foto del treball de Marc Folch en 2013

A la pàgina 17 del Documento Nº 01: Memoria y anejos a la memoria, del Proyecto de rehabilitación, figura que “Del modernismo... junto con influencias artísticas diversas... resultó hacia 1920, el Art Déco... El papel pintado alcanzó su máximo esplendor durante estos años. Su uso como recurso decorativo de primer orden alcanzó niveles no conocidos anteriormente, por lo que se amplió el catálogo de dibujos y diseños exponencialmente. Los papeles pintados de las plantas superiores del edificio que nos ocupa, corresponden a este estilo, posiblemente construido/decorado en los años 30. Además del indudable valor patrimonial que tienen por sí mismo... son una muestra importantísima de la incorporación a las arquitecturas domésticas de las nuevas tendencias europeas en cuanto a recursos decorativos, lo que resulta muy novedoso en el estado actual del conocimiento de los espacios domésticos en medios rurales”.

05-10-2018, Arxiu del Cronista

Acompanye algunes fotos sobre el tema que dona títol a l’article. N’hi ha de dues procedències, la primera “Folch Moscardó, M. (2013). Pla director d’intervenció, La Casa Ayora” i les altres del meu Arxiu.

05-10-2018, Arxiu del Cronista

He segut sempre un escèptic davant la possibilitat de conservació de la Casa –o que esta acabara enderrocada– i així ho he manifestat, almenys en una ocasió. Però també vaig dir que em semblava molt bé que es preservara el valor històric de l’edifici, a més de què preferia enganyar-me jo i que el poble poguera gaudir d’ella algun dia.

05-10-2018, Arxiu del Cronista

Sé que la rehabilitació no va a ser fàcil, almenys en alguns dels seus elements, com el del paper pintat, que en alguna sala està prou deteriorat o simplement falta en algunes parts. Dins el poc que encara he pogut llegir del Projecte de rehabilitació he vist que volen conservar certs elements: paviments, papers pintats, frescos, etc. Duplicar els taulells hidràulics del sòl es pot fer... però crec que serà més difícil duplicar el paper pintat.

Foto del treball de Marc Folch en 2013,  per a mi la mostra d'Art Déco
més clara dels diferents papers pintats

I sobre el destí de l’edifici rehabilitat es parla al Projecte de “que se trata de rehabilitar el edificio para dotarlo de usos museo y social”. Particularment m’haguera encantat que reunira l’Arxiu Històric, calcule que ni usant tot l’edifici cabria al complet, però podria albergar la part més antiga. L’únic problema és que restaria possibilitats de contemplació d’un espai tant bonic per part de moltíssima gent que no acudeix als Arxius.

JAVIER GOERLICH LLEÓ I ALMUSSAFES

El diumenge eixia al diari Levante-EMV un article de dues pàgines que es titulava “La València heredada de Goerlich” el qual m’impulsà a donar a conèixer coses que coneixia sobre la relació entre l’arquitecte i el nostre poble. Sobre Javier Goerlich Lleó s’han publicat moltes coses i segurament no vaig a descobrir a ningú la seua importància per a una ciutat com València en la primera meitat del segle XX, a la qual dedicà tota la seua vida i on ens deixà un magnífic legat. Últimament s’ha parlat prou del patrimoni de la seua creació que es pot perdre com el de l’antic cine Metropol  i el Col·legi Major Lluís Vives.

Diari Levante-EMV 21-10-2018, pàg. 22

Però no vaig a parlar més de la seua obra, n’hi ha un bon compendi a la Viquipèdia i altres enciclopèdies o llibres. He llegit que es jubilà en novembre de 1956 al complir els 70 anys i això és el què em resulta rar, perquè algunes de les dades de les quals dispose des de fa una desena d’anys corresponen a l’any 1956, quan encara estava en actiu, però altres són de 1958 i 1961, quan ja feia dos i cinc anys que s’havia jubilat.

Goerlich, foto de la xarxa d'Internet

I em referisc a una faceta seua que us resultarà desconeguda com la de “arquitecto escolar de la provincia”, qüestió que no he trobat a les informacions consultades. El dia 5 d’octubre de 1956 envia escrit de grandària de quartilla a l’Ajuntament amb la següent capçalera: JAVIER GOERLICH LLEÓ – ARQUITECTO ESCOLAR DE LA PROVINCIA – PL. CAUDILLO 29 – TFNO 10232 – VALENCIA.  I dins, un text que comença així:  “A los efectos de la formación del plan quinquenal de Contrucciones Escolares propuesto por la Superioridad, interesa al exponente conocer lo siguiente” ... –referit a la construcció d’escoles i vivendes de mestre–, no escric més perquè s’acompanya document.

Correspondència municipal 5-10-1956

Però per darrere, està la part més important per a mi, què és la relació del que s’ha de construir. «Corresponden construir a ese Ayuntamiento 16 escuelas y 16 viviendas para Maestros, a emplazar 13 escuelas y 13 viviendas en el casco de la villa; 1 escuela y 1 vivienda en el caserío de “Esperanza”; 1 escuela y 1 vivienda en el caserío de “Figuereta” y 1 escuela y 1 vivienda  en el caserío de “Marchaleta”».

Col·legi en construcció, foto de l'Arxiu
de l'anterior Cronista Antonio Benavent

La realitat seria diferent, perquè encara que als plànols es dibuixaven 13 escoles sols es construirien 10 i sols 8 estaven dotades de professorat. Això al casc urbà i fora res. Hem de tenir en compte que al padró de 1955 apareixen 181 persones en cases disseminades –les de fora del casc urbà–  de les quals 31 són xiquets i xiquetes en edat escolar. Però per a més “inri” les tretze aules d’ací estaven creades per ordre ministerial de 30-10-1950 però 5 d’elles no havien funcionat mai perquè l’Ajuntament no ficava locals, ni per suposat vivendes de mestres per a dotar-les, per tant el Ministeri d’Educació no enviava mestres i els possibles alumnes a les quals es destinarien estaven sense escolaritzar.

Del programa de festes de 1956

Encara s’hauria d’esperar un any per que es crearen definitivament  –BOE del 07-12-1959– “una sección de niños, quinta, y una sección de niñas, quinta en las graduadas de niños y niñas del casco del Ayuntamiento de Almussafes”. I en el projecte de col·legi de l’any 1936 apareixen 12 aules.

Un Goerlich ja més major en la xarxa d'Internet

El dia 20 de mateix mes i any tornaria a escriure per recordar que encara estava pendent la resposta municipal.

El dia 22 de novembre de 1958 visita el col·legi per verificar que s’havien reparat “los daños motivados por la riada de Octubre del pasado año, se han realizado y terminado...” –una setmana abans l’arquitecte director de l’obra havia certificat el final de l’obra i en la riuada de l’any anterior s’havien registrat danys de sòcol, maçoneria, paviment i enlluït d’algeps per valor de 49.993 pessetes que feia poc que s’havien certificat també–. Aquell viatge el certifica el secretari municipal en document que s’adjunta.

Les autoritats certifiquen la visita de Goerlich

El dia 13 d’abril de 1961 també visitaria el poble “para inspeccionar las obras del Grupo de 9 Viviendas para Maestros que está construyendo el Ayuntamiento de esta Villa, las cuales están ya cubiertas”, segons es diu en un altre certificat de les nostres autoritats.

5 de les 9 casetes dels mestres. Arxiu de Maiques.
En la de la part esquerra vaig viure uns anys.

No entre en el que podria pensar un arquitecte de la seua vàlua de l’arquitectura que es mostrava en la construcció d’aquell col·legi “Salas Pombo” –dissenyada per l’arquitecte municipal Antonio Gómez LLopis–, ni tampoc de les 9 vivendes de mestres situades al carrer de Maestro Cardona, on jo vaig viure algun temps i que per cert eren prou incòmodes amb finestres de poca altura però pegades al pis de dalt, entre altres coses.

Això és una mostra de documents que relacionen el pas de Javier Goerlich Lleó per Almussafes.

PLUGES DEL DIA 18 D’OCTUBRE I METEORÒLEG LOCAL

Les informacions replegades per l'estació meteorològica instal·lada en la terrassa del Centre Cultural i que foren publicades aquell dia donaven un resultat de 135 litres per metre quadrat. Una bona quantitat d’aigua en comparació als registres locals històrics que es conserven. Poguérem veure com anava el barranc del Tramusser i com estava l’interior de Ford, que hagué de suspendre el torn de nit.

Barranc del Tramusser abans de les 19:00.
Publicada per Ramón Sabater Rosa.

En un més d’octubre entre 1974 i 2003 sols en quatre ocasions s’han superat els 100 l/m² als registres de l’observador meteorològic del qual vaig a parlar a continuació: dos en 1975, el 10-10-1975 (127) i el 27-10-1975 (106), el 04-10-1991 (140) i el 26-10-1993 (210).

Barranc del Tramusser en les plugues de 1993, amb la passarel·la trencada

Estic convençut de que quasi ningú del poble coneix que ací tingueren durant trenta anys una persona que col·laborava de forma voluntària amb el “Centro Meteorológico Zonal” de València i que eixa persona era el nostre veí Francisco Tapia Escrivà, que vivia al carrer de Sant Bertomeu. Com s’arreplega a un article del diari Las Provincias que acompanye d’abril de 1998 rebien menys de 3.000 pessetes al mes per mesurar cada dia les variables climàtiques. Havien de cridar per telèfon cada matí a València per comunicar-les, enviar cada mes les fitxes de temperatures, etc. I almenys algunes d’eixes despeses eren compensades amb eixa exigua quantitat.

Francisco Tapia Escrivà

Francisco era agricultor de vocació i de professió i durant molt anys també cultivà flors, recorde un hort situat al costat d’on ara es troba el Parc del Sagrari i al mateix lloc que ara està la casa de Melchor Duart. També, l’estació meteorològica a la vora d’un camp tancat amb un dipòsit elevat, situat a l’altre costat de la Ronda Est –actualment del Síndic Antoni Albuixech– prop de l’eixida de Sollana. I allí s’havia de desplaçar cada matí a les set –encara que fora diumenge, ploguera o fera sol, fora hivern o estiu– per tal d’apuntar tots els valors que reflectien els aparells de mesura, així com buidar el pluviòmetre  i cada setmana havia de canviar el paper al qual es feien les gràfiques de l’higròmetre. Crec que vacacions en tindria poques perquè el clima no les agafa i els seus quaderns no tenen quasi buits informatius, entre 1990 i 2003 sols falten 5 dies de febrer de 2001 –del 16 al 20–, “por enfermedad”, segons consta a la fitxa corresponent.

 

Primeres fitxes enviades al Centre Meteorològic en 1973

En la dècada dels anys noranta i fins que acabà la seua tasca el vaig visitar sovint, per tal d’arreplegar les dades climatològiques que vaig anar introduint en un programa informàtic –“Assistant” de IBM– i del que vaig confeccionar una fitxa de cada dia de tots aquells anys, no recorde ara si fins el final. Aquell programa em permetia elaborar informes impresos que tinc guardats. Però, es quedà obsolet amb el progrés de la informàtica i això impedeix ara consultar aquelles dades a l’ordinador. En una ocasió, ja a principis dels anys dos mil, em preguntà si no m’interessaria a mi continuar quan ell ho deixara i li vaig dir que no, jo no volia per a mi un sacrifici tant gran com el que ell havia assumit feia tants anys.

Gratificació de l'any 1991

 

Francisco feia uns números particulars que amb l’experiència vaig arribar a entrendre perfectament, però que no eren tan bonics i clars com les de la seua dona Cruz Moreno Santalucía. Així que entre gener de 1990 i octubre de 2001 és ella qui ompli els quadernets a partir de les dades que Francisco recull en les fitxes mensuals que cada dia va omplint-ne sobre el terreny. Calcule que eixa data final vingué marcada per què Cruz es ficà malalta.

Portades dels quaderns de temperatures i pluges de 1997

Francisco i Cruz moriren en abril de 2006 amb tretze dies de diferència. Desconec si en algun moment se li ha rendit homenatge –però estic convençut de que no–  per aquell treball tan desinteressat que desenvolupà al llarg dels 11.105 dies que vam transcórrer entre el 05-12-1973 i el 30-04-2004, gràcies al qual hui n’hi ha una informació local, encara que –de moment– es troba al meu Arxiu. Però no estaria de menys que en algun moment es reconeguera aquella tasca, ara com ja és de coneixement públic, tot el poble estarà enterat.

Estació meteorològica situada dalt el Centre Cultural

En l’actualitat les coses ja no són iguals. Ara està tot automatitzat i informatitzat des dalt el Centre Cultural –i de dalt l’edifici de l’Arrossera–, encara que desconec si n’hi ha alguna persona encarregada en l’actualitat de buidar el pluviòmetre, per exemple. I el servei d’inforatge.com costa a les arques públiques 4.000 euros a l’any –notícia de la web del 25-01-2018–, aproximadament el que cobrà Francisco Tapia en trenta anys en la seua equivalència en pessetes.

I acabe amb la meua alegria per haver gaudit de l’amistat de la persona –i de la seua esposa, que també col·laborà– que durant trenta anys va ser “protagonista anònim” d’eixa tasca “feta quasi per amor a l’art”. Gràcies amic Paco!!!

Agència Estatal de Meteorologia –AEMET–

El dia 03-02-2015 vaig visitar l’Agència Estatal de Meteorologia –AEMET–, a la Delegació Territorial en la Comunitat Valenciana, situada dins del Jardí de Vivers, on el meu amic Agustín Benajas, treballador molts anys allà es jubilava –apareix en alguna foto– i parlí també amb José Ángel Núñez Mora, Cap de Secció de Climatologia, el qual uns dies després m’enviaria per mail informació resumida de dades sobre la climatologia d’Almussafes elaborades a partir del treball de Francisco Tapia, així com també foto de les primeres fitxes que aquell envià al “Centro Meteorológico Zonal” en desembre de 1973 i que hi apareixen.

El cronista davant una de les casetes meteorològiques d'AEMET