CAMÍ I CARRER DEL CONVENT 2 (de 2) – PROPOSTA, BASADA EN LA HISTÒRIA, PER A LA RECUPERACIÓ D’AQUELL NOM DE CARRER O QUE ES NOMENE “CARRER SOLLANA”.

 

Sobre un tema relacionat completament amb aquest ja vaig presentar un informe de cinc pàgines i un annex amb dos fotos a l’Ajuntament en data de 05-05-2015 elaborat ex professo per parlar de “la necessitat de batejar algun carrer amb el nom de Sollana” complint amb un deute històric amb el nostre poble del costat i al qual suggeria diverses possibilitats, unes més factibles que altres, entre elles es trobava el carrer de Vicente Gay. Al poc canvià la Corporació, però l’informe estava ahí si els interessava consultar-ho. Ho vaig fer novament als meus dos informes sobre “Els vestigis del franquisme...” de data: 17-12-2015 i 13-12-2017 –el primer demanat des del propi Ajuntament i el segon fet “de motu proprio” per ampliar el primer llistat– i al parlar del nom del carrer de Vicente Gay, era de l’opinió que devia canviar-se. I ho he comentat en algunes de les meues publicacions sobre memòria històrica local en gener de 2020, amb algun comentari desfavorables al canvi. En València canviaren el carrer Economista Gay pel nom de Just Ramírez i en un sols bloc de pisos viuen segurament més persones que en tot el nostre carrer, tal com s’il·lustra a una imatge del barri de Marxalenes. I allà s’ha canviat el nom de més 50 carrers alhora amb els consegüents problemes relacionats –sobre tot– amb el tema de la correspondència de milers de ciutadans i ciutadanes i sembla no han mirat tant els problemes provocats pel canvi... Sobre aquest tema ja vaig parlar als grups d’història i en una entrada del meu blog del dia 16-05-2017, tenia el títol de “València canvia noms de carrers”.

 

Independentment de les consultes de participació ciutadana del veïnat que les autoritats vulguen fer, el Cronista pensa que deuria tenir el nom de “Carrer Sollana i (antic del Convent)” –ambdós noms a l’hora, i tot, perquè “la història és la què és i no es pot canviar, s’ha d’investigar i divulgar-la”, cosa que hi fa–, amb esta decisió és saldaria un deute històric amb el nostre poble veí –l’únic que no apareix al nostre llistat de carrers, encara que va haver un carrer amb el nom de “A.Benifayó-Sollana” –“A.”, pot ser fora l’abreviatura de “Avenida”– als censos de 1935 i 1945, però què es va perdre al de 1950 pel nom de “San Cristóbal” i més tard en que és rebatejà una part de l’anterior amb el nom de “San Bartolomé” cap a 1960, justament al carrer que constituïa la vertadera eixida moderna cap el poble veí. I al mateix temps que se li diu Carrer Sollana, es recuperaria l’antic nom del carrer del Convent –o del Convent Vell– que he dit abans que encara en l’actualitat és usat per prou persones majors.

 

Tenim noms de carrers amb topònims de pobles i ciutats que casualment tots assenyalen la direcció i/o comunicació amb eixos pobles: València, El Romaní, Algemesí. Benifaió, Espioca i Picassent ordenats en el sentit de les agulles del rellotge –Espioca fou una aldea que quedà deserta amb l’expulsió dels moriscos en 1609–, però falta el de Sollana, que està més a prop de nosaltres que Algemesí, Picassent o València per exemple, a més Sollana té una “Avinguda d’Almussafes” des de 1965 i és el terme municipal amb més terres en contacte.

 

I si no pogueren anar els dos noms junts a la placa –per algun motiu podria ser que la legislació no ho permetera per evitar confusions–, el més històric seria “Carrer del Convent”, però com què constituïa el camí cap a Sollana fins aproximadament 1914/1915 crec que el més convenient en l’actualitat seria nomenar-ho com a “Carrer Sollana” amb la qual cosa complirien amb tots els pobles veïns. I com no anem a canviar el nom del carrer que porta el nom de “Sant Bertomeu” que és el nostre Patró,... doncs bé, el primer paral·lel i el més a prop de l’eixida de Sollana que tenim és aquest, autèntica eixida natural cap el poble veí durant segles.

A principi dels anys setanta del segle passat les obres de l’autopista –que recorde es va inaugurar el mateix dia que la Ford– tallaren el Camí del Convent en dos parts que quedaren incomunicades llevat d’un pas subterrani per a caminants a soles i a uns cent metres aproximadament, desconec si en aquell moment era més transitat que el Camí de Coets junt al qual feren el pas subterrani de l’autopista per a vehicles, molt a prop del pont de la carretera al Romaní, però això tant se val... cada dia queden menys agricultors que són els que més xafen o xafaven els camins rurals.

  

Que el carrer portara el nom de Vicente Gay, que havia nascut en ell en 1876, pot ser tinguera en 1929 o 1939 –amb sengles dictadures– algun sentit, però amb el pas dels anys, coneixent la seua figura i ideologia, i després de més de 40 anys de democràcia, podem pensar que deixà fa molt de temps de constituir tal mèrit, encara que el fet de que el personatge nasquera ací mai es podrà canviar.

 

Espere que esta informació servisca per alguna cosa a l’hora de substituir el nom –almenys les persones que s’hagen entretingut en llegir tota l’argumentació ne tindran una informació objectiva basada en fonaments històrics contrastables, al mateix temps que la coneixen, perquè de normal no apareix en cap altre mitjà d’informació local llevat d’aquest–, ja que s’ha suggerit per las xarxa de Facebook que està preparant-se eix canvi. És el que pensa el Cronista i ja ho ha manifestat en diverses ocasions, la primera d’elles a l’informe de maig de 2015 al·ludit al principi del text així com també s’arreplega al segon informe sobre vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura de novembre de 2017. I això per què?, la resposta és senzilla: simplement per aplicar la legislació estatal i autonòmica vigent sobre Memòria Històrica i/o Democràtica, que es suposa està per a ser complida.

Desconec si entre tot el conjunt d’Ordenances i Reglaments Municipals d’Almussafes  n’hi ha alguna que replegue el fet “de que qualsevol persona empadronada al Municipi puga sol·licitar el canvi de denominació d’una via pública o sol·licitar que a una via se li fique un nom determinat” –jo no ho he vist a cap d’elles– però en altres llocs d’Espanya existeix, com a Cantàbria per ficar un exemple. Després, el camí continua amb la sol·licitud de l’Ajuntament dels informes oportuns -un dels quals deuria anar dirigit al Cronista Oficial del poble com en tots els temes de nomenclatura de carrers- una vegada estudiats farien que la proposta passara al Ple per a la seua aprovació definitiva.

 

Acompanye altres imatges relacionades amb el tema, incloses algunes del Camí del Convent que l’altre dia al parlar més intensament sobre ell es quedaren fora.

Publicat al Facebook "Almussafes segleXX" el 18-11-2021.

CAMÍ I CARRER DEL CONVENT 1 (de 2) – NOTES HISTÒRIQUES

La construcció del Convent de l’Ordre de la Merced que n’hi havia al lloc de l’Alcaysia de Sollana –el metge Bosch parla en castellà de la “Alcahecía”– fundat en 1604, donaria nom al Camí del Convent, que era  l’únic Camí que unia Sollana i Almussafes fins a meitat dels anys deu del segle XX. Diu també el metge Bosch al seu llibre que entre setembre de 1690 i 1720 i temps posteriors ens consta que hi acudien al nostre poble alguns frares a fer de mestres d’escola dels xiquets, per tant, el camí ja s’usava en aquella època.

I amb el temps s’anomenà com a Carrer del Convent a la part urbana d’aquell Camí del Convent. Ja des de meitat del segle XIX tenia eix nom –en castellà, Camino del Convento– com vaig a explicar ara.

En un expedient de la “Sección de Fomento de Instrucción Pública de Valencia” obert per una reclamació del mestre contra l’Ajuntament en la data de l’1 de novembre de 1860 es diu en un document remés per la “Alcaldia Constitucional de Almusafes” el següent: “...Nª 17 actual en la calle del Convento de esta Villa propuestas en acta celebrada [...]  para las enseñanzas de niños y habitación del maestro se halla alquilada y habilitada con tal objeto....”. Aquest expedient vindria seguit d’un altre del mateix mes del qual vaig parlar el dia 23-07-2019 baix el títol de “DEJARE DE SER GAY O LO TIRARÉ A USTED  DEL PUEBLO” protagonitzat per l’avi de Vicente Gay Forner, que sent el secretari municipal havia ferit al mestre D. Luís Sanz de Andino i li amenaçava…

A les investigacions fetes a l’Arxiu Municipal sobre els carrers del poble al segle XIX, es detecta que el Carrer del Convent apareix en documents del Registre Civil referits a naixements –que és l’únic material que quedà de l’incendi de 1936– ja entre les primeres anotacions d’un Registre que començà a funcionar l’1 de gener de 1871. Esta informació apareix al treball –dividit en dos parts– que feu Ester Villajos Girona titulat “Un viatge pels carrers d’Almussafes”, el qual presentà a la VI Jornada d’Onomàstica organitzada per l’A.V.L. en Alzira en 2012 i aparegueren als llibres de festes dels anys 2012 i 2013.

 

El dia 30 de setembre de 1892, a la “2ª. Inscripció segona de venta” de la Casa de la Ayora a l’Historial Registral de la vivenda al Registre de la Propietat de Sueca es diu de la mateixa que: «en la part descoberta...per esquenes llinda amb un hort de taronger i altres fruitals de cabuda “19 fanecades, un quarto i 19 brasades” cercat amb parets amb porta recaient al Carrer del Convent». El text original està traduït al valencià per Marc Folch Moscardó i apareix al seu treball final de carrera a l’Escola Tècnica Superior Enginyeria d’Edificació depenent de la Universitat Politècnica Valencia en 2013, que es titulava “Pla director d’intervenció La Casa Ayora”. Encara faltaven 4 anotacions i 9 anys perquè la senyora Dolores de Ayora la comprara.

I fins ací algunes anotacions on consta el nom de “la calle del Convento” durant el segle XIX, però ja a principis del segle XX trobem dos plànols, el primer cadastral de 1906 on apareix com a “Camino del Convento Viejo” i altre parcel·lari del terme d’Almussafes elaborat per la Sèquia Reial del Xúquer en una còpia de 1906 però que replega els recs de 1879, al qual apareix el camí del Convent encara que al fragment parcial més conegut no s’hi veu el nom, com tampoc apareixen els de la quinzena aproximada de carrers que existien.

Uns anys després –entre 1913-1914, segons el metge Bosch– es ficà en servei l’anomenat “Camí de Sollana a Alfarp” que passava per Almussafes, i tindrien una segona via de comunicació amb el poble veí. Notícies de diaris de l’època consultades pel Cronista ens aclareixen el tema encara que no ha trobat cap referida al moment de la seua posta en marxa. Així en agost de 1911 es sol·licita ja eixa construcció de “un camino vecinal”, en gener de 1912 es diu què és un camí d’utilitat pública i ja en juny de 1914 s’aprovà l’expedient d’utilitat publica, amb la qual cosa es construiria un temps després.

Ja he avançat des del principi que algunes de les informacions aportades fins ací aparegueren al punt titulat “Almusafes y el convento de La Alcahecía” del llibre del metge Bosch, pàgines 110-113, però per l’elaboració d’aquest material he consultat diferents fonts, alguna de l’Arxiu de la Diputació de València i altres.

Ja havien passat quasi tres dècades del segle XX, quan “la calle del Convento” va perdre el seu nom a favor de Vicente Gay en 1929, durant la dictadura de Primo de Rivera que es produí entre 1923 y 1930. Fou el dia 31 de març de 1929 quan li dedicaren eix carrer. Després vindria la República i en un moment que no tinc determinat –1932/1933?– el nom canvià pel de Santiago García –secretari del Sindicato Metalúrgico de C.N.T. que caigué mort el 9 de desembre de 1930, primer dia d’una vaga general de 48 hores a València–, nom de carrer que apareix al Censo de 1935 i acabada la guerra civil el Règim el reposà novament, amb una nova placa amb la cara de Vicente Gay que es retirà al moment d’enderrocar l’edifici sobre el que es trobava el baix relleu el dia 13 d’octubre de 2004. Dues dictadures ficaren el seu nom al carrer i fins ara –i després de més de quaranta anys de democràcia– encara es manté, sense haver aplicat la llei estatal de Memòria Històrica (Llei 52/2007 de 26 de Desembre) i la Llei 14/2017, de 10 de novembre de la Generalitat, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana.

Acompanye algunes imatges relacionades amb el tema i que poden donar-li un poc d’ambient, encara què el més important siga el text. Com podeu imaginar-vos de l’època a que em remunte –principalment del segle XIX– no n’hi fotografies. He situat les que n’hi ha en primer lloc, canviant-ne l’ordre d’antiguitat, però totes estan explicades.

Publicat al Facebook "Almussafes segleXX" el 11-11-2021.

ELS PRIMERS CARRERS DEL POBLE

El gravat de Juan Conchillos Falcó, que representa segons es diu dalt “El lugar de Almusafes en 17 de Junio de 1699” ens donaria una molt lleugera idea de com podia estar el carrer Major –o com diria Pascual Madoz, del que parle després, del “Camino Real”–, cases i edificis d’una forma més o menys ordenada. Encara que a jutjar per on es troba l’església i la casa-castell el dibuix estaria elaborat amb més imaginació que proximitat entre ambdós edificis. I el que es veu a la imatge calcule que començaria a quatre o cinc cases de l’actual Plaça Major. 

La part més antiga del poble estava formada per un nucli menut de cases situades prop de la Plaça, amb l’església i la torre envoltada per la “casa castillo” a la documentació original del llibre que arreplega la incorporació a la Corona en 1766. I per ahí estaria la “Casa del Ayuntamiento de la Villa” que també s’hi nomena però no conec cap document gràfic ni escrit que la situe exactament on es trobaria. 

 

Revisades les “Observaciones sobre la historia natural,...” de Juan Cavanilles (1795-1797) i el corresponent volum del “Diccionario de Pascual Madoz”, el número II de 1845, apreciem dades relatives al número aproximat d’habitants del poble en aquell temps però encara no es parla de carrers, sols es referència al treball de Madoz la següent frase “Cruza por la villa el camino real viejo, o sea la carretera de Játiva a la capital”.

Passada la meitat del segle XIX, els censos de població de 1857 i 1860 en donen una xifra de 1.202 i 1.262 habitants respectivament, però als mateixos tampoc es fa referència a cap nom de carrer de la població.

A finals del segle XIX el nostre poble comptava amb un total de 15 carrers amb denominació a més dels dos horts del final de la relació, es suposa que n’hi havia altres horts o cases del terme, però sense la consideració de carrer. Els primers noms escrits daten de 1871 –a falta de documentació de l’època perquè l’Arxiu Municipal fou cremat en 1936–  i eren els següents: P/ Mayor, C/ Mayor, C/ Convent, C/ Honda, C/ Garrigues, C/ San Roque, C/ Espioca, C/ San Vicente, C/ Plantades, C/ Hospital, C/ Santa Ana, C/ Castillo, P/ Olmo, C/ Olmo, C/ Arrabal, Huerto del Sacristán, Huerto de Montesinos. El nom més antic del que tinc referència és el de Santa Ana a finals del segle XVII com ja explicaré quan tracte d’eix carrer.

Un anys després, en 1877 el poble compta amb una població de 1.698 habitants –segons consta a la pàgina 74 del llibre “Almussafes: Geografia i Història d’una Comunitat Agrícola Valenciana de la Ribera Baixa del Xúquer” –encara inèdit, però amb una còpia al meu Arxiu– del que són autors/ers María del Carmen Raga, María Angeles Martí i Albert Girona. 

És al seu treball on apareixen dades sobre el número d’edificis que transcriuen informació dels distints “Nomenclators de las ciudades, villas,... de España” i quan parlen de 1873 es diu que “Almussafes tenia 283 edificis –126 d’un pis, 149 de dos, 5 de tres i diverses barraques– i 1.262 habitants de fet, amb 77 veïns que vivien fora la vila repartits en 26 cases de camp...”, però tampoc apareixen referències als carrers. Casualment són el mateix número d’habitants que assenyalava el cens de 1860, però possiblement s’havien basat en la informació d’aquest sense actualitzar-la.

 

El primer plànol del cas urbà de la localitat que conec constitueix una aproximació a com estaven configurats els carrers del poble de finals dels segle XIX, però sense els seus noms, ja que era part d’un “plànol parcel·lari del terme d’Almussafes” elaborat per la Sèquia Reial del Xúquer –atribuït a Joaquín Pérez de Rozas–. Es tracta d’una còpia de 1906 però que replega els recs de 1879.

Ester Villajos Girona trauria els noms dels carrers dels que parle –llevat de Huerto del Sacristán, que l’inclou com altra casa més del terme– a la primera part del seu treball “Un viatge pels carrers d’Almussafes”, que presentà a la VI Jornada d’Onomàstica organitzada per l’A.V.L. en Alzira en 2012 i que seria publicat al llibres de festes de l’any 2012 –al 2013 es publicaria la segona part–, després d’investigar-los als primers llibres del Registre Civil referits als naixements, consultant-ne entre 1871 i 1874.

I amb això acabe un altre tema d’investigació que vaig començar al mes de febrer passat però que ha estat sense continuació fins al 30 d’octubre i ara l’he donat per acabat. Podria haver inclòs més informacions elaborades però me les reserve per a altres temes futurs.

Publicat al Facebook "Almussafes segle XX" el 02-11-2021.