LA VIA AUGUSTA (i IV) – AL PROJECTE DE P.G.O.U. (P.G.E., Pla General Estructural)

L’any passat ja es presentà públicament el projecte de nou PGOU (PGE) i aleshores em vaig fixar amb prou deteniment en algunes de les “24 fichas de elementos y conjuntos catalogados” on la fitxa de la “Via Augusta” apareixia com la PC 8. PC significa “Patrimonio Cultural”. I apareixien dins “El catálogo de bienes y espacios protegidos”que portava la data de “Valencia, noviembre de 2017” signat per “una arqueòloga responsable de la dirección y redacción  y tres arquitectos colaboradores”.

 

La Via Augusta en Castelló i en Ubrique

En estos dies crec que continua el termini d’al·legacions a la segona presentació del mateix projecte amb algunes correccions, encara que quedaran pocs si és que no s’ha acabat ja eix temps. He estat mirant-me detingudament tot allò que respecta a aquest tema i m’ha cridat molt l’atenció que la referència “Via Augusta” aparega en un total de 58 ocasions repartides entre 5 del 6 documents que formen el Projecte de Pla General (redactat sols en castellà fins on jo sé).

 

Senyal de la Via Augusta en un lloc indeterminat i al carrer Major, 

que apareix quasi esborrat comparat amb l'altre emplaçament

Cite una gran part d’elles i entre “corchetes” es troba el nom del document al final. “Otra de las propuestas del PIE 2010-2020 es la recuparación de la calzada romana y su entorno en la Vía Augusta, así como el establecimiento de un uso exclusivo para los peatones, jinetes y ciclistas”. Està també considerada com a “Recurso Paisajístico de Interés Ambiental” i “Recurso Paisajístico de Interés Cultural y Patrimonial”, està “clasificada como BRL en la categoría de Espacio de Protección Arqueológica”, és un “Bien de Relevancia Local y Patrimonio Arqueológico” [PGE2_EATE].

És un “Espacio que integra la Infraestructura Verde” [PGE2_PGE – tomo I de III].

S’inclou dins la “Red de Comunicaciones de preferencia peatonal o no motorizada P.CVc”, “Se trata de una vía romana que atraviesa el término municipal de norte a sur, que actualmente coincide en parte con la CV-42”, forma part del “Patrimonio cultural inventariado en el municipio de Almussafes”, es mesura la seua “matriz de calidad paisajística (C) de los recursos paisajísticos”, se li adjudica “un valor paisajísitico alta, una fragilidad del paisaje media y una fragilidad visual alta”, está “catalogada entre los paisajes de mayor valor” de nuestro término municipal. [PGE2_PGE – tomo II de III].

Es troba dins “Los elementos que componen la infraestructura verde”, “se propone incluir en el catálogo la Vía Augusta como zona de vigilancia arqueológica en el T.M. de Almussafes”, “está protegida por su interés histórico y artístico”, “se propone Nivel de protección Parcial” [PGE2_PGE – tomo III de III].

“Forman parte de la infraestuctura Verde (según el PGE)... como elementos de conectividad el dominio Público de los cauces fluviales, las vías pecuarias y la Vía Augusta” [PGE2_POP]. A més de les cites també apareix en nou o deu plànols entre tots els documents.

Em fa molta gràcia com es teoritza tant sobre la Via Augusta sense tenir l’evidència d’un sol pam “mostrable” d’ella entre els diversos quilòmetres que travessarien el nostre terme... i que l’única cosa tangible sobre el tema de la què disposaven, com era la col·locació d’una rèplica de “pedra miliar” a la rotonda d’entrada al poble per marcar un sender per a vianants, ciclistes i genets a cavall que fou retirada ja fa vuit anys per discrepàncies entre les Conselleries de Medi Ambient i la d’Infraestructures i Transport, no haja segut tema de suficient interés municipal fins ara, llevat de la persona del regidor què pel que siga no ha pogut resoldre el tema. El Cronista ha fet prou en estos últims quatre anys, que es compliren l’últim 15 d’abril i estem igual que al principi L’única diferència està en que el monòlit es troba localitzat al poble –encara que no el senyal del Camí de Santiago, què es quedà al magatzem quan era el que menys pesava– i haver-ho col·locat no sembla que fora tant difícil. Però si es fa sense permís de la Conselleria d’Infraestructures es corre el perill d’una nova retirada. Tampoc demanar-ho o preguntar on pensen es pot col·locar de forma segura costa tant.

Però, és què sembla que al PGOU (PGE) es fa un discurs amb massa floritures i ja no es passa d’ahí! Per si alguna persona ho dubta, vaja per davant el meu respecte per la història com no podia ser menys per la part que em toca, no ja com a Cronista, sinó simplement com a persona.

ALMUSAFES, JULIO DE 1983. “LA CREU DE TERME”.

Així acaba un text, del que suposa una crònica feta pel meu amic Vicente García Castillo que firma al final de dos fulls de com s’havia triat l’emplaçament on instal•lar una “creu de terme”, de les gestions fetes, de com s’havia construït tot en pedra i ferro i con havia tingut lloc la benedicció de la mateixa el dia 16 de juliol de 1983. Tot això es replega en una carpeta que porta pel títol “La Cruz de término” i l’escut de la Confraria ficat amb un segell, una espècie de dossier on es guarden tots els diferents documents en relació amb aquell tema, amb dibuixos i fotos. Prèviament s’havia parlat d’un parell de projectes, un sobre el disseny de la Creu i l’altre d’on col•locar-la, elaborats per l’arquitecte municipal, però ambdós van acompanyats d’una nota que diu “Este proyecto no llegó a realizarse”. Vaig a transcriure-ho tot perquè quede constància per a la història. En anys futur contaré altres coses sobre el tema. És un document un poc llarg però a qui li puga interessar ho llegirà tot de bon grat.

“Últimamente se decidió colocarlo de forma que no entorpeciera el tránsito rodado, junto a la acequia denominada de les Planes.

Se pidieron los correspondientes permisos y se llevó a cabo la iniciación de la obra con otro proyecto que surge de la suma de varias ideas. Se aprovecharán los bordillos de piedra de las aceras de la población, precisamente las situadas en la acera del templo parroquial y casa abadía, que en aquellos días se estaba reformando.

El Párroco gestiona de un maestro cantero de Godella su acondiciona-miento. Finalmente se decide aprovechar otras piedras que dicho maestro dispone, idóneas para el caso y se traen de allá. Los bordillos quedarán para delimitar la zona del emplazamiento.

Los hierros proceden de unas verjas. Se montan y se desmontan, se hacen mil combinaciones en las cuales intervienen casi todos los miembros de la Gestora y otras personas entendidas, y luego de los consejos y retoques de los cerrajeros, como principales artífices –que en su lugar se mencionan– queda formada la Cruz de hierro.

Se comunican todas estas gestiones a la Alcaldía, que ostenta don Vicente Escrivá Ribes, el cual acoge con gran simpatía la idea y facilita el trabajo de albañilería.

En el mes de junio las obras van en marcha y a primeros de julio, luego de enterrar en los cimientos una nota con los detalles correspon-dientes –cuya copia figura en este expediente– se levantó la Cruz de hierro sobre el pedestal, formado por tres hexágonos superpuestos de noble piedra, coronados por la piedra cilíndrica primitiva.

Se dan fin a la obra la cual se rodea de una pequeña zona ajardinada donde se plantan dos casuarinas sobre césped.

El conjunto es agradable. Saliendo de la población por la calle de San Bartolomé, la Cruz se divisa al fondo en plena huerta, al mismo centro de la calle.

No es un monumento de grandes dimensiones, ya que se ha pretendido   armonizarlo con el nombre tradicional de “Creueta” o sea Cruz pequeña, en diminutivo.

16-07-1983 Autoritats religioses i Junta de la
Confraria de la Santíssima Creu, entre altres

Parece que el pétreo basamento pedía como complemento una Cruz también del mismo material. Aunque se pensó en ello, no pudo llevarse a efecto, tanto por el poco tiempo de que se disponía, como también por lo costoso de la obra, pues se llegó a pedir algún presupuesto. Sin embargo, el trabajo de hierro forjado, que nos recuerda la artesanía de los maestros cerrajeros de fines del siglo pasado, de un elegante barroco, no solamente no desarmoniza, sino que forma con la piedra un bellísimo conjunto y estrecho maridaje que invita a su contemplación.

De labios de personas entendidas, he podido escuchar grandes elogios.

El dia 16 de julio de 1983, fiesta grande en la población, previamente invitado al efecto el Sr. Arzobispo de Valencia, se persona en la Parroquia. Objeto de su viaje, la bendición de la Cruz.

A las once de la mañana se forma la comitiva a la salida del templo integrada por el Prelado, el Párroco y otros sacerdotes, el Alcalde Presidente del Ayuntamiento, Reina de las Fiestas y su Corte de Honor, Cofradía con sus Camareras, Presidentes de Entidades Culturales, Deportivas y Económicas y gran número de feligreses.

El Prelado viste de pontifical, con ornamentos rojos.

Las calles del recorrido ofrecen un alegre aspecto, con colgaduras en los balcones, macetas con vistosas plantas en las puertas y sembrada de flores la calzada, lo que nos recuerda un bello jardín. Es la manifestación del cariño y entusiasmo del vecindario que de esta forma se une a la fiesta de la inauguración.

Al llegar al monumento, el Presidente de la Cofradía da lectura a unas cuartillas alusivas al acto.

Luego el mencionado Prelado procedió a la bendición con el ritual de costumbre para estos casos, en cuyo solemne momento volaron al cielo decenas de palomas, se dispararon fuegos artificiales, la banda de música interpretó el himno nacional y las campanas voltearon en la torre como nunca lo habían hecho.

Un momento emocionante, que pasará a llenar los anales de la historia de la Villa y del que la feligresía guardará un imborrable recuerdo.

La comitiva regresó a la Parroquia donde tuvo lugar la Santa Misa, como continuación de los actos de la fiesta.

La Santa Cruz ya tiene un monumento en el corazón de la huerta. Antes ya lo tenía en el corazón de los hijos de Almusafes. Allá quedó rodeado de verdes naranjales y fértiles labrantíos, como esperanza de mil gracias del Cielo para esta bendita tierra nuestra.”

Com a Cronista he de dir que esta “crònica” m’agrada molt perquè expressa perfectament com era i com escrivia amb molt de sentiment el meu amic. M’he pres la llicència de fer-ho públic en est dia, però quan en 2014 em deixà el material perquè el digitalitzara supose que d’alguna forma em donava el seu permís per usar-ho quan ho creguera convenient i ara era un bon moment.

En un dia com hui no faltava mai a l’acte de benedicció que tindrà lloc en una estona, estava dels primers acompanyat per una de les filles i els últims anys s'hi trobaven, el tinc en alguna foto.

LA VIA AUGUSTA (III) – TEMPS PERDUT PER RECOL•LOCAR EL MONÒLIT EN ALGUN LLOC

Una vegada produït el canvi de govern i passat un cert temps em vaig dirigir a l’Ajuntament per tal de ficar-ho en antecedent sobre el tema i per això vaig presentar al nou regidor a principi de desembre còpia de tots els escrits i gestions fetes fins el moment. Als pocs dies ja s’estava parlant de buscar un vehicle que tinguera grua per anar a Montroi pel pesat monòlit i mirar on es podria col·locar per tal de que no el tornaren a llevar.

Darrere del "seto" i un poc cap a dins pensaven era un lloc segur

El dia 01-06-2016 ja estava al poble i se li havien donat instruccions a l’obrer de cara a la seua col·locació on creien que no hauria problemes. En aquell moment pensaven que era un bon lloc el jardí de l’inici de la corba una vegada superada l’eixida de la carretera del Romaní, perquè segurament no estaria en un lloc insegur pel tràfec..

Monòlit ja al magatzem de l'obrer

Faltava ficar-se d’acord amb les diferents persones implicades per tal de tenir-ho tot clar per poder actuar... però heus ací que quasi tres anys després continuem igual. Pense que tampoc s’haurà demanat el permís preceptiu a la Conselleria corresponent. El dia 15-01-2018 vaig parlar amb una persona responsable d’Obres Públiques que supervisava el treball de l’empresa contractada per l’asfaltat d’algunes zones deteriorades de la Ronda Est que recordava alguna cosa sobre el monòlit i el senyal de fusta retirats al magatzem de Montroi feia anys. Li vaig explicar on havia pensat que es podria col·locar, però que esperava que es demanara permís perquè no el tornaren a llevar en el futur.

Obres en la Ronda Est prop de ma casa on parle amb responsable

En estos anys he parlat en diverses ocasions amb totes les persones que tenien alguna cosa que dir sobre el tema, inclòs també l’obrer que anava a fer la tasca i que m’envià la foto del monòlit al seu magatzem. Però el temps fou passant –i vista per mi l’experiència dels vianants que fan el “Camí de Santiago” procedents des del Romaní i amb els quals he parlat en un parell d’ocasions– en desembre de 2018 em vaig replantejar el tema i ficat sobre la taula la possibilitat de que la “pedra miliar” es situara en la recta des de l’eixida de la carretera del Romaní fins la rotonda, mitjançant una simulació de com podria quedar en el lloc que jo considerava l’ideal, ja què es tractava d’un espai visible a la dreta i situat més endins que el pal vertical existent per suportar el senyal de presenyalització de rotonda d’entrada, perquè no tenia sentit anar cap el sud-est buscant el senyal quan els vianants s’han de dirigir cap a l’oest per entrar al poble pel carrer València. Així que eixint del camí Romaní i sols girant a la dreta es veuria la “pedra miliar” i la rotonda al fons, seguir el senyal informatiu era ja fàcil.

 

Eixida del camí Romaní i vianant fent el Camí de Santiago

La composició que ara fique li la vaig ensenyar a dues persones entre les implicades en prendre la decisió. Supose que el material continuarà al magatzem de l’obrer. 

Composició d'elaboració pròpia simulant on deuria estar

LA VIA AUGUSTA (II) – EN LA RECERCA DEL MONÒLIT.

Deia en l’article anterior que en l’any 2001 i com a part del “sendero Via Augusta fase II - Romaní” havien col·locat una “pedra miliar” en la rotonda d’entrada al poble des de València, que es veia entrant des del Romaní,... doncs bé, ahí estigué fins principis de l’any 2011.

 

Pòster del sender que passa per ací i ampliació del centre

Era esta una rèplica moderna igual que totes les col·locades al llarg dels senders que cobreixen la totalitat de la Via Augusta al seu pas per la Comunitat Valenciana.

Pedra miliar i senyal del Camí de Santiago

El dia 15 de desembre de 2008 es produí la firma del canvi de la carretera CV-5206 que passava pel mig del poble i era propietat de la Conselleria d’Infraestuctures i Transport de la Generalitat Valenciana pel de la Ronda Est o del Síndic Antoni Albuixech per donar continuïtat a la carretera CV-42. Es consumava així el canvi de la travessia que anava de nord a sud, amb els noms de carrer València, carrer Major, plaça Major, carrer de Metge Bosch i avinguda d’Algemesí, després de vint anys de funcionament de la  Ronda Est. Així es recuperava pel poble el carrer Major i els altres.

 BIM Nº 43 Gener 2009, pàg. 5 

Doncs bé, entre els mesos de març i abril de 2011 tindrien lloc obres en la Ronda, però al mateix temps retiraren la “pedra miliar” i el senyal de fusta del “Camino de Santiago” de la rotonda d’entrada al poble. Foren obres d’urbanització dels encreuaments dels carrers amb aquesta, de reasfaltat i instal·lació de “badens” experimentals, etc., deixant sense acabar la incorporació del carrer de Santa Creu a la Ronda que no s’arreglaria fins 2015 abans de les eleccions d’aquell any.

 

Les obres arribaren en març i abril de 2011 i es retirà el monòlit

 

A principis d’aquell any de 2015 vaig començar les meues gestions per tal d’esbrinar què havia passat amb la “pedra miliar” i l’altre objecte desapareguts des de feia quatre anys i pels que ninguna persona s’havia preocupat el més mínim. El dia 15 d’abril vaig presentar a registre un document de queixa demanant informació sobre el què havia passat i provocat la seua desaparició i al mateix temps que foren localitzats i reposats.

Com a resultat de mateixa es traslladà la meua queixa a la Conselleria de Medi Ambient el 8 de maig. L’11 de juny vaig rebre resposta del “Servicio Territorial de Carreteras de Valencia”, informant-me de que els senyals desapareguts en 2011 “fueron retirados por nosotros porque en su momento fueron colocados sin autorización... que podían recogerlos en la planta de ELSAN en Montroi”.

Resposta de la Direcció General a la meua petició 

I amb això que s’acabà la legislatura i començà una nova amb diferent equip de govern.