ORLA DEL SETÉ NIVELL DEL CURS 1980-1981

Vaig arribar a l’escola del poble en setembre de 1980 –fa trenta-quatre anys–. Aquell primer curs vaig ser tutor del grup de sisé C, però vaig donar classes als tres grups de sisé i als tres de seté nivell. Eren un total de 147 alumnes.

Aquell curs va ser molt complicat, per diferents qüestions, però vaig a nomenar sols una. Durant el mes de febrer el Delegat d’Educació va prendre la decisió de fer una reestructuració del centre amb l’excusa d’haver-se desbordat el tema de les substitucions de mestres i no tenir suficient quantitat per fer-les. Això provocà la marxa de tres mestres a principi de març de 1981 i que els tres grups de seté s’ajuntaren en dos, eixa fou una de les mesures adoptades. Jo els impartia les matèries de plàstica i pretecnologia.

A principis del mes de febrer actual una d’aquelles alumnes –Loles Navarro– vingué a l’escola acompanyada d’una altra companya. Volien aconseguir fotos de l’època que pogueren estar als nostres arxius. La resposta que se’ls donà des de la direcció del centre no podia ser altra, els arxius tenen dades privades i actualment la Llei de protecció de dades no ho permet...

Jo estava present en la conversa i vaig intervindre –a posteriori– per apuntar la possibilitat de que jo tragués les fotos. Al ser jo mestre i tractar-se d’exalumnes meus, podia fer-ho, ja em buscaria el meu temps...

Més tard, quan ja tenia les fotos, vaig pensar en que seria un repte per a mi confeccionar eixa orla, jo ja tenia experiència amb unes quantes, però no amb tants alumnes. Alguna foto la buscaren directament de la família dels interessats.

El temps anà passant, les protagonistes anaren mirant el meu treball i una vegada acabat els vaig imprimir una còpia perquè tragueren les seues, encara que jo pensava que es farien en grandària d’A3, tal com quedaven les proves que jo els feia en fotocòpia normal...

Durant el “sopar de quintes” vaig acudir invitat per ells i després de sopar em cridaren per megafonia quan començaren a repartir les orles entre tots/es els que havien assistit. Férem fotos...

Pense que es feren les còpies dels que anaren al sopar. Si algú/na dels que apareixen no hi estigueren poden demanar-me –per missatge intern– un arxiu de més qualitat del que apareix ací per poder reproduir-la perfectament.

Publicat al Facebook el dia 23-07-2014

LITERATURA I ORXATA LOCAL

Ja fa sis anys que conec el tema del que vaig a parlar-vos hui. Fou en una nit de juliol de l’any 2008 quan en l’Orxateria de Melchor vaig conéixer per boca del nostre amic el que s’havia escrit en un llibre que va obtenir el Premi Planeta de l’any 2004. En aquests dies hem recordat la conversa.

Aquella nit, Melchor m’explicà, que fa molts anys havia conegut al pare de l’escriptora a través d’un amic comú i que quan aquell home li encomanava orxata, ell li la portava a la seua residència de Santa Pola.

Es tracta del llibre de Lucía Etxebarría que porta per títol “UN MILAGRO EN EQUILIBRIO”. Lucía Etxebarria Asteinza és una escriptora espanyola que nasqué en València, en 1966. La seua obra ha sigut traduida a vint idiomes. Començà el seu camí en la literatura en 1996 i fins ara ha publicat una gran quantitat d’obres de narrativa, poesia, assaig i fins i tot guions de cine.

En el llibre, la protagonista Eva Agulló, escriu una carta-diari a la seua filla nou nata, mentre la seua mare agonitza en l’hospital..., per explicar-li de què família ve per a poder imaginar cap a què família es dirigeix. I és ací, on apareixen trets autobiogràfics.

El text que ens interessa pertany al corresponent al dia 8 de novembre i diu així:“Si en nuestro apartamento de Santa Pola no se podía beber otra horchata que no fuera la que hacía Melchor —el orxatero de Almussafes—, traída expresamente en gelaora de veinte litros, era porque mi padre insistía en que no había otra mejor, y que constituía un sacrilegio probar siquiera una horchata que no se hubiera hecho conforme a la tradición artesana de siglos, y que en Alicante la costumbre ya se había perdido”.

La veritat és que l’opinió que cadascú/na tinga sobre la seua orxata és una qüestió que entraria dins del terreny personal.

Publicat a les dues pàgines locals de Facebook el dia 19-07-2014

EL NOM DE CRUZ

Hui es celebra a la nostra localitat el dia de la patrona, la Santíssima Creu encara que al santoral apareix els dies 3 de maig (Invenció o “trobament”) i el 14 de setembre (Exaltació). Al “boletín informativo” nº 1 de la Confraria Santíssima Creu d’Almussafes, del mes de maig de 1987, es parla de que “A la Santa Cruz, la Iglesia le dedica tres fiestas litúrgicas al año...”, les dos ja nomenades i la del 16 de juliol, en que “se commemora el triunfo de la Santa Cruz en la batalla de las Navas de Tolosa en 1.212 por Alfonso VIII contra los almohades”.

El nom de Cruz s’usa poquíssim en tota Espanya, inclús més com a nom d’home que de dona. Segon l’Institut Nacional d’Estadística és el nom que tenen 1.318 homes  i 1.192 dones de tota Espanya, encara que en la província de València són 63 dones i 54 homes,  donant-se en percentatges que van entre el 0,057 per cada mil habitants als homes i el 0,050 a les dones i amb edats mitjanes al voltant de 62 anys. En la variant valenciana de CREU no es comptabilitzen casos perquè bé no arriben a 20 a nivell nacional o no superen el número de 5 en cap província.

En el cas d’homes és més conegut dins del compost JUAN CRUZ, al nostre poble trobem un adult amb JUAN DE LA CRUZ i un xiquet amb JUAN CRUZ.

Tornant ja al nom més propi de dones, es donen 31.391 casos en tota Espanya del compost per MARIA CRUZ, quantitat que representa un percentatge del 1,312 per cada mil habitants, en la nostra província n’hi ha 1.236 i en Almussafes fins quatre casos contant tres variants: MARI CRUZ (1), MARÍA CRUZ (1) i MARÍA DE LA CRUZ (2). La dona de més edat porta el nom per la CREU de Caravaca i les altres varen nàixer ací des de l’any 1977. També coneguem algun cas de dona almussafenya que té el nom, però no viu al poble.

Trobem el nom de CRUZ també en altres compostos, com CARMEN CRUZ o VICENTA CRUZ, nascudes ambdues en l’any 1960.

Assenyalar que les quatre filles d’una mateixa família del poble –molt estimada per mi– tingueren el nom de CRUZ en segon o tercer lloc, una d’elles ja dita abans, VICENTA CRUZ i les altres MARIA LOURDES CRUZ, MARÍA DOLORES CRUZ i Mª AMPARO CRUZ.

En la variant de CRUZ MARÍA sols n’hi ha 14 en la província de Valencia, entre 363 d’Espanya. I en la variant valenciana de MARIA CREU, trobem 5 en la província entre les 54 comptabilitzades a Espanya, majoritàriament entre Catalunya i la nostra Comunitat. Ací no tenim cap cas.

Josep Marí Chiral en al treball titulat “Els nom propis dels veïns d’Almussafes i la seua evolució” –del que ja vaig parlar fa tres dies i que presentà a la VI Jornada d’Onomàstica organitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en Alzira l’any 2012– diu que “De les cinc Cruz que hi havia el 1935 hem passat a cap. Això sí, han aparegut dos María de la Cruz, una Mari Cruz, una Vicenta Cruz i una María Cruz, amb la qual cosa podem dir que s’ha mantingut la presència de la patrona en la mateixa quantitat”. Informació que ve a corroborar la major part de les dades explicades abans.

Si l’altre dia vaig afegir un comentari a posteriori que deia que al cens de població de 1857, amb una població de 1202 persones, sols vivien 6 homes que tenien el nom de Bartolomé, hui afegeix que no n’hi tenia cap dona amb el nom de CRUZ entre les 600 censades aproximadament. Ja havien passat 43 anys des de “la festa per la Santíssima Creu de 1814”, però això no influïa encara sobre el nom de les dones del poble.

Acompanye un jeroglífic que he preparat a l’efecte d’esta publicació.

Publicat al Facebook el dia 16-07-2014

CLAVARIS 2014

Aquest matí, mentre estava fent fotos als clavaris en la invitació del clavari major, algú m’ha preguntat si les fotos que feia eren per ficar-les al Facebook d’ací a trenta anys, la meua resposta ha segut de què per a ara no eren... però vaig a fer una excepció amb una!

Després he pensat en fer-los un xicotet homenatge amb fotos dels anys 2000 i 2001, fotos que guarde en la meua col·lecció particular.

Mentre les feia he descobert que entre l’actual promoció de clavaris n’hi havia 5 que foren alumnes meus i per tant segurament estarien en les fotos d’aquella època. Són Josep Baldoví, Rubén Boluda, Juanjo Cariñena, Iván David i Daniel Lozano. He trobat fotos de carnestoltes dels anys 2000 i 2001 –encara que algun/a va repetir disfressa– i la granja escola de 2001. Al mateix temps que buscava he intentat que també alguns dels demés pogueren aparèixer en alguna d’elles i espere haver-ho aconseguit.

Miguel Ángel Oliver també va ser alumne meu uns anys abans i també per a ell he preparat una sorpresa. Ja va eixir disfressat també en una ocasió anterior.

L’homenatge voldria fer-ho extensiu a tots, però partint del material del qual dispose. I que ningú es moleste.

Publicat al Facebook el dia 13-07-2014

EL NOM DE BARTOLOMÉ

Hui es celebra a la nostra localitat el dia del patró, encara que al santoral apareix el dia 24 d’agost.

Aquest nom s’usa escassament en tota Espanya. Segon l’Institut Nacional d’Estadística és el nom que tenen 18.267 homes –dels quals en Balears n’hi ha 6.321– , amb una edat mitjana de 56,7 anys. Dita quantitat representa un percentatge del 0,787 per cada mil habitants. En la província de València sols trobem 433 i en Almussafes sols 2 el tenen com a primer nom i un altre com a segon, darrere de José. En quant a la seua variant catalana –Bartomeu– n’hi ha 1.700 en tota Espanya, repartits pràcticament tots per Catalunya i Balears, cap en València. Com a –Bertomeu–, sols n’hi ha 32, repartits per Catalunya, València i Balears, sols 7 són de la nostra província i cap del nostre poble.

Els dos Bartolomés nostres a més del José Bartolomé fan una edat mitjana de 69,3 anys.

Les dates locals de les quals dispose des de fa uns anys, les arreplegà també el nostre veí Josep Marí Chiral en un treball titulat “Els nom propis dels veïns d’Almussafes i la seua evolució”, que presentà a la VI Jornada d’Onomàstica en Alzira l’any 2012 i que apareix al llibre que amb tal motiu s’edità posteriorment per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Aquell, parlant-ne dels patrons d’Almussafes –jo ho faré del nom femení en altra ocasió– diu que “Resulta curiós el poc de pes que tenen els patrons de la localitat en els noms dels seus habitants. Allò que, per regla general, és bastant comú en la majoria dels pobles valencians, a Almussafes no té quasi incidència”.

L’accés d’Internet referit a “Bartolomé” és el següent:

http://www.ine.es/tnombres/formGeneralresult.do;jsessionid=4695214ED9285F3C06E1EEEAF7F3D190.tnombres01?vista=1

Publicat al Facebook el dia 15-07-2014

CRÒNICA DEL SOPAR DEL CÀNCER

A l’hora prevista estaven a la porta d’entrada al recinte de tots els esdeveniments festius d’Almussafes, el pati del col·legi Almassaf. Les dones de l’Associació de lluita contra el càncer de la localitat agafaven les entrades i tallaven un tros. Ja dins i de camí trobaven un emplaçament amb “cocktails” de benvinguda i amb els gots s’encaminaven a la taula a la que prèviament s’havien adscrit… Saludaven els amics i amigues i asseguts esperaven que començara l’acte.

La vetllada anava a tenir dos protagonistes clars: els fets de dalt l’escenari i el sopar. La presentadora del mateix, Maria José Girona, començava a parlar des de l’entaulat que anava ser centre de totes les mirades de la nit, demanava la presència de la presidenta de la Junta, Mari Carmen Santos Juanes, que pronunciava un breu parlament explicant detalls sobre el currículum i la trajectòria del jove homenatjat de la nit, l’oncòleg de la localitat resident en Madrid Raül Márquez Vázquez. Se li feia entrega del premi que reprodueix la nostra torre Racef i a continuació es dirigia als presents per dir unes optimistes paraules en la línea de que el càncer es pot superar i que molts malats ho fan.

Baix, el sopar anava servint-se, primer les begudes, a continuació els entrants: fruits secs, surimi de cranc, formatge fresc amb escalivada, coca salada amb embotits ,... i es sentien bromes sobre el sopar de l’últim any. A continuació dos entrepans, un de sèpia o calamar i un altre de llonganisses amb pisto, de postres un flam d’ou i a continuació el cafè o la infusió. Sobre el mateix, res que objectar, estava bo i era complet...

A continuació començava l’espectacle: el grup andalús amb cant flamenc, guitarra i ball, la cantant Vicen, les xiques i dones de la dansa del ventre, la seua professora i la parella jove de ball modern. Tots i totes ens delitaren amb el que saben fer i d’una forma totalment desinteressada.

I per finalitzar el sorteig de regals oferts per botigues i associacions locals, totes nomenades abans per la presentadora. Eren aproximadament 650 comensals i uns 140 regals, per tant n’hi havia prou possibilitats de premi. La reina de les festes anava traient els números afortunats que eren llegits per la presentadora. Les persones premiades acudien amb els seus tiquets baix de l’entaulat on estaven tots els premis. Les dones de la Junta ajudades per alguns clavaris anaven repartint-los, n’hi havia bosses, ulleres, fruites, plantes, etc... i al final algun de més valor en forma de joia o viatge. Dos xiquetes que estaven a la meua taula es convertiren en protagonistes de la recepció de diversos premis i al nostre costat es corejava ... “ara, el meló!”. A l’homenatjat li tocà una bossa i al que escriu això... un meló!... a l’igual que a la reina de les festes.

I així acabà la sisena gala benèfica del càncer en la que gaudiren d’un bon sopar i que estigué amenitzada per un complet espectacle.

Acompanye una foto que no té massa qualitat però que està feta des del lloc on estava assegut.

Publicat al Facebook pàgina d’Almussafes el dia 11-07-2014

ARTICLE DEL LLIBRE DE FESTES

“SANTÍSSIMA CREU” és el títol de la meua col·laboració d’aquest any pel llibre de festes. Es tracta d’un article d’investigació històrica, que comença així: «No és fàcil començar a tractar el tema, perquè com diu el metge Bosch al seu llibre “Aunque no lo parezca, se ha escrito mucho sobre este excepcional motivo de fe y devoción de nuestra villa, que es la Santísima Cruz…” i el meu treball es centrarà en replegar eixa variada informació que s’ha plasmat per escrit en llibres de festes, diaris i en algun llibre més com l’al·ludit abans, en diferents formes i manifestacions: notícies, relats, etc... // Tampoc, es fàcil dir coses que abans no hagen dit unes altres persones, perquè a més les paraules o les frases han de ser obligadament iguals per tal de no canviar el sentit del que es diu... » i continua en varies pàgines fins completar 5.809 paraules comptant les 26 notes a peu de pàgina.

Reconec que és un article que pot resultar difícil de llegir d’una tirada, no sols per la seua extensió i –a més– cal tenir una disposició positiva de cara al tema. Com a cronista vull fer una simple invitació a la seua lectura per part d’aquelles persones que puguen estar interessades en conèixer alguns fets que ens han contat durant 250 anys. Coses que segurament no s’entendran sense la “Fe” que va unida a una creença, en aquest cas a la religió catòlica.

És el resultat de moltes hores de treball i –pels que no ho sàpien– el càrrec de cronista és honorífic, per tant tota la meua faena la faig amb molta il·lusió i ganes de servir a la comunitat d’Almussafes i ­–per suposat­– completament gratis. Si l’any passat el tema fou «FRANCISCO NAVARRO MORENO “RULO”. UNA LLEGENDA A ALMUSSAFES», que crec agradà a molta gent, enguany ha tocat treballar aquest i en futur, altres que vindran. Els que seguiu al Facebook sabeu que vaig traient “retalls diversos de la història d’Almussafes”.

La fique directament a la nostra pàgina d’Almussafes segle XX, encara què és actual, però com vaig dir un dia, el tema no ve d’ara i al meu article he treballat la història dels últims dos segles i mig.

Vull fer un xicotet homenatge a l’home que fou un important protagonista en la història que tracte, el pare Duart Alabarta. Amb els seus estudis i investigacions va ser la persona que més va contribuir a donar a conèixer-la. És el sacerdot major que apareix en aquesta foto, al mig de tot el grup, en un homenatge que l’Ajuntament el va fer en l’any 1981, dos anys abans de la seua mort. En ella, està acompanyat del seus familiars i de l’alcalde d’aquell temps, Vicente Escrivá.

Espere que a les persones que tan amablement em proporcionaren la imatge no els moleste que aparega ací.

Publicat al Facebook pàgina d’Almussafes el dia 09-07-2014

QUINTES I QUINTOS

Durant molts anys es parlava d’aquest tema per referir-nos als soldats de reemplaçament. I és que el servei militar obligatori en Espanya durà des de 1770 a l’any 2001, amb algunes variants durant el segle XVIII, que primerament provocaven el reclutament per l’exèrcit sols entre les classes més modestes del país. Després, això anà canviant fins que tots entraven en l’obligació militar i pràcticament en tota la seua història la institució estava formada sols d’homes. Per això es parlava més de “quintos”, en masculí. Com tinc per costum, fique entre cometes els textos que estan en castellà.

El diccionari de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua Castellana defineix la paraula “quinto, quinta” amb diversos significats, com: “Mozo desde que sortea hasta que se incorpora al servicio militar // Acción y efecto de quintar. // Reemplazo anual para el servicio militar. // Conjunto de personas que nacieron en el mismo año”.

També diu que quintar és “Sortear el destino de los mozos que han de hacer el servicio militar”. O que quintes –en castellà quintas– són “Operaciones o actos administrativos del reclutamiento”. I que “entrar en quintes” és “En el servicio militar, llegar a la edad en que se sortea”.

Però perquè parle d’això?. La resposta és clara, en aquests dies s’ha parlat d’un sopar de quintes. Es refereix al significat escrit abans de “Conjunto de personas que nacieron en el mismo año”.

En un treball que junt altres dos mestres férem en 1984 nosaltres parlaven d’una costum que tenia lloc a la nostra localitat relacionada amb el tema dels “quintos” amb els significats anteriors i així deien textualment: «Tots els anys i en cada reemplaçament els joves que tenen que marxar-se a fer el servei militar tenen la costum d’eixir per tots els carrers arreplegant diners; per a cridar l’atenció de tots, exploten petards i fan molt de soroll, porten també alguna beguda per a obsequiar als que participen en la seua arreplegada, la festa sol acabar en una paella per a tots».

La part militar s’acabà amb un Real Decret de 9 de març de 2001, aprovat pel Consell de Ministres i per tant també amb aquella costum. Però queda l’altra, que ha anat creixent en els últims anys, la del conjunt de persones que nasqueren en un mateix any. Una reunió multitudinària fou protagonista en la nit d’ahir.

La meua quinta –que és la de l’any 1954– començà a reunir-se ara fa vint anys i d’aquell moment acompanye una fotografia. Investigar sobre quins eren les persones que pertanyien a la mateixa, dones i homes, resultava prou fàcil en aquell temps, anaves a l’Ajuntament, demanaves la informació i en uns dies la teníem. En ella estaven totes les persones nascudes en aquell any, independentment del nostre origen. Ficar-nos en contacte també resultava una tasca fàcil. I acudir a la convocatòria?, això era un altre tema!. La nostra quinta tenia més de cent persones en l’any 1994, però els que acudiren són els que apareixen a la foto. Anar o no anar, és un acte de llibertat!

Des que feren la llei de “protecció de dades” les coses són més complicades, ja que les nostres autoritats ja no poden col·laborar com en èpoques anteriors, però com les guardem no tindrem gran problema en continuar convocant-nos en el futur.

  

Publicat al Facebook pàgina d’Almussafes el dia 06-07-2014 

PONT DEL PARC CENTRAL

Hui vaig a oferir-vos una foto que esteu esperant fa temps, la  de les dues torres de fusta i el pont o passarel·la que les unia amb fusta i cordes que n’hi havia al Parc Central, hui es veu una foto feta un poc lluny, des de l’entrada al Parc que està enfront del final de Carrer Santa Anna. Prompte us ficaré una que està més de prop. Això va d’aperitiu!

Ací va. La foto és del curs 1987-1988 i pertany com altres que ja han eixit –Parc de les Palmeres i esplanada front el Centre Cultural– a un carret de diapositives que fa fer el mestre D. Francisco Chalmés amb els seus alumnes.

Recorde que en la primera comunió del meu fill, que seria en 1989, els cosins que vingueren pujaren tots mudats com anaven dalt, encara que no vaig fer fotos, ara seria una foto bonica... Imagine que passà el mateix amb els d’altres famílies.

Sabrina Magalhaes deia un dia al veure la foto dels jocs del Parc de les Paleares: “¿y os acordais del super fuerte que habia en el parque del ayuntamiento!!! ese si que molaba, !! con el puente que cruzaba de torre a torre... a ver si alguien tiene foto!!”. Vaig escriure a continuació que jo també la tenia…

Publicat al Facebook pàgina d’Almussafes el dia 04-07-2014

250 ANYS

És de suposar que tot el poble està enterat de l’esdeviment de caràcter religiós que està produint-se en aquests dies a la nostra localitat i dels quals estan gaudint tots els creients d’Almussafes. També és cert, que n’hi ha persones a les quals no els interessa, el nostre respecte cap a elles. Acudir a qualsevol acte públic del tipus que siga és una qüestió de llibertat i –en el cas que ens ocupa– també de fe. Els altres es mereixen sempre la nostra tolerància de la mateixa forma que nosaltres l’esperem dels demés.

Com a cronista oficial d’Almussafes em toca parlar del tema. Ja ho he fet en un llarg article del llibre de festes, en el qual he fet un repàs per quasi tota la documentació que existeix al respecte, referida a la tradició escrita.

Ja fa temps que es repartiren uns “Programes d’Actes” on s’explicava com anava a ser la celebració d’aquest 250 aniversari de l’arribada de la relíquia de la Santíssima Creu al nostre poble. Estaven organitzats per la Parròquia Sant Bertomeu Apòstol d’Almussafes amb la col·laboració de la Confraria Santíssima Creu d’Almussafes i el nostre Ajuntament. Al llarg de cinc dies la mateixa anava a recórrer tots els carrers del poble responent als cinc sectors del mateix en que s’ha dividit eix recorregut. Fa cinquanta anys els poble era més reduït i es va dividir en quatre.

Com en aquella ocasió els carrers s’han engalanat per celebrar aquests actes festiu-religiosos. Cada sector ho ha fet d’una determinada forma i amb estil i mitjans diferents. Una bona quantitat de gent s’ha esforçat i ha treballat de valent en cadascun dels cinc sectors per donar-li sumptuositat a eixos actes. Els carrers estan preciosos i ja posaré altres fotos d’ells.

Els recorreguts començaren dilluns 30 de juny i ja s’han fet tres. Una gran quantitat de persones es desplaça pels carrers que composen l’itinerari.

El resum de cada dia és el següent: primerament la Santíssima Creu queda exposada al públic en un altar situat al lloc determinat en cada itinerari, després es fa una missa en acció de gràcies pels veïns d’eix sector. A continuació es realitza el recorregut per l’itinerari assenyalat pel dia. La comitiva està formada pels dolçainers i tabaleters de la Colla d’Al-Mansaf, a continuació el rector porta la relíquia baix pal·lio i darrere caminen moltes de les persones que viuen en eixos carrers convertits en protagonistes per una nit.

Durant l’itinerari algunes persones –que no poden fer el recorregut per estar malalts o per la seua edat– la besen. Al final, són les demés persones les que poden besar la relíquia i fer-se fotos pel record. L’acte acaba amb la benedicció final des del lloc determinant i el cant dels “gojos” marca el final del mateix i el retorn de la relíquia a la seua capella fins el dia següent.

El moment viscut és important per les persones creients del poble d’Almussafes perquè fa cinquanta anys de l’anterior i no tornarà a celebrar-se fins que passen altres cinquanta anys, per tant en l’any 2064.

La imatge que acompanye correspon al carrer de Dr. Fleming.

Publicat al Facebook pàgina d’Almussafes el dia 03-07-2014

PATI DE L’ESCOLA “GRANISSAT”

La imatge que acompanye es va traure en un moment indeterminat entre els anys 1986 i 1989, ja que es trobava en un àlbum de la meua companya Imma Martí amb eixes referències. Correspon a una granissada de l’època.

El tros de pati que es veu era el corresponent a la part posterior de l’edifici de preescolar d’aquell temps, situat a la dreta de la fotografia i l’arenari per educació física, que estava al final d’una pista dels alumnes majors.

El que s’endevina en primer lloc és la part de canalització del barranc de El Cano, que des del carrer Mestre Serrano entrava al col·legi per baix d’una porta que donava al carrer Ausiàs March i que entrava enfonsada entre les dues pistes de la segona etapa d’EGB. En la part següent que corresponia al pati de preescolar anava per baix d’unes plataformes de formigó fins l’Avinguda de Paral·lel.

Darrere n’hi ha un quadrat, que contenia sorra i servia per fer els salts de longitud... A eix arenari s’havia plantat també xops. L’emplaçament tingué durant uns anys l’estació meteorològica al cantó de l’esquerra i més tard i fins l’enderrocament del centre un prefabricat que s’usava de menjador escolar. També es veu la font que donava servei a tot el pati.

A continuació de la tanca es trobava el Parc de les Palmeres dels primers anys amb alguns dels jocs infantils que ja eixiren en una altra foto. Ací es veuen el pneumàtics de color, la cabanya de fusta, el pont de metall i també l’estructura de fusta en forma de torre.

Publicat al Facebook el dia 29-06-2014 

VOLTA CICLISTA A ESPAÑA 1983 (i III)

Hui us oferisc un altre vídeo que resumeix la Primera Etapa, és el dia 20 d’abril de 1983 i compta amb un total de 235 quilòmetres entre Almussafes i Conca.

Després de la sintonia, apareixen imatges del Parc Central i de l’interior de l’Ajuntament, on el veu a Folch darrere un mostrador, mentre entrevisten un corredor. A Dominique Gaigne se l’imposa el mallot groc d’ahir. Després l’eixida de l’etapa, pel carrer Major amb les “illetes” que n’hi havia al mig, continuen en direcció a Algemesí,... són dos o tres minuts d’imatges de la nostra localitat!

El primer vídeo de Paco Abarca continua donant joc. Gaudiu de la gravació.

http://www.youtube.com/watch?v=FruDd6AGh3Q

Publicat al Facebook el dia 22-06-2014

VOLTA CICLISTA A ESPAÑA 1983 (II)

Fa uns dies vaig parlar d’aquest tema a propòsit del vídeo que ficà Paco Abarca i en aquella ocasió vaig incloure cinc pàgines del “Libro oficial de Ruta de la Vuelta España 83”.

Vaig deixar per a hui la part referida a les notícies del diari AS del dia següent de l’etapa pròleg en Almussafes, el del dia 20 d’abril de 1983.

Al mateix apareixen unes quantes fotos que he copiat a continuació. La primera és de la portada en la que es veu a Rocío Jurado junt al segon classificat de l’etapa l’espanyol Blanco Villar, ja que el primer –Dominique Gaigne, de l’equip de Bernard Hinault– se n’havia anat pensant-se que el seu crono seria superat i al final ningú el millorà. Feu una velocitat mitjana de 46,188 quilòmetres per hora. El diari “El Periódico” de la mateixa data diu “Bibi Andersen, otra de las grandes protagonistas de esta Vuelta-83, también tuvo la suerte de espalda ayer. Rocío Jurado le robó las miradas”. Pot ser que la persona que està darrere el ciclista i mirant al costat fora Joan Lerma, president de la Generalitat de l’època.

  

En la segona un ciclista que cau en una corba. En la tercera el francès Bernat Hinault. I en l’última Bibi Andersen.

Com a curiositat i casualitat, dir-vos que a la primera foto estic jo mateix darrere a la part esquerra amb el meu fill dalt els muscles.

La següent adreça us remet a la música que acompanyava la sintonia d’aquella volta ciclista, era el tema “No tengo tiempo” de Azul y Negro. Música que crec recordar es sentia amb veu ben alta al Parc Central i voltants aquell dia.

http://www.youtube.com/watch?v=tejVIkJPuOU

Foto 1. Rocío Jurado en l’entrega del trofeu.

Foto 2. El corredor Saronni, campió del món, roda per terra.

Foto 3. Bernard Hinault, un dels favorits pel mallot groc, que no els guanya en l’etapa pròleg d’Almussafes.

Foto 4. L’atracció de Bibi Andersen, al costat de l’Ajuntament.

Publicat al Facebook el dia 22-06-2014

VOLTA CICLISTA A ESPAÑA 1983 (I)

Hui amplie amb documentació pròpia el vídeo que ha ficat Paco Abarca fa quatre hores.

En aquesta ocasió vaig a ficar-vos cinc pàgines del llibre oficial de la Volta, que aquell any començà a Almussafes el dia 19 d’abril amb una etapa pròleg de 6,8 quilòmetres, amb recorregut explicat a la pàg. 13 del llibre i amb el croquis en la pàgina 14 i que finalitzaria en Madrid el dia 8 de maig. Jo, sols vivia al poble un parell d’any en aquella època i la veritat els paisatges que apareixen al vídeo de l’entrada al poble no les reconec.

   

Efectivament en aquella etapa Bibi Andersen fou l’atracció i això que venia a comentar la Volta per a Radio Intercontinental –no em sona de res aquella ràdio–.

  

Un altre dia us faré una altra col·laboració amb les notícies del diari AS del dia següent.

El llibre al·ludit compta amb 144 pàgines sense contar la portada i la contraportada i és per a mi una joia que conserve des d’aquell any 1983, ja fa trenta-un anys.

Publicat al Facebook el dia 15-06-2014

ESPLANADA FRONT EL CENTRE CULTURAL EN 1988

Aquesta imatge es fotografià durant el curs escolar 1987-88. Com es pot veure s’ha pres des de la mateixa esplanada del Centre Cultural que s’havia inaugurat feia un parell d’anys. L’edifici no apareix, però si ho fa el rectangle que hi quedà sense entaulellar, perquè era el lloc destinat per a la font que després es ficà a l’altre costat del carrer. No n’hi havia prou espai!.

Des del lloc que enfoca la càmera i d’esquerra a dreta, s’observa el solar modestament tancat que durant quasi tres dècades va servir per guardar materials i ferramentes per la construcció. Almenys, és el temps que el conec jo. A la seua dreta el Pub Magenta. A continuació el solar que esdevindria primerament en local de reunió de la tercera edat i després es reconvertí en biblioteca pública. Al seu costat, el transformador d’electricitat del barri que s’havia arreglat. I ja començaven les vivendes d’eixa part del carrer.

Al mig del carrer Ausiàs March, que encara estava en circulació, es troba estacionat un cotxe “Renault 12” que alguna persona reconeixerà. Era de les primeres matrícules de quatre xifres i portava la referència V-9184-?. Normalment jo mateix oculte les matrícules, però en aquest cas no m’importa perquè segurament passà a la història ja fa anys.

Al seu darrere està el Parc de les Palmeres recentment construït. Però té una cosa especial, al cantó mateix es troba l’hort escolar, que durant un temps s’usà i del que es va fer alguna collita.

Forma part d’un carret de diapositives de D. Francisco Chalmés amb el seu grup d’alumnes, del que ja vaig traure la del Parc de les Palmeres. Els alumnes que apareixen en primer pla són alguns d’ells.

Publicat al Facebook el dia 13-06-2014

ORLA DE LA MEUA QUARTA PROMOCIÓ

En aquests dies en que tinc més faena i no em queda quasi temps per entrar al Facebook, no vull deixar de col·laborar encara que siga mínimament. Per això, hui us oferisc la tercera orla que vaig fer allà per l’any 1993, per tant fa quasi exactament 21 anys.

Es tracta de l’últim grup que vaig portar durant tres cursos seguits i em donà moltes alegries. M’imagine que una gran part de tots els components continuen pel poble. 

A alguns/nes els he perdut un poc la pista, però sempre m’agrada trobar-me’ls.

Publicat al Facebook el dia 06-06-2014

1002 DIES EN LA VIDA D’UN POBLE

L’article del que feia referència en l’anterior publicació el podeu llegir complet en un blog que tinc al diari digital TNR. Vaig començar per ficar-ho amb idea d’enviar-ne més, però... el temps ha passat i no ho he fet. Material en tinc, però en aquells dies jo encara no havia descobert el tema de les xarxes socials. Us fique l’accés directe.

http://www.tusnoticiasdelaribera.com/index.php?option=com_k2&view=item&id=5393:1002-dies-en-la-vida-d’un-poble-durant-la-instal•lació-de-ford-a-almussafes&Itemid=1976.

Ací no h’hi ha foto. Sols la que apareix al blog de TNR.

Publicat al Facebook el dia 31-05-2014

ALMUSSAFES EN 1976

Com era el nostre poble en aquell temps?. En un article meu que es publicà al programa de festes de l’any 2000 i que portava per títol “1002 dies en la vida d’un poble”, que corresponia al temps que durà la instal·lació de la factoria Ford a Almussafes.

En aquell material jo feia referència a canvis de tot tipus que anaven produint-se al poble durant el temps en que l’empresa Ford estava alçant-se i la influència –sobre tot econòmica– que aquesta tenia sobre nosaltres. Però no em vaig referir en concret a cap canvi en els carrers. Ací tenim una foto que en un principi m’agradaria que intentareu emplaçar dins el poble i per la qual cosa vaig a donar algunes pistes. Sóc conscient de que la major part de les persones que participen al Facebook són un públic jove, per tant possiblement la imatge serà per si mateixa “un poc muda”. Les persones majors –com jo– segurament sí comptaran amb records que puguen ajudar-los a identificar-ho.

Estem en un encreuament del carrer Major. En ell podem observar un dels arbres que estaven a la vorera, arbres que en 1980 ja no hi estaven. El fons del carrer que es veu correspon a la zona est de la població. I els sis “pilonets” que semblen de pedra, col·locats estratègicament a la mateixa distància un de l’altre, donen idea de que per aquell punt de vegades passava prou aigua que s’havia de salvar quan es desplaçaven caminant.

Donem per suposat que cap dels edificis que es veuen es troben ja allí, encara que la casa que es veu a la dreta, segurament molt canviada o tal vegada tirada i tornada a fer, la derrocaren en l’any 2006 per construir un edifici de pisos. La casa de l’esquerra ja fou substituïda per una gran finca de pisos al poc de fer-se la foto.

He de dir que la imatge forma part d’una col·lecció de més de cent fotos que uns quaranta joves de vuité d’EGB del col·legi –Salas Pombo en aquell temps– feren distribuïts en grups durant el curs 1975-1976 com a part d’un treball escolar que dirigia el mestre D. Paco Chalmés, del qual ja he parlat en altres ocasions. Hui faig menció solament a una xica d’aquell grup, majoritàriament de la quinta de 1962, es tracta d’Anabel Casany que m’ha ajudat a identificar a tots els que hi participaren i dels quals tindré ocasió de parlar més en el futur.

No sé si algú/na ja haurà intuït el punt d’on està pressa la foto, jo imagine que fou des on acaba l’actual carrer Cervantes quan toca el carrer Major. I es tracta, com no podia ser d’una altra manera, del carrer Cano, al que venien a parar les aigües que provinents de l’actual carrer Mestre Serrano, que travessaven el col·legi Almassaf a través d’una canalització externa entre les pistes esportives i per baix entre les dos edificis i el pati del que en aquella època anomenaven preescolar i que pel carrer Cervantes passaven al de Cano i arribaven a l’horta. Actualment, passen pel nostre pàrking i al final per baix de l’hort escolar. Fou en novembre i desembre de l’any 2000 quan es varen fer les obres del “Col·lector de Cano” dels qual mostraré alguna foto un altre dia.

Publicat al Facebook el dia 31-05-2014 

LA LIRA ALMUSSAFENSE EN «GENTE JOVEN»

Per complementar el vídeo que ha ficat el meu amic Paco Abarca fa un parell d’hores i del qual ja em comentà ahir alguna cosa, us oferisc informació del meu arxiu de notícies locals.

Efectivament l’actuació tingué lloc l’any 1985. La notícia del diari Levante que acompanye és del dia 26 d’octubre de 1985 i deia en castellà que el dia 31 del mateix mes, que era dijous, tindria lloc en Madrid la gravació per part de la Lira Almussafense de la seua actuació per les semifinals del programa de TVE “Gente Joven” que s’emetia els dissabtes a migdia. També deia que les bandes que havien passat a semifinals havien estat dotze de les quals la meitat eren valencianes, entre elles la nostra. A més, al programa anaven a interpretar tres obres: el pasdoble “Lira Almussafense” d’Enrique Gosp –hem de recordar que en aquell temps era el director i ho fou durant molts anys– , la dansa final de la “Suite” del mestre Julio Gómez, i com a obra obligada, el preludi del segon acte de “El Caserío”, de J. Guridi.

L’altra notícia correspon al diari La Vanguardia de Barcelona del dissabte dia 7 de desembre de 1985, dia en que la banda participava en el primer programa de semifinals. Sembla que eix dia va ser el que passaren la gravació feta el 31 d’octubre. Jo no podria concretar-vos si passaren a una altra fase i es feren dues actuacions. Això els músics ho saben perfectament i n’hi ha un gran nombre dels actuals que participaren en aquella gravació.

He visionat dos o tres vegades el vídeo i m’ha paregut que n’hi havia poca presència de xiques en la banda d’aquell temps. Hui en dia la cosa és diferent, de la qual cosa me n’alegre. Gaudiu de la música de la nostra banda!.

Publicat al Facebook el dia 26-05-2014

EL VAIXELL IRPINIA

Mogut per la curiositat que em va crear la publicació d’Inma Gascó el dia 21, vaig buscar informació en Internet sobre aquest vaixell, que ara us passe.

Fou construït l’any 1929, en aquella època funcionava amb turbines de vapor i tenia dues xemeneies. Va navegar des de Marsella a la costa est d’Amèrica del Sud, Río de Janeiro, Montevideo i Buenos Aires. Fou comprat per l’empresa Grimaldi - SIOSA en 1955.

En gener de 1956 s’inaugurà una línea regular de passatge entre Màlaga i diferents ports centreamericans i aquest buc portà durant anys emigrants andalusos i extremenys fonamentalment a Amèrica.

Seria en 1957 quan va passar el moment de la tornada de Santo Domingo de la família d’Irpinia i el seu bateig a bord d’aquell vaixell. Supose que el nom de Maria li’l ficaren davant de l’altre perquè així s’ha fet tradicionalment.

En 1962 va ser reformat i modernitzat, canviant les velles turbines de vapor per uns motors diesel de Fiat i li deixaren una sola xemeneia.

En 1970 començava una nova vida convertit en vaixell per a turistes.

En 1972 participà en Barcelona en el rodatge d’una pel·lícula de cine titulada en Espanya “El viaje de los malditos”. Una pel·lícula que –a l’estil de la més famosa “Exodus” – conta les aventures del buc St. Louis, el qual salpava del port d’Hamburg el 13 de maig de 1939 amb 930 jueus alemanys en busca d’asil en l’illa de Cuba.

En 1983, sense poder renovar part dels seus certificats de mar, l’Irpinia quedava amarrat en La Spezia, on era venut pel seu desballestament.

Bé! Us he fet un resum de la informació que he trobat en Internet, a partir de diversos articles sobre el tema marítim. Sé que possiblement serà una informació de poc interés per a molts de vosaltres i què a qui més podria interessar seria o serà a la nostra veïna Maria Irpinia Bosch, protagonista d’aquella història i no sé si la llegirà.

El nom Irpinia prové d’una localitat italiana. Ja vaig dir ahir què era un nom únic entre totes les dones del nostre poble, però he consultat més i en les estadístiques de noms de l’INE, a nivell de tota Espanya n’hi ha menys de vint, igual el seu a soles. Tampoc he trobat dones que el tinguen com a nom ni en Itàlia... el que no significa que no hi hagen. 

  

Publicat al Facebook el dia 24-05-2014

PRIMERA FALLA ESCOLAR

Estem en l’any 1972 i don Francisco Chalmés planta la seua primera falla escolar al “Salas Pombo”. Estava feta de caixetes de cartró de medicines i altres productes diversos de l’època, “marques” què es poden distingir. Tampoc podia faltar la cartolina treballada artísticament. Fins l’any 1974 no es plantaria la primera falla al poble d’Almussafes, per part de la Falla Primitiva.

 

 

En la seqüència de fotos es veu la falla dins de classe, al pati abans de ser cremada i ja amb foc. Però, si es fixen podrem veure que n’hi ha darrere algunes fotos a més del rudimentari material escolar. En la segona, es veu l’entrada al carrer Lluís Vives. En la tercera una de les mestres que algú podrà identificar encara que està girada. En l’última, s’aprecia darrere els alumnes una tàpia que es la que separa del camp de futbol i la part altra dels xiprers del cementeri.

He d’afegir que estes fotos estan tretes a partir d’unes diapositives que feu el mestre en aquells dies. També podeu observar els “babis”, espècie d’uniforme, que vist des d'ara sembla molt antic i que portaven els alumnes.

Publicat al Facebook el dia 23-05-2014