Vist que l’església estava plena em vaig quedar al
costat de la porta del campanar en l’entrada del temple i des d’allà vaig fer
algunes fotos, que per la distància estan borroses quasi totes malgrat el zoom
de la càmera, sobre tot amb el moviment dels protagonistes a l’altar durant la
missa.
L’acte es va desenvolupar dins la normalitat,
malgrat l’emoció de qui com don Andrés s’estrenava davant la feligresia
d’Almussafes, em va recordar la meua primera entrada a l’escola en abril de 1977
encara què ell ja havia tingut diverses “primeres misses”. La il·lusió, les
ganes de treballar per la comunitat, la confiança, la humilitat, ... però també
l’experiència adquirida en altres parròquies per les que ha passat li ajudaren
a complir perfectament amb les expectatives dels presents.
M’imagine que la primera missa d’un rector en un
poble no és qualsevol cosa i més quan feia 39 anys de l’anterior, però don
Andrés estigué a l’altura de les circumstàncies. No puc evitar transcriure les
paraules del meu amic Vicente García Castillo en 1975 al parlar de la primera
missa de don Antonio Llopis –perquè pense que continuarien servint ara– quan
escriví: “El acto estuvo revestido de la mayor sencillez e
intimidad, pero lleno de gran emotividad por parte de la población. Se sumaron
las autoridades y gran cantidad de vecinos, que con su presencia quisieron
testimoniar su respeto y adhesión al nuevo pastor... subscriuria les mateixes paraules
per resumir el que passà aquell dia festiu per dos motius diferents: el fet de
ser diumenge i –a més– la celebració de la primera missa de don Andrés.
En la missa concelebrada participaren –com en les
anteriors preses de possessió de la Parròquia– diferents sacerdots, el vicari episcopal
de la zona, alguns de pobles voltants i altres nascuts a Almussafes, a més del
nou rector. Presidia l’acte religiós don Luís Molina, el vicari episcopal i al
seu costat a l’altar es trobaven don Andrés a la part esquerra vist des del
fons del temple i don Félix Duart a la seua dreta. Després els altres sacerdots
es repartien a ambdós costats, encara que un poc més allunyats.
Si al sermó qui va parlar fou don Luís, abans
d’acabada la missa li tocà a don Andrés dirigir-se a la feligresia ja com a
rector d’Almussafes. Era la seua presentació. Fou un moment carregat
d’emotivitat, les seues paraules ens mostraven la seua qualitat humana i ens
feia sentir que la parròquia continuava la seua història en molt bones mans. Li
desitgem molta sort en aquest nou destí entre nosaltres.
Però fins la seua designació com a titular de la
parròquia –que aparegué a l’edició digital del diari Levante-EMV del dia 19 de
setembre entre una quarantena de sacerdots nomenats en la diòcesi de València
pel cardenal arquebisbe don Antonio Cañizares el mes de juliol– poc sabien
sobre ell, encara què pel poble ja s’havia sentit el seu nom. Una consulta al
Google en aquells dies em donà unes quantes entrades i per elles podien conèixer
el següent: en setembre de 2007 cessa de vicari parroquial de l’Assumpció
de Ntra. Sra. de Benaguasil i és nomenat rector de las parròquies Ntra.
Sra. del Pilar i Sant Josep Obrer, d’Algemesí. En febrer de 2008 és nomenat
adscrit a Sant Antoni Abat d’Alginet. En octubre del mateix any passaria a
encarregar-se de les esglésies de Ntra. Sra. del Carme i Ntra. Sra. de Begònia,
del Port de Sagunt. Durant els últims anys ha compartit la seua tasca pastoral
a ambdues parròquies amb la d’encarregat de l’assistència sanitària del centre
sanitari de l’hospital de Sagunt i ha segut membre del Comitè de bioètica assistencial
del departament de salut de la zona. És una breu semblança de l’última dècada
perquè no n’hi ha informació anterior.
I si al final de la primera missa del nou rector
de la Sagrada Família d’Alzira –el dia anterior, dissabte 28 de setembre– per
part del sacerdot nascut a Sollana don Enrique Alacreu es produí una abraçada
entre ell i l’iman del Centre cultural islàmic alzireny, don Andrés també
comentà durant la seua presentació que havia vingut acompanyat al nostre poble
pel Pare Livio, representant de la comunitat cristiana ortodoxa amb el qual
compartia església al Port de Sagunt, els cristians ortodoxos assistien de matí
i els cristians catòlics per la vesprada. Sé també que els últims anys han participat
junts en diversos actes, com el celebrat en gener de 2012 al Seminario menor diocesano de València
dins la “Semana de oración por la unidad
de los cristianos”.
Torne a repetir que si no fora per les persones afeccionades
que prengueren algunes fotos no tindrien res per a contar la història. Han
passat ja quatre setmanes des del dia 29 de setembre i ara escric esta crònica.
