COM ENCAIXAR EL NOM D’UN CARRER DE MESTRA DEL SEGLE XIX A UN POLÍGON INDUSTRIAL, EN LLOC DEL CASC URBÀ?

Porte ja dies pegant-li voltes al tema sense poder aclarir el sentit de la proposta llegida als mitjans de comunicació. I és què, encara que algú/na puga pensar el contrari, el Cronista ha d’implicar-se en aquest tema per tal d’oferir solució o valorar la que es done. Tothom ha de saber que és una persona que xafa el carrer, que investiga la història, que fa fotografies dels carrers, que ha escrit articles sobre els carrers, que es preocupa de la toponímia dels carrers, que ha presentat informes al consistori sobre noms de carrers o canvis que haurien de fer-se o afegir-ne de nous, que ha estudiat els vestigis dels carrers i informat sobre la situació dels mateixos, que ha vist i fotografiat com estan les plaques de noms de carrers, així com la falta d’uniformitat o les condicions en què algunes es troben, etc. I tot això,... debades!, encara que no és l’únic tema que porta en marxa des de fa 11 anys com a Cronista Oficial d’Almussafes.

Simulació personal seguint esquema casc urbà

Fa poc vaig conèixer el resultat oficial de la votació d’un projecte educatiu que tenia com a missió recordar la existència i la importància de les dones en la societat local per tal d’adjudicar el nom d’una d’elles a un carrer perquè a Almussafes no en tenim cap des de fa 82 anys, tema del qual crec que vaig informar per ací abans que eixira als diaris, pel qual també havia col·laborat amb un parell de publicacions sobre la mestra Sicluna en novembre passat –en un moment en què no podia saber el que vindria després– o en la revisió d’una fitxa de la que ha segut la candidata triada en votació, el tema del projecte educatiu el coneixia des de meitat de febrer.

Plànol 1984, personal

Quan vaig contar per ací els resultats de la meua investigació sobre la mestra Sicluna, en forma de biografia breu en dos capítols, el passat 17 de novembre deia a un paràgraf: “És una pena que el masclisme imperant sempre a la nostra societat i més encara al segle XIX, que permetia que les dones estudiaren poc més que magisteri, tapara la seua figura fins el punt de que al mestre Cardona –amb el que va compartir quasi tot el temps que exercí al poble, sobre 10/11 anys– se li dedicara en 1912 un carrer –a quasi trenta anys d’haver acabat la seua docència al nostre poble, [...]– i ella, què és possible que fora durant quasi trenta anys l’única mestra de xiquetes, haja quedat oblidada. Clar!, els alumnes de Cardona s’havien convertit en homes i governaven, mentre les xiquetes de Sicluna havien passat a ser dones que “no pintaven res” a aquella societat. Un exemple d’això es troba també al meu article “MÉS D’UN SEGLE D’ESCOLES, MESTRES I ALUMNES D’ALMUSSAFES” on parlava de que a l’Institut “Lluís Vives” de València anaren a estudiar batxiller un total de 35 xics del poble entre 1860 i 1943, però cap alumna.”

Plànol anys 90, comprat en disquette

És per tant, gràcies al treball del Cronista, que s’ha proporcionat a l’alumnat tota la informació que sobre la mestra Sicluna es disposava per a donar a conèixer la seua persona com a docent i com a dona i la valentia en la seua professió demostrada en diferents ocasions. Qui vulga saber més pot anar a buscar les publicacions dels dies 17 i 21 de novembre de 2020 i pot trobar-les també al meu blog.

Plànol 2003, acte de l'Escola d'adults

Per cert, quan al diari s’escriuen frases com “Nacida en Valencia, pero casada en la localidad, Empar Sicluna desarrolló su actividad profesional en Almussafes entre 1866 y 1897, treinta y un años en los que impartió clases a un gran número de niñas. Sin embargo, al contrario de lo que ocurrió con compañeros suyos hombres de la misma época, su labor no había sido reconocida…” s’està usant informació derivada de les investigacions del Cronista però sense fer referència a la seua autoria i això no és correcte, per molt que ja estiga acostumat. Perfectament es podria haver dit “de les investigacions del Cronista oficial es dedueix que...”.

Plànol 2009, llibret Trobada escoles en valencià

I després d’esta voluminosa introducció, entre ja al tema. He intentat aclarir el terme “calle –en castellà– i “carrer” –en valencià–, buscant als diccionaris fonamentals com són el de la RAE o el de l’AVL, però jo diferencie entre “carrer del poble” –dels casc urbà, que es trobaria en un nomenclàtor de carrers i en un plànol del poble com els que es reparteixen per ahí i algú és gratuït per la publicitat– i el “carrer d’un Polígon Industrial”.

Plànol 2009, possible Oficina tècnica municipal

Així de “calle” es diu –entre altres significats que no considere que tinguen eixa connotació–: “1. Vía pública, habitualmente asfaltada o empedrada, entre edificios o solares. // 2. Exterior urbano de los edificios.” I de “carrer”: “1. URBAN En una població, via pública entre dos files d’edificis o de solars, que generalment té separada la zona destinada als vehicles i la zona destinada als vianants. // 2. Conjunt que conforma el veïnat d’un carrer. // 3. Exterior urbà dels edificis.” 

Plànol 2010, desconec el motiu o acte

D’això trac la conclusió de que un carrer té vivendes i hi viuen persones dins una zona urbana. No considere la mateixa idea de carrer, quan s’aplica a un lloc on n’hi ha empreses –no vivendes– i les persones no hi viuen sinó que sols hi van per a treballar i tornem al seu domicili a un carrer d’un poble o ciutat. I als plànols de carrers d’un poble apareixen els carrers d’eix poble, el dibuix i el llistat –de vegades–. Acompanye exemples de plànols de carrers d’Almussafes de diferents anys i esdeveniments. Alguns procedeixen directament de l’oficina tècnica municipal amb diferents versions segon els anys i l’evolució del casc urbà. Ja en l’any 2012 per tal d’aconseguir un plànol dels carrers del Polígon Industrial Juan Carles I vaig anar a demanar-ho a dita oficina municipal, junt el de carrers del poble. 

Plànol 2012, Oficina tècnica municipal

Si es fan algunes estadístiques de recerques generals –sense cap nom– al Google en castellà, de “calle de un pueblo” apareixen 1.510.000 resultats, de “calle de una ciudad” 2.870.000 resultats, de “calle de un polígono industrial” 34.400 resultats i de “calle de un parque industrial” 7 resultats. Si la recerca és en valencià, de “carrer d’un poble” ixen 44.700 resultats, de “carrer d’una ciutat” 21.200, de “carrer d’un polígon industrial” 2.480 i de “carrer d’un parc industrial”, 2 resultats. El que dona una diferència notòria entre els conceptes de “carrer” aplicats a dos llocs diferents: el poble, o un polígon industrial.

Planol actual (té anys) retallat i girat

Si parlem de l’últim plànol que va per ahí i es reparteix a diferents establiments públics o privats, apareix a una part destacada un quadre amb un rètol que diu “Llistat de Carrers ALMUSSAFES” i a un raconet perdut un plànol del Polígon Industrial Juan Carlos I, sense cap llistat de noms –no ix el de la zona nord que si mirem al Google Maps diu “Pol. Ind. N 1” a tots els carrers, així què no té ni noms que els diferencien i han passat 28 anys, per tant si no els té no serà tal vegada perquè son innecessaris o no han fet falta?–. O igual és, perquè qui busca algun carrer al plànol del poble no necessita res del Polígon.  

Nomenclàtor de carrers en plànol actual

Aplicat al cas del que parle i suposant que ja n’hi haguera un carrer de Mestra Sicluna dins el Polígon, ningú/na podria dir mai a una amic/ga: “visc al carrer Mestra Sicluna, nº 7, us espere esta vesprada per a fer el treball...” –per exemple– perquè crec que no està previst que es construïsquen vivendes en finques o unifamiliars allà, sinó empreses quan s’amplie el Polígon Industrial com a resultat de l’aprovació del nou PGOU quan això passe..., també fa 28 anys de l’anterior, però torne a repetir: a una vivenda es viu i a una empresa es treballa. 

Portada plànol actual

Si ens referim al Polígon Industrial Juan Carles I, entre els noms dels 11 carrers –a més dels accessos– que el formen sols n’hi ha un amb nom de persona: Henry Ford, que té una de les tres avingudes. Pense que se li podria haver dedicat segurament un carrer del nostre casc urbà fa més de quaranta anys, però aquest bateig serví de “succedani” de l’omissió anterior. Per arribar a construir un Polígon i de forma molt resumida, s’ajunten totes les terres dels agricultors, normalment expropiats abans, es reparcel·la el terreny i es procedeix a crear les seues infraestructures, quedant-ne d’una part els solars on s’instal·laran les empreses i entre ells les corresponents vies de comunicació, a més d’algun terreny que passa a ser propietat municipal –com fou el cas del que es convertiria en l’IES–. I posteriorment es batejarien eixes vies de comunicació repartides entre avingudes i carrers –per a mi, “carrers de Polígon Industrial”–. 

Plànol actual (Polígon)

I llevat d’Henry Ford, tots els altres tenen noms que representen “Partides i/o altres referències al terme municipal” o “Vents”, així que no li trobe cap sentit ficar-li el nom d’una mestra del segle XIX al carrer d’un polígon del segle XXI, encara que siga al costat de l’IES, a un vial que no ha tingut mai nom en dues dècades i tampoc li ha fet falta –al Google Maps apareix com a “Calle D 2 P. I. Juan Carlos I”–, perquè no n’hi ha res que puga figurar com a adreça postal, per exemple. “No sé quin número tindria un dels camps del meu amic Miguel que es troba al costat”. Crec que no se li fa cap homenatge –o és ben menut!– ficar-li el seu nom a una via pública que mai apareixerà a un plànol –ni al consegüent llistat– de la localitat, a més, què pinta el seu nom allà?, quina relació té una mestra rural de fa cent cinquanta anys amb la indústria?. Henry Ford té un cert sentit, però no ella. Que fora un personatge que ningú d’entre les persones vives del poble haja conegut –perquè morí en 1928– no significa que el seu lloc no haja d’estar entre els carrers del casc urbà on si apareixen els altres dos mestres d’escola. Podria tornar a produir-se una altra discriminació masclista! –els dels mestres homes al poble, el de la mestra dona al Polígon–, que sembla és el que es vol arreglar després de 82 anys d’oblit a les dones. Ja vaig opinar en una ocasió anterior que no calia presses per buscar un nom adequat que poguera mantenir-se durant almenys altres 82 anys, sense córrer el risc de que polítics posteriors en deu, vint o trenta anys,... tingueren la temptació de canviar-lo o llevar-ho, per no ser del seu grat o per altres motius. I sense consensos no anem gens bé en temes tan delicats com poden ser els d’esta índole.

Plànol actual Benifaió-Almussafes (1)

Plànol actual Benifaió-Almussafes (2)

Ja he dit que acompanyava alguns plànols de carrers d’Almussafes d’entre els que he anat recopilant des de fa molts anys i davant de tots ells em pregunte: Si el “Carrer Mestra Empar Sicluna” o simplement “Carrer Mestra Sicluna”, no ha d’aparèixer o no podria aparèixer en cap d’ells, per a què serveix nomenar un carrer amb el seu nom? Quin homenatge se li fa? Quin buit de carrers amb nom de dona omplirà?, perquè al casc urbà continuarem igual com fins ara, amb “0%” de carrers amb nom de dona. La resposta no pot ser que ara no n’hi ha, perquè segurament i si s’aplicaren les lleis de memòria –que per això estan!–, la primera estatal de Memoria Histórica (Ley 52/2007 de 26 de diciembre) o la Llei Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana (Llei 14/2017, de 10 de novembre), ja es fa algun buit que permetria la substitució i per tant la inclusió del nom a la Mestra Sicluna a un carrer a no massa distància de que les que tenen els seus companys de professió i no a 1,3 quilòmetres de l’Ajuntament en una zona fora del plànol de carrers d’Almussafes.

Considere que la explicació del que pense pot estar clara per a qui vulga entendre’m... i com no se m’ha demanat la meua opinió de la forma que segurament deuria fer-se als Cronistes Oficials dels pobles que hi tenen... doncs, per si de cas, la done per ací. Això podria constituir el meu informe!.

Al principi ja heu vist la simulació que he preparat seguint l’exemple de les plaques dels altres dos mestres a les quals simplement consta el primer cognom.

APROXIMACIÓ A LA QUE PODRIA SER UNA BREU BIOGRAFÍA DE DESAMPARADOS SICLUNA HERNÁNDEZ – MESTRA (1856?-1928).

L’altre dia vaig parlar-vos de la seua vessant professional, hui ho faig des del punt de vista familiar.

Nasqué a Valencia en la dècada dels 1840, malgrat que a un document rebut de la “Asociación Amigos de Malta” en gener de 2020 fa referència a 1856, xifra que no pot ser com demostraré més tard. Tinc un altre document on apareixen les mateixes dades però estan tretes d’informació de la mateixa Associació nomenada. L’únic document de caràcter religiós que he trobat diu que rebé el sagrament de confirmació el dia 27-09-1848 a l’església Parroquial de San Esteban, Protomàrtir de Valencia, al mateix lloc on foren batejats fins a sis germans dels quals moririen almenys tres –i pot ser un quart del que falta el document religiós de la Parròquia de San Esteban–, encara que no sé a quina edat es confirmaven els menuts en aquella època, però en l’ordre dels documents figura entre el bateig i la comunió. Si fem cas de documents d’un germà que en un cas nomena com a Vicente Esteban i en dos com a Vicente –solament– diu que naix en novembre de 1847, rep el sagrament de la confirmació en setembre de 1848 –no havia fet un any– i mor en desembre de 1851, aleshores ella habria pogut naixer sobre 1845/46 aproximadament.

Suposada imatge de sa mare

Era neta per la part paterna de Lorenzo Félix Raymundo Sicluna Fenech de professió “buhonero” que havia nascut a Ghaxaq (Malta) en 1775, emigrat de l’illa i casat amb Margarita Caruana Capello, natural de San Joan (Alacant).

I filla del matrimoni format per Vicente Sicluna Caruana, natural de Muro de Alcoi (Alacant) i de María del Rosario Hernández Balader, nascuda a València, on la seua família tenia una botiga amb el nom de “Platería Hernández” i que estava situada a la Plaça de l’Ajuntament. Tingué dos germans que arribaren a l’edat adulta –és possible que moriren joves fins a quatre més–: eren María del Rosario, que es quedà fadrina i Vicente José María i Ramón (tot en un) que després d’estudiar magisteri en 1878 entrà al Seminari Conciliar de València i fou ordenat sacerdot en 1884, passaria per algunes parròquies fins arribar a Navarrès en 1902 on seria assassinat al començar la guerra civil, 34 anys després. L’any 2001 fou beatificat a Roma, convertint-se en el primer beat espanyol originari de Malta.

Son pare

Son pare era mestre, amb escola privada a Valencia, segurament s’hi prepararia amb ell si tenia secció de xiquetes o simplement per ser la seua filla. Desconeguem on feu el batxiller i si es va desplaçar fora de València a una “Escuela Normal de Maestras” com segurament caldria fer, ja que la “femenina” de València no s’inauguraria fins 1867 i ella ja figura ací de mestra el mateix any. Tampoc podria haver nascut a l’any de 1856 perquè aleshores tindria 11 anys, encara que si podria haver acabat els estudis als 16/17 anys, però com no té serveis interins és possible que Almussafes fora la seua primera escola. Com vegeu n’hi ha prou interrogants!

Ja a Almussafes es casà amb Salvador Machí Doria, llaurador, –com la major parts dels homes d’aquell temps que eren llauradors (propietaris de terres) o jornalers (normalment al camp), que era un dels sis fills de Francisco Machí Baixauli –que a l’apartat de “profesión, ocupación o posición social” del Cens de 1860 figura com a “propietario”– i de Vicenta Doria Fortea.

Amparo Sicluna Hernández i Salvador Machí Doria tindrien tres fills: Amparo, Vicente i Salvador. La primera es casà amb un forner i visqué a Almussafes, el segon era músic i es casà amb una cantant de l’època i viuríem a Madrid –dels quals parlaré quan puga ordenar el material de que dispose– i del tercer, és possible que es casara però es desconeixen les dades tant de la cerimònia com de la consort, encara que és possible que visquera a València.

Mestres del segle XIX

Com he comentat a l’altra part, pense que la mestra estigué exercint al nostre poble quasi tot el seu temps d’exercici durant el segle XIX, traslladant-se al final a Xiva per tal de millorar el sou, passant de 825 pessetes anuals a 1.100. Però per ara, no he trobat més informacions relatives a la seua última dècada com a mestra fins arribar al moment de la seua jubilació.

A la biografia del seu germà Vicente es diu que Amparo Sicluna i el seu home rebrien freqüentment les visites del seus dos germans –Vicente i Rosario–, ella es quedà fadrina i crec que vivia amb ell, de fet moriria a Serra en 1895, poble al qual havia arribat en 1894, on estava Vicente com a “Cura ecónomo”, que malgrat la definició següent, va ostentar el càrrec fins 1900.

La Wiquipedia defineix com “cura ecónomo a un miembro del clero que ha accedido al cargo tras sustituir al párroco por necesidad o enfermedad sin que su administración, en principio temporal, implique una continuidad de permanencia en el puesto que pasa a ostentar”.

Amparo moriria, en 1928 –si faig cas de les dades de la “Asociación Amigos de Malta” i a falta de consultar l’Arxiu Parroquial, perquè al Registre Civil el material d’aquell temps fou cremat a 1936– i està soterrada al nostre cementeri en un nínxol de la part antiga de la dreta on figura a la làpida “Familia Calatayud Torromé”. Tampoc al llibre de cementeris, “tomo III signatura 21-2-3, nichos impares derecha” on apareix, figura l’any de la defunció.

Làpida moderna del seu nínxol 

Fins ací he intentat fer una aproximació a la seua biografia, encara que amb molts dubtes que no sé si en algun moment podran aclarir-se. En la meua comunicació amb la “Asociación Amigos de Malta” –feta en gener de 2020– em comentaren que no tenien cap foto sobre ella i el què sí m’enviaren fou un arbre genealògic que vaig passar a la família i que arreplega set generacions de persones comptant el primer avantpassat –el seu avi– procedent de Malta, entre els anys de 1775 a 1960. Arbre que a l’actualitat es podria ampliar en dos generacions més, però que l’interès pot ser únicament familiar.

Abans de finalitzar he d’aclarir que algunes de les informacions usades per fer esta publicació han eixit de la biografia sobre el seu germà (“BIOGRAFÍA DEL BEATO VICENTE SICLUNA HERNÁNDEZ (1859-1936)” elaborada per la “Asociación Amigos de Malta”, a la qual faig també referència al moment d’adjudicar als pares les seues fotos.  Aprofite des d’ací per agrair-los la col·laboració que molt amablement em prestaren.

Publicat al Facebook “Almussafes segle XX” el dia 21-11-2020.