“EL MÓN SORD” - MOSTRA FOTOGRÀFICA DE CARLOS CARLA

El mes passat vaig parlar d’aquest fotògraf en el nostre grup “d’Almussafes història recent” traient una xicoteta biografia i els seus primers treballs entre nosaltres i hui torne novament a fer-ho tal com ja vaig dir al final d’aquella publicació.

Carlos Carla té una nova mostra fotogràfica sobre un tema que li ha ocupat quasi tot l’últim any, de fet a mi em va comentar el dia 8 de març passat que havia començat un nou projecte amb persones sordes. Estava molt il·lusionat amb la tasca que tenia per davant.

Document preparat en un principi per anunciar l'event

Ha segut un any d’acostament a un grup de persones sordes, d’investigar, de conèixer-les, de comunicar-se amb elles, de visitar diferents llocs on es reunien, estudiaven o treballaven,... per deixar-ho tot plasmat a les seues imatges, perquè com es diu al catàleg que podreu aconseguir en la sala d’exposicions “...acostumem a pensar que la seua llengua serveix només per a comunicar-se entre ells i els oients, així com per a estudiar i treballar. Però, com poden expressar els seus sentiments i emocions?”

Concentrat en plena faena

I ha intentat resoldre eixa pregunta a través de les imatges que dia a dia anava fent. Continue amb paraules que es diuen al catàleg: “A través de les seues instantànies plasma, amb gran sensibilitat, els sentiments i emocions dels membres d’aquest col·lectiu, fent-nos reflexionar i descobrir que les necessitats, inquietuds i ambicions de les persones sordes no són diferents de les de la resta de les persones”.

I ara, a partir del proper divendres 11 a les 20 hores, podrem gaudir de la seua exposició, que estarà oberta fins el dia 31 de gener.

Grup de fotografiava des d'un altre angle

Jo adjunte imatges meues, fetes al seu treball i a alguns dels protagonistes. Les fotos que acompanye les vaig fer el dia 9 d’octubre al Parc Central, envoltats d’un gran ambient festiu. No és la primera vegada que “fotografie al fotògraf”, ens vegem sovint compartint afecció, encara què ell és un artista o jo m’he quedat en un afeccionat que fa fotos normals.

Una tercera foto on està també ell en tonos de gris

Ací apareix alguna en color i al seu costat en tonalitats de grisos. Però he triat el gris perquè d’esta forma són les fotos que ell presenta. Volia crear un event de cara a l’exposició però em resultava complicat, així que es queda en una simple publicació.

Si teniu ganes de gaudir de bona fotografia allí es veurem.

ANTECEDENTS DE REVISTA ESCOLAR DE L'ALMASSAF

Una notícia apareix al diari “Las Provincias” de l’11 de maig de 1973 i en ella el corresponsal diu –en un apartat que titula Publicación– “Hemos recibido el número 2 de ‘Almazaf’, revista mensual que publica el Grupo Escolar Salas Pombo. Muy acertada, ya que a la par de comunicarnos con el colegio ayuda a los alumnos a promocionar y desarrollar su espíritu de creatividad”. El corresponsal era el meu amic Vicente García Castillo. El col·legi es deia Salas Pombo i canviaria pel nom d’Almazaf en 1981.

Més de dos anys després, apareix una ressenya al Llibre de registre de correspondència del Centre escolar, acabat d’encetar, que informa de que se li remet al Sr. Inspector amb data de 28 de novembre de 1975. Figura com «Rdo ejemplar del periódico ‘Almazaf’». Amb data de 9 de desembre de 1975 el Sr. Inspector agraeix l’enviament. Novament amb data 25 de febrer de 1976 se li remet un altre exemplar d’Almazaf i al mes de juliol contesta felicitant per la revista, per aquesta i també per una altra titulada “Luz verde” que coordina Doña Ana Escribano.

No sabem quants números aparegueren ni en quin moment exacte deixen de publicar-se. No consten referències a cap acta del Consell Escolar o del Claustre de Professors d’aquella dècada. M’agradaria des d’ací que les persones que foren alumnes seus/es buscaren per casa dels pares a veure si pogueren trobat algun exemplar per a l’Arxiu, cosa que em produiria una gran emoció, ja que no he pogut veure cap fins ara.

El curs 1984-1985 coneixerà el primer intent de la meua època. És en desembre de l’any 1984 quan apareix el primer número d’una revista que es diu “De tot… un poc”, que publica un segon número en abril de 1985 i desapareix. Aquell segon exemplar portava més pàgines que l’anterior i inclou dos amb alguns anuncis d’establiments locals. Estaven fetes en grandària d’un full a una cara i a multicopista, per la qual cosa portava grapes a la part esquerra.

El curs següent, 1985-1986 es dona un nou intent. La revista “Challenger” estrena el número 1. Està impresa a la multicopista escolar i confeccionada en fulls a dos cares, que doblats per la meitat i grapats formen un quadernet de grandària d’una quartilla. Però ja no es publicaren més números. 

 

I eixos serien els antecedents que conec fins el nou intent de la revista “El guirigall” que quallaria, del que el seu número 0 apareix amb el nom de “La revista” en desembre de 1997. Tot comença al voltant d’una assignatura optativa de l’ESO que es deia “Premsa”. I fins avui, en què amb periodicitat trimestral fins a final de 2011 i de dos números per curs des d’aleshores va pel número 56.

- - - - - - - - - - - - - -

D’altra banda en alguns grups i en diferents èpoques s’ha fet treballs de recopilació de poesies, narracions, etc., en forma de revista, pels alumnes dels mateixos, portades a bon terme gràcies als tutors o tutores d’eixos grups, que amb més o menys mitjans han resultat sempre atractius i un bon record pels alumnes que hi han participat.