Havia dit al capítol anterior que el document me’l
vaig trobar el dia 8 de febrer de 2008, però no seria fins el dia 5 d’abril de
2010 que vaig fer una recerca a l’hemeroteca del diari La Vanguardia de
Barcelona al voltant d’una persona que es deia exactament igual: Ángel Romero
Rodrigo i vaig trobar les primeres notícies sobre el personatge, que em
servirien per continuar buscant en el futur.
 |
| Hoja del Lunes de Barcelona 20-02-1961 pág. 08 |
Aquella mateixa recerca la vaig repetir el dia 11
d’agost de 2010 i trobaria algunes informacions noves com l’esquela de la seua
defunció el dia 13-11-1981 als 68 anys d’edat, el que em permetia datar l’any
de naixement aproximat en 1913. Si el document que certificava el títol de “Cónsul” era de 1951, aleshores tenia
uns 38 anys aproximadament.
 |
| La Vanguardia 06-02-1964 pàg. 24 |
Més tard, ja passat més d’un any, vaig revisar el “Censo de Población” de 1935 i el de
1945 i no vaig trobar per cap lloc a aquesta persona entre els veïns de la
localitat. Si visqué a Almussafes en algun temps seria abans de 1935, però
seria adolescent i no tenim documentació ja que cremaren l’Arxiu en l’any 1936.
D’eixa forma m’ha segut impossible saber si la família arribà a viure ací, si
venien en període de vacances o va ser un invent del funcionari.
 |
| La Vanguardia 12-01-1967 pàg. 33 |
Per aquelles notícies del diari La Vanguardia
podem saber diverses coses: és vocal de la Junta de la Casa de València en
Barcelona almenys entre 1961 i 1964, és vicesecretari del Casino de Masnou en
1967, és secretari de la Gran Penya Barcelonista entre 1967 i 1970, ingressa
com a cavaller ballester de la Dehena del Centenar de la Ploma l’any 1969 i
continua encara en 1976, com altres que també pertanyien a la Casa de València.
Les xifres referides a períodes d’anys en un càrrec poden no ser exactes per
falta de més informacions i venen determinades per les notícies publicades.
 |
| La Vanguardia 11-06-1971 pàg. 30 |
També, que la seua
filla Elisabeth es va casar l’any 1971 –cosa que va eixir a la Secció Ecos de Sociedad també del diari la
Vanguardia amb foto inclosa de l’enllaç matrimonial– o que ell va morir en 1981
i fou soterrat al cementiri del Masnou. A la seua esquela el nomena com a “soci
fundador de la Casa de València” i “Cavaller ballester”, però la primera
asseveració es dubtosa si pensem en que la casa es
fundà l’any 1927, quan ell tenia sols 8 anys. Ser soci fundador és distint de
formar part de la Junta trenta anys després. I la seua vídua morí en 2008 en
Palma de Mallorca on segurament viu la família des de fa dècades.
 |
| La Vanguardia 14-11-1981 pàg. 20 |
Fa sis mesos em vaig dirigir al meu
amic Llorenç Benaches que viu a Barcelona per demanar-li ajuda per saber més
coses del personatge i al poc em contestà amb una bona quantitat de dades a més
del següent comentari: “No he pogut esbrinar res sobre quina feina tenia.
Però deuria tenir bones relacions i pot ser bon treball en la ciutat comtal”. Això
és el que m’havia passat també a mi durant les meues investigacions que vaig
començar fa una dècada, però sé –pel mateix diari ja nomenat– que participà amb
un bon donatiu en l’any de 1961 a benefici de “las
viudas y huérfanos de los Ejércitos de Tierra, Mar y Aire de la IV Región
Militar”, que acompanyava la celebració d’una “corrida de toros patrocinada por el Excmo. Sr. Capitán
General de Cataluña”.
 |
| Hoja del Lunes de Barcelona 28-04-1969 pàg. 12 |
El que fou cronista de Llombai i col·lega meu José
Forés Lahoz publicà en 2008 un parell d’articles dedicats al “Centenar de la
Ploma” i al segon escriu el següent: «"els
Cavallers Ballesters", componentes
de la Dehena en Barcelona del Centenar de la Ploma, Guardia de Honor de la
Senyera, constituyen un grupo de valencianos residentes en Barcelona desde hace
muchos años, "que con calor y entusiasmo conservamos vivo el sentido de
las tradiciones de nuestra patria chica en esta también bella comarca a la que
nos unen grandes lazos de relación histórica y compenetración, en la que hay
una gran colonia valenciana agrupada en la Casa Valencia de esta ciudad”…» I
entre un llistat format per una quinzena de noms apareix el del nostre
protagonista Ángel Romero Rodrigo.
En maig de 2014 vaig anar a
l’Ajuntament amb la reproducció de l’escrit per consultar amb un dels
funcionaris més antics que quedaven en actiu, el qual mirant la poca lletra
manuscrita que n’hi apareixia al text arribà a donar-me un possible nom
d’aquell altre de 1951, però que de moment el deixe en la incògnita, encara que
són poques les possibilitats derivades dels escassos funcionaris existents en
aquell temps.
Si l’escrit es redactà vertaderament
en 1951, la persona que el feu no podia saber encara la importància que el
personatge tindria en Catalunya amb posterioritat, perquè les primeres notícies
sobre ell daten de 1961, moment en que possiblement s’incorporà a la Junta de
la Casa de Valencia en aquelles terres.
Per corroborar la possible certesa
del pas del protagonista per Almussafes intentaré ficar-me en contacte quan puga amb els
descendents per saber si tenen coneixement sobre aquest tema. Alguns/nes
nets/es viuen a les illes Balears, ja en tinc dades obtingudes a partir de la
informació recollida a les esquelles tant de l’avi en 1981, com l’àvia en 2008.
