DONES LLAVANT LA ROBA AL SAFAREIG PÚBLIC (1949)

El dia 22 de juny passat la meua amiga Mcarmen Esteve Rodriguez publicava una còpia d’esta mateixa foto feta amb el mòbil i deia: “En referencia a tot el que hem vist i llegit sobre el llavador, m’han passat esta foto (Pepita Linares). I la curiositat que m’ha dit és que les dones que se posaven a llavar i tenien darrere la carretera se ficaven dos davantals, un davant i altre darrere.”

A partir d’aquell moment vaig pensar que eixa foto podia tenir també una història de les meues. Vaig preguntar per la propietària de la foto, vaig anar a visitar-la i me la deixà per digitalitzar i en un viatge o dos més posteriors parlàrem dels seus records davant la foto, referits sobre tot a les persones i al que havia dit Mari Carmen, sense poder concretar el moment en que aquella es realitzà. Resulta que el llavador tenia dos costats però al que donava a la carretera els que passaven als vehicles podien veure “el que no tocava” i és per això que portaven un altre davantal al darrere. Discreció en un país que en aquell moment tot era o estava en “blanc i negre”.

Ja Pepita Linares em digué el dia 5 de setembre passat algunes dades referides a les dones que recordava incompletes en algun cas i junt les dades del cens de 1955 he pogut completar-les. Les identificades són sols les de la primera fila. D’esquerra a dreta: Carmen Girona Ludeña (nascuda en 1922) que vivia quasi al costat del safareig, Remedios Calatayud Magraner (n. 1929), Pepita Linares Albuixech (n. 1934) i Elisa Escribá Moscardó (n. 1931) i que esta de perfil i per tant no mira a càmera. Totes les dones de la imatge apareixen somrient, com segurament no podia ser menys donat el cas... De les de darrere sols puc dir que la dona més major de la part esquerra era vídua i llavava roba per a altres persones a canvi de diners, ja que en aquella època no cobraven pensió de jubilació de cap classe. Pepita no recordava com els arribà la foto temps després ni l’any en què passà, així com tampoc de quin país procedien els turistes.

Les adreces de les dones eren al cens de 1955 les següents: Remedios i Pepita al carrer Santa Ana 54 i 39 respectivament, Carmen al carrer 18 de Julio, 18 -al costat del safareig- i Elisa al carrer Plantades, 20. Per tant de casa de tres d’elles al llavador n’hi havia una certa distància per anar a llavar i tornar carregades amb la colada a casa.

La setmana passada vaig parlar amb la meua companya d’escola Tica Garcerán Escribá -filla d’Elisa- a la qual li vaig comentar que tenia una foto de dones llavant al safareig entre les quals es trobava sa mare, ella em va dir que sabia d’ella i també em donà una informació que m’ajudà molt, em concretà que la carta vingué de Suïssa i a més que recordava haver vist el sobre a sa casa. Fins aquell moment sols sabíem que eren turistes de l’estranger. Li vaig demanar el favor de que m’agradaria veure aquell sobre i digitalitzar-ho amb la foto i un parell de dies després em digué que ho tenia tot preparat per deixar-me’l.

Però el que tenia de particular la mateixa no era sols el lloc -que també, perquè poques fotos hem vist amb dones llavant al safareig-, sinó les circumstàncies que l’envoltaren. Aquell dia passaven per la carretera uns turistes -ara sé que suïssos- que els resultà curiosa l’estampa i pararen per fotografiar la vista del safareig al costat de la carretera amb les dones llavant roba. Elles els donaren el corresponent permís, el fotògraf la feu i com alguna d’elles preguntà com anaven elles a veure-la, el turista els demanà una adreça per remetre’ls la foto i sembla que sols Elisa es va decidir a donar-la, així que segurament totes les còpies li arribaren a ella i després les repartiria entre les companyes de feina.

I al cap d’un temps arribà a casa de Pepita una carta procedent de Suïssa, com podeu veure al sobre la lletra del remitent era preciosa i per darrere ficava: Oilo (Otto?) Meizlar / Lehrer / GRUB (App.). El text anava en tres línies i estava fet amb un segell d’una impremta casera. La paraula “Lehrer” es tradueix de l’alemany com a “Professor”, que seria segurament la seua professió. I baix del text Elisa havia escrit amb bolígraf “año 49”.

Sempre que es rebien cartes de l’estranger dirigides a alguna casa -i supose que fins i tot a l’actualitat- els segells que portaven eren agafats per alguna persona, eren molt més atractius que el “segell” amb la cara de Franco que estaven acostumats a veure per ací... és per això que a l’arrancar el segell del sobre no sols es perdé l’objecte llevat sinó també la data del mata-segells que ens haguera ajudat a datar la carta amb exactitud.

Com podeu observar al sobre sols li queda una part d’un dels dos segells que en algun moment tingué i que pagà aquell viatge postat des de Suïssa. Però amb eix fragment he intentar buscar el segell que un dia portà i l’he trobat, la dada de “l’any 49” anotada per Elisa em portà a buscar els segells de Suïssa (Helvetia) que es ficaren en funcionament durant aquell any de 1949 on aparegué entre es 35 segells diferents emesos. I el que ens interessa eixí a la circulació el dia 1 d’agost de 1949 -per tant la foto es faria al mes de juliol d’aquell any- amb un gran tiratge d’exemplars. Era de color carmí, tenia un valor de 20 cèntims de franc suís i portava per tema “dics i preses / energia / llacs / obres hidràuliques”. També l’acompanye.

Com heu pogut observar a la foto que protagonitza la publicació la seua qualitat no és massa, perquè era una foto complicada de fer al trobar-se el safareig a l’ombra dels grans arbres que es situaven a ambdós costats de la carretera i que feia aparèixer zones on pegava el sol i altres a l’ombra.

Tot el que es refereix al tema del segell és una mostra de la meticulositat amb la qual investigue fins els detalls més insignificants que puc trobar en una foto, en aquest cas a partir del sobre original rebut. Per això alguns temes em costen molt de temps en deixar-los a punt per ser publicats.

La Viquipèdia diu que GRUB pertany al cantó suís de Appenzell Ausser-Rhoden, d’ahí que fique al remet del sobre “(App.)”, es tracta d’un cantó de parla alemanya situat al nord de la Suïssa més oriental. És una comuna -amb el significat de “poble menut”- de sols 4,22 quilòmetres quadrats situada a 813 metres d’altitud i amb 1016 habitants en l’any 2014, per tant fa 72 anys tindria menys encara.

I així acaba una nova “peça del puzle històric d’Almussafes” què des de fa anys tracte de composar, com diu el títol del meu blog “Peces per a un puzle històric d’Almussafes”, al qual us invite a entrar perquè reuneix més de 350 publicacions, una tercera part de les aparegudes pel Facebook fins ara.

CAMÍ I CARRER DEL CONVENT 2 (de 2) – PROPOSTA, BASADA EN LA HISTÒRIA, PER A LA RECUPERACIÓ D’AQUELL NOM DE CARRER O QUE ES NOMENE “CARRER SOLLANA”.

 

Sobre un tema relacionat completament amb aquest ja vaig presentar un informe de cinc pàgines i un annex amb dos fotos a l’Ajuntament en data de 05-05-2015 elaborat ex professo per parlar de “la necessitat de batejar algun carrer amb el nom de Sollana” complint amb un deute històric amb el nostre poble del costat i al qual suggeria diverses possibilitats, unes més factibles que altres, entre elles es trobava el carrer de Vicente Gay. Al poc canvià la Corporació, però l’informe estava ahí si els interessava consultar-ho. Ho vaig fer novament als meus dos informes sobre “Els vestigis del franquisme...” de data: 17-12-2015 i 13-12-2017 –el primer demanat des del propi Ajuntament i el segon fet “de motu proprio” per ampliar el primer llistat– i al parlar del nom del carrer de Vicente Gay, era de l’opinió que devia canviar-se. I ho he comentat en algunes de les meues publicacions sobre memòria històrica local en gener de 2020, amb algun comentari desfavorables al canvi. En València canviaren el carrer Economista Gay pel nom de Just Ramírez i en un sols bloc de pisos viuen segurament més persones que en tot el nostre carrer, tal com s’il·lustra a una imatge del barri de Marxalenes. I allà s’ha canviat el nom de més 50 carrers alhora amb els consegüents problemes relacionats –sobre tot– amb el tema de la correspondència de milers de ciutadans i ciutadanes i sembla no han mirat tant els problemes provocats pel canvi... Sobre aquest tema ja vaig parlar als grups d’història i en una entrada del meu blog del dia 16-05-2017, tenia el títol de “València canvia noms de carrers”.

 

Independentment de les consultes de participació ciutadana del veïnat que les autoritats vulguen fer, el Cronista pensa que deuria tenir el nom de “Carrer Sollana i (antic del Convent)” –ambdós noms a l’hora, i tot, perquè “la història és la què és i no es pot canviar, s’ha d’investigar i divulgar-la”, cosa que hi fa–, amb esta decisió és saldaria un deute històric amb el nostre poble veí –l’únic que no apareix al nostre llistat de carrers, encara que va haver un carrer amb el nom de “A.Benifayó-Sollana” –“A.”, pot ser fora l’abreviatura de “Avenida”– als censos de 1935 i 1945, però què es va perdre al de 1950 pel nom de “San Cristóbal” i més tard en que és rebatejà una part de l’anterior amb el nom de “San Bartolomé” cap a 1960, justament al carrer que constituïa la vertadera eixida moderna cap el poble veí. I al mateix temps que se li diu Carrer Sollana, es recuperaria l’antic nom del carrer del Convent –o del Convent Vell– que he dit abans que encara en l’actualitat és usat per prou persones majors.

 

Tenim noms de carrers amb topònims de pobles i ciutats que casualment tots assenyalen la direcció i/o comunicació amb eixos pobles: València, El Romaní, Algemesí. Benifaió, Espioca i Picassent ordenats en el sentit de les agulles del rellotge –Espioca fou una aldea que quedà deserta amb l’expulsió dels moriscos en 1609–, però falta el de Sollana, que està més a prop de nosaltres que Algemesí, Picassent o València per exemple, a més Sollana té una “Avinguda d’Almussafes” des de 1965 i és el terme municipal amb més terres en contacte.

 

I si no pogueren anar els dos noms junts a la placa –per algun motiu podria ser que la legislació no ho permetera per evitar confusions–, el més històric seria “Carrer del Convent”, però com què constituïa el camí cap a Sollana fins aproximadament 1914/1915 crec que el més convenient en l’actualitat seria nomenar-ho com a “Carrer Sollana” amb la qual cosa complirien amb tots els pobles veïns. I com no anem a canviar el nom del carrer que porta el nom de “Sant Bertomeu” que és el nostre Patró,... doncs bé, el primer paral·lel i el més a prop de l’eixida de Sollana que tenim és aquest, autèntica eixida natural cap el poble veí durant segles.

A principi dels anys setanta del segle passat les obres de l’autopista –que recorde es va inaugurar el mateix dia que la Ford– tallaren el Camí del Convent en dos parts que quedaren incomunicades llevat d’un pas subterrani per a caminants a soles i a uns cent metres aproximadament, desconec si en aquell moment era més transitat que el Camí de Coets junt al qual feren el pas subterrani de l’autopista per a vehicles, molt a prop del pont de la carretera al Romaní, però això tant se val... cada dia queden menys agricultors que són els que més xafen o xafaven els camins rurals.

  

Que el carrer portara el nom de Vicente Gay, que havia nascut en ell en 1876, pot ser tinguera en 1929 o 1939 –amb sengles dictadures– algun sentit, però amb el pas dels anys, coneixent la seua figura i ideologia, i després de més de 40 anys de democràcia, podem pensar que deixà fa molt de temps de constituir tal mèrit, encara que el fet de que el personatge nasquera ací mai es podrà canviar.

 

Espere que esta informació servisca per alguna cosa a l’hora de substituir el nom –almenys les persones que s’hagen entretingut en llegir tota l’argumentació ne tindran una informació objectiva basada en fonaments històrics contrastables, al mateix temps que la coneixen, perquè de normal no apareix en cap altre mitjà d’informació local llevat d’aquest–, ja que s’ha suggerit per las xarxa de Facebook que està preparant-se eix canvi. És el que pensa el Cronista i ja ho ha manifestat en diverses ocasions, la primera d’elles a l’informe de maig de 2015 al·ludit al principi del text així com també s’arreplega al segon informe sobre vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura de novembre de 2017. I això per què?, la resposta és senzilla: simplement per aplicar la legislació estatal i autonòmica vigent sobre Memòria Històrica i/o Democràtica, que es suposa està per a ser complida.

Desconec si entre tot el conjunt d’Ordenances i Reglaments Municipals d’Almussafes  n’hi ha alguna que replegue el fet “de que qualsevol persona empadronada al Municipi puga sol·licitar el canvi de denominació d’una via pública o sol·licitar que a una via se li fique un nom determinat” –jo no ho he vist a cap d’elles– però en altres llocs d’Espanya existeix, com a Cantàbria per ficar un exemple. Després, el camí continua amb la sol·licitud de l’Ajuntament dels informes oportuns -un dels quals deuria anar dirigit al Cronista Oficial del poble com en tots els temes de nomenclatura de carrers- una vegada estudiats farien que la proposta passara al Ple per a la seua aprovació definitiva.

 

Acompanye altres imatges relacionades amb el tema, incloses algunes del Camí del Convent que l’altre dia al parlar més intensament sobre ell es quedaren fora.

Publicat al Facebook "Almussafes segleXX" el 18-11-2021.

CAMÍ I CARRER DEL CONVENT 1 (de 2) – NOTES HISTÒRIQUES

La construcció del Convent de l’Ordre de la Merced que n’hi havia al lloc de l’Alcaysia de Sollana –el metge Bosch parla en castellà de la “Alcahecía”– fundat en 1604, donaria nom al Camí del Convent, que era  l’únic Camí que unia Sollana i Almussafes fins a meitat dels anys deu del segle XX. Diu també el metge Bosch al seu llibre que entre setembre de 1690 i 1720 i temps posteriors ens consta que hi acudien al nostre poble alguns frares a fer de mestres d’escola dels xiquets, per tant, el camí ja s’usava en aquella època.

I amb el temps s’anomenà com a Carrer del Convent a la part urbana d’aquell Camí del Convent. Ja des de meitat del segle XIX tenia eix nom –en castellà, Camino del Convento– com vaig a explicar ara.

En un expedient de la “Sección de Fomento de Instrucción Pública de Valencia” obert per una reclamació del mestre contra l’Ajuntament en la data de l’1 de novembre de 1860 es diu en un document remés per la “Alcaldia Constitucional de Almusafes” el següent: “...Nª 17 actual en la calle del Convento de esta Villa propuestas en acta celebrada [...]  para las enseñanzas de niños y habitación del maestro se halla alquilada y habilitada con tal objeto....”. Aquest expedient vindria seguit d’un altre del mateix mes del qual vaig parlar el dia 23-07-2019 baix el títol de “DEJARE DE SER GAY O LO TIRARÉ A USTED  DEL PUEBLO” protagonitzat per l’avi de Vicente Gay Forner, que sent el secretari municipal havia ferit al mestre D. Luís Sanz de Andino i li amenaçava…

A les investigacions fetes a l’Arxiu Municipal sobre els carrers del poble al segle XIX, es detecta que el Carrer del Convent apareix en documents del Registre Civil referits a naixements –que és l’únic material que quedà de l’incendi de 1936– ja entre les primeres anotacions d’un Registre que començà a funcionar l’1 de gener de 1871. Esta informació apareix al treball –dividit en dos parts– que feu Ester Villajos Girona titulat “Un viatge pels carrers d’Almussafes”, el qual presentà a la VI Jornada d’Onomàstica organitzada per l’A.V.L. en Alzira en 2012 i aparegueren als llibres de festes dels anys 2012 i 2013.

 

El dia 30 de setembre de 1892, a la “2ª. Inscripció segona de venta” de la Casa de la Ayora a l’Historial Registral de la vivenda al Registre de la Propietat de Sueca es diu de la mateixa que: «en la part descoberta...per esquenes llinda amb un hort de taronger i altres fruitals de cabuda “19 fanecades, un quarto i 19 brasades” cercat amb parets amb porta recaient al Carrer del Convent». El text original està traduït al valencià per Marc Folch Moscardó i apareix al seu treball final de carrera a l’Escola Tècnica Superior Enginyeria d’Edificació depenent de la Universitat Politècnica Valencia en 2013, que es titulava “Pla director d’intervenció La Casa Ayora”. Encara faltaven 4 anotacions i 9 anys perquè la senyora Dolores de Ayora la comprara.

I fins ací algunes anotacions on consta el nom de “la calle del Convento” durant el segle XIX, però ja a principis del segle XX trobem dos plànols, el primer cadastral de 1906 on apareix com a “Camino del Convento Viejo” i altre parcel·lari del terme d’Almussafes elaborat per la Sèquia Reial del Xúquer en una còpia de 1906 però que replega els recs de 1879, al qual apareix el camí del Convent encara que al fragment parcial més conegut no s’hi veu el nom, com tampoc apareixen els de la quinzena aproximada de carrers que existien.

Uns anys després –entre 1913-1914, segons el metge Bosch– es ficà en servei l’anomenat “Camí de Sollana a Alfarp” que passava per Almussafes, i tindrien una segona via de comunicació amb el poble veí. Notícies de diaris de l’època consultades pel Cronista ens aclareixen el tema encara que no ha trobat cap referida al moment de la seua posta en marxa. Així en agost de 1911 es sol·licita ja eixa construcció de “un camino vecinal”, en gener de 1912 es diu què és un camí d’utilitat pública i ja en juny de 1914 s’aprovà l’expedient d’utilitat publica, amb la qual cosa es construiria un temps després.

Ja he avançat des del principi que algunes de les informacions aportades fins ací aparegueren al punt titulat “Almusafes y el convento de La Alcahecía” del llibre del metge Bosch, pàgines 110-113, però per l’elaboració d’aquest material he consultat diferents fonts, alguna de l’Arxiu de la Diputació de València i altres.

Ja havien passat quasi tres dècades del segle XX, quan “la calle del Convento” va perdre el seu nom a favor de Vicente Gay en 1929, durant la dictadura de Primo de Rivera que es produí entre 1923 y 1930. Fou el dia 31 de març de 1929 quan li dedicaren eix carrer. Després vindria la República i en un moment que no tinc determinat –1932/1933?– el nom canvià pel de Santiago García –secretari del Sindicato Metalúrgico de C.N.T. que caigué mort el 9 de desembre de 1930, primer dia d’una vaga general de 48 hores a València–, nom de carrer que apareix al Censo de 1935 i acabada la guerra civil el Règim el reposà novament, amb una nova placa amb la cara de Vicente Gay que es retirà al moment d’enderrocar l’edifici sobre el que es trobava el baix relleu el dia 13 d’octubre de 2004. Dues dictadures ficaren el seu nom al carrer i fins ara –i després de més de quaranta anys de democràcia– encara es manté, sense haver aplicat la llei estatal de Memòria Històrica (Llei 52/2007 de 26 de Desembre) i la Llei 14/2017, de 10 de novembre de la Generalitat, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana.

Acompanye algunes imatges relacionades amb el tema i que poden donar-li un poc d’ambient, encara què el més important siga el text. Com podeu imaginar-vos de l’època a que em remunte –principalment del segle XIX– no n’hi fotografies. He situat les que n’hi ha en primer lloc, canviant-ne l’ordre d’antiguitat, però totes estan explicades.

Publicat al Facebook "Almussafes segleXX" el 11-11-2021.

ELS PRIMERS CARRERS DEL POBLE

El gravat de Juan Conchillos Falcó, que representa segons es diu dalt “El lugar de Almusafes en 17 de Junio de 1699” ens donaria una molt lleugera idea de com podia estar el carrer Major –o com diria Pascual Madoz, del que parle després, del “Camino Real”–, cases i edificis d’una forma més o menys ordenada. Encara que a jutjar per on es troba l’església i la casa-castell el dibuix estaria elaborat amb més imaginació que proximitat entre ambdós edificis. I el que es veu a la imatge calcule que començaria a quatre o cinc cases de l’actual Plaça Major. 

La part més antiga del poble estava formada per un nucli menut de cases situades prop de la Plaça, amb l’església i la torre envoltada per la “casa castillo” a la documentació original del llibre que arreplega la incorporació a la Corona en 1766. I per ahí estaria la “Casa del Ayuntamiento de la Villa” que també s’hi nomena però no conec cap document gràfic ni escrit que la situe exactament on es trobaria. 

 

Revisades les “Observaciones sobre la historia natural,...” de Juan Cavanilles (1795-1797) i el corresponent volum del “Diccionario de Pascual Madoz”, el número II de 1845, apreciem dades relatives al número aproximat d’habitants del poble en aquell temps però encara no es parla de carrers, sols es referència al treball de Madoz la següent frase “Cruza por la villa el camino real viejo, o sea la carretera de Játiva a la capital”.

Passada la meitat del segle XIX, els censos de població de 1857 i 1860 en donen una xifra de 1.202 i 1.262 habitants respectivament, però als mateixos tampoc es fa referència a cap nom de carrer de la població.

A finals del segle XIX el nostre poble comptava amb un total de 15 carrers amb denominació a més dels dos horts del final de la relació, es suposa que n’hi havia altres horts o cases del terme, però sense la consideració de carrer. Els primers noms escrits daten de 1871 –a falta de documentació de l’època perquè l’Arxiu Municipal fou cremat en 1936–  i eren els següents: P/ Mayor, C/ Mayor, C/ Convent, C/ Honda, C/ Garrigues, C/ San Roque, C/ Espioca, C/ San Vicente, C/ Plantades, C/ Hospital, C/ Santa Ana, C/ Castillo, P/ Olmo, C/ Olmo, C/ Arrabal, Huerto del Sacristán, Huerto de Montesinos. El nom més antic del que tinc referència és el de Santa Ana a finals del segle XVII com ja explicaré quan tracte d’eix carrer.

Un anys després, en 1877 el poble compta amb una població de 1.698 habitants –segons consta a la pàgina 74 del llibre “Almussafes: Geografia i Història d’una Comunitat Agrícola Valenciana de la Ribera Baixa del Xúquer” –encara inèdit, però amb una còpia al meu Arxiu– del que són autors/ers María del Carmen Raga, María Angeles Martí i Albert Girona. 

És al seu treball on apareixen dades sobre el número d’edificis que transcriuen informació dels distints “Nomenclators de las ciudades, villas,... de España” i quan parlen de 1873 es diu que “Almussafes tenia 283 edificis –126 d’un pis, 149 de dos, 5 de tres i diverses barraques– i 1.262 habitants de fet, amb 77 veïns que vivien fora la vila repartits en 26 cases de camp...”, però tampoc apareixen referències als carrers. Casualment són el mateix número d’habitants que assenyalava el cens de 1860, però possiblement s’havien basat en la informació d’aquest sense actualitzar-la.

 

El primer plànol del cas urbà de la localitat que conec constitueix una aproximació a com estaven configurats els carrers del poble de finals dels segle XIX, però sense els seus noms, ja que era part d’un “plànol parcel·lari del terme d’Almussafes” elaborat per la Sèquia Reial del Xúquer –atribuït a Joaquín Pérez de Rozas–. Es tracta d’una còpia de 1906 però que replega els recs de 1879.

Ester Villajos Girona trauria els noms dels carrers dels que parle –llevat de Huerto del Sacristán, que l’inclou com altra casa més del terme– a la primera part del seu treball “Un viatge pels carrers d’Almussafes”, que presentà a la VI Jornada d’Onomàstica organitzada per l’A.V.L. en Alzira en 2012 i que seria publicat al llibres de festes de l’any 2012 –al 2013 es publicaria la segona part–, després d’investigar-los als primers llibres del Registre Civil referits als naixements, consultant-ne entre 1871 i 1874.

I amb això acabe un altre tema d’investigació que vaig començar al mes de febrer passat però que ha estat sense continuació fins al 30 d’octubre i ara l’he donat per acabat. Podria haver inclòs més informacions elaborades però me les reserve per a altres temes futurs.

Publicat al Facebook "Almussafes segle XX" el 02-11-2021.

DIA INTERNACIONAL DE LA IGUALDAT SALARIAL AMB MATERIAL DE VICENTE GAY

Encara que el dia 22 de febrer es celebra el “Día Europeo por la igualdad salarial entre hombres y mujeres” «el passat 18 de setembre de 2020, “ONU mujeres” celebrà el primer Dia Internacional de la Igualtat Salarial amb l’objectiu de fer visible les desigualtats que continuen existint al mercat laboral entre homes i dones que representen una diferència salarial. Tanmateix, busca compartir accions per poder tancar l’escletxa salarial entre dones i homes» (traduït del castellà d’una notícia del Observatorio de la igualdad y el empleo de España). Hui seria la data marcada per eixa reivindicació internacional, tal com he sentit al migdia a les notícies de la televisió.

I aprofite la data per transmetre’s l’opinió del catedràtic “fill predilecte d’esta vil·la” Vicente Gay Forner al seu llibre –“tractat” que autoritza a editar segons diu al pròleg– “Economia Política”, Valladolid 1908, (1076 pàgines entre dos llibres) llibre II “Economia política pura”, capítol IV, titulat “Teoria del salario” del que transcric el principi del seu apartat VII, on parla del salari de les dones i altres aspectes sobre elles, que és el que m’interessa destacar. El primer paràgraf correspon al títol complet de l’apartat. Diu així:

"VII. De los momentos diferenciales del salario en las distintas clases de trabajo; trabajo simple y trabajo calificado; carácter del trabajo. De la llamada tendencia á la nivelación de los salarios. Obstáculos.

Las causas principales de la diferencia de los salarios según los distintos oficios están en las condiciones del trabajo que le convierten en materia de difícil aprendizaje ó de fácil dominio, en la seguridad del mismo y en lo agradable de su realización.

El trabajo calificado está mejor retribuído que el no calificado ó simplemente usual que convierte al trabajador en apéndice de un instrumento ó de una máquina.

El trabajo calificado supone en el obrero, mayor capacidad de algunos trabajadores (skill) es una de las causas de la desigualdad en los salarios que les hace subir por encima de la media. Igualmente influye el sexo: siendo menor el número de los empleos propios para la mujer, comparados con los del hombre, hay una concurrencia más fuerte entre las mujeres lo cual determina bajas en su salario; también el hecho de que la mujer casada puede admitir su salario inferior al límite de subsistencia porque es un complemento del salario del marido que es la principal entrada; de esta suerte, pues el salario de la mujer es inferior al del hombre. La inferioridad de la mujer, á pesar del programa de reivindicaciones feministas, es un motivo principal de esta diferencia”. […]

No hem de perdre de vista que han passat 113 anys des que es va escriure això. Després continuarà parlant durant dos pàgines més sobre els treballadors en general.

De la seua ideologia ja sabem molt, encara que algunes persones no acaben d’assabentar-se. 

“MARATHON” SOBRE PUBLICACIONS FESTIVES PRESENTADES EN 2021

Per tercer any consecutiu he  dedicat una bona quantitat de publicacions –23–  a les festes de fa 50 anys i a les de fa 25. Anaven acompanyades de 98 fotografies.

Sempre comence prompte a preparar material. De fet el 29 de maig ja tenia transcrit tot el programa de festes de 1971 i el dia 4 de juny ja em vaig dirigir a través de la seua electrònica de l’Ajuntament per demanar la consulta del material de l’Arxiu de Maiques, però que entre unes coses i altres de poc em va servir, doncs fins el dia 2 de juliol no em donaren accés. Després sols els cinc carrets de 1971 eren compatibles amb el meu escàner de negatius. Per tant dels quasi cent carrets de 1996 no vaig desplegar cap. També el mateix dia 4 de juny una dama i clavariessa de 1971 em proporcionà ja un parell de fotos d’aquell any.

Sempre comence per la part més fàcil per a mi què és casualment la més antiga, amb fotos en blanc i negre i a color. Em resulta més agraït treballar els temes antics que els moderns per això el grup d’Almussafes Història recent va actualment per la publicació número 296 quan el d’Almussafes Segle XX va per la que fa el número 732, porte per tant i sols d’història local ja 1.028 publicacions fetes.

Com faig de normal vaig intentar contactar amb les persones que protagonitzaren directament aquelles festes. I el resultat és el que heu pogut observar i gaudir.

He d’agrair la col·laboració de diferents formes: em prestaren l’àlbum d’una dama de les festes de 1971 –Marisa Girona–, fotos soltes d’altra dama i al mateix temps clavariessa –Adela Rita Pales–, un parell d’imatges d’una dama i també clavariessa –María Julia Arbona– i l’àlbum complet d’una clavariessa –Carmen Grau–, també alguns materials solts d’un clavari –Francisco Girona–. Tot això entre els dies 4 i 22 de juny totes les dones i el 30 de juny el clavari.

El dia 24 de juny vaig redactar i enviar uns “messengers” a persones protagonistes de les festes de 1996: a Sonia AV (clavariessa), a Ángeles Garcia (dama), a Manoli Selma Girona (mare de dama), a Gloria Bay Esteve (dama) i a Rafael Raga Santacruz (clavari).  De totes vaig tenir respostes positives però al final em vaig quedar amb l’àlbum d’Ángeles Garcia, de Sonia AV –però ací sols vaig fer foto de fotos i al final vaig buscar per digitalitzar el de Mari Carmen Colomer Carbonell, que al no trobar-se el seu al poble em passà l’àlbum de la seua amiga Carmen Navas– i de clavaris el de Rafael Raga. A les altres persones el vaig agrair la seua disponibilitat a l’hora de prestar-me el material, que sols ser prou personal, ja que llevat de les fotos de grup –que eren les que més m’interessaven– la resta eren exclusives de cadascun/a d’ells/elles.

A estes persones que he nomenat –crec que deuen estar totes– el meu agraïment més sincer. El Cronista necessita material per a fer coses i sinó fora pe estes col·laboracions poc podria fer. De l’únic que tinc un poc de queixa és de les fonts oficials que tarden molt en aportar-me solucions quan me les donen, perquè l’any passat fou “col·laboració zero”.

Usant àlbums personals per il·lustrar els diferents actes festius és difícil no repetir persones ja que les fotos de que disposes són en una majoria seues.

Han segut diverses reunions amb estes persones per separat, primer per replegar el material, després per tornar-ho i prendre nota de cada imatge, converses per whatsapp i per telèfon, etc. També hores de digitalització, la major part les he fetes a casa o a l’Arxiu Municipal quan es tracta d’àlbums grans o també els negatius de Maiques. Hores de recerca de la informació, hores de redacció dels textos, etc... en resum, molt de temps emprat, però no em queixe! La satisfacció d’ajudar a entretenir-vos i a gaudir de “les meues peces” sobre la història local és superior a les xicotetes frustracions que em toca lidiar sovint.

I les imatges que presente ara són composicions d’elaboració pròpia.

Publicat al grup de Facebook “Almussafes segle XX” el dia 25-07-2021.

ÚLTIMS DIES DE FESTES DE 1996

 Tal com deia l’any passat parlant de la festa anterior, la de fa 26 anys, quan es passen dels dies més tradicionals i importants –compresos entre el 13 i el 16– encara quedarien altres actes que farien que els dies dedicats s’allargaren al calendari. Serien el mateix pràcticament que els recordats al parlar de 1995, en 1996 estaven el dia 18 els concursos d’ensolcar i de productes agrícoles, a més d’esports diversos, el dia 19 més esports amb el sopar esportiu i la Nit d’albaes, el dia 20 MOROS I CRISTIANS i el dia 21 l’HOMENATGE A LA PAELLA.

 

Com sols vaig accedir a l’àlbum d’una dama i vaig digitalitzar solament les fotos de grups i alguna individual n’hi havia poc material disponible. Després, tots els carrets de l’Arxiu de Maiques –quasi 100– eren incompatibles amb el meu escàner de negatius, per la qual cosa material de fa 25 anys tenia poc. Sobre aquelles festes tampoc he vist a l’Arxiu Municipal material en paper dins la col·lecció de què es disposa.

Era més fàcil parlar de les de fa cinquanta anys, ja què sols duraven una setmana. Però, tornant a les de 1996 i malgrat el poc material recopilat  encara m’han quedat tres fotos sense usar que ixen ara. Corresponen als moros i cristians i les paelles que solen tancar “les festes normals” en relació a la reina i la seua cort d’honor formada per 23 senyoretes. Tots/es tenim clar que les d’enguany han segut unes “festes prou especials” dins la pandèmia de Covid 19 que encara ens envolta.

Sobre el tema dels “moros i cristians” he de dir que es repartiren en dos filades amb diferent vestimenta, he sentit que on la llogaren no tenien tanta com perquè  totes pogueren desfilar igual, com haguera segut el més normal. I sobre “les paelles”, supose que el grup que posa ací era el que portava un dels dos fotògrafs, en aquest cas “Carioca”.

I amb això acabe ja el tractament festiu de les commemoracions d’aquelles festes de fa 50 anys i de les de fa 25 a l’espera de fer balanç del treball realitzat i que ja eixirà pròximament per la meua biografia.

Publicat al grup de Facebook “Almussafes segle XX” el dia 19-07-2021.

16 DE JULIOL DE 1996 - SANTÍSSIMA CREU

El llibre de festes de fa 25 anys portava el següent programa:

"DIMARTS 16 DE JULIOL. FESTA A LA SANTÍSSIMA CREU. Patrona d’Almussafes .

8:00 “Despertà”

10:30 Cercavila amenitzada per la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense, que finalitzarà davant l’Ajuntament per acompanyar la Reina de les Festes, Cort d'Honor i Corporació a la Missa.

12:00 Missa solemne en honor a la Santíssima Creu, amb la intervenció del Cor Parroquial Sant Bertomeu.

14:00 Grandiosa “mascletà”. Pirotècnia Caballer, S.A.

19:00 Tradicional partit de futbol de la máxima rivalitat. Organitza: C.F. Almussafes

22:00 Processó en honor a la Santíssima Creu. S’adverteix que, tal corn es va establir l’any passat, el recorregut d’enguany serà el següent: Carrer Metge Bosch, carrer Sant Cristòfol, carrer Pontet, carrer Castell, carrer Salvador Botella, carrer Mestre Medina, Gibraltar, carrer Ausiàs March, carrer Sant Roc, carrer Major i Temple Parroquial.

02:00 Gran Castell de Focs d’Artifici des de la zona nord - oest de la població i es podrà veure perfectament des del Poliesportiu municipal.”

Lamentablement no tinc cap foto d’aquell dia i el cas és que vaig digitalitzar totes les “fotos de grup” de l’àlbum d’una dama, però no veig res relacionat amb la data de la Festa de la nostra Patrona.

És per això que simplement vaig acompanyar la ressenya feta a partir del llibre de festes d’aquell any amb una foto del meu arxiu feta dins el temple el dia 16-07-2016, per tant hui fa cinc anys.

Publicat al grup de Facebook “Almussafes segle XX” el dia 16-07-2021.

15 DE JULIOL DE 1996 - FESTA DELS CLAVARIS

Aquell any caigué en dilluns i al llibre de festes parla de la “FESTA DELS CLAVARIS EN HONOR DE LA DIVINA AURORA”.

El dia tingué una programació ben completa que començava a les 7 del matí amb una despertà, a les 10h un “Campionat Local de Petanca”. A eixa mateixa hora es feia la “Recollida dels Clavaris” per la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense, per acompanyar-los a missa, acte que tindria lloc a les 12 i que estaria dedicat a la Divina Aurora. I a les 14h seria la "Mascletà", a càrrec del pirotècnic Antonio Caballer.

 

 

Per la vesprada n’hi hauria Pilota a mà a les 18:00, 18:30 i 19:30 i Basquet “Torneig 3 contra 3” a les 19:30 i 20:30. Aquella programació amb tanta activitat esportiva inclosa al mateix dia resultava massa recarregada i feia més difícil concentrar-se en els actes oficials del dia de la festa en qüestió.

A les 22:00 es celebraria la Processó en honor a la Divina Aurora pel recorregut habitual fins l’Església.

 

Uns dies abans, el divendres 12 de juliol, havien participat a les 19:30 a l’Ofrena de flors a la Santíssima Creu, Patrona de la Vila. I a les 24:00 al “Ball dels Clavaris”, actes del quals ja he parlat en dies anteriors.

Ja he dit en algun moment que totes les fotos que acompanye pertanyen a l’àlbum del que fou clavari, Rafael Raga Santacruz, d’ahí que isca ell en algunes fotos personals, amb algun company –crec, què Agustín Guillem Ramiro al Parc de les Palmeres o Antonio Campos Rodríguez a la processó– o més de grup total o parcial.

Publicat al grup de Facebook “Almussafes segle XX” el dia 15-07-2021.

14 DE JULIOL DE 1996 - FESTA DE LES FADRINES

El llibre de festes de fa 25 anys portava el següent programa:

DIUMENGE 14 DE JULIOL. FESTA DE LES FADRINES. En honor a la Divina Pastora

8:00 “Despertà”

10:00 Recollida de les Clavariesses i cercavila, per la banda de la Societat Musical Lira Almussafense.

12:00 Missa. Oferida en honor de la Divina Pastora.

 

 

14:00 “Mascletà”. A càrrec de la Pirotècnia Arnal.

18:00 Pilota a mà. Torneig Vila d'Almussafes 3r i 4t lloc. Organitza: Club de Pilota a Mà d'Almussafes.

19:30 Pilota a mà. Torneig Vila d'Almussafes Final del Torneig. Organitza: Club de Pilota a Mà d'Almussafes

20:00 Animació Infantil. El grup Quimera Teatre ens portarà a lluitar contra els pirates, que acabaran jugant amb tots els xiquets davant el Centre Cultural.

22:00 Processó. En honor de la Divina Pastora, es recorrerà el següent itinerari: Eixida del Temple Parroquial, carrer Major, passeig del Parc, carrer Gibraltar, plaça Blasco Ibáñez, Espioca, Sant Vicent, Castell, plaça Major, entrada al Temple Parroquial, i en finalitzar una entrada de focs d’artifici.

24:00 Ball de les Clavariesses patrocinat pel M. I. Ajuntament d’Almussafes i organitzat per les Clavariesses de la Divina Pastora, amb l’actuació de l’orquestra HOLIDAY amb discoteca mòbil.

Acompanye unes fotos d’aquell dia que corresponen a l’àlbum de Carmen Navas. També vaig consultar el de Sonia Asunción.

Publicat al grup de Facebook “Almussafes segle XX” el dia 14-07-2021.

13 DE JULIOL DE 1996 - SANT BERTOMEU

El programa de festes imprés al llibre deia fa 25 anys el següent:

“08:00 “Despertà”

10:00 Petanca. Trofeu Festes 1996. Al parc municipal. Organitza: Club de Petanca Almussafes

10:30 Cercavila. Per la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense, que finalitzarà davant l’Ajuntament per acompanyar la Reina de les Festes, Cort d'Honor i Corporació a la Missa.

12:00 Missa. A l’Església Parroquial, amb la intervenció del Cor Parroquial Sant Bertomeu.

14:00 “Mascletà”. A càrrec de la Pirotècnica Caballer, de Godella.

18:30 Handbol. Partit Trofeu Festes 1996. Categoria femenina. Organitza: Club de Handbol d'Almussafes.

19:00 Tennis. Final Simples Veterans i Final Simples Femenins Organitza: Club de Tennis Almussafes

19:00 Futbol. Tradicional partit en la categoria de Veterans. Organitza: Penya Veterans C.F. Almussafes.

20:30 Handbol. Partit Trofeu Festes 1996. Categoria Masculina. Organitza: Club de Handbol d'Almussafes.

22:00 Processó en honor a Sant Bertomeu. Es recorrerà l'itinerari habitual: Eixida del Temple, plaça i carrer Major, passeig del Parc, carrer Gibraltar, Espioca, Sant Vicent, Salvador Botella, Castell, plaça Major i Temple Parroquial, on finalitzarà amb una “Entrà” de focs d'artifici acompanyada de Tabal i Dolçaina i la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense.

24:00 Revetla. A la pista del col·legi públic "Almazaf", amenitzada per les orquestres: CAOBA I TROCADERO.”

Com podeu observar vint-i-cinc anys després de les festes de 1971 ja es celebraven altres esports a més del futbol tradicional, en aquest cas: petanca, handbol i tennis. Modestament i baix el criteri del Cronista, eixos actes esportius van millor en altres dies previs als de la festa com es fa últimament en anys “normals” i no concentrant tantes activitats en un dia, l’actual ja sabeu que no entraria dins “la normalitat”.

Acompanye sols una foto d’aquell dia, seria de després d’acabada la missa al Patró. Em deixaren un àlbum i fotos de grup d’aquell dia no n’hi havia més.

Publicat al grup de Facebook “Almussafes segle XX” el dia 13-07-2021.

 12 DE JULIOL DE 1996: BALL DELS CLAVARIS

Quan falta una mitja hora per la commemoració d’aquella festa, ix esta publicació.

Al programa d’actes del llibre de festes figurava sols esta ressenya: “24:00 Ball deis Clavaris. Al pati de les escoles, patrocinat pel M. I. Ajuntament i organitzat pels Clavaris de la Divina Aurora ball, fins la matinada, amb l’orquestra La Gran Soufflé.”

Acompanye una foto de l’àlbum del clavari Rafael Raga Santacruz, al qual pertanyen també totes les que eixiran referides a altres moments d’aquelles festes, fotos que en la seua major part seran idèntiques a les dels àlbums dels seus companyes.

Publicat al grup de Facebook “Almussafes segle XX” el dia 12-07-2021.

12 DE JULIOL DE 1996: OFRENA DE FLORS

En un quart d’hora es compleixen vint-i-cinc anys de l’Ofrena de flors oferida a la Santíssima Creu, Patrona d’Almussafes. Coincidí en un dia 12 de juliol com hui i a la mateixa hora, en aquell 1996 era divendres i ara és dilluns. També n’hi haurà una diferència prou important, aquella fou una Ofrena normal, tal com replegava el llibre de festes que acabava al Parc Central on es compondria el tapís de flors i l’actual serà en un altre emplaçament i sense recorregut pel poble.

A aquell llibre de festes es deia: “19:30 Ofrena de flors. Oferida a la Santíssima Creu, Patrona d'aquesta Vila, per totes les entitats locals, acompanyades de la Reina de les Festes i la seua Cort d’Honor, recorreran el següent itinerari: Eixida de l’Ajuntament cap al carrer Santa Anna, plaça del Mercat, Hospital, Plantades, Ausiàs March, Gibraltar, plaça Blasco lbáñez, Mestre Medina, Manel Chaqués, Sant Vicent, Castell, l’Horta, Sant Cristòfol, Sant Bertomeu, Sant Josep, El Cano, Cervantes, avinguda Paral·lel i el Parc Central. En finalitzar l’Ofrena, continuarà la desfilada pel passeig del Parc, Sant Roc, carrer Major, i acabarà al Temple Parroquial, on s’ofrenarà a la Patrona d'aquesta Vila una cistella de flors. L’Ofrena estarà amenitzada per la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense i pel grup de Tabal i Dolçaina amb focs d’artifici mentre dure el recorregut.”

Esta vesprada tindrà lloc una Ofrena en temps de pandèmia de Covid-19 i per tant es celebrarà en un lloc fixe com és l’esplanada amb gespa situada entre la torre, l’edifici que es troba al cantó, el carrer Metge Bosch i la plaça Major. L’increment de casos produïts els últims dies ha fet canviar el pla que apareixia al llibre de festes actual amb un itinerari que començava al carrer València i pel carrer Major i amb destí la plaça Major. Aprofite per recordar el que ja deia el llibre a continuació d’alguns actes –com les recollides de clavariesses o de clavaris, totes les processons dels quatre dies més importants de festes i algun més– que portaven com una “etiqueta ressaltada” dins un requadre de color blau i amb la frase: “Covid-19: Acte pendent d’aprovació per part de Salut Pública”

D’aquell any acompanye fotos del final, fetes davant el tapís de flors. Són de la reina i les dames de la cort d’honor –junt les autoritats del moment–, de les clavariesses i dels clavaris, d’aquests últims també s’inclou una foto portant una cistella mentre seguien l’itinerari marcat.

Publicat al grup de Facebook “Almussafes segle XX” el dia 12-07-2021.