EL METGE D. JOSE BOSCH MARÍ

Naisqué a Almussafes el 13 d’abril de 1918, fill del metge José Bosch Solves.

En setembre de 1928 feu l’examen d’ingrés a l’Institut Nacional de Segon Ensenyament de València, que després s’anomenaria “Lluís Vives”. Durant cinc cursos va assistir a les classes i en 1933 va traure el títol de Batxiller.

Quan en 1936 arribà la guerra civil estudiava primer de Medicina. En gener de 1938 fou cridat a files i estigué com a soldat als dos bàndols contendents. Fou llicenciat de l’exèrcit en 1941 però cridat novament a files fins octubre de 1943.

Durant els cinc anys que estigué mobilitzat aprovà tres cursos de medicina en la Facultat de València, acabant la carrera en maig de 1945 i doctorant-se en 1947.

Mentrestant, aprovà en setembre de 1939 els estudis de practicant, que va exercir durant quatre anys al costat de son pare, metge de la localitat.

Fou metge titular interí d’Almussafes durant cinc anys, metge de la seguretat social en Benifaió durant altres set anys, amb un gran èxit professional durant l’epidèmia de febres tifoïdals que afectà a Almussafes en els anys 1949 i 1950.

Durant els 47 anys de professió com a practicant i metge, va exercir de forma lliure la seua professió dedicada al seu poble, complementant les tasques ja explicades abans. Arribà a tenir una consulta també a Algemesí durant quasi una dècada. I sempre ajudat per la seua esposa Rafaela Alós.

El 1990 publicà el llibre “Almusafes. Noticiario Histórico Costumbrista”, resultat d’ampliar i continuar uns “Apunts” escrits per son pare referents a història, efemèrides, personatges i successos de la localitat que conegué des de ben jove. I el dedicà a la seua memòria.

Ja en aquella època donà a la Biblioteca Pública Municipal alguns llibres històrics d'Almussafes que la família pogué salvar de ser cremats durant la guerra civil, com per exemple el "Libro de Incorporación al Patrimonio Real de los derechos de Jurisdicción i al Común i Villa de Almusafes de los Dominical en el año de 1766".

Va morir el 14 de novembre de 1996.

Bosch Marí, José. Almusafes. Noticiario Histórico Costumbrista. Algemesí: Jose Bosch Marí, 1990, p. 307. ISBN 84-404-6990-X.

Per fi he pogut incloure'l en la Viquipèdia. Allà el trobareu si és que no m'ho eliminen. Esta és l'adreça:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Bosch_Mar%C3%AD

Publicat al Facebook “Almussafes segle XX” el dia 11-03-2016.

DIA DE LA DONA TREBALLADORA I HISTÒRIA LOCAL

Fa dos anys vaig fer una publicació, en el dia 8 de març que portava per títol “HUI FA CINQUANTA ANYS”. En aquella època la pàgina de Facebook “Almussafes segle XX” tenia poc més de la meitat de membres que ara, ja que comptava amb 513 com es veu en una foto que acompanye. I encara que no tinc costum de copiar-me a mi mateix, hui vaig a fer una excepció. Algunes persones ja el llegirien en aquell temps però ara done l’oportunitat a que altres puguen fer-ho.

Fa referència a la fàbrica “Confecciones Valencia S.A.”, coneguda més familiarment com a “El Figueral”, encara que a algunes persones no els agrada massa el terme ni l’usen quan parlen de la fàbrica. En aquella època estava a les afores del poble entrant des de València, ja que “les eres” la separaven d’esta part del casc urbà, tal com es pot veure en una foto aèria feta entre 1970 i 1980. L’altra on també es veu és el fragment de la segona foto que jo vaig publicar el dia 30-01-2014 i que havia fet jo en 1984 des de la terrassa de les finques altes del carrer Ausiàs March.

També vaig afegir el següent comentari: Cecilio Cr Tal vegada no era la millor informació per commemorar el dia de la dona treballadora, però en aquell moment les autoritats educatives mostraren una major preocupació per les xiquetes, instant a que es compliren les lleis i continuaren la seua formació. De treballar, ja tindrien temps després.

Copie aquell article íntegrament:

La inspectora d’educació remet ofici dirigit a l’autoritat municipal exposant-li el següent (en castellà), que he transcrit en la seua integritat: “En visita extraordinaria de inspección efectuada al Grupo Escolar Salas Pombo de esa localidad en fecha 4 de los corrientes he venido en conocimiento de que varias niñas matriculadas en aquel, han abandonado la escuela para entrar como productoras en una fábrica de confecciones, que se (ha) establecido en esa localidad muy recientemente. Como esto es absolutamente intolerable lo uno porque las niñas no han cumplido los 14 años y lo otro porque carecen del Certificado de Estudios Primarios, me dirijo a V.S. como la máxima autoridad local para que en uso de sus deberes haga que igualmente cumplan con las leyes y disposiciones vigentes tanto en el aspecto laboral como en el educativo, que tan despreocupadamente han conculcado, la empresa citada y los padres de las niñas, despidiendo aquella las que tiene colocadas en sus talleres y obligando a los padres a que las niñas se reintegren en la escuela, dando cuenta a esta inspección de haberse realizado lo que en el presente oficio se indica. Dios guarde a V.S. muchos años. Valencia 8 de marzo de 1964. La Inspectora, M. Quiñones Valdés”.

El dia 9-7-2012 vaig conversar amb Conxa Romeu–que fou l’encarregada de l’empresa al·ludida– al carrer Major. Jo li vaig comentar que feia uns anys estava consultant la correspondència municipal de l’època i vaig descobrir en la mateixa el cabreig de la inspectora d’educació en el cas d’algunes xiquetes contractades que no tenien el certificat d’estudis primaris i ella em va referir l’anècdota del que va ocórrer. “N’hi havia unes quantes xiquetes que estaven cosint a ma una part dels uniformes de passeig que tenien una faena que no es podia fer a màquina i es trobaven a una vora del taller. Entrà una persona sense dir qui era ni demanar permís i s’acostà a elles preguntant-les que feien i dient-les que semblaven molt joves, a la qual cosa una de Benifaió li contestà “mire si són joves que jo encara no he fet els catorze anys”, la qual cosa va provocar el problema conegut, ràpidament les van acomiadar a totes i les d’ací s’enfadaren amb la que havia clavat la pota. Conforme anaven complint els anys les tornaren a contractar a totes”..

Acabe, adjuntant també foto del document que vingué de la Inspecció educativa.

Publicat al Facebook “Almussafes segle XX” el dia 08-03-2016.

EXPLICACIÓ DEL TEMA QUE INTRIGAVA,... PERÒ POC

El dia 1 de març, quan “faltaven 23 dies”, el meu amic Paco Calatayud em digué: “Este post em te un poc intrigat. Falten 23 per a que Cecili?” i li vaig contestar per privat que això era el que pretenia, que l’element que ficava i anava restant dies fora intrigant, però sols tres o quatre persones reaccionaren... 

Aleshores, li ho vaig explicar amb aquest text que és una part de tot el que li vaig dir: “El dia 24 de març es compliran 250 anys de l’alliberament del senyoriu d'Almussafes del Monestir de la Valldigna després de 415 anys de submissió per passar al patrimoni real, o dit d’una altra manera, per incorporar-se a la Corona, en la persona del rei Carles III. I el dia 21 presentarem una xicoteta exposició en la qual estarà present el “llibre” que replega eix moment històric...”

En realitat, encara que està enquadernat com un llibre, és tot “l’expedient” del plet que es va reunir on s’explica tot el procés i els documents porten data de l’últim mes.

Ara, Ramón Abad Martinez ha donat la informació suficient per aclarir l’interrogant amb el qual jugava jo, però vaig a continuar ficant alguns cartells més que tinc preparats. La diferència a partir d’ara, serà que us recordarà el fet a commemorar i la cita amb l’acte que s’anuncia a la pàgina 15 de l’agenda cultural corresponent als mesos de març i abril.

Acompanye foto de la portada del famós “llibre – expedient” dels fets, on es veu el deficient estat de conservació.

Ja sé què els caps de setmana són un mal moment per publicar, per això de normal ho evite, però ara em sembla necessari aclarir definitivament el tema.

D’altra part, és un tema que parla del passat –de fa 250 anys– i del present –els actes a celebrar d’ací uns dies–, per això comparteix la publicació en les dues pàgines històriques del poble, com ja he fet en dies anteriors.

Publicat al Facebook “Almussafes segle XX” el dia 05-03-2016.

Compartit en la pàgina de “Almussafes Història recent”.

PUNTUALITZACIONS I AMPLIACIONS SOBRE LA FOTO DE PACO ABARCA

He estat investigant aquest matí i en un principi volia situar-la en el lloc i en el temps. He estat buscant els viatges del reis a la Comunitat Valenciana en els anys setanta i ja tenia algunes dades: anys 1972 (encara de prínceps), 1976 (inauguració de Ford i primera visita oficial) i 1977 (700 aniversari de la mort del rei Jaume I).

Ho situava en aquella època també associant el model de cotxe de la Guàrdia Civil de Tràfec, que supose era un Seat 124. He trobat en una web el següent: “Las características del 124 no pasaron inadvertidas para la Benemérita, que a partir de 1973 comenzó a introducir diversas unidades del 124 D para la Agrupación de Tráfico, en sustitución de los Renault 10”. Eixa informació també em confirmava la dècada.

Però la pista de Loli Sabater ha segut decisiva. Al principi no descobria l’edifici, però ja he buscat l’Ajuntament de Llíria i l’he confirmat. Això és el que es veu en una imatge actual del “Google Maps”, on també l’edifici de la dreta es troba, malgrat que en els quaranta anys passats ambdós han segut rehabilitats.

Afegir que, crec que també apareix a la foto Juan Bautista Pla –que ja portava quatre temporades a la Banda de l’Empastre, però aquell any ja l’havia acabada–, que he assenyalat en roig tocant el trombó i a Josep E. Folch –també incorporat a la Societat Musical en 1962– tocant el saxo.

L’única cosa que he de corregir és l’any, encara que la bona memòria de Loli Sabater també la situava entre 1975 i 1976, la informació de Vicente Villalba és errònia, l’any correcte fou el 1976, ja que entre els dies 30 de novembre i el 3 de desembre –entre setmana, dies del dimarts al divendres– es celebrà aquella primera visita oficial dels reis Juan Carlos i Sofia a la Comunitat Valenciana i dins del seu recorregut visitaren: València, El Puig, Utiel, Requena, Llíria, Moncada, Castelló, Sagunt, Nules, Borriana, Villarreal, Onda, Morella, Gandia, Dènia, Alcoi, Elx, Petrer i Alacant. Si els llocs visitats apareixen en l’ordre en què s’efectuaren, calcule que seria el dia 30 de novembre dimarts o l’u de desembre dimecres.

Uns mesos després entraria ell –Vicente Villalba Forcada– a formar part de la Banda de Música local, cosa que va fer el dia 4-6-1977 tocant el bombardino, en companyonia d’altres com: Didier Ferrando, Vicente i Fidelio Alós, Santiago Marzal, Paco Abarca,... fins totalitzar el 17 educands que entraren eix dia, tots barons.

En el que es refereix a les falleres, crec que Rita seria fallera major de la falla Primitiva l’any 1978.

Publicat al Facebook “Almussafes segle XX” el dia 28-02-2016.

23F DE 1981 EN L’ESCOLA

Un cúmul de problemes amb la Delegació Provincial del Ministeri d’Educació i la Inspecció educativa, a més de la imposició d’una direcció del centre, que no contava amb recolzament del claustre de professors de l’època venia provocant des de principi del més de febrer de 1981 conflictes que semblaven de difícil solució.

L’Organisme responsable de l’Educació –que en aquella època encara estava en mans del Ministeri d’Educació amb seu a Madrid, perquè no tenien competències com a Autonomia– se li va ocórrer a principi d’aquell mes suprimir tres dotacions de professorat quasi a meitat de curs, amb els problemes de reorganització dels grups que això provocava.

La senyora inspectora explicà davant el claustre de professors el dia 20 de febrer que “s’havien desbordat les substitucions de professors i no n’hi havia prou mestres per fer-les i que encara que n’hi havia mestres en atur, la prioritat eren els pressupostos destinats a l’E.G.B”.... així és que el nostre centre i uns pocs més havien de perdre un número de professors que els ajudara a resoldre el problema, creant al mateix temps un altre a l’escola, que va suposar refondre els tres grups de 7é curs i de 8é d’EGB en dos i una nova organització del centre respecte de les substitucions als companys malats, entre altres.

Ja en reunió de claustre del dia 17 en que estudiaren les possibles solucions al problema es parlà de l’assemblea informativa que s’hauria de celebrar el dia 23 de febrer i en la qual anaven a intervindre tots els sectors educatius, representats per la direcció del centre i alguns mestres, l’associació de pares i l’ajuntament. La primera cosa que es faria en dita reunió seria llegir la Resolució del Delegat on s’explicava la supressió dels tres mestres i s’explicava el Recurs d’alçada elaborat en la seua contra... informant a la premsa, etc.

Així que arribà el 23 de febrer de 1981 i el claustre de professors havia invitat a tots els pares i mares del centre a una assemblea general informativa –era la segona d’aquell curs, ja que el 16 de desembre anterior ja s’havia fer altra per parlar de la problemàtica de l’ensenyament a nivell estatal...–. L’esquema de funcionament era els següent, primerament es reunien els pares i mares amb el tutor en la seua aula i després es passava a una reunió conjunta...

L’escola estava plena de gent que omplia les aules i els corredors i aleshores arribà el bàndol de l’estat d’excepció que dictà Jaime Milans del Bosch, que estava omplint la ciutat de València de militars amb blindats i camions de l’exèrcit. Tot el món hagué d’abandonar el Centre educatiu i anar-se’n a sa casa. Jo també ho vaig fer, vivia a les casetes de mestres que estaven al cantó de carrers Llauradors i l’avinguda de Paral·lel, al mateix lloc on actualment es troben els contenidors soterrats del Parc de les Palmeres i encara vaig xerrar una estona amb el meu company de nivell José Mª Enguix –que l’any següent seria el director– i que ja es marxava cap a València.

La nit dels transistors jo també la vaig passar preocupat al llit, sols feia tres anys que havia acabat el servei militar, tenia un fill que encara no tenia l’any i no ocultaré que teníem por... i aquell matí següent anaren a escola com si fora un dia normal, però sense estar resolt encara el problema, cosa que passaria al cap d’unes quantes hores.

Quedaren tan marcats en nosaltres aquells moments viscuts que a les actes de les reunions del claustre següent, en els dies 26 i 27 de febrer, no diu res referent al colp d’estat que s’acabava de produir.

I ací, apunte una anècdota que em passà el dia 27-5-2006. Estava en casa d’una alumna que ensenyava el vestit de primera comunió i em vaig trobar amb un exalumne de 6é B d’aquell curs anomenat Antonio González, al ficar-nos a parlar em digué que tenia una imatge de mi, li vaig dir que me la passara, però em va aclarir que la imatge la tenia en la seua ment. Fou del dia següent al colp d’estat, jo anava carregat amb la ràdio i els vaig deixar fer el que volgueren durant tot el matí. Em tocà dir-li que ells eren xiquets i no podien entendre el tema però que jo l’havia passat molt malament.

Altres persones del poble podrien contar diferents versions del que passà en aquelles interminables i complicades 17 hores i mitja a cavall entre dos dies.

Lamente que els documents no semblen atractius però foren història de l’escola. La foto en color és perquè recordeu quines eren les cases de mestres que estaven en un cantó del camp de futbol que després es convertí en el Parc de les Palmeres.

Publicat al Facebook “Almussafes segle XX” el dia 23-02-2016.

CIRCUIT URBÀ DE MOTOS PEL POBLE EN 1980

Ja vaig parlar en una ocasió de què al paratge que nomenaven en els anys vuitanta com a “La Laguna” es celebrà en un circuit preparat allà alguna competició de Moto Cross com la de l’any 1980, va ser una prova de 80 cc puntuable pel Campionat d’Espanya en aquell any, el “Trofeu Ciutat d’Almussafes”. Desconec si va ser l’única vegada o si ni hagueren més.

Si voleu veure aquella foto novament podeu entrar al meu blog amb el següent accés directe: http://cecilioalcaraz.blogspot.com.es/2015/03/la-laguna-iii.html. Entrareu en la pàgina de “La Laguna III”, però també feia alguna referència en la de “La Laguna II”. Era una informació que em passà en octubre de 2012 Juan Miguel Asunción, que fou el president del Moto Club La Ribera.

Però les fotos que us passe ara, també de la mateixa procedència, corresponen a una carrera dins un circuit urbà, darrere les fotos diu “Almusafes circuito urbano” i a més dels nom dels pilots figura en totes el text “carnets 19-11-80”. Si fora eixa la data de celebració de la prova jo ja vivia ací però ni ho vaig saber ni tinc altres referències. Aquell dia fou diumenge per tant seria possible... La zona és la part est del poble, s’havia asfaltat el carrer Sueca –què és on visc jo des fa trenta anys–  però estava buit de construccions des de l’encreuament amb Vicente Gay fins el carrer Rei en Jaume. A la dreta de la imatge es veuen els camps, en aquell temps encara no estava construïda tampoc la Ronda Est.

En aquella prova contaren amb la presència de Ricardo Tormo (1) i Jorge Martínez «Aspar» (5). Ricardo Tormo ja s’havia proclamat campió del món en 50 cc en 1978 i tornaria a ser-ho en 1981 i en Espanya ja tenia diversos títols en 50 cc i 125 cc. Jorge Martínez «Aspar», triomfaria també sent campió d’Espanya el mateix any 1881 en 50 cc i guanyaria més campionats d’ací en aquella dècada, arribant a campió del món en 1986 i repetint-ne en anys successius.

També estaven altres pilots que no feren tanta història, com : Vicente Ferrer (2), José Antonio Boix (19), Andrés Sánchez Marín (43), etc.

En els anys 2013 i 2014 es celebraren també en un circuit urbà del poble carreres de velocitat en 80 cc i 250 cc puntuables per la Comunitat Valenciana en les quals participava en l’organització el nostre pilot local Antonio Olmos Reyes i el seu fill crec que competia, però això eixirà en altra ocasió.

Com podreu imaginar els números entre parèntesi corresponen a als de les motos participants. Espere que no hi haja errors en les informacions escrites sobre els campions nomenats.

Publicat al Facebook “Almussafes segle XX” i compartit a la pàgina de “Almussafes” el dia 17-02-2016..

OBRES AL PARC CENTRAL

Estem en el dia 8 de maig de 1995 –dic la data exacta perquè tenia el costum d’anotar-me totes les dates que feia les fotos i pertany a un carret revelat el dia 10 de juny– i les obres de remodelació del Parc Central ja estan en marxa. Durant l’any 1994 i fins eix moment ja s’havien produït diverses tales de pins.

Ací es veu el buit deixat a terra del Parc i en la porta del col·legi per tal de fer el porxe cobert que llueix a aquell lloc des fa una vintena d’anys.

En l’actualitat no queda pràcticament res del que es veu a la fotografia. L’escola del fons amb els seus arbres desaparegué, d’aquells pins i dels bancs no en queda cap. És possible que sols el tauló d’anuncis gran es mantinga reciclat en la tanca de la nova escola. I els grans “maceters” col·locats en formació provisional a la part de l’esquerra a saber per on paren, si es que encara funcionen en algun lloc.

Publicat al Facebook “Almussafes segle XX” el dia 09-02-2016.

ANTIGA PUBLICITAT AL CARRER

El que vegeu a la part esquerra de la composició és una imatge que vaig fotografiar el dia 30-09-2006. Hi era al carrer Cervantes en una casa que feia cantó amb el carrer Major i que fou enderrocada en febrer de l’any 2013 i substituïda per una nova. Era d’una publicitat de meitat del segle XX o un poc després.

Pense que estava amagada baix d’un senyal de tràfec –concretament de direcció prohibida– i al llevar aquest últim, taparen els forats de la paret d’on es subjectava amb material i la pintaren per damunt. Voldrien dissimular l’anunci i la zona fosca que havia deixat el senyal després de pintar la resta de la paret durant molts anys envoltant-ho i quedar destapada en eix moment, però sols ho aconseguien a mitges...

Ja sé que no es veu molt bé  i costa fixar-se un poc, però si comparem el que es veu amb la imatge de la part dreta, podem adonar-nos perfectament de què estem parlant, l’anunci de gasosa La Casera, un refresc de la nostra infantesa, que encara es comercialitza. Hui n’hi ha molta oferta de marques però en aquell temps era la més coneguda.

En els anys cinquanta es trobava una botiga d’ultramarins en aquella planta baixa i segurament encara era l’única cosa que quedava d’aquell establiment i permetia recordar-ho. La dona major que viu a la casa actual diu que de fadrina treballà en aquella botiga fins que es va casar.

He estat buscant el nom de l’establiment o alguna publicitat de les incloses als llibres de festes de l’època, però lamentablement no he trobat res. Tal vegada en altra ocasió...

Publicat al Facebook “Almussafes segle XX” el dia 02-02-2016 i compartit a la pàgina de “Almussafes Història recent”.

EL BASURERO LE FELICITA LES PASCUAS DE NAVIDAD

Durant el segle XX era normal que quan s’acostaven estes dates treballadors/res de diferents oficis imprimiren unes targetes per repartir-les uns dies abans de les festes i completar un poc els “ajustats sous” que rebien a canvi del seu treball.

Carters, serenos, fematers, vigilants, carreters, forners, sastres, cambrers, repartidors,... aprofitaven el moment per repartir-les entre els seus clients o a les persones a les que prestaven algun servei. Els que tenim més edat poden recordar el munt de regals que rebia algun policia municipal amb casc i xiulet al mig del carrer, bé perquè eixia al NO-DO, en la televisió de l’època o en alguna pel·lícula de cinema.

En eixes targetes solien incloure una escena del naixement –el portal, els reis,..– o una representació d’una taula ben parada per gaudir de les dates festives –amb aliments diversos: el pollastre rostit amb el ganivet preparat per trossejar, fruites, cava i en algunes un titot viu–. En algunes targetes es representaven ambdues escenes. El significat de les mateixes era molt clar, les felicitacions buscaven replegar les “estrenes” que ajudaren a passar millor el Nadal de tota la seua família.

Actualment la xarxa d’Internet pot proporcionar-nos còpia de moltes d’aquelles targetes que conforme s’allunyaven en el temps eren més boniques pels seus dibuixos i colors. I ja en èpoques més recents amb dibuixos molt més ximples o d’una impressió més modesta.

Acompanye foto de la targeta que em portà a casa el dia 9 de desembre de 1992 un dels fematers del poble, en la qual vaig ficar el segell de la data. És més senzilla que les altres dos que també adjunte i que es nota la seua antiguitat perquè corresponen a una època en que els fematers arreplegaven els fem amb un carro i haca. Estes procedeixen de la xarxa d’Internet.

Publicat al Facebook el dia 24-12-2015 i compartit a RIBERA PARLA, tens molt a contar!

FUTBOL DE NADAL 1983?, POLÍTICS CONTRA FUNCIONARIS

Una dia de febrer de 2014 va arribar a les meues mans una foto que vaig poder datar ràpidament –amb les reserves apuntades darrere– al veure en ella al metge que tenia la consulta al carrer Mestre Cardona enfront de la meua casa de mestre. Es tractava de Juan Pablo López Ramírez que estigué un any prestant els seus serveis a la sanitat local. En aquell moment estava repartida en dos emplaçaments, el de la vivenda on ara es troba l’actual retén de la policia local i al lloc nomenat abans.

Totes les persones que hi apareixen són conegudes per mi des de sempre, i imagine que per totes les persones que tenen una edat semblant a la meua i/o alguns anys més o menys. Lamentablement algunes d’elles ja ha ens deixàrem...

Em vaig posar a investigar el motiu de la foto i per obtenir eixa informació vaig buscar alguns d’entre els protagonistes i vaig parlar amb tres o quatre, però la major part de la informació que escric a continuació vingué de Josep Folch i de Jesús Gil.

Folch em digué que semblava recordar que va ser en Nadal, que anaven a dinar junts –a la Sala Real, possiblement– i algú va suggerir fer-ne un partit de futbol. M’ha recordat algunes anècdotes, com la de que l’alcalde no volia jugar i es ficà d’àrbitre, o que els polítics no eren prou i hagueren de buscar altres persones per completar equip, que Paco Girona era el porter dels polítics i Montoro –que per cert no apareix a la foto– li caigué damunt i li va fer malbé un parell de costelles i ell mateix –Folch–, va acabar amb un dolor fort...

En eixa foto apareixen majoritàriament autoritats i empleats municipals. L’any passat Jesús Gil em comentà un dia que en aquella època havia molt “bon rotllo” entre els polítics, els funcionaris i el personal de servei extern... a més, corroborà la informació de Folch al comentar que segurament fou un partit organitzat el dia de Nadal i després se’n anaren a dinar tots junts a la Sala Real. Em contà també algunes anècdotes sobre els “ferits”: a Paco Girona el xafà Montoro, Folch tenia dolors al dia següent i un altre –Ino ?– va rebre un baló al pit i al dia següent li molestava prou. En quan a l’alcalde no xiulà el final del partit fins que no empataren a dos gols.

El partit es feu en el camp de futbol vell i sembla que fera molt bon dia per a estar em desembre, però ambdós coincidiren en l’època.

Jo pense que la foto va ser el Nadal de 1983, perquè les fotos d’un treball meu d’abril de 1984 les vaig fer amb la càmera fotogràfica del metge i no crec que hi estiguera ací al següent Nadal. De totes les formes, un any més o menys quan ja fa trenta canvia poc el tema. Com es pot veure en la foto tots els protagonistes estaven joves. Han passat els anys però supose que per a ells serà un bonic record.

Si mirem la targeta roja que portava l’àrbitre –Vicente Escrivà– no era precisament xicoteta.

Com sempre, espere que ninguna persona afectada s’agarre mal esta crònica.

Publicat al Facebook el dia 23-12-2015 i compartit a la pàgina d’Almussafes. 

LOTERIA DE NADAL DE 1960

Estem a poques hores del sorteig de Nadal del 2015 i aprofitant el moment, us presente una papereta de loteria de Nadal de la nostra Societat Musical que una gran quantitat de veïns i veïnes del poble jugaren en l’any 1960. Per tant, de fa cinquanta-cinc anys. Correspon al número 19.813.

Com podeu observar a la mateixa la participació era de 4 pessetes, supose que amb la farda, 5.

En aquell any un dècim valia 400 pessetes, per tant amb cadascun es podien imprimir 100 paperetes i el premi gros era de 30 milions de pessetes per sèrie, o dit d’una altra forma, 7.500 pessetes per pesseta o 30.000 pessetes per papereta. Això era una bona quantitat de diners. I crec que no li tocà res, perquè la grossa caigué en el número 02.365.

En la pàgina web http://www.nodo50.org/esperanto/artik43es.htm, parla dels jornals de 1958 per fer-nos una idea aproximada del que suposaven 4 pessetes en aquell moment. I compara els jornals amb els anteriors a la guerra espanyola. Però parlant de 1958 diu, que: “En la actualidad, el mismo trabajador gana al día 36 pesetas, y los artículos, que han subido de precio –comparando con la época anterior a la guerra–, cuestan: 1 kg de pan, 7,50 pesetas; 1 kg de carbón, 2,75 pesetas; 1 kg de azúcar, 11 pesetas; 1 kg de patatas 2,20 pesetas; 1 kg de arroz, 11 pesetas; 1 litro de leche, 4 pesetas; 1 litro de aceite, 16 pesetas; 1 camisa, 150 pesetas; un traje bueno, 1.500 pesetas,; 1 par de zapatos, 140 pesetas; 1 corte de pelo, 8 pesetas; un periódico, 1,50 pesetas”.

És d’imaginar que dos anys després les coses no haurien canviat molt. Els preus no són comparables amb els d’ara i tampoc els premis, que segons la història de la loteria, encara que hui semblen grans van a menys des que començà a vendre’s loteria  en 1812.

  

Acompanye foto d’un dècim d’aquell sorteig per davant i per darrere, que m’ha prestat per a fer-les el meu amic José Mª Bullón, al qual li ho agraeix.

I ja sols em queda desitjar-vos sort davant el sorteig de demà. Tots i totes tenim la il·lusió però sabem que la realitat s’imposarà des del mateix moment en que acabe el sorteig i arribarà “el moment de la salut”, perquè a tots i totes no pot tocar la grossa.

I emulant el lema d’alguna pel·lícula... “què la sort ens acompanye!!!”

Publicat al Facebook el dia 21-12-2015.  

Compartit a la pàgina d’Almussafes el dia 22-12-2015.

EDUCACIÓ AMBIENTAL CURS 1997-1998

Sempre m’ha agradat l’ecologia i en alguna ocasió m’he enfrontat amb la càmera de fotos als homes que talaven pins del Parc Central. Un dia un em digué des de dalt que si no em marxava pararia la faena i li vaig contestar que no pensava anar-me’n. Així que el veuria què feia... continuà!

Aquell curs em vaig apuntar en juny voluntari per donar la matèria als alumnes de l’ESO. Va ser l’últim curs al centre vell, abans d’eixir-ne tres a l’aventura provisional dels quatre emplaçaments en que hagueren de repartir-nos. M’acompanyà en la tasca una companya que vingué en setembre que es deia Inés Ots Machí i sols hi estigué aquell curs amb nosaltres.

Durant l’estiu anterior em vaig portar una bona quantitat de material al càmping a la platja –en aquella època de fills xicotets podia encara fer-ho– i vaig estar preparant-me alguns temes per treballar després i durant el curs en l’aula.

Recorde especialment un tema de deu fulls en els quals jo parlava dels canvis naturals que s’havien produït en el paisatge rural i en el paisatge urbà de la localitat i els motius que exercien la seua influència per tal de produir eixos canvis.

També parlàrem dels incendis, de la problemàtica de l’aigua, del canvi climàtic, de l’efecte hivernacle,... Tenien un llibre que jo complementava amb apunts. Els alumnes feien alguns treballs en grup i una tasca que repetiren al llarg del curs va ser la de buscar notícies de diaris sobre medi ambient i les ficaven en una fitxa amb les seues dades preparades a l’efecte. Encara conserve alguns d’estos treballs.

Abans d’acabar el curs programaren una excursió. Ja abans, havien eixit també a alguna xerrada al Centre Cultural i havien comprovat fins i to com funcionava un sonòmetre –que em deixaren en la policia municipal–.

Eix dia anaven a visitar l’abocador de residus de Guadassuar. No es podeu imaginar la cara d’alguns amb mascaretes i tot ficades per intentar tapar l’olor que ho envaïa tot i que segurament oloraven igual que els més valents que no les portàvem. Una de les fotos que acompanye la feren en una vora de la instal·lació.

Després anaren al paratge de la Garrofera, que no es troba lluny d’allà i és on està feta la segona foto. Acabàrem l’activitat en l’ecoparc de Silla, ja que ací encara no tenien.

Crec que en el meu gruo n’hi havia 19 i els altres anaven a la classe d’Inés. Espere que els alumnes es reconeguen en les fotos i els agrade. Han passat 17 anys, per tant ja són tots i totes major d’edat.

Són de la promoció de la meua filla, per tant els que han complit 30 anys en el 2015.

Publicat al Facebook el dia 17-12-2015.  

CLAVARIESES DE 1965

Demà, dia 8 de desembre es compleixen cinquanta anys  de les clavariesses que parle en esta publicació.

El diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua defineix “clavari -ariessa”, com  “President -a d’una junta encarregada de regir una confraria i d’organitzar la festa del sant patró”. També, com a “la persona que té al seu càrrec la custòdia de les claus d'un lloc”. Però el significat que ens interessa és el primer.

Sabem per experiència que els clavaris i les clavariesses són persones voluntàries que cada any solen presentar-se per organitzar alguna festa religiosa i van darrere el sant -o la santa- en processó. Les clavariesses, van vestides de negre i porten al cap teula i mantellina.

L’any 1965 les clavariesses foren set xiques de divuit anys que s’anomenaven: Pepita Blay, Vicenta Albert, Pepita Calatayud, Luisa Fernanda Celda, Pepita Selma, Pilar Marí i Mª Teresa Aspas, segons consta a la part de darrere d’una estampa impresa amb motiu de la festa de la “Immaculada Concepció”.

Fins a aquell anys era normal que les clavariesses participaren en els actes de la Setmana Santa i la Immaculada i en les festes del poble n’hi havia unes altres que eren clavariesses sols en eixos actes. Aquestes foren les últimes en seguir aquell esquema, ja que des de l’any següent les clavariesses passaren a ser sols un grup i participar en tots els actes de caràcter religiós celebrats amb motiu dels tres moments de l’any assenyalats abans.

D’aquelles set dones actualment queden sis, ja que Pepita Calatayud va morir en l’any 1968. En les festes de 1967 no n’hi havia dames i cinc d’elles formaren part de la Cort d’Honor.

Ara en el cinquantenari –aquelles xiques joves convertides en dones– van a rememorar aquells moments participant en la festa de demà, tant el la missa com en la processó.

Les tres fotos que acompanye les feu J. Maiques i per darrere apareixen amb la data del “12 dic. 1965”, que calcule fou la data del revelat. En aquella època Maiques encara no estava instal·lat al nostre poble i a les mateixes figurava en un segell la seua direcció en Benifaió.

Publicat al Facebook el dia 07-12-2015.  

CARNESTOLTES DE 1996

Esta foto correspon al grup de Vicente Emeterio del curs 1995-1996.

Vicente i jo compartírem –com a companys de nivell– vint-i-cinc anys d’escola. Esta és una de les moltes fotos que figuren en el meu arxiu sobre ell i els seus grups. Ell fou el company mestre que més vaig fotografiar perquè 25 anys donaren per a moltes excursions, eixides pels voltants del poble, etc., a més de les activitats pròpies dins el centre escolar.

La foto està presa a la part de l’antic col·legi que dona al Parc Central, en aquest cas front a l’edifici de l’Ajuntament que no ha variat gens des d’aquella època. Darrere d’alumnes i mestre s’observen algunes de les plantes de que disposava l’escola, entre elles arbres fruiters que em semblen nesprers.

No recorde noms de quasi ningú, però crec que darrere disfressat d’àrab es troba Elvis. Així, que si he encertat, ja sabreu si podeu trobar-vos a la imatge si fóreu company/a d’ell.

Publicat al Facebook el dia 01-12-2015.  

DIPLOMA DE FINAL DE CURS DE 1929

L’escola d’aquella època no era com la d’ara, tenia més alumnes per aula –normalment eres escoles unitàries en les quals un mestre atenia alumnes de diferents edats i graus– i menys mitjans de tot tipus a l’abast del mestre i ací –a més a més– es trobava en un edifici modest que ja tenia 62 anys, era l’escola del carrer de Sant Vicent.

Desconec com era el calendari escolar d’aquell temps i per tant quan acabava el curs, però a jutjar per la data del diploma que acompanye, els premis que es donaven al seu acabament es repartirien –com tres dècades després i al mateix lloc, la Plaça Major, seu de les escoles de la torre– coincidint amb les festes patronals. O igual, no es feia encara així i el mestre els donava a l’escola.

Acompanye foto d’un diploma d’aquell any. Fou un diploma descobert a l’hora de replegar material per a l’exposició de 50 aniversari de l’escola “Salas Pombo” en l’any 2009, més tard rebatejada com a “Almassaf”. El mestre de l’època era Rafael Mercader. L’alumne era Salvador Asensi Monserrat que en el moment de rebre’l compta amb 11 anys. Aquell xiquet seria el que passats els anys ficara en marxa l’empresa de transport “S. Asensi”.

En 1924, aquest mestre havia substituït al mestre Medina i hi estigué set cursos. En l’any 1931 es marxà a Alginet –que era el seu poble– fent una permuta amb Juan Bautista Trilles López, que estava casat amb una dona del nostre poble, de nom Mª Dolores Alós Peiró.

El metge Bosch diu al seu llibre “Almusafes. Noticiario Histórico Costumbrista” que “en 1924, en la escuela nacional de niños de la calle de San Vicente, había ciento ocho alumnos para un solo maestro. ¿Qué podía hacer éste?”, pot ser que el mestre fora Rafael Mercader o el seu antecessor el mestre Medina, perquè va ser l’any del canvi, però la quantitat seria semblant, per què un va succeir l’altre en la mateixa escola.

  

Acompanye també la foto d’un document del seu expedient personal que correspon a la pressa de possessió de l’escola d’Almussafes i del detall del segell de la mateixa. En ell es pot observar la lletra cal·ligràfica del mestre i la seua firma, que també apareix al diploma.

Publicat al Facebook el dia 27-11-2015.  

CREACIÓ D’UN NOU GRUP D’HISTÒRIA LOCAL

Us informe de que ahir vaig crear un nou grup local. Es tracta del que porta per nom “ALMUSSAFES HISTÒRIA RECENT”. No vol competir amb els altres, sinó complementar-los. Treballarem en aquest grup la història més recent, la que correspondria ja al segle XXI, per tant la que arribaria des de l’any 2000 cap ací. En esta època s’han ficat de moda les càmeres digitals i els mòbils que cada dia fan millors fotos. Tots i totes tenim càmera, mòbil o ambdues coses. Les fotos ja no estan en àlbums de paper en esta època i toca escanejar-les per fer una publicació, ara les tenim a l’ordinador, la “tablet” o el mòbil. Esta pàgina no admet publicitat.

Jo vaig a continuar treballant com fins ara. Per a la història del segle XX a la pàgina corresponent i per a la més recent en esta nova pàgina. Sabeu molt bé que la pàgina de “Almussafes” és més general. Personalment em faltava una específica on ficar les meues publicacions actuals.

Invite a unir-se a tota persona que tinga interés pel tema i més encara la invitació va dirigida a la vostra col·laboració, perquè la història es fa cada dia. El cronista pot escriure coses, però se li escapen moltíssimes...

Des de ja sou benvinguts i benvingudes a la pàgina “ALMUSSAFES HISTÒRIA RECENT”!!!

Adjunte la foto inicial del nou grup. Correspon a l’Entrada de moros i cristians de l’any 2004.

Publicat al Facebook el dia 25-11-2015 a la pàgina d’Almussafes i compartit amb la pàgina d’Almussafes segle XX.

CRÒNICA DE LA CELEBRACIÓ DEL 30 ANIVERSARI DEL CENTRE CULTURAL

Ahir tingué lloc un Acte Commemoratiu en forma de celebració festiva del trenta aniversari de la inauguració del Centre Cultural, lloc al que també anomenem més familiarment com a “Casa de la Cultura”.

Tot estava molt ben organitzat des de Protocol de l’Ajuntament i es va desenvolupar d’una forma fluïda seguint totes les passes marcades.

Començà amb la Benvinguda per part de les nostres autoritats –Toni González i Teresa Iborra, en qualitat d’Alcalde i regidora de Cultura– als convidats, al “hall” del Centre Cultural.

Ja dins la sala, l’Acte programat començà amb la interpretació de “El Cant dels Ocells” per part de la xelista Helena Bosch. A continuació es presentà. L’obertura del mateix anà a càrrec –com no podia ser menys– de la regidora de Cultura Teresa Iborra.

  

Maria José Girona anava convocant a l’escenari a les diferents persones que estava previst que intervingueren dirigint a la sala unes paraules. L’ordre va ser: Joan Lerma –expresident de la Generalitat Valenciana i autoritat que el va inaugurar fa 30 anys–, José Mª Bullon –gestor Cultural al llarg d’estos 30 anys–, Vicent Escrivà –alcalde en aquell moment i impulsor de la seua construcció–, Cecilio Alcaraz –cronista oficial–, Mª Carmen Añó –primera conserge–, Mercé Magraner –expofessora de l’EPA que es va crear dins els seus locals–, Helena Bosch –Musa de la Música actual–, Alícia Benavent –presidenta de les Dones Progressistes–, Mª Carmen Sáez –presidenta d’Argila de l’Aire i què recità un poema de Marc Granell– i Toni González –alcalde d’Almussafes–.

L’acte havia començat amb música d’Helena Bosch al xelo i també hi estigué present en dues ocasions per part del pianista Gerson Padilla, que actuava entre les diferents intervencions i al final el mag Luís La Font també ens delectà amb un espectacle màgic.

Tinguérem intervencions de totes les classes: institucionals, socials  i festives. Algunes d’elles carregades de profunda emoció. L’acte va ser molt complet. Al ser un dia laborable va reunir menys públic del que haguera estat en un de festiu, però era el que corresponia a l’Aniversari. Tot el poble havia segut invitat a través de cartells col·locats a l’efecte o a través de la pàgina municipal a les xarxes socials.

A l’entrada se’ns entregava una bossa commemorativa de l’Acte i un fullet amb part del discurs que jo havia preparat donada la meua condició de cronista. El fet em pillà per sorpresa, perquè no m’ho esperava.

  

A continuació eixírem a l’entrada del Centre Cultural on es procedia a inaugurar una mostra fotogràfica històrica d’aquell dia de l’Arxiu de Maiques col·locada al voltant de l’escala que puja a la planta de dalt. També n’hi havia unes vitrines amb material divers que arreplega part de la història de les activitats culturals festes al llarg d’estos trenta anys, que pertany a l’Arxiu del cronista.

Després es feu un refrigeri a la cafeteria del Centre Cultural i es clausurà l’acte oficial.

Afegir, que per la vesprada alguns xiquets i xiquetes participaren en tallers a l’esplanada frontal del Centre Cultural.

M’haguera agradat disposar de més fotografies de l’Acte.

Publicat al Facebook el dia 19-11-2015, en la pàgina d’Almussafes.