Desamparados Sicluna –Amparo / María / María Desamparados, noms amb els quals apareix a determinats documents o notícies de l’època– estava ja al nostre poble el curs de 1866-1867 tal com apareix al capítol de despeses del pressupost d’aquell curs. Així diu: “abril, 3, a María Cicluna maestra por dotación de 18 días del 3er trimestre, 12,060 escudos”, o a la pàgina següent: “a Dª María Sicluna por su retribución por 18 días del 3er trimestre, 2,400 escudos”. “El escudo” era una moneda de plata que funcionà al nostre país entre 1864 i 1869, any en que es va establir l’equivalència de que 2 escuts eren igual a 5 pessetes –el lloguer anual de la casa del mestre era de 60 escudos–. Com a moneda d’or espanyola funcionà entre 1535-1833 (font: Wikipedia).
Als diaris “La Correspondencia de Valencia” i “La Época” de Madrid publicats els dies 5 i 6 de març de 1874 respectivament, apareix una “curiosa” notícia relacionada amb la mestra d’Almussafes. Després d’entrar les tropes carlistes al poble la maltractaren cruelment pujant-la a un ase i obligant-la a seguir a la facció. Fou alliberada per la intercisió del cura. No s’explicava el perquè. El dia 11-01-2016 vaig entrevistar i gravar a la tia Amparito Calatayud que era neta d’aquella i en digué que eixa història l’havia sentit contar a les dones més velles del poble. L’home d’Amparo tenia una escopeta i passaren per Almussafes les tropes carlistes arreplegant totes les armes que trobaren, ell l’havia amagat al pessebre dels animals i com la buscaren i no la trobaren es portaren a l’àvia detinguda de camí cap Algemesí, ella recordava que els militars anaven a cavall i la mestra caminant darrere i per la intercessió de l’ajuntament la soltaren. Els detalls no coincideixen amb els de la notícia que segurament expressava la realitat del que va passar.
Si les informacions dels diferents “Anuarios del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración”de Bailly-Baillière, elaborats entre els anys 1879 i 1911, foren completament certes en l’apartat de “Instrucción pública” referida a Almussafes podrien deduir que durant aquest temps exerciren com a professors: Jaime Cardona (uns 11anys) i Maria Sicluna (18 anys com a mínim) –entre 1882 i 1899–, entre altres. Però jo estic convençut de que fou la mestra de les xiquetes del poble durant quasi tota la seua etapa professional fins a aquell moment. Apareix per primera vegada a l’anuari de l’any 1882 però em consta que ja estava ací en 1880 per un document –de l’Arxiu de la Diputació de València– que signa amb el mestre Cardona reclamant “vacaciones completas por la canícula del mes de agosto” ja que l’Ajuntament sols els donava des del dia 15 al 24 d’agost, ambdós inclosos. En 1875 foren concedides vacacions completes pel mateix motiu entre el 15 de juliol i el 31 d’agost –document de l’Arxiu de la Diputació de València–. Al document que adjunte (julio de 1880), escrit a puny i lletra pel mestre Medina i firmat per ambdós es diu: “Que, en vista del excesivo calor que se deja sentir en estos locales de enseñanza, tan perjudicial a la salud de niños y niñas; por cuyo calor la Maestra ha abandonado el local de enseñanza y practica la clase en el patio de entrada de su mísera casa, por hallarse aquel bajo tejado... a instancia del Sr. Médico D. Enrique Castany...”
Al meu article –i conferència– titulat “MÉS D’UN SEGLE D’ESCOLES, MESTRES I
ALUMNES” vaig parlar de què al “Nomenclàtor
de Primera enseñanza de la provincia de Valencia de
En 1897 participà al concurs d’ascens d’escoles de 825 pessetes anuals a 1.100 i per això es traslladà d’Almussafes a Xiva deixant vacant la seua escola, en aquell moment tenia acumulats 31 anys, 3 mesos i 22 dies d’antiguitat al cos de mestres i no comptava amb cap de serveis interins. Si calculen entre l’any de 1867 que apareix per ací i 1897 van 30 anys, quasi el mateix temps. No he trobat informacions sobre ella posteriors a setembre de 1898 i és un poc rar, perquè encara li quedarien uns quants anys de docència i el material relatiu als expedients de mestres del segle XX es troba a l’Arxiu Històric de València, però no he vist cap document seu. Pot ser estiga a l’Arxiu de la Diputació de València com els documents trobats però encara em falta consultar molt de material per arribar a eixa època.
És una pena que el masclisme imperant sempre a la nostra societat i més encara al segle XIX, que permetia que les dones estudiaren poc més que magisteri, tapara la seua figura fins el punt de que al mestre Cardona –amb el que va compartir quasi tot el temps que exercí al poble, sobre 10/11 anys– se li dedicara en 1912 un carrer –a quasi trenta anys d’haver acabat la seua docència al nostre poble, encara que tenia casa ací i venia de vacacions i al jubilar-se– i ella, què és possible que fora durant quasi trenta anys l’única mestra de xiquetes, haja quedat oblidada. Clar!, els alumnes de Cardona s’havien convertit en homes i governaven, mentre les xiquetes de Sicluna havien passat a ser dones que “no pintaven res” a aquella societat. Un exemple d’això es troba també al meu article –ja al·ludit abans– on parlava de que a l’Institut “Lluís Vives” de València anaren a estudiar batxiller un total de 35 xics del poble entre 1860 i 1943, però cap alumna.
El meu amic sollaner Gauden Fernández Vanaclocha va intervenir en un acte al Centre Cultural del poble veí el dia 12 d’abril de 2019 sobre el mestre López Marco junt a altres amics del Col·lectiu “L’Ullal”, encara que ell parlà de “L’educació de les dones a la Sollana del segle XIX i principis del XX a través de les seues Mestres” i usà un PowerPoint projectat a la sala i a una de les diapositives deia què “Els estudis de magisteri eren l’única opció d’estudis i d’exercici professional per a les dones” en aquell temps i “a estes escoles normals femenines es donava prioritat a les matèries de labors i religió, i de les instrumentals (Matemàtiques o Llengua) només rebien uns coneixements rudimentaris”...
Acompanye alguna imatge semblant a les incloses a les seues diapositives, però la veritat és que a la xarxa n’hi ha poquíssim material referit a les escoles al segle XIX i moltes vegades correspon a les escoles victorianes d’Anglaterra.
