El dia 12 de setembre vaig parlar d’una
notícia que complia vint-i-cinc anys i que es titulava “El cuartel de Almussafes albergará a un centenar de guardias civiles” i
en un comentari vaig dir que continuaria en novembre. Dins l’article es deia
que “El inicio de las obras a finales de
este mes supone un gran logro, segun el alcalde de la población,...”
Però el tema venia de més antic, al diari Las
Provincias del 17-09-1993 es deia: “Los orígenes de los trámites para
la construcción del cuartel de la Benemérita datan de 1981, pero la adquisición
del solar fue más tardía, ya que fue aprobada bajo el acuerdo plenario del 22
de julio de 1988 con un coste económico de 13.088.014 pesetas. // Por su parte,
la cesión de los terrenos para las obras de construcción del cuartel de la
Guardia Civil tuvo lugar a finales del año 1989 y principios de 1990.”
El diari Levante del 4 de febrer de 1990 ja
portava el següent titular “Almussafes contará
con un cuartel de la Guardia Civil.” I al mateix diari, però del 10 de
gener de 1991 es deia “El cuartel de
Almussafes albergará a los guardias civiles de Picassent”.
 |
| Revista 'El Pessic' nº 09 - 24-09-1991 pàg. 5 |
Durant els anys 1993, 1994, 1995, 1996 i 1998 continuaria
parlant-se. Tinc arxivades tretze notícies corresponents a estos anys fins
arribar a la seua inauguració.
 |
| Diari Las Provincias 10-10-1993 |
En setembre i octubre de 1993 apareixen quatre
notícies –a més de la que figura a la publicació anterior– amb titulars com “Es peligroso ubicar el cuartel de
Almussafes cerca de un colegio”, “Más de mil vecinos rechazan la futura
ubicación del cuartel de la Guardia Civil”, “Almussafes teme por la cercanía
del colegio al cuartel de la Guardia Civil” i “El alcalde propone una solución
a la ubicación del cuartel”.
 |
| Diari Levante 10-10-1993 |
En 1993 havia una plataforma cívica impulsada pels
partits de l’oposició, que portava ja dos anys en marxa però que no funcionava segons
Miguel Grau –d’Unió Valenciana– pel “silencio hermético de la alcaldia”, però
que havia replegat 1.130 firmes en contra de la construcció del quarter a
escassos cinquanta metres del col·legi “El Pontet”, rebuig provocat “tras las imágenes televisivas de lo
ocurrido en Vich y Muchamiel” i demanant es gestionara una nova ubicació
–informació del diari “Levante” del
dia 15-09-1993–. La mateixa oposició municipal formada per UV, PVN i ALJI que
en 1991 havia presentat una moció a través d’UV que demanava la celebració d’un
referèndum local sobre el tema, que mai es faria, així com tampoc es canviaria
la ubicació.
 |
| Diari Levante 15-10-1993 |
Al diari Las Provincias del 17-09-1993 Miguel Grau
declarava: “Particularmente, no concibo ningún tipo de
oposición que vaya en contra de la Guardia Civil, puesto que reconozco que se
trata de una institución dirigida a servir al pueblo y a la sociedad en general.
Pero no hay que olvidar que por el mero hecho de tratarse de un instrumento de
defensa y de una fuerza de seguridad del Estado, lleva implícito que grupos
terroristas atenten contra él”. Era una opinió que
semblaven compartir tots els grups polítics, que no estaven en contra de la
construcció del quarter sinó del lloc elegit per construir-ho tan prop del
col·legi, lloc que –a més– estava dins una zona inundable.
 |
| Revista 'El Pessic' nº 17 - 1993-10-22 pàg. 4 |
Les obres ja estaven adjudicades a l’empresa
Huarte, SA en aquell temps i s’havia optat per construir l’edifici més cap a
dins de la parcel·la d’un 7.500 metres quadrats –al diari Levante del dia
15-09-1993 es parla de 5.949,55 metres quadrats– i deixar una zona de seguretat
enjardinada a la part davantera, que en un principi estava pensada per a la
darrera –diari “Las Provincias” del
10-10-1993–, el que venia a constituir la solució proposada per l’alcaldia.
En maig de 1994 es fa referència a les notícies de
que l’adjudicació l’havia fet Roldán i així al diari Levante del 17-05-1994 es
deia al titular: “Roldán adjudicó a dedo
obras por dos mil millones en la Comunidad Valenciana. Huarte cobró más de mil
millones por cuatro contratos directos en Valencia y Almussafes”, i el dia
20 del mateix mes que “El Colegio de
Arquitectos no visó el proyecto del cuartel de Valencia adjudicado por Roldán”.
I la polèmica sobre el tema continua...
En juliol de 1995 Interior retarda el projecte de
quarter per un canvi en les obres –diari Levante del 18-07-1995–. Esquerra
Unida continuaria en els següents mesos criticant el tema de la construcció
prop del col·legi.
 |
| Arxiu del Cronista - Carret 24-01-1996 |
En maig de 1996 Huarte, SA reanudaria les obres
del “macrocuartel” d’Almussafes
–diari Las Provincias del 29-05-1996–. Aquelles obres s’allargarien en el temps
i el dia 11-11-1998 seria inaugurat.
 |
| Arxiu del Cronista - Carret 16-12-1996 |
Hem de recordar que Luís Roldán fou el primer
civil director general de la Guardia Civil entre el 31 d’octubre de 1986 i el 3
de desembre de 1993, en que el destituïren per temes relacionats amb la
corrupció. A nivell de carrer sols ens quedarem amb les seues activitats
delictives: l’escàndol de corrupció, la fuga del país en 1993, la detenció en Bangkok en 1994, la presó en la càrcer femenina de Brieva (Àvila) en febrer de 1995 i poc
més.
 |
Luís Roldán el dia del seu nomenament com a
Director General de la Guàrdia Civil 05-11-1986 |
Encara que si es consulta més informació, també es
troben aspectes positius en la seua gestió política que beneficiaren a la
Institució. La Wikipedia diu que durant la seua direcció “se realizaron cambios en la institución, acelerando su proceso de
modernización. Realizó un gran programa de obras para mejorar las casas cuartel
que en gran número estaban en muy mal estado. Bajo su mandato se produjo el
acceso de la mujer al cuerpo. Creó en 1991 el Servicio Marítimo de la Guardia
Civil y potenció los servicios de
información antiterroristas que obtendrán grandes éxitos en su labor de
infiltración dentro de la banda terrorista ETA”...
Segurament, Roldán no significà el mateix exactament
pels membres de la Guardia Civil que pogueren gaudir de les seues reformes i
conèixer els canvis que impulsà a la Institució, què per als demés que es
quedaren sols amb la part més negativa del polític.
