dijous, 23 d’agost del 2018

REHABILITACIÓ MOLÍ DEL CARMEN

Una plaqueta gravada amb un text va provocar que li fera una fotografia, hui fa exactament sis anys. Es trobava en terra col·locada amb “tornillos” en la vorera del cantó dels carrers Benifaió i Salvador Botella, al costat de l’actual zona d’esplai de gossos i em va intrigar. Ahir vaig passar novament per allà a veure si estava encara i efectivament hi era, més deteriorada pel temps passat a la intempèrie. I la intriga continua! perquè no sé què pinta situada allà.


El text diu “Esta obra ha sido realizada por los alumnos del Taller de Empleo en Almussafes, año 2010”. I baix es troben els dibuixos i els noms que representen als quatre organismes que participaren d’una o altra forma en l’obra: el taller, l’Ajuntament, la Generalitat i el Servef.


Eixa placa ahí quin significat pot tenir?: que han fet la vorera?, que han ficat el senyal que està al seu costat?, o...? Col·locada en algun lloc de la façana del molí rehabilitat li trobaria un sentit però no entenc què hi fa.

BIM Nº 48 Novembre 2009, pàg. 02

El projecte de Rehabilitació del Molí està explicat al BIM nº 48 de novembre de 2009 i per exemple al diari Las Provincias de data 03-12-2009. Anàvem a fer el treball durant tot l’any 2010.

Vista de l'entrada amb el cartell de l'obra

La pàgina web https://arqueologiaindustrial.wordpress.com/tag/ molino/, inclou una referència al tema que diu apareix en el diari  Las Provincias del dia 23-09-2010, per la qual entenem que les obres ja han segut executades i s’inaugurava una jornada de portes obertes, començant els alumnes de l’IES en eix mateix matí i per la vesprada estava obert al públic general.

 
Panel de l'exposició i alguns visitants del moment

El dia següent 24, el meu company Miguel Calabuig i jo anàrem al migdia a veure com havia quedat l’edifici i jo vaig fer unes quantes fotos, alguna de les quals acompanye. N’hi havia una xicoteta exposició i poguérem visitar-la junt el resultat de l’obra de rehabilitació.

Detall de la planta alta

Actualment el Molí del Carmen està inclòs dins el “Catálogo de bienes y espacios protegidos – P.G.E. de Almussafes (Valencia)” i té la fitxa nº 7 “de Patrimonio Cultural”. No sé en quin estat es troba perquè ja no he tornat a entrar, però sé que en estos anys s’ha usat de “traster” i per guardar les ferramentes i el material d’alguna empresa que treballava –o treballa encara?– pel municipi.

Detall de la planta baixa

dimarts, 14 d’agost del 2018

ALMUSSAFES MENTRE S’INSTAL•LAVA LA FORD: 1002 DIES EN LA VIDA D’UN POBLE

Abans de començar he de dir que l’article que teniu davant fou publicat al llibre de festes d’Almussafes de l’any 2000, per tant ja ha fet 18 anys i no portava cap imatge. En aquell temps jo no tenia el tema tant estudiat com en l’actualitat, així que use la paraula “expropiació” donat-la com una cosa certa i no ho era, ja què “el edicto de expropiación forzosa” fou firmat pel Governador Civil de l’època el dia 10-11-1973 –un dret que el Govern li havia atorgat al declarar-la “Industria de Interés Preferente”– però sols es va usar com a mesura de pressió per que la gent del poble cedira a vendre i al final no es va aplicar, encara que estava previst fer-ho amb el 4% de propietaris que a data del 22 de novembre de 1973 no havien entregat les seues escriptures i per tant firmat “la opción amistosa de compra”, en el cas de que no s’uniren al conveni acordat amb l’altre 96%, cosa que feren. Així què, als dos llocs en que apareix “expropiació” s’haurà d’entendre com a “venta” als preus que ficà l’empresa. És possible que ja alguna persona l’haja llegit perquè el vaig ficar el 31-05-2014 amb un accés directe al diari digital tusnoticiasdelaribera.com. I ja comence.

- - - - - - - - - - - - - - -

Diari Las Provincias 15-05-1973, pág. 10

«En abril de 1970 s’iniciaren els primers contactes entre directius de Ford i el Govern espanyol –per part de Mr. R. Stevenson, vicepresident de Ford–USA i els ministres López Rodó i López de Letona–. El 7 de juny de 1973, Mr. Holmes –vicepresident de Ford Europa– confirmava als diaris que Almussafes era la zona seleccionada. En aquest període de poc més de tres anys la negociació acaparà l’atenció del país i aquella història fou àmpliament recollida als diaris.

Diari Las Provincias 07-06 -1973, pág. 03 foto de Míster Holmes

Durant els sis mesos posteriors es produí la polèmica expropiació de les terres, la qual aplegà a passar per moments complicats. Una vegada acabat aquest procés, s’ocuparen 636 horts amb una superfície total de 270 hectàrees, la quarta part del terme municipal.

Entre el 19 de gener de 1974 i el 18 d’octubre de 1976 transcorregueren 1002 dies que foren el temps invertit en la seua construcció. El dilluns 25 de octubre de 1976 fou inaugurada por Sa Majestat el Rei En Joan Carles I.

Diari Las Provincias 26-10-1976 , pàg. 1
Inauguració de Ford

En novembre de 1974 una curiosa correspondència té lloc entre els alcaldes de Caravaca de la Cruz (Múrcia) i el nostre. El primer li envia 10 paperetes pel sorteig d’un automòbil per part del Club de Futbol local del qual és president d’honor –per valor de 50 pessetes cadascuna– per millorar les instal·lacions esportives. El nostre alcalde li les torna dient “siento tener que devolvértelas, pues aquí tenemos aún más necesidades...” El nostre Ajuntament disposava aleshores de 6,3 milions de pessetes de pressupost, encara què Ford ja estava construint-se. Tenia una plantilla de 9 funcionaris: 4 auxiliars administratius, 1 agutzil, 1 guàrdia municipal i 3 vigilants nocturns, la plaça de secretari estava vacant.

Diari Las Provincias 12-07-1973, pág. penúltima

Dos anys després (any 1976) i amb un major pressupost –18,6 milions– es dicta una resolució d’alcaldia referida a la liquidació fiscal per la concessió de llicència d’obertura d’una factoria de fabricació de motors i muntatge d’automòbils a l’empresa Ford España S.A., per un valor de 90,6 milions. El Tribunal Econòmic Administratiu Provincial de València l’anul·là un any després i reduí la taxa a 26,5 milions. L’economia municipal començava a millorar al mateix temps que el pressupost municipal començava a pujar considerablement i així l’any 1977 seria de 49,9 milions i el següent de 52,5 milions.

Diari Las Provincias,
13-11-1973, pág. 45

Però mentre tant, què passava a Almussafes?, com anava canviant el poble?... Almussafes era una localitat agrícola fins eix moment. L’agricultura local havia perdut 3.500 fanecades de terra de cultiu per la seua instal·lació i una altra bona quantitat pel traçat de l’autopista que s’inauguraria el mateix dia que Ford. Per altra part, alguns dels seus agricultors entrarien a treballar en l’empresa quan estiguera acabada, a temps total o parcial. L’ocupació del sector primari havia passat del 79 % en 1950 al 51 % en 1970 i ara es convertia en 1975 en el 39 %. El sector de la indústria –pel contrari– passava en el mateix temps del 8’5 % al 27 % i 39 % respectivament.

Indústries hi havia poques encara i la major parts són unitats artesanals i xicotetes empreses. En octubre de 1974 l’Ajuntament havia autoritzat per connectar-se al clavegueram de la població a les següents: una fàbrica de pinsos, una de licors i una altra de confecció; una impremta, una fregidoria de fruits secs, un establiment de carns congelades i una sala de trossejament de carns. A més, dins el casc urbà havia una fàbrica d’envasos de fusta, i fora del mateix, funcionava la Formol des de 1970, entre altres.

Diari Levante 20-11-1973, pàg. 1, ficant-ne pressió

Una vegada coneguda la decisió de Ford, els bancs comencen a establir-se a la nostra població. A finals de l’any 1973 ja es concedeixen llicencies d’obertura a sucursals dels bancs de València, Ibèric i Saragossà. Al començ del 1975, també s’instal·len el Banc Espanyol de Crèdit i el de Madrid. Ja hi tenien oficines l’actual Bancaixa i la Cooperativa.

Pel que respecta a les vivendes, es pot dir que fins 1973 la major part són de poques plantes i segueixen la línia tradicional de la vivenda familiar d’aquells moments. Fins ara Almussafes havia crescut sobre tot a l’ample. Entre els anys 1961 i 1973 s’havien construït una dotzena d’edificis, amb poc més de 100 vivendes en pisos, ja amb la concepció actual. Sobre fotos aèries del casc urbà d’Almussafes en 1973 es podrien observar les diferencies. Però entre els anys 1974 i 1976 comença a notar-se ja que “Ford està en marxa”. Durant eixos tres anys es tramitaren llicencies d’obres d’uns 30 edificis –blocs de pisos– amb quasi 400 vivendes. Ara començava a créixer a l’alt i eren edificis ja de 4, 5 ó 6 plantes, sobre tot de 5. Aquelles vivendes construïdes majoritàriament a les zones del “Raval” i del “Pontet” començarien a ser utilitzades prompte per la forta immigració que suposava la vinguda de la Ford.

Visita de Henry Ford a Almussafes, març de 1974
Arxiu de Maiques

El comerç local també creix i així durant els anys 1975 i 1976 es concedeixen llicencies d’obertura d’una boutique, de botiga de calçat, de botiga d’ultramarins, de drogueria, d’autoservei d’aliments, de sanejament i fontaneria, de joieria, d’instal·lació de vidre i cristalls, d’elaboració i venda de dolços (2 establiments), de venda majorista de productes alimentaris, de venda al detall de carns, embotits i companatge, i de venda al detall de llibres i material escolar.

S’oferten nous serveis a la població: obertura d’autoescola, perruqueria de cavallers, perruqueria de dones, per a fonda de servei de menjador i de casa d’hostalers.

1975-1976, treball d'alumnes de 8é EGB

Almussafes compta en eix moment amb una única escola –el Col·legi nacional “Salas Pombo”– que amb 14 unitats i 450 alumnes prompte començarà a créixer (cinc anys després tindria 32 unitats i quasi 1000 alumnes), i una única zona verda –al costat– formada per una gran pineda. Ambdues amb uns 16 anys d’antiguitat.

1975-1976, treball d'alumnes de 8é EGB, obres en Ford

El temps estudiat és un temps de canvis. Està canviant la fisonomia del terme, el casc urbà, les comunicacions locals i fins i tot canvien les autoritats civils i religioses. Al principi de l’any 1974 es produeix un canvi de la corporació, continuant d’alcalde D. Vicente Bosch. L’any 1975 es canvia de rector, D. Antonio Llopis substitueix a D. Francisco Magenti per defunció d’aquest. A començ de l’any 1976 torna a canviar la corporació municipal i es converteix en nou alcalde D. Ramón Moscardó. També en l’apartat cultural es canvia el director de la banda de música, D. Francisco Codina passava a substituir a D. José Mª Alba que havia passat a dirigir una altra banda.

1975-1976, treball d'alumnes de 8é EGB, carrer sense asfaltar

Fent un repàs de la correspondència municipal de l’època, arxivada a l’Ajuntament, podem adonar-nos que una gran part dels documents són notificacions de multes de tràfec, que l’ajuntament comunica als interessats. En alguns casos tenen un sol destinatari i en altres més. Després hi ha una gran quantitat d’avisos de notificació d’Hisenda per a empresaris i particulars. Altres vegades són comunicació d’ajudes o de pensions. Una part important és també la referida a escrits relacionats amb l’exèrcit: caixa de reclutes, llistats de mossos, passe a la reserva, cartilles militars,..

En aquell temps qualsevol activitat que es fera (obrir un bar, celebrar una festa de tir i arrossegament o tir al colomí, fer una assemblea de l’APA del col·legi,... ) devia tenir el permís del Govern Civil. La sol·licitud es feia per escrit però la resposta aplegava de vegades per telegrama.

1975-1976, treball d'alumnes de 8é EGB, Ajuntament i col·legi

Amb data 4-2-1976 es certifica que Almussafes compta amb una població de dret de 4038 habitants, repartits així: residents presents 4004, residents absents 34 i transeünts 7 persones. Entre 1976 i 1981 la població experimentaria un creixement pròxim al 26 %, passant a 5090 habitants.

Aquella immigració era conseqüència directa de la riquesa que Ford portava a Almussafes i què no era sols econòmica, constituïa també un tipus de riquesa social, humana,.... i la localitat passava a integrar persones de dos o més cultures diferents, a més de dues llengües. La vinguda de Ford suposà sacrificis per a tots, molts habitants d’ací havien cedit les terres en expropiació i els immigrants, convertits en “nous veïns” havien deixat terres, cases, famílies, etc., “embarcant-se” en una aventura semblant a la que sols 20 anys abans havia portat a unes quantes famílies de la localitat a terres de Santo Domingo, amb pitjor resultat.

Vull acabar aquest estudi amb paraules del corresponsal local de LAS PROVINCIAS d’aleshores, el meu amic D. Vicente García Castillo, que foren publicades el 7 de febrer de 1974 i que resumeixen molt bé el que passà al començar aquella història: “Al salir a la calle, el fuerte viento reinante nos trae la humareda de las gigantescas piras, formadas por los naranjos recién arrancados a poca distancia para ubicar las instalaciones de la Ford. Por doquier vemos aparecer nuevos establecimientos comerciales y bancarios, se abren cimientos de nuevas construcciones...”

Les 20 notícies –“gacetilles”– publicades per ell durant aquells dies són un reflex d’alguns dels fets que passaren a la nostra localitat.»

dissabte, 11 d’agost del 2018

FOU NOTÍCIA FA VINT-I-CINC ANYS (12-08-1993)

Hui es compleixen vint-i-cinc anys de la notícia del diari Las Provincias que acompanye. Es titulava “Orión para la Policía Local de Almussafes”.

La mateixa apareixeria també el dia 5 al diari Levante-EMV, encara que el text que acompanyava la foto era més curt que la del diari exposat.

El pressupost municipal de l’any 1993 fou de 988.689.168 pessetes, per tant ja eren “rics” en aquella època, però malgrat això la notícia diu “Ford España ha  entregado, un vehículo modelo Orión Ghia a la Policía Local de Almussafes, dentro de la habitual política de colaboración de la Compañía con la comunidad”, ho feia el director de l’època Juan José Ubaghs i l’arreplegava el nostre alcalde, Vicente Escrivà. Es suposa que la notícia era que Ford donava un cotxe a Almussafes per a ús de la policia municipal.


Tinc un amic que m’ha comentat ja diverses vegades que Ford –al contrari del que pensa la majoria de la gent– no s’ha caracteritzat per donar moltes coses al poble al qual està assentat i fins a cert punt comparteix la seua idea. Ford ha facilitat treball a prou persones del nostre poble i això ha contribuït a que alguns veïns i veïnes visqueren millor, també ha pagat molts impostos cosa que ha proporcionat una major qualitat de vida a tot el poble, però tant el treball com els impostos haurien segut iguals en qualsevol lloc d’Espanya en que s’haguera instal·lat. Era la seua obligació com a empresa i per a fer-la funcionar necessitava contractar treballadors i devia pagar impostos.

Quan parlem de fer una donació estem parlant d’una dació gratuïta, “d'un acte de liberalitat pel qual en aquest cas una empresa disposa gratuïtament d’una cosa a favor d’una entitat municipal, l’Ajuntament”.


Fins on el cronista coneix, quan Ford s’establí ací feu al col·legi d’una xicoteta donació de llibres de text en anglés –que no s’usaren mai i dels que guarde un exemplar– i alguns materials senzills de laboratori, però tampoc recorde veure-ho funcionant perquè la falta d’espai del centre ho impedia i s’aprofitava l’espai per impartir ètica i alguna cosa més.

També crec que quan existia sols una falla –La Primitiva– ficava un cotxe a disposició de la fallera major i/o la cort d’honor, cosa que haurien de confirmar falleres i fallers d’aquell temps, com encara fa tots els anys a València. Últimament, invita a les falleres majors a un passeig en el trenet per fer el recorregut per dins la Ford.

Després –i en relació a la notícia que obri la publicació– dispose de dades de diaris que repleguen entre 1987 i 1998 diverses donacions de vehicles al poble, dos ambulàncies i tres cotxes per a la policia. Quasi tots estos vehicles es replegaren amb Vicente Escrivà d’alcalde. L’última ambulància crec que fou ja amb Josep Chaqués en 1998. Desconec si algun dels vehicles posteriors, que han segut molts, s’ha rebut en forma de donació, encara que pense que la immensa majoria s’han comprat a la marca Ford.

En allò de la contribució als impostos municipals i per tant a la suma destinada als pressupostos municipals, dir que dels 54.000 milions de pessetes que el nostre Ajuntament ha invertit entre 1976 i el final del 2018, si Ford haguera contribuït en un percentatge entre el 30 i el 40% –que segurament haurà segut superior, sobre tot des que tenim les empreses del Parc Industrial– estarien parlant com a mínim d’entre 16.200 i 21.600 milions de pessetes, diners que han contribuït a la qualitat de vida de la qual hem disposat al llarg d’estos quaranta-quatre anys d’història.

dissabte, 4 d’agost del 2018

HO DEIA EL DIARI FA VINT-I-CINC ANYS (01-08-1993): P.G.O.U.

Són moltes les notícies que genera un poble com el nostre, encara que segurament en altres no es produeixen tantes. Ja al final del segle XX Almussafes generava quatre-centes o cinc-centes en un any, a més d’altres d’esports, Ford, etc. I en el mateix any de 1993 és possible que passen de tres-centes les que jo guarde al meu arxiu.

I fa vint-i-cinc anys i tres dies el diari Levante titulava “Almussafes aprueba el nuevo plan urbano tras siete años de espera i amb lletres més menudes “La oposición critica los errores cometidos y el retraso acumulado”. L’article comença així: “El pleno de Almussafes aprobó con carácter inicial, el nuevo plan general de ordenación urbano de la población (PGOU) que, desde que empezara a confeccionarse en 1986, ha sufrido diversos altibajos, debido a algunos errores formales por parte del equipo redactor...”. Ja no dic més sobre el text, que podreu llegir integrament en la imatge que acompanye.


Era l’aprovació inicial, ja que l’oficial vindria de la Comissió Territorial d’Urbanisme –depenent de Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana en la data del 29 de març de 1994. I en aquell moment passava a substituir al Pla General Comarcal Ribera Baixa del 30 de juny de 1979, després de quasi 15 anys.

Els Plans Generals anteriors al de 1979 havien estat el de 1954 (modificat en 1964) i el de 1968 (modificat en 1973), ambdós durant el franquisme.

Però per arribar a l’actual, que està pendent d’aprovació, han hagut de passar ja 24 anys i a saber... els que queden!, perquè sembla que s’han de canviar coses... En quaranta anys de democràcia... un Pla General aprovat, de moment!.

I perquè ha passat tant de temps? Doncs la resposta és clara pel cronista. Els successius governs dels dos partits majoritaris, bé sols o en coalició i la disparitat tant gran de criteris entre ells, sobre on ficar el nou ajuntament, sobre com deixar el Pla Especial de la torre, sobre on havia d’anar la llar dels jubilats, sobre cap a on anava la zona d’expansió amb noves vivendes, sobre la quantitat de població futura, etc., canviant-ho tot a cada nou canvi polític, seguint la faena del matalafer... fer i desfer –però sense el matalaf, ni aquell respectable obrer– el que havien fet els anteriors...


I com a mi m’agrada ser didàctic, segurament per deformació professional, acabe amb la faula de “Los dos conejos” de Tomás d’Iriarte, en ella dos conills discutien sobre si els gossos que venien cap a ells eren “galgos o podencos”,... es quedaren quiets discutint i acabaren menjats per ells. Ací, els polítics discutint han passat anys i anys,... i no sembla que quan arribe el moment d’aprovar l’última versió vaja a haver consens. Amb la qual cosa un Pla general d’ordenació urbana –PGOU–, que no naix d’un consens majoritari, sempre serà un “pobre PGOU”!

Almussafes es mereix molt més què això. Treballem per “enriquir-ho”!!!. Però això serà impossible si no cedeixen ambdues parts.