Abans de
començar he de dir que l’article que teniu davant fou publicat al llibre de
festes d’Almussafes de l’any 2000, per tant ja ha fet 18 anys i no portava cap
imatge. En aquell temps jo no tenia el tema tant estudiat com en l’actualitat,
així que use la paraula “expropiació” donat-la com una cosa certa i no ho era, ja
què “el edicto de expropiación forzosa”
fou firmat pel Governador Civil de l’època el dia 10-11-1973 –un dret que el
Govern li havia atorgat al declarar-la “Industria de Interés Preferente”– però
sols es va usar com a mesura de pressió per que la gent del poble cedira a
vendre i al final no es va aplicar, encara que estava previst fer-ho amb el 4%
de propietaris que a data del 22 de novembre de 1973 no havien entregat les
seues escriptures i per tant firmat “la
opción amistosa de compra”, en el cas de que no s’uniren al conveni acordat
amb l’altre 96%, cosa que feren. Així què, als dos llocs en que apareix “expropiació” s’haurà d’entendre com a
“venta” als preus que ficà l’empresa. És possible que ja alguna persona l’haja
llegit perquè el vaig ficar el 31-05-2014 amb un accés directe al diari digital
tusnoticiasdelaribera.com. I ja comence.
- - - - - - - - - - - - - - -
 |
| Diari Las Provincias 15-05-1973, pág. 10 |
«En
abril de 1970 s’iniciaren els primers contactes entre directius de Ford i el
Govern espanyol –per part de Mr. R. Stevenson, vicepresident de Ford–USA i els
ministres López Rodó i López de Letona–. El 7 de juny de 1973, Mr. Holmes
–vicepresident de Ford Europa– confirmava als diaris que Almussafes era la zona
seleccionada. En aquest període de poc més de tres anys la negociació acaparà
l’atenció del país i aquella història fou àmpliament recollida als diaris.
 |
| Diari Las Provincias 07-06 -1973, pág. 03 foto de Míster Holmes |
Durant
els sis mesos posteriors es produí la polèmica expropiació de les terres, la
qual aplegà a passar per moments complicats. Una vegada acabat aquest procés,
s’ocuparen 636 horts amb una superfície total de 270 hectàrees, la quarta part
del terme municipal.
Entre el
19 de gener de 1974 i el 18 d’octubre de 1976 transcorregueren 1002 dies que
foren el temps invertit en la seua construcció. El dilluns 25 de octubre de
1976 fou inaugurada por Sa Majestat el Rei En Joan Carles I.
 |
Diari Las Provincias 26-10-1976 , pàg. 1
Inauguració de Ford |
En
novembre de 1974 una curiosa correspondència té lloc entre els alcaldes de
Caravaca de la Cruz (Múrcia) i el nostre. El primer li envia 10 paperetes pel
sorteig d’un automòbil per part del Club de Futbol local del qual és president
d’honor –per valor de 50 pessetes cadascuna– per millorar les instal·lacions
esportives. El nostre alcalde li les torna dient “siento tener que devolvértelas, pues aquí tenemos aún más
necesidades...” El nostre Ajuntament disposava aleshores de 6,3 milions de
pessetes de pressupost, encara què Ford ja estava construint-se. Tenia una
plantilla de 9 funcionaris: 4 auxiliars administratius, 1 agutzil, 1 guàrdia
municipal i 3 vigilants nocturns, la plaça de secretari estava vacant.
 |
| Diari Las Provincias 12-07-1973, pág. penúltima |
Dos anys
després (any 1976) i amb un major pressupost –18,6 milions– es dicta una
resolució d’alcaldia referida a la liquidació fiscal per la concessió de
llicència d’obertura d’una factoria de fabricació de motors i muntatge
d’automòbils a l’empresa Ford España S.A., per un valor de 90,6 milions. El
Tribunal Econòmic Administratiu Provincial de València l’anul·là un any després
i reduí la taxa a 26,5 milions. L’economia municipal començava a millorar al
mateix temps que el pressupost municipal començava a pujar considerablement i
així l’any 1977 seria de 49,9 milions i el següent de 52,5 milions.
 |
Diari Las Provincias,
13-11-1973, pág. 45 |
Però
mentre tant, què passava a Almussafes?, com anava canviant el poble?... Almussafes
era una localitat agrícola fins eix moment. L’agricultura local havia perdut
3.500 fanecades de terra de cultiu per la seua instal·lació i una altra bona
quantitat pel traçat de l’autopista que s’inauguraria el mateix dia que Ford.
Per altra part, alguns dels seus agricultors entrarien a treballar en l’empresa
quan estiguera acabada, a temps total o parcial. L’ocupació del sector primari
havia passat del 79 % en 1950 al 51 % en 1970 i ara es convertia en 1975 en el
39 %. El sector de la indústria –pel contrari– passava en el mateix temps del
8’5 % al 27 % i 39 % respectivament.
Indústries
hi havia poques encara i la major parts són unitats artesanals i xicotetes
empreses. En octubre de 1974 l’Ajuntament havia autoritzat per connectar-se al
clavegueram de la població a les següents: una fàbrica de pinsos, una de licors
i una altra de confecció; una impremta, una fregidoria de fruits secs, un
establiment de carns congelades i una sala de trossejament de carns. A més,
dins el casc urbà havia una fàbrica d’envasos de fusta, i fora del mateix,
funcionava la Formol des de 1970, entre altres.
 |
| Diari Levante 20-11-1973, pàg. 1, ficant-ne pressió |
Una
vegada coneguda la decisió de Ford, els bancs comencen a establir-se a la
nostra població. A finals de l’any 1973 ja es concedeixen llicencies d’obertura
a sucursals dels bancs de València, Ibèric i Saragossà. Al començ del 1975,
també s’instal·len el Banc Espanyol de Crèdit i el de Madrid. Ja hi tenien
oficines l’actual Bancaixa i la Cooperativa.
Pel que
respecta a les vivendes, es pot dir que fins 1973 la major part són de poques
plantes i segueixen la línia tradicional de la vivenda familiar d’aquells
moments. Fins ara Almussafes havia crescut sobre tot a l’ample. Entre els anys 1961
i 1973 s’havien construït una dotzena d’edificis, amb poc més de 100 vivendes
en pisos, ja amb la concepció actual. Sobre fotos aèries del casc urbà
d’Almussafes en 1973 es podrien observar les diferencies. Però entre els anys 1974
i 1976 comença a notar-se ja que “Ford està en marxa”. Durant eixos tres anys es
tramitaren llicencies d’obres d’uns 30 edificis –blocs de pisos– amb quasi 400
vivendes. Ara començava a créixer a l’alt i eren edificis ja de 4, 5 ó 6
plantes, sobre tot de 5. Aquelles vivendes construïdes majoritàriament a les
zones del “Raval” i del “Pontet” començarien a ser utilitzades prompte per la
forta immigració que suposava la vinguda de la Ford.
 |
Visita de Henry Ford a Almussafes, març de 1974
Arxiu de Maiques |
El
comerç local també creix i així durant els anys 1975 i 1976 es concedeixen
llicencies d’obertura d’una boutique, de botiga de calçat, de botiga
d’ultramarins, de drogueria, d’autoservei d’aliments, de sanejament i
fontaneria, de joieria, d’instal·lació de vidre i cristalls, d’elaboració i
venda de dolços (2 establiments), de venda majorista de productes alimentaris,
de venda al detall de carns, embotits i companatge, i de venda al detall de
llibres i material escolar.
S’oferten
nous serveis a la població: obertura d’autoescola, perruqueria de cavallers,
perruqueria de dones, per a fonda de servei de menjador i de casa d’hostalers.
 |
| 1975-1976, treball d'alumnes de 8é EGB |
Almussafes
compta en eix moment amb una única escola –el Col·legi nacional “Salas Pombo”–
que amb 14 unitats i 450 alumnes prompte començarà a créixer (cinc anys després
tindria 32 unitats i quasi 1000 alumnes), i una única zona verda –al costat–
formada per una gran pineda. Ambdues amb uns 16 anys d’antiguitat.
 |
| 1975-1976, treball d'alumnes de 8é EGB, obres en Ford |
El temps
estudiat és un temps de canvis. Està canviant la fisonomia del terme, el casc
urbà, les comunicacions locals i fins i tot canvien les autoritats civils i
religioses. Al principi de l’any 1974 es produeix un canvi de la corporació,
continuant d’alcalde D. Vicente Bosch. L’any 1975 es canvia de rector, D.
Antonio Llopis substitueix a D. Francisco Magenti per defunció d’aquest. A
començ de l’any 1976 torna a canviar la corporació municipal i es converteix en
nou alcalde D. Ramón Moscardó. També en l’apartat cultural es canvia el
director de la banda de música, D. Francisco Codina passava a substituir a D.
José Mª Alba que havia passat a dirigir una altra banda.
 |
| 1975-1976, treball d'alumnes de 8é EGB, carrer sense asfaltar |
Fent un repàs
de la correspondència municipal de l’època, arxivada a l’Ajuntament, podem
adonar-nos que una gran part dels documents són notificacions de multes de
tràfec, que l’ajuntament comunica als interessats. En alguns casos tenen un sol
destinatari i en altres més. Després hi ha una gran quantitat d’avisos de
notificació d’Hisenda per a empresaris i particulars. Altres vegades són
comunicació d’ajudes o de pensions. Una part important és també la referida a
escrits relacionats amb l’exèrcit: caixa de reclutes, llistats de mossos, passe
a la reserva, cartilles militars,..
En
aquell temps qualsevol activitat que es fera (obrir un bar, celebrar una festa
de tir i arrossegament o tir al colomí, fer una assemblea de l’APA del
col·legi,... ) devia tenir el permís del Govern Civil. La sol·licitud es feia
per escrit però la resposta aplegava de vegades per telegrama.
 |
| 1975-1976, treball d'alumnes de 8é EGB, Ajuntament i col·legi |
Amb data
4-2-1976 es certifica que Almussafes compta amb una població de dret de 4038 habitants,
repartits així: residents presents 4004, residents absents 34 i transeünts 7
persones. Entre 1976 i 1981 la població experimentaria un creixement pròxim al
26 %, passant a 5090 habitants.
Aquella
immigració era conseqüència directa de la riquesa que Ford portava a Almussafes
i què no era sols econòmica, constituïa també un tipus de riquesa social,
humana,.... i la localitat passava a integrar persones de dos o més cultures
diferents, a més de dues llengües. La vinguda de Ford suposà sacrificis per a
tots, molts habitants d’ací havien cedit les terres en expropiació i els
immigrants, convertits en “nous veïns” havien deixat terres, cases, famílies,
etc., “embarcant-se” en una aventura semblant a la que sols 20 anys abans havia
portat a unes quantes famílies de la localitat a terres de Santo Domingo, amb
pitjor resultat.
Vull
acabar aquest estudi amb paraules del corresponsal local de LAS PROVINCIAS
d’aleshores, el meu amic D. Vicente García Castillo, que foren publicades el 7
de febrer de 1974 i que resumeixen molt bé el que passà al començar aquella
història: “Al salir a la calle, el fuerte
viento reinante nos trae la humareda de las gigantescas piras, formadas por los
naranjos recién arrancados a poca distancia para ubicar las instalaciones de la
Ford. Por doquier vemos aparecer nuevos establecimientos comerciales y
bancarios, se abren cimientos de nuevas construcciones...”
Les 20
notícies –“gacetilles”– publicades per ell durant aquells dies són un reflex
d’alguns dels fets que passaren a la nostra localitat.»
