Aquest matí a l’igual que faig totes les setmanes des de fa ja no sé quants
anys, he organitzat eixes coses que no fiquem al poal de residus orgànics –les
persones que tenim una certa consciència d’ecologia i reciclatge– i els deixem
a un costat a l’espera de poder baixar-les als contenidors d’envasos, de vidre
o de paper, que no sempre tenim a la distància que ens agradaria, en el meu cas
he de creuar el Parc del Sagrari per anar del carrer Sueca al de Sant Josep. Fa
uns mesos, m’afegiren al costat del contenidor de residus que tinc més a prop
un de vidre, però això no representa cap solució perquè he de continuar creuant
el parc per portar material als altres, però vingué “una partida” de
contenidors nous en febrer i havien de col·locar-los en algun lloc.
|
Grup de contenidors nous del mes de febrer últim |
Baixava amb tres bosses d’envasos i
paper però portava també dos pots de vidre, per no passejar-los a l’altra part
del parc els he llevat la tapadora de metall i he abocat sols el vidre al
contenidor que tinc més a prop, però “sorpresa!” m’he trobat amb una dotzena de
tubs fluorescents dins, com són de vidre!...
|
Ací es veu de tot, el que fa malbé el reciclatge de la major |
Però, perquè no es pot tirar tubs
fluorescents als contenidors de vidre?. La resposta és senzilla: els tubs
fluorescents contenen quantitats menudes de mercuri que s’alliberen en forma de
vapors verinosos si estos es trenquen. Estan compostos a més d’un tub prim de
vidre amb substàncies químiques compostes, que en contacte amb radiació ultraviolada
generen llum. El fet de contenir vapor de mercuri i gas argó o neó inert, és
per això que el seu reciclatge deu seguir un procediment concret. Com a usuaris
particulars, devem reciclar estos tubs en un punt net –com l’ecoparc– de la
nostra localitat degut als components que requereixen tractament especial.
|
Contenidors especials de l'ecoparc |
No sé si la persona que ho ha fet es creu “ecologista i recicladora” però
sols ha demostrat que li molestaven els trastos i havia de desfer-se’ls com
fora, perquè amb la seua actuació ha contaminat tot el que està al contenidor,
contaminarà tot el camió quan s’hi buide i el lloc on es dipositaran els
residus quan arribe a la planta de reciclatge... i tot, per no anar un dia a
l’ecoparc del que gaudim ja 18 anys, n’hi ha qui usa el cotxe per anar a
qualsevol lloc i resulta que desplaçar-se al Polígon... costa tant!!! També,
els podem deixar a les botigues on comprem els tubs nous.
Si prenem atenció de la foto també veurem al contenidor bombetes de baix
consum que també contaminen, a més de botelles de plàstic, taps de suro a les
de vidre i altres coses com bosses de plàstic... que es tiren a altres
contenidors. L’altre dia vaig veure un vídeo de com es recicla en Suïssa –que
acompanye– on sols per tirar al fem una bosseta d’infusió li lleven el fill i
el paperet i qui no vol reciclar paga uns quants euros per cada bossa de fem,
però clar no s’aboca sense control com ací. Igual no cal ser tan exagerats,
però què fa falta una bona quantitat de campanyes de conscienciació cívica entre
la població... això ho tinc claríssim! I d’uns quants temes diferents!!!
La meua preocupació ecologista es remunta al segle passat quan ja
fotografiava la tala de pins del Parc Central a principis dels anys noranta i
amb la col·laboració de tots els alumnes del meu grup li enviaren una carta a
l’alcalde de l’època protestant, o quan el curs 1997-1998 vaig impartir
l’optativa de “Educación ambiental” a
l’E.S.O. del nostre col·legi, o com quan vaig voler apuntar-me al col·lectiu
ecologista “El Tramusser”, però aquest va desaparèixer o almenys no funcionava
al nostre poble quan ja m’havia decidit.
|
Portada del vídeo de Suïssa |
L’accés directe al vídeo de reciclatge en Suïssa és el
següent:
https://www.facebook.com/LaBioguia/videos/1936143059768433/