LES AGENDES ESCOLARS DEL COL•LEGI ALMASSAF (I) – L’ACTUAL

Una cosa tant simple com una agenda no sembla ser important, però quan es tracta d’una agenda escolar si ho és. Fa ja molts anys que descobrírem al centre educatiu “la magnífica ferramenta” que suposa una agenda escolar. L’última –del curs que acaba de començar– ja és la que fa vint-i-set i al llarg de la meua experiència docent jo he treballat en classe amb vint-i-tres d’elles. Té 112 pàgines a més d’altres davant sense numeració i resulta prou atraient per treballar-la. Tots els seus apartats, així com la numeració de cada pàgina o els dies de setmana, els mesos,... estan bilingües, en valencià i anglés.

Sempre he insistit –en aquelles reunions de pares que feia o en les entrevistes personals– de la importància del seu ús diari per part dels alumnes i estava convençut de que servia per facilitar el millor control d’aquells sobre els treballs o activitats del seus fills dia a dia. A més, pensava què en ella devien anar anotades totes les activitats de la jornada escolar, no sols aquelles que l’alumne no havia pogut acabar en classe.

Crear hàbits d’organització sempre és bo en el present, però també de cara al futur. La vida estudiantil és llarga encara que el temps passa ràpid i l’ús de l’agenda no és bo sols per a l’alumne, sinó també pels pares, perquè suposa un dels millors sistemes de comunicació entre ells i el mestre o la mestra. En l’agenda pot anar tot! Ja no fan falta paperets solts per justificar absències, per exemple. Els pares han de controlar que els seus fills/es en facen un bon ús, cosa que obliga a revisar-la cada dia o prou sovint per seguir la seua marxa, així com a per poder controlar si estan complint amb les tasques escolars. Sent el “rotllo”, ara sóc el cronista però mestre ho he segut sempre i això no es perd encara que ja estiga jubilat.

Alumnes amb les seues agendes a la taula

Els 245 alumnes que han passat per la meua aula entre els anys 1991 i 2014, quasi tots durant dos cursos –el que s'ha produït en 11 ocasions sobre els 12 grups tinguts– l’han usada sempre al màxim, perquè la primera cosa del dia era sempre apuntar en ella totes les tasques que anaven a fer amb mi durant tota la jornada i encara quedava espai pels especialistes.

La primera referència a l’agenda escolar la trobe a la reunió del Consell Escolar del 24-10-1991. En l’acta diu que: “està a la impremta l’agenda escolar que confeccionà el curs passat el Departament d’Orientació, que la tindrem prompte i que pujarà a 600 x 500 = 300.000 pessetes. Es repartirà des de tercer nivell”. Acabaven de separar-nos del col·legi Pontet que havia iniciat aquell mes de setembre la seua història i el centre comptava amb 768 alumnes repartits entre trenta-tres unitats, que per grups eren: 6 de preescolar, 25 d’EGB i 2 d’educació especial –era així com es deia–.

Agenda que apareix en la foto anterior

Acompanye una foto amb alumnes, que per la seua edat ja són graduats del curs passat en algunes carreres universitàries. La vaig prendre el dia 18 de setembre de 2003.

Continuarà...      

CENTENARI DE LA “FIESTA DEL ÁRBOL FRUTAL” – 30-09-1917

En els propers dies es va a commemorar el centenari d’una festa de la qual parla el metge Bosch al seu llibre “Almusafes. Noticiario histórico costumbrista”, ho fa entre les pàgines 203 i 205 del mateix. En eixes tres pàgines teniu tota la informació d’aquell acte. D. José Bosch fa referència a una fotocòpia que li havia passat D. Félix Chaqués i és el material que usa per contar el que passà en aquella època, en una narració prou interessant que no vaig a reproduir.

1ª pàgina del quadernet dins les tapes

Un anys després un altre Félix Chaqués –fill de l’anterior– em passà el primer dia de juny de 2016 una còpia en pdf. Però jo tenia ja el material, que havia escanejat el mes de maig de 2011, a partir d’una còpia del quadernet que em deixà el meu amic Marín Pales que el conservava de la seua família, però es trobava sense tapes. Entre mig d’estos préstecs de material vaig rebre un altre en febrer de 2016 de Rafaela Alós –vídua del metge– que em va deixar la portada d’aquell material. Així que el vegeu ací és material elaborat l’any 2011 i complementat en 2016. Tot junt arreplegat de tres procedències diferents, en una fica la data del dia 30 afegida a ma i en l’altra està simplement el buit.

 

Es tracta d’un quadern de 24 pàgines impreses amb tinta negra sobre paper blanc, més les quatre en paper més gros que formaven la portada i la contraportada i que estaven impreses en tintes de colors roig i negre. Al contrari que el nostre programa de festes actual que es fa abans i es reparteix amb el calendari festiu, aquell quadernet està fet després de la festa, per arreplegar la història de la mateixa, ja que les col·laboracions dels personatges que hi apareixen estan datades en octubre de 1917. El títol del mateix és: “Villa de Almusafes. Recuerdo de la fiesta íntima del árbol frutal, celebrada el dia (30) de septiembre del año MCMXVII”. És un material elaborat per la societat: “Liga de defensa del árbol frutal de Almusafes”

Com es podeu imaginar el material no estava en les mateixes condicions que el que podeu observar en alguna de les sis imatges, ja que alguna està restaurada fins el que possibilita la informàtica actual i els meus coneixements sobre el tema. 

Personatges que apareixen al quadernet

Dins les seues pàgines apareixen repartits els retrats de sis personatges de l’època. Corresponen a sis persones, de les quals un no era del poble –D. Francisco Viñas, gran tenor català i creador de la “Liga de defensa del árbol frutal”, l’any 1904, i promotor de la “Fiesta del árbol frutal”–, els altres cinc eren almussafenys: D. Francisco Rubio Grau –mestre nacional nascut ací i fundador de la Societat–, D. Francisco Duart Taberner –primer president de la Societat en 1916–, D. Félix Marí Magraner –president de la Societat en aquell any–, D. Vicente Medina Martínez –secretari fundador, mestre nacional i director de l’Escola– i D. José Bosch Solves –metge titular, inspector municipal de Sanitat i soci fundador–. 

Encara que pel que explica el metge Bosch al seu llibre la festa –que era el segon any què es celebrava– acabà malament per una malifeta d’un grup de joves i segurament la festa ja no es continuà celebrant, una notícia del diari La Vanguardia del dia 10-05-1918 dona a entendre almenys en que es volia preparar alguna cosa, informació que també acompanye.

Segurament el tema pot quedar un poc coix sense parlar de Joaquín Costa i la legislació sobre el “Foment de l’arbre”, però el que volia era fer referència a una qüestió de la història local.

ES RECORDEU D’AIXÒ? – BARRANC DEL TRAMUSSER

La imatge que teniu davant és el resultat d’ajuntar-ne dues. Era el mes de setembre de 1999 quan un migdia en vaig anar a Benifaió i vaig buscar la persona que feia de president/a de l’edifici del costat del barranc, per demanar-li permís per pujar a la terrassa a fer unes fotos i que me l’obriren. Des de dalt n’hi ha una bona vista de tots els voltants. Divuit anys després, tinc pendent una nova visita per traure unes quantes més de com està tot en l’actualitat, que la veritat, ha canviat prou amb la canalització que tardaren més de vint-i-cinc anys en portar a terme.

Una vegada dalt, vaig fer-ne unes quantes fotos, de la rotonda rodona que n’hi havia en l’encreuament de la nostra Ronda de circumval·lació, de la part que anava cap a la dreta en direcció a Sollana –Ronda Sud–, de la que venia des de l’esquerra pel terme de Benifaió –Ronda oest– i al mig l’IES, al qual en aquella època havien d’estudiar els nostres alumnes l’ESO i el batxiller –perquè encara no tenien el nostre– com va ser el cas dels meus fills.

Aquella imatge que ara podeu veure era la representació del barranc del Tramusser, que separa els dos poble veïns. Tot era el llit del barranc: els camps, els camins,.. i el barranc era com una sèquia i no gran precisament. A més, l’IES estava al mig. En aquella època es parlava de construir-hi també alguns edificis en la “Sisena”, prop –o quasi que dins– de la zona inundable i el “Col·lectiu el Tramusser” es ficà en marxa per lluitar per evitar-ho... però d’això parlaré en altra ocasió. També Benifaió protestà de les nostres Rondes que pensaven podien ser un perjudici per a ells en cas d’avinguda. Malgrat la seua construcció, tampoc nosaltres tenien clar que s’escaparien... 

TARGETES POSTALS SOBRE LA LOCALITAT (IV)

A partir d’ara vaig a parlar de tres targetes més modernes en el temps, en la seua concepció així com en les fotografies. Serien ja unes targetes que correspondrien a una segona època. Com es tracta d’una targeta postal destinada al turisme els textos apareixen en castellà, francés i anglés. Les tres procedeixen de l’arxiu del meu amic Félix Chaqués, al qual agraeix des d’ací que me les facilitara.

La primera està dedicada a l’Ajuntament i el Parc Central. Seria dels anys setanta –com les altres que presentaré–, ja que el mateix s’inaugurà en 1969 quan era alcalde Vicente Bosch Marí, segons el llibre del metge Bosch. A la foto apareixen alguns joves alumnes del col·legi d’ambdós sexes, igual es pot identificar a algú/na. És possible que fora feta en hora d’entrar a escola.

A la part de darrere diu «Almusafes. (Valencia). Nº 1 Ayuntamiento y Parque Municipal / Mairie et Parc “Municipal” / Town hall and “Municipal” Park». Després apareix com en les anteriors el logotip rodó de “JDP Valencia – Exclusiva: Estanco Nª 1 – Prohibida la reproducción – Depósito Legal B.51252 - XVI”.

En l’any 1982, la falla Primitiva –que en aquella època era l’única del poble– usa els tres models –i no sé si algun més que no he vist– per fer una rifa de Cistella de Nadal, que estava dipositada en “Tejidos Barberán”. Supose que foren mil números que es jugaven d’acord al cupó pro-cecs del dia 21 d’aquell mes de desembre. És per això que serà més probable que en algunes de les vostres cases tingueu alguna d’estes targetes, com jo també guarde una.

TARGETES POSTALS SOBRE LA LOCALITAT (III)

La imatge acolorida d’esta targeta es prengué des d’un lloc aproximat al final del carrer València entrant al carrer Major del poble, ja que les dues palmeres són les que estaven al costat de la seu de la policia local fins fa uns anys, en aquella època del “centro rural de higiene” construït en 1954. Podeu observar els arbrets –llorers– que s’havien plantat a ambdós costats a meitat dels anys cinquanta, de la qual cosa es pot deduir que estaríem sobre l’any 1960, el carrer està empedrat i al costat de la corba que es troba davant s’aprecia la pobresa del terreny. L’únic cotxe que hi circula em sembla un Renault “Dauphine” de l’època, encara que no es veu massa clar.

És una imatge de la xarxa d’Internet i porta un “cel·lo” transparent per damunt que  correspon a la botiga que la té a la venda. El preu és prou prohibitiu, per això no l’he comprada encara pel meu arxiu. El cronista no gaudeix de cap pressupost públic per adquirir materials, encara que és lliure de gastar-se tots els diners que vulga o puga per engrandir un arxiu que al final passarà al poble. Tampoc, li molestaria trobar algun “mecenes” en la localitat.

He intentat netejar-la, però els meus coneixements no em permetien deixar-la bé, per això l’he deixada com estava. El fet d’estar així no impedeix el propòsit de donar a conèixer una peça més del nostre puzle històric.

A la part de darrere no sabem el que fica perquè no n’hi cap foto d’ella. Com crec que serà de la mateixa sèrie que les dos postals anteriors supose que dirà –a falta de comprovació– “Almusafes – 1 (ó 4?) Avenida de José Antonio”. Supose que també figurarà escrit: “JDP Valencia – Exclusivas Gráficas Villalba – Foto Guallart – Reprod. Prohibida”.

No seria possible que cap persona del poble tinguera en sa casa alguna d’estes targetes?, què són les més antigues. O en casa dels pares o avis?

Acompanye altra foto semblant, que correspon a l’any 1952. Procedeix del treball d’Esther Villajos “Un viatge pels carrers d’Almussafes, 2a part”, publicat fa uns anys al Programa de festes i del qual faré referència en algunes de les publicacions posteriors a aquesta. El ferm de la calçada que s’observa a la corba està quasi igual en ambdues fotos.

TARGETES POSTALS SOBRE LA LOCALITAT (II)

La imatge acolorida d’esta targeta es va prendre des d’una terrassa de les primeres cases del carrer Castell, ja en direcció oest, en l’eixida cap a Benifaió. Correspon a una vista parcial de la Plaça Major en la qual es veu primerament la Casa Senyorial, a continuació l’Ajuntament vell i al fons l’església. Els dos primers edificis foren enderrocats els primers mesos de l’any 1981, tema del qual ja he parlat en altres ocasions.

Per darrere diu “Almusafes – 3 Ayuntamiento y Torre”. També figura escrit: “JDP Valencia – Exclusivas Gráficas Villalba – Foto Guallart – Reprod. Prohibida”. Segueix el mateix esquema que la primera publicada, per tant es podria deduir que correspon a una època semblant.

 Esta targeta no la tinc –de moment– però després de traure la imatge de la Xarxa, ampliar-la, netejar-la i retallar-la es semblaria a l’original, tant per davant com per darrere, si heu entrat al blog podreu observar com estava. De vegades n’hi ha materials a la venda que m’agradaria adquirir, però no tot és possible. El càrrec de cronista és completament honorífic i damunt em costa diners de la meua butxaca, però... 

TARGETES POSTALS SOBRE LA LOCALITAT (I)

Correspon a l’entrada al Parc Central des del carrer de Santa Anna. I segurament la imatge es fotografiaria a final dels anys seixanta o principi dels setanta a jutjar per l’altura dels arbres que portarien com a mínim una dècada plantats en aquell moment.

La foto que teniu davant correspon a una antiga targeta postal del poble, per darrere diu “Almusafes – 2 Parque Municipal”. També figura escrit: “JDP Valencia – Exclusivas Gráficas Villalba – Foto Guallart – Reprod. Prohibida”. Després de tant de temps supose que no incorreré en cap falta per traure-la.

La veritat és que jo conec unes sis o set i algunes d’elles estaven encara a la venta quasi fins el final del segle anterior, al menys a l’estanc del carrer Major.

Entre elles, el grup de més antigues –com esta mateixa– són imatges o fotos acolorides. El grup més recent són simplement fotos impreses directament en color.

És una targeta postal que vaig comprar per Internet en octubre de l’any 2011, procedent d’una persona de Saragossa. Al costat de les primeres dades havia afegit en llapis la paraula Valencia, com a resultat de les seues investigacions de cara a vendre-la.

15-12-1992, VAGA DE FUNCIONARIS MUNICIPALS

L’any 1992, que recordem sobre tot pels fastos de l’Exposició mundial de Sevilla 92 i les Olimpíades de Barcelona 92, no sols ens deixà festes i renom a nivell internacional.

Els espanyols de a peu haguérem de patir conflictes laborals que ens portaren a la quarta vaga general des de la Transició –tercera als governs de Felipe González, després de les de 1985 i 1988–, que tingué lloc durant el matí del dia 28 de maig. Es protestava per diversos conceptes, entre els quals es demanava la retirada d’un «decretazo» que retallava les prestacions per desocupació, també pel projecte de llei de vaga i a més es reclamava la reindustrialització d’Espanya.

Però el tema no quedà sols en això, després d’aquell dia també es celebraren dues jornades de vaga de 24 hores convocades pels sindicats UGT, CCOO i CSIF en les administracions central, autonòmica i local, foren el dies 26 de novembre i el 15 de desembre de 1992. Recorde que es feu al col·legi i a l’Ajuntament, encara que no tinc clar si els dos dies a ambdós llocs. En esta ocasió es protestava contra la congelació salarial dels funcionaris per a 1993 i que s’aplicaria l’any 1994, la suspensió de la clàusula de revisió  salarial i de l’oferta d’ocupació pública.

Acompanye una foto històrica –pel seu significat– de la façana de l’Ajuntament amb l’avís de que “Aquí tampoco cumplen!, movilízate”, dins una pancarta d’UGT / FSP. També apareixen dos cartells amb el lema “huelga, 15 / todos, otra vez”. No té molta qualitat, però era la millor entre les dos que vaig fer.