ARTICLE D'OPINIÓ AL DIARI: "CAP CARRER AMB NOM DE DONA A ALMUSSAFES"

Seguint amb el tema de la inauguració del carrer Mestra Sicluna i després de llegir la noticia publicada fa dos diumenges, em vaig veure obligat a donar la meua opinió en la qual arreplegue algunes puntualitzacions sobre el que s’hi deia. Precisament el meu títol era “Puntualitzacions a una notícia del diari del diumenge passat” però el diari el canvià pel que hi figura, que venia a suposar la conclusió del que jo hi raonava.

Ahir va aparèixer per ahí a un parell de murs però no es podia llegir -per part dels no subscriptors/ores, com jo mateix- es veia mitja foto de la meua persona i un parell de línies escasses. Al diari en paper venia. Hui, qui vulga fer-ho haurà de passar necessàriament al blog, on està transcrit el text complet.

Es pot estar a favor o en contra del treball fet, pot molestar, pot agradar, etc., però des del punt de vista del Cronista, el seu contingut està basat en la realitat. 

Així és com el vaig enviar al diari (sense la lletra negreta al text del diari que ara sí fique): 

«PUNTUALITZACIONS A UNA NOTÍCIA DEL DIARI DEL DIUMENGE PASSAT

El dia 13 de març aparegué a la pàgina 34 d’aquest diari la notícia titulada “Almussafes inaugura una calle en honor a la docente Empar Sicluna”. Però com a Cronista Oficial em toca fer algunes puntualitzacions, ja que ni he segut consultat ni tampoc s’ha considerat la meua opinió al respecte.

El carrer inaugurat a la “Mestra Sicluna” no es troba al casc urbà de la localitat com sembla donar a entendre el titular (al contingut es diu: “para denominar una de las calles de la población”), sinó a un dels vials del Polígon Industrial Juan Carlos I d’Almussafes inaugurat en 1996, situat aproximadament a un quilòmetre de distància del nostre poble. Vial que no ha necessitat mai un nom (“D2” era la referència). Un vial que té camps de cultiu a gran part d’un costat i una zona esportiva, però que no tindrà mai vivendes ni números de policia de carrer. Si portava 25 anys sense nom és perquè no li feia falta.

Encara que el Projecte educatiu “Mereixem un carrer” treballat als centres educatius era un indubtable projecte d’igualtat, l’elecció de l’emplaçament del carrer ha segut el resultat d’una decisió política que no comporta igualtat (l’alumnat i professorat sols votà entre un llistat de 12 dones propostes pel primer grup), ja què ha resultat discriminatori per sexe respecte a la situació dels carrers amb noms del Magisteri, doncs als carrers del casc urbà del poble n’hi ha dos dedicats a homes (el Mestre Cardona, company de treball de la Mestra Sicluna, batejat en 1912 i el Mestre Medina, en 1956). I no és precisament “igualtat” que a la Mestra Sicluna se li adjudique un carrer a una zona fora del casc urbà, que mai apareixerà dins el nostre “callejero”. Els noms de carrers de mestres homes ací i el de la mestra dona... allà!.

El fet de que la inauguració estiguera programada dins la “7ª Setmana per la Igualtat” que coincidia amb la Setmana de la Dona no l’imprimeix un “encuny d’igualtat”, tal com es veu a estes puntualitzacions. No se li dona cap visibilitat a la docent en una via pública del Polígon Industrial, com sí passaria a una via urbana. Es pot dir “he viscut al carrer Mestre Cardona” o “sa tia té una botiga al carrer Mestre Medina”, però no podrem dir mai “viu al carrer Mestra Sicluna”, eixa és la diferència. El greuge que es volia llevar pel fet de ser dona quasi es manté, gràcies a l’emplaçament triat.

Levante 20-03-2022

Entre els noms dels 12 carrers del Polígon (que no estan inclosos al llistat de carrers d’Almussafes) sols un era de persona, el de Henry Ford, pel motiu obvi de estar dins un polígon annex a la planta de Ford Almussafes. Els altres noms corresponen a partides del terme municipal, llocs situats a les terres que agafà l’empresa, o de vents... Empar Sicluna no era científica, enginyera o tecnòloga,... treballs que podrien servir per haver donat el seu nom a un carrer de Polígon Industrial. Però el seu lloc allà no té sentit si pensem que era una senzilla mestra rural del segle XIX en un poble sense indústries amb uns 1.800 habitants. Si la seua figura i el seu treball estigué completament lligat a aquell Almussafes menut, amb una quinzena de carrers, a través de les xiquetes que ensenyava, “la Mestra es mereixia un carrer important al casc urbà” i no a un lloc situat fora del poble, on no habita -ni habitarà mai- cap almussafeny o almussafenya.

Fa alguns mesos vaig dir públicament que si havien estat 82 anys sense cap nom de carrer de dona no calia córrer ara i prendre una decisió inapropiada i sense consens perquè es poguera mantenir molts anys. Aleshores, si el problema per nomenar-la a aquell emplaçament i amb urgència venia provocat per què no n’hi havia carrers nous sense nom, la solució era fàcil, bastava haver aplicat amb més agilitat la legislació sobre Memòria històrica i democràtica. Això haguera resolt el problema al quedar un o dos carrers amb nom vacant. I després, sols calia substituir els noms! Al possible canvi de Vicente Gay (Forner) pel de la Mestra Sicluna no sols s’hauria triat el carrer en que tenia situada la seua escola i la seua casa habitació, com ja he dit en alguna ocasió sense que servisca de res, sinó també on estava situada la vivenda familiar que encara pertany als seus descendents. Eixes persones que viuen als nostres carrers i que el Cronista coneix no estaven invitades a l’acte en que s’homenatjava a la seua rebesàvia mestra.

Malgrat la inauguració produïda, el Cronista pensa que Almussafes continua actualment amb “0 carrers” amb nom de dona, per que aquell no suma al llistat de carrers dels poble.

I ja per acabar, toca puntualitzar també que la informació usada al parlar d’Empar Sicluna prové únicament de les investigacions de qui firma això, cosa que no es manifesta al text publicat.» 

CRÒNICA DE LA INAUGURACIÓ DEL CARRER MESTRA SICLUNA (I ALTRES CONSIDERACIONS PERSONALS)

 

Encara que estava anunciada al fullet de la "7ª setmana per la Igualtat" pel dia 8 de març, la canviaren al dia 11. Aquell dia vaig agafar el cotxe per anar al Polígon Industrial i estar present durant la inauguració. Ho vaig fer prompte per què no volia que se m’escapara res... tenia molt d’interés en sentir el que anava a dir-se i com anava a justificar-se. Una vegada aparcat el vehicle em vaig dirigir cap allà caminant. Des de la distància ja es notava la presència d’agents de la policia local així com de membres de Protecció Civil. S’havia acotat una zona gran del pàrquing a ambdós costats per ser ocupada pels invitats a l’acte, que no eren molt més que les autoritats, alguns professor/ores i l’alumnat que intervingué el curs passat al Projecte “Mereixem un carrer”.   

M’he trobat ja destapada la placa de la part dreta del carrer, col·locada ben alta sobre la paret del recinte anomenat “Pistes de tennis i de pàdel” i he començat a fer fotos. La de la part esquerra entrant-hi estava oculta per una tela blava i un llaç roig a l'espera de ser destapada per les autoritats. Com a la part de l’IES no n’hi ha paret on col·locar la placa esta descansava sobre un pal metàl·lic situat a la vorera i clavat en terra junt la tanca que envolta l’IES per eix vial. Prop, s’havia ficat un entaulat amb un faristol per la intervenció de les persones que havien de parlar i un poc més enllà havien situat la part tècnica que controlaria el so del micròfon.

    

No més acostar-me al lloc una jove em preguntà si jo era Cecili -m’havia reconegut malgrat la mascareta- i vaig endevinar que es tractava de Mar Martínez, la professora amb la qual he mantingut una certa relació epistolar -sense paper- amb les formes de la nostra època. Hem conversat sobre el tema i el que jo pense i ja he transmès en més d’una ocasió públicament. 

Conforme s’acostava l’hora prevista han acudit les autoritats i han començat a eixir els diferents grups d’alumnes que l’any passat estaven en primer de l’ESO, es situaven als espais determinats, he saludat alguns dels professors i professores que conec.

Jo m’he quedat a eixa zona d’enfront per poder veure i fotografiar les persones que anaven a intervenir des del faristol.

Maria José Girona ha presentat l’acte. Primerament ha donat la benvinguda als presents i ha parlat de la importància que tenia el que anava a fer-se allí. “Diuen que la igualtat ha de partir de l’educació”, ha estat comentant aspectes del projecte educatiu en que han treballat alumnes de l’IES i dels col·legis Almassaf i Pontet. També ha dit algunes frases sobre la biografia d’Empar Sicluna.

 

A continuació i ja amb la presència de totes les autoritats, tant municipals com educatives, s’ha procedit a llevar el llaç i descobrir la placa amb el nom de “Carrer Mestra Sicluna”. Seguidament eixes autoritats han posat davant la placa.

   

A l’entaulat ha continuat la cerimònia amb les paraules de la Regidora de Polítiques d’Igualtat Belén Godoy. Esta ha parlat de que era un “dia històric, perquè per fi una dona donava nom a un carrer d’Almussafes”. 

Després, ho ha fet la Professora Mar Martínez que després d’expressar la seua alegria per estar al seu centre i a més pel motiu que havia tornat, Ha dit que “és un honor per a qualsevol docent, que un projecte que naix en les aules es faça realitat fora d’elles”. I ha explicat algunes qüestions al voltant del treball efectuat a partir del Projecte “Mereixem un carrer”, així com que la proposta d’eix nom va ser la del seu grup, el primer d’ESO D. Tot va començar quan algunes xiquetes de l’aula li preguntaren un dia “quants carrers amb nom de dona n’hi havia a Almussafes?”, però no era una pregunta de fàcil resposta si no s’havia revisat primer el llistat de carrers i a partir d’ahí començaren a investigar i arribaren a la conclusió de que eren 23 amb nom d’home i 0 amb nom de dona. Al final de la seua intervenció ha invitat a pujar algunes alumnes, entre elles María, que fou la que defensà el nom de la Mestra Sicluna. María també ens dirigí unes paraules amb emoció i sentint-se orgullosa de la tasca feta, així com altres dues alumnes més. 

Per últim, tancà l’acte el senyor Alcalde amb paraules al voltant també de la igualtat, “una democràcia no és plena si no hi ha igualtat”, és “un projecte que no té color comparat amb el que podem impulsar des de l’Administració”, o “tenim que ser iguals a tots els nivells” digué. 

Una vegada acabats els parlaments alumnes, professors/ores i autoritats han posat per a una foto conjunta. Després, cadascun/a s’ha encaminat al seu lloc de procedència. Jo he marxat cap el pàrquing junt les directores dels dos col·legis i la vici-directora de l’IES. 

I fins ací, queda dit el que hauria pogut ser una crònica normal en forma  resumida de l’acte d’eixa inauguració.

 -----ooooo00000ooooo-----

Però el Cronista no pot estar satisfet de com s’ha plasmat en la realitat el resultat d’aquell digníssim Projecte educatiu titulat “Mereixem un carrer” que tenia com a finalitat treballar “Per la igualtat d’homes i dones als noms dels carrers”, un projecte impulsat fa uns anys a Andalusia per la professora Rosa Liarte i aplicat ací per Mar Martínez i altres companys/nyes durant el curs 2020-2021 i que culminà amb els resultats d’una votació el dia 12-03-2021 que foren presentats a l’Ajuntament després de la mateixa. Aquelles votacions pretenien replegar el sentit majoritari de l’alumnat de primer d’ESO de l’IES i sisè de Primària dels col·legis davant unes propostes fetes per tots els grups i treballades a totes les aules. La votació sols determinava un ordre de vots, en cap moment votaren els alumnes l’emplaçament del carrer, qüestió última que ha segut una decisió exclusivament política. Algun motiu tindrà i més prompte o més tard es descobrirà.

I sí li ha resultat molt satisfactori –com no podia ser menys- de que una mestra d’escola del poble –“Empar Sicluna”- haja donat nom al primer carrer (?) amb nom de dona del nostre poble. Figura investigada i divulgada per ell. Ix molt més barat encara un treball d’investigació fet -com tots els demés- completament debades, que es copia i reprodueix -en part- sense la menció de l’autor.

Quan a la seua “aproximació bibliogràfica” vaig escriure: “És una pena que el masclisme imperant sempre a la nostra societat i més encara al segle XIX, que permetia que les dones estudiaren poc més que magisteri, tapara la seua figura fins el punt de que al mestre Cardona... se li dedicara en 1912 un carrer... i ella, què és possible que fora durant quasi trenta anys l’única mestra de xiquetes, haja quedat oblidada” (ell sols havia exercit 10/11 anys ací). En cap moment se’m passà pel cap quan investigava que això podia convertir-se en una realitat. 

I ara, venen “els peròs”. El meu viatge a la inauguració d’aquell matí fou “a patir”, un “viatge sacrificat”, perquè l’emplaçament triat no era i -considere que- tampoc és l’adequat. Una de les persones intervinents parlant-ne del carrer digué que “el nom era “D2”, no és un carrer adequat per a esta zona tan especial, per la que passeu cada dia l’alumnat i professorat de l’Institut d’Almussafes”, supose que es referia a eix nom ben simple, però pel Cronista tampoc “és un lloc adequat per portar el nom de la Mestra Sicluna”. Si durant 25 anys ha portat el de “D2” ha segut perquè el nom no servia per a res, perquè era un vial que no necessitava cap nom, perquè no viu -ni viurà mai- cap persona a ell i per tant no existirà cap adreça postat amb les dades de “Carrer Mestra Sicluna, nº 7”, per ficar un exemple. 

Al “callejero” d’Almussafes no apareixerà mai el nom del Carrer Mestra Sicluna, com tampoc apareix el de Henry Ford, el de La Granja, Canal de Crespo, Molí Panyeros, El Minat, Montanyana, Tramuntana, Gregal, etc., que es troben al Polígon Industrial. Qui els ha sentit nomenar en alguna ocasió? Viu a ell algun dels vostres amics o amigues? El de la Foia -no citat abans, encara que també ho és- ens sona un poc més però sense saber massa bé el motiu, una bona part de veïns i veïnes  del poble desconeix que existeix el carrer La Foia ací (casc urbà), el camí de La Foia (que va al Polígon), l’avinguda de La Foia (la principal dins el Polígon Industrial) i tot ve derivat de la història local, de que els terrenys on es troba Ford pertanyien majoritàriament a la Partida anomenada de La Foia (el diccionari de l’AVL defineix “partida” com a: “Divisió territorial, designada amb un mateix nom, que forma part del terme municipal d’un poble”). És possible que fins i tot un/a treballador/a d’alguna de les empreses del Polígon Industrial desconega el nom del carrer al que es desplaça cada dia a fer la seua faena. Saber això no és tan important, ni necessari, com conèixer el camí. Però tot el món sap quina es l’adreça de sa casa, la que deu ficar si vol rebre cartes o paquets... 

Per tant, eixa inauguració no li dona ni li donarà mai visibilitat a la figura de la “Mestra Sicluna”, tampoc representa de la mateixa forma “un acte igualitari”, un acte per donar “igualtat” a la Mestra que se li envia a un carrer (?) del Polígon Industrial a un quilòmetre del casc urbà, mentre que els “Mestres homes (Cardona i Medina)” si estan ací. Això és igualtat? Igualtat de què? No és una nova discriminació pel sexe? Jo, ahí ho deixe. 

Ho he dit ja algunes vegades i no se m’ha contradit en cap moment -entre altres coses perquè els resulta difícil, ja que està basat en arguments sòlids- però el que opina el Cronista no sembla interessar a algunes persones. 

Ho vaig fer amb el títol “COM ENCAIXAR EL NOM D’UN CARRER DE MESTRA DEL SEGLE XIX A UN POLÍGON INDUSTRIAL, EN LLOC DEL CASC URBÀ?” el dia 21 de juny de 2021, fa quasi 9 mesos. I el raonament portava com a conclusió personal que no es podia “encaixar” de cap forma. Doncs bé, l’han encaixat! Aleshores deia parlant del significat de les paraules “calle” i “carrer” als diccionaris: Així de “calle” es diu: “1. Vía pública, habitualmente asfaltada o empedrada, entre edificios o solares. // 2. Exterior urbano de los edificios.” I de “carrer”: “1. URBAN En una població, via pública entre dos files d’edificis o de solars, que generalment té separada la zona destinada als vehicles i la zona destinada als vianants. // 2. Conjunt que conforma el veïnat d’un carrer. // 3. Exterior urbà dels edificis.”» Pel Cronista el “carrer Mestre Sicluna” no és un carrer en el sentit de la paraula, perquè no està en zona urbana, perquè no té vivendes, perquè si limita amb el camps està en una zona “rústica” (rural) en contraposició a “urbana”, d’ahí la diferència de nom de padró d’impostos segons es referim a les vivendes (urbana) o als camps (rústica)... Els Parcs Industrials es construeixen sobre terrenys de camps, perquè tenen menys valor que els solars de la zona urbana del poble -que a més, prou vegades s’expropien als agricultors- i de normal tenen camps per algun costat, al límit del Polígon com passa ahí. El fet de que quan s’aprove el nou PGOU es convertirà en terrenys d’ús industrial no desbarata els meus arguments, tot al contrari, perquè s’edificaran fàbriques o empreses, però no vivendes... si és que fan falta, que esperem que sí. 

Podria donar més arguments per defensar el nom del carrer al lloc on corresponia fer-ho com és el casc urbà, encara que fora substituint el nom d’altre -Vicente Gay per exemple- per aplicació de la legislació sobre Memòria històrica i democràtica, una aplicació que sembla estancada al nostre poble des de fa uns anys, però també és cosa que ja he parlat en altres ocasions i tocarà repetir en el futur. 

Particularment, no descarte que el tema haja de quedar com s’ha decidit per unes quantes persones que -teòricament- deuen representar-nos a totes. Ja vaig dir en altra ocasió que si havíem estat 82 anys sense carrers amb nom de dona no calia córrer ara i prendre decisions que no estigueren consensuades per tal de que el nom triat poguera mantenir-se almenys altres 80 anys com a mínim, però no ha segut així. Qüestions com esta, s’hagueren pogut portar a un referèndum amb possibilitat de vot per a tot el poble!... I estic segur que Almussafes no hauria desterrat allà el nom de la Mestra Sicluna. 

Quan es prenen decisions com esta es corre el perill de que en uns anys puga canviar la composició del govern municipal i els nous responsables es plantegen també fer canvis en la nomenclatura de carrers municipals i estarien en el seu dret a fer-ho. Un tema, què no és precisament... per a jugar.