FESTES DELS CLAVARIS DE FA CINQUANTA ANYS (i III)

Entre les informacions aportades per José Marí Blay estarien totes les que van a continuació. Aquella plaça de bous metàl·lica tindria uns 30 metres de diàmetre aproximat i s’omplia sempre tant per la vesprada com per la nit. Totes les actuacions programades tenien lloc dins, pel dia la gent gastava diners en cervesa, cacaus, etc., i per la nit algunes persones sopaven, encara que l’entrepà el portarien de casa, però comprarien alguna cosa per acompanyar. Es tractava de fer activitats per a traure “duros”.

Les feien a principi de mes perquè al poc d’acabar-les començaven els bous a Sollana, encara que allà són al carrer. Però com venien d’altres pobles veïns no els interessava econòmicament que unes festes es solaparen amb altres.

Una de les coses que pensàrem fer consistia en la venda d’uns cartonets que omplien amb els noms de cada casa –noms i cognoms d’una persona– per crear un llistat i així poder encarregar els pastissets que dies després repartirien per les cases on havien venut cartons. Era un pastís de moniato, segurament dels que anomenem “encarats”.  Anàvem de casa en casa i al cartonet ficaven les dades de la persona i em contà l’anècdota de que al carrer Major vivia un tal “Roberto”, segurament en la casa que actualment està la gestoria, que treballava quasi enfront de casa en l’oficina de la “Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia”. Es fiquen a apuntar el nom i els cognoms del fill major i escriuen “Roberto Francisco Javier Ignacio de Loyola” que era tot el nom i ocupen tot l’espai dels cognoms també, sembla que qui apuntava era José Luís Contell i quan acabà d’escriure tot el nom li digué al pare, ací ja no caben els cognoms i Roberto pare li contestà, “en el què has ficat ja n’hi ha prou, ara ja saben qui és...”, la qüestió és que no s’assabentaren dels cognoms.

Una vegada repartien els pastissets passaven per les cases intercanviant-los pels cartonets venuts prèviament. En la faena del repartiment anàvem acompanyats de joves amb el vestit típic de valenciana en una època en que encara no n’hi havia al poble falles ni falleres. S’havia fet el primer intent de falla en 1964 i també en una foto de 1968 es veuen unes xiquetes vestides com de falleres dins el col·legi, per tant ja n’hi havia vestits en algunes cases del poble.

A la plaça no actuaven toreros –llevat del noveller al·ludit–, normalment es soltaven les vaquetes i es divertien, en un dels dies es celebrà una “xarlotada”, que era una espècie de toreig còmic sense fer-li mal a la res. José Marí m’ha comentat que no es va produir cap accident ni en eixes festes de 1969, ni tampoc en les de 1966 en què quasi tots foren també clavaris.

I el dia 17 de juliol fou ja el dia de la festa. A la imatge de la pàgina del programa d’aquell any –que es troba a la segona part de l’article– figuren tots els actes que tingueren lloc: de bon matí “despertà” i volteig de campanes. A les 12 la santa missa, després la “mascletà” a càrrec del pirotècnic Caballer, per la vesprada a les 18 hores partit de futbol i a les 9 de la nit la processó de la Divina Aurora, acabant amb una “cordà” ja a les una i mitja de la matinada.

S’acompanyen fotos dels clavaris pel carrer Major, a la porta de l’església i dins d’ella.

FESTES DELS CLAVARIS DE FA CINQUANTA ANYS (II)

  

Però –com podreu llegir a l’escrit presentat pel tresorer que es troba al capítol anterior– els actes que es relacionen es refereixen a espectacles diversos que no eren els dels bous o les vaquetes, perquè d’eixa part s’encarregaria l’empresari de la plaça, Francisco Guixot Perelló. Els seus eren espectacles còmico-musicals, de varietés, balls familiars i un ball amb orquestra, en aquest cas actuaven “Bernardino y los Serenade”, encara que l’ordre vist en imatges del grup està situat al revés. Fou el dijous 3 de juny a les 22’30 de la nit. Crec que era un grup que vingué diverses vegades a actuar al poble, ja que a l’Arxiu de Maiques he trobat una foto que diu “Bernardino 1955”, que també acompanye. Diu Juan Vives al seu blog que “Desde los años 50 la orquesta alcireña Los SERENADE recorrió el territorio nacional y especialmente la Comunidad Valenciana”

 

Entre els espectacles de bous i vaquetes es podria destacar l’actuació del diumenge 6 de juny en què a les 18 hores tingué lloc l’actuació del noveller José Fuentes de vint-i-cinc anys que matà un brau vedell. Era en aquell temps un noveller prou famós, del que es diu a un blog de Victorino Martín  que “Las encerronas con victorinos comenzaron en Aranjuez, el 29 de junio de 1964, cuando el entonces novillero José Fuentes salió por la Puerta Grande tras cortar seis orejas de sus seis oponentes.”

Aquest article prové de la informació replegada en persona del que fou el tresorer d’aquell any José Marí Blay què és qui m’ha passat set fotografies dels clavaris de 1969 i dos dels clavaris de 1966. Ell m’ha contat coses de les que passaren en aquells moments i alguna anècdota que contaré després. També m’ha identificat els noms de tots els clavaris, dades que he contrastat amb els llibres de festes d’aquells dos anys.

La documentació en forma de cartes, programa de festes i telegrames prové del Fons del nostre Arxiu Municipal i correspon als volums 1 i 2 de la Correspondència de l’any 1969, amb les signatures respectives de L1177 i L1178 .

Altres imatges relacionades amb el grup musical i el noveller provenen de la Xarxa d’Internet.

FESTES DELS CLAVARIS DE FA CINQUANTA ANYS (I)

Enguany no he pogut elaborar l’article que m’haguera agradat pel llibre de festes, però ací teniu un de més breu que he repartit en tres capítols. Una pena no haver disposat d’aquest material abans. I ja comence.

Aquell any participaren 13 joves nascuts entre els anys 1944 i 1946, els noms dels quals s’acompanyen en una imatge del programa de festes d’aquell any al capítol 2, deu d’ells repetien, doncs també ho havien segut en les festes de 1966, ja feia tres anys. Tenien en aquell moment entre 23 i 25 anys.

Eren unes festes organitzades que duraren deu dies, els compresos entre el dissabte 28 de juny i el dilluns 7 de juliol. Com és normal es feien amb la pretensió de guanyar alguns diners per pagar-ne la seua festa del dia 17 de juliol, ja dins la programació normal de festes del poble.

Revisant el programa de festes d’aquell any he vist que sols apareix el llistat dels clavaris, però no les seues fotos, cosa que sí havia passat al programa de 1966 quan els participants foren 25 persones que eixien en tres pàgines de fotos. Segurament el consistori tenia més diners per elaborar el programa en l’ocasió anterior.

Una vegada organitzada la comissió dels clavaris de la Divina Aurora, cadascú feia el seu paper sobre tot els que tenien la responsabilitat de dirigir o coordinar el grup. Així per exemple, el tresorer –en aquest cas José Marí Blay– s’encarregà de presentar escrit a l’Ajuntament amb la programació festiva que havien preparat per tal d’obtenir les corresponents autoritzacions que l’Alcalde havia de tramitar davant el Governador Civil de la Província, que era qui havia de donar tots els permisos i fixar les taxes. Això comportava un encreuament de diferent documentació formada per cartes, telegrames, etc., a més de tràmits amb altres institucions, com la Policia, Sanitat, etc., que devien certificar que el recinte on havia de transcórrer tota la festa reunira les condicions necessàries, tal com s’aprecia a algun dels documents q ue acompanye.

S’havia muntat una plaça de bous provisional al carrer de Salvador Botella, a la part dreta eixint en direcció a Benifaió i aproximadament enfront d’on es trobava l’escorxador municipal. Era el local que anava a reunir tots els actes festius programats.