dimecres, 17 de gener del 2018

PATRIMONI CULTURAL EN PERILL (II)

El dia 27 d’abril de l’any passat vaig introduir aquest tema, del qual teniu l’accés directe al final d’esta publicació. Deia en aquell temps que el patrimoni cultural està perdent-se contínuament perquè considerem que algunes coses velles són “trastos” i com les nostres vivendes no són grans n’hi ha coses que sobren...

Però no pensem quasi mai en donar eixos materials que ens sobren i que els mateixos puguen ser usats per altres persones i és què fins fa poc de temps no s’ha promocionat des de les nostres autoritats, o des de les nostres institucions el fet de replegar eixos materials: llibres, ferramentes, objectes diversos,... Jo sóc una persona que no puc tirar un llibre i si el veig tirat, igual l’arreplegue. En moltes cases n’hi havia llibres i enciclopèdies –per ficar un exemple– i encara n’hi ha, però són materials que a les noves generacions d’Internet no es diuen molt, es pensen que tot està en Internet i no és així... particularment m’agrada més passar les pàgines d’un llibre o d’un diari antic –com quan visite l’Hemeroteca de València– que mirar en la pantalla de l’ordinador i des de casa puc consultar molts diaris antics...

Els que tenen la X negra no estan localitatzats

Un diari té una vigència d’un dia, de vint-i-quatre hores i al dia següent ja no val per a res, per sort ja passà aquella “època de necessitat” en que els fulls de diaris servien per enrotllar els entrepans o per usar al WC, a més de ficar-ne a les prestatgeries baix de les coses,... al dia següent apareix un altre diari, i encara que n’hi ha qui pensa que tots els dies diuen el mateix, és clar que l’actualitat és repetitiva... però són coses noves.

Es reparteixen cada dos mesos “agendes d’activitats” des del Centre Cultural, una vegada a l’any un “llibre de festes” amb la programació que ara s’ha d’anar a replegar, de tant en tant algun BIM –cada vegada menys, per cert–, etc., però quan passa el temps de vigència van al fem –en el millor cas, al contenidor de reciclatge de paper–, es dona el cas de persones a les quals no els fan cap paper i directament es tiren... i quan la gent és més jove, menys “trastos” es guarden...

Però en les cases de les persones majors podeu trobar de tot, en un armari que no s’obri molt, en un caixó de l’aparador, en la cambra, etc. Pot haver algun programa de festes antic –igual amb forats de “polilla” com he vist alguns o els falta la portada, etc–, alguna revista o diari, cartes de familiars que podrien ser de temps de guerra, els DNIs dels avis, alguna cartilla militar, fotografies en blanc i negre que no tenen ni la data, les factures de la compra dels mobles o de les despeses del camp en el cas dels agricultors,... tot això aparentment sembla no valdre per a res... però des d’un punt de vista històric sí que té algun valor.

Una joia de document de 1929 - 1930

No es podeu imaginar l’emoció que em va produir quan entre els papers tirats com a resultat d’enderrocar una casa em vaig trobar un document que adjunte i què sembla una simple papereta d’una rifa, però no de qualsevol rifa, era de la que és va fer en 1929-1930 per pagar els primers instruments de la recent constituïda “Societat Musical Lira Almussafense”.... La veritat és que en eix moment no te n’adones del significat perquè vas arreplegant-ho tot... després quan s’analitza el material és quan es veu...

Jo he arribat a comprar alguns documents diversos així com fotos del poble, llibres d’autors locals... per Internet, que en alguna ocasió podreu veure, en publicacions o en materials editats o en l’Arxiu Municipal.

Però hui faig una crida a la “búsqueda” de programes de festes antics, anteriors a 1961. Us adjunte una imatge on es representen els programes de festes dels quals no es té cap notícia de la seua existència. No coneguem en quin any es va fer el primer però als pobles del costat –Benifaió i Sollana– hi tenen aproximadament des de 1900 i abans però ací el primer que coneguem és de 1932 i és fotocòpia. Entre les cinc col·leccions que tinc identificades –incloses les de l’Arxiu Municipal i la meua– n’hi ha exemplars originals o fotocopiats dels anys que apareix la portada, però tots els que tenen la “X” en negre es desconeixen i són molts si anem a principis del segle XX. Entre 1932 i 1962 falten 10 exemplars, que es reduirien a 7 si en temps de guerra no s’editaren, cosa que no sabem.

Programa de 1932 del que sols 
tenim una fotocopia

Pregunteu als pares, però sobretot als avis, àvies, besavis, besàvies, si poden tenir algun. És molt important, perquè conforme passa el temps cada dia serà més difícil de trobar-ne algú. A veure si entre totes les persones del poble podem rescatar algun exemplar desconegut per incrementar el patrimoni cultural d’Almussafes. I no estaria de més que es gratificara a la persona que ho trobara i aportara...!

L’accés directe a la primera part del tema és el següent:
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=1876317722632486&set=gm.1295027120594071

dijous, 11 de gener del 2018

ANTIGA DEPURADORA

No més ficar la foto ja tenia la primera resposta, era de Paco Calatayud que deia “La antiga depuradora-bases. Camí dreta de la creu”.

Ací es veu la imatge completa 22-01-2012

I estava encertat. Eixint del poble en direcció a Sollana el primer que trobem passat la Ronda Est o d’Antonio Ludenya és la Creu del Terme. Doncs bé, a la seu dreta comença el camí Bases-Planes que va en direcció sud-est i un poc abans d’aplegar al llit canalitzat del barranc del Tramusser es trobava l’antiga depuradora, crec que ja en la Partida de Sauder.

22-01-2012

No sé massa coses de la història de la depuradora, però sí que l’abastiment d’aigua potable a Almussafes es feu molt possiblement en 1959, repartit en dues fases, la primera consistí en portar les aigües al poble i la segona distribuir-les per dins el casc urbà.

I dic possiblement, perquè així apareix en un document elaborat per mi per l’article del llibre de festes de l’any 2001, titulat “LA DECADA DELS ANYS CINQUANTA ALS PROGRAMES DE FESTES D’ALMUSSAFES” i al mateix n’hi ha una interrogació al costat de 1959, perquè no estaria clar a la informació consultada.

Així que podem suposar que ja a principis dels anys seixanta estaria en funcionament. Es troba a uns centenars de metres i això seria per evitar olors a la població, a més de que els terrenys per a construir-la serien més barats.

Jo tinc una foto feta per un treball del qual ja vaig parlar fa poc al referir-me a la Creu del Terme, encara que al final no la vaig incloure ni tampoc parlàrem de l’estació depuradora. Supose que en aquella època funcionava i el que no tinc clar és que s’usara fins la construcció de l’E.D.A.R. –Estació Depuradora d’Aigües Residuals–  “Albufera Sud” aproximadament en l’any 2000, que donava servei a les poblacions: d’Almussafes, Benifaió, Alginet i Sollana.

21-11-2017

Si les primeres fotos es feren el 22-01-2012, les últimes són de fa poc, el dia 21-11-2017 i en elles es veu com les bases s’han omplit de terra i quasi han desaparegut de la vista.


21-11-2017

dijous, 4 de gener del 2018

LLINDAR DE LA PORTA DE CASA DEL METGE BOSCH

Abans de donar-li un nom a l’objecte he hagut de localitzar la paraula que l’expressara correctament. En un principi pensava en la paraula fàcil de “portal”, fins que l’he trobada. La paraula era “llindar”.

I el diccionari defineix “llindar” o pas de la porta, com a la part inferior construïda per una peça de pedra o de fusta que sol anar un nivell més alt que el sòl exterior de la casa. En castellà dirien “umbral”, què és també la part inferior d’una porta o entrada.

Cases en l'any 2001, un poc abans de ser enderrocades

Jo no recordava una cosa que ha comentat Matías Salesa, que ha preguntat –i ha segut el primer en intervenir– “Podria ser el segon escaló per entrar en casa del doctor Don Jose Bosch Marin ???” I hui mateix José Ramón Sabater Magraner ha dit “Eix és l’escaló d’entrar a la casa del metge Bosch al Carrer Fondo...”. Ambdós estaven encertats en la qüestió plantejada. Altres heu parlat d’inicials, de la dificultat o de la torre...

Vista de la mateixa porta però més a prop

Sempre responc a les coses que plantege per privat i he començat la meua resposta a Matías dient: “Segurament seria el primer”... En la foto que acompanye es veuen dos escalons i després la porta d’entrada. Jo crec que era el primer, el que estava més a prop de la vorera. Al passar per ella es veien millor les inicials del metge que identificaven la seua casa, que per altra part coneixeria perfectament tot el poble, sense necessitat d’elles. A Pilar Heredia l’he comentat “La D. seria de don o de doctor, la J. de José, la B. de Bosch i la M. de Marí” inicials de les quals també havia parlat Mari Ángeles Domingo.

La casa estigué deshabitada molts anys des que la família es traslladà a la direcció de l’Avinguda de Paral·lel en l’última època de la destil·leria del seu sogre en la segona meitat dels anys setanta i encara que amenaçava roina les autoritats no donaven permís per arreglar-la. I no seria fins l’any 2001, en el mes de setembre que s’enderrocaren totes les cases de la part del carrer que donava al jardí de la torre –una pena que es deixaren el “pegot” del cantó amb Sant Cristòfol!– amb l’excusa principal de fer més ample el carrer, el qual encara era oficialment la carretera que travessava el poble, passarien uns pocs anys per a què es canviara amb Diputació per la Ronda Est i com sabeu el carrer ja no es feu mai més ample.

15-11-2007

Però, on estava aquest “llindar”?. Doncs, no molt lluny de l’antiga casa. En la part que dins tot el jardí trobem un cert desnivell prop de l'esquerra de les figues paleres si mirem en direcció a la torre. Allà es troba junt a les entrades de carro d’altres cases enderrocades –supose són d’aquelles–, perquè hem de recordar que fins l’arribada de Ford Almussafes era un poble totalment agrícola i fins fa poc més de cinquanta anys n’hi havia al poble “241 carros amb llanta metàl·lica i 2 carros amb llanta de goma”, a més de 1.046 bicicletes. És una informació treta de la resposta donada a un telegrama de “La Jefatura Central de Tráfico” el dia de 11-01-1963.

03-04-2011

Acompanye algunes fotos com sempre, que veure en la seua totalitat si entreu al blog i parcialment si es quedeu sols al Facebook, on tampoc està complet el text. Un altre dia parlaré més d’aquella casa.

dimarts, 2 de gener del 2018

LOS TRÉNOR I LA SEUA VINCULACIÓ AMB ALMUSSAFES (ESQUELA DE 1917)

Una noticia en forma d’esquela de fa cent anys, de 1917 –referida a cent-u– em motiva a fer-vos partícips de la investigació que –sobre el tema– he portat a terme en els últims dies. Aquella esquela aparegué en la pàgina 4 de la revista titulada “Oro de ley” del 30-12-1917, una revista setmanal il·lustrada publicada pels jesuïtes de València entre els anys 1916 i 1931.


Esquela del dia 30-12-1917

Sé de sobra que les imatges no van a motivar-vos res, perquè en realitat i per començar quasi no n’hi ha i encara menys és agradable la que inicia el tema, però les persones que de vegades fullegen un diari saben que tots els dies n’hi ha una secció d’esqueles referides a persones que han mort, en aquest cas no es tractava simplement d’una persona normal… era Enrique Trénor i Bucelli, nascut en 1833 i mort el dia 4 de gener de 1916.

Que en l’esquela apareguera Almussafes era pel motiu de la seua vinculació a aquest poble. I que ho fera dins un complet llistat d’emplaçaments expressa la importància d’eixa persona en els diferents llocs que la recordaven, en aquest cas amb motiu del seu primer aniversari de mort. He localitzat també esqueles de 1916 en dos diaris i importants referències a la seua figura que no vaig a reproduir per no fer el text més llarg encara.

Si fem cas de la Viquipèdia –enciclopèdia dinàmica que va actualitzant-se amb el pas del temps–, la família Trénor és una família espanyola d'origen irlandès, que es va establir a València a principis del segle XIX. De marcada tradició militar, van destacar com a comerciants i industrials, emparentant amb nobles llinatges valencians.

Enrique Trénor i Bucelli era el segon fill de Tomás Trénor i Keating i Brígida Bucelli Juan. El matrimoni tingué quatre fills –Federico, ell, Tomás i Ricardo- i una filla –Elena–, tots nascuts entre 1830 i 1840. I estos, emparentaren per casament amb la noblesa, els seus tres germans es casaren amb tres germanes, filles de Vicente Palavicino i Vallés, IX baró de Frignani i Frignestanj i VII marqués de Mirasol, així els títols nobiliaris es transmeteren a la tercera generació dels Trénor.

He llegit que Enrique era banquer i què des de la mort de son pare en 1858 portava junt el seu germà major Federico totes les propietats i empreses de la família, que s’estenien per tota la Comunitat i inclús fora per diferents parts d’Espanya. Es casà amb Julia Montesinos, filla del Coronel Montesinos, autor de coneguts estudis penitenciaris i tingué un sol fill nomenat Enrique Trénor Montesinos, que fou el primer Comte de la Vallesa de Mandor –en la Cañada–, des del dia 29-XII-1921. 


No conec el moment en què Enrique Trénor es convertí en terratinent d’Almussafes, però consta en l’Arxiu de la Sèquia Reial del Xúquer dins el “Padró-repartiment de l’any 1887. Almussafes”, document al qual fa referència Albert Girona en el seu treball “Creixement econòmic, diferenciació social i resistència senyorial (Almussafes al segle XVIII)” de 1988, però apareix nomenat amb més claredat en un altre treball seu elaborat en col·laboració amb Mª Carmen Raga Blay i Mª Ángeles Martí Bonafe entre els anys 1988-1989, com a resposta a un encàrrec de l’Ajuntament que es titulava “Almussafes: Geografia i Història d’una Comunitat Agrícola Valenciana de la Ribera Baixa del Xúquer”. Així en el quadre 29 de la pàgina 186, Enrique Trénor Bucelli –el cognom segon està mal escrit– apareix entre els propietaris que tenen una extensió de terres de més de 30 fanecades en 1887, amb un total de 83’3. Aquest treball encara està inèdit.


Però, resulta més estrany que a la relació de propietaris de terrenys a expropiar per la Ford en 1973 aparega també, 57 anys després de morir, però de vegades passa quan no es regularitzen les dades en els repartiments d’una herència. Les 319 fanecades que se li atorguen en aquest moment pertanyerien suposadament al seu besnét Enrique María Trénor y Lamo de Espinosa, únic hereter de la família.

21-07-2017

Un altre familiar provinent d’una branca dels cinc germans Trénor i Bucelli ens visita en les festes d’estiu d’alguns anys en la seua qualitat de President de l'Associació Valenciana contra el Càncer. Es tracta de Tomás Trénor i Puig, IV Marqués del Túria, advocat i també vicepresident de l’IVO.