MANUEL CHAQUÉS, EL QUE DONA NOM AL CARRER

Manuel Chaqués Marí nasqué a Almussafes en 1875, era fill de Francisco Chaqués Ortiz i Elena Marí Magraner. El pare era agricultor com la majoria d’homes del poble en aquella època, havia segut alcalde i jutge de pau i havia mort en l’epidèmia de còlera de 1984, quan Manuel tenia nou anys. La mare era una persona virtuosa i caritativa dedicada a la família i als necessitats i malalts del poble.

Manuel es casà amb Concepció Ramón Raga de Catarroja, ambdues famílies compartien relacions de veïnat derivades d’interessos agrícoles al terme de Sollana. Era també agricultor i un home afeccionat a la poesia i literatura, del que conten que als actes familiars i alguns altres solia recitar poemes dels seus.

Del seu matrimoni sobreviurien cinc fills als quals Manuel intentà donar-ne l’educació que les seues possibilitats li permetien inculcant-los un fort esperit patriòtic i de respecte ciutadà. Es ficaren a viure a Catarroja, doncs allà nasqué el primer fill, passats uns anys es traslladaren a Almussafes on nasqueren el segon i el tercer fills i posteriorment tornaren novament a Catarroja, on naixerien el quart i la quinta.

Acostumava a passar els dies d’agost, època de descans al camp, a la platja de El Perelló. El dia 12 d’aquell mes de l’any 1922 estava al costat del mar i observà que tres veïnes d’Almussafes es trobaven en perill d’ofegar-se i malgrat que patia de la malaltia d’epilèpsia crònica a causa de la qual tenia prohibit el bany al mar, s’hi endinsà, posà a salvo a dos d’elles i a la tercera també la traslladà quasi fora on l’ajudaren a eixir sana i estalvi, però Manuel sofrí un atac epilèptic arran del qual es desplomà en l’aigua i encara que la profunditat era escassa les ones l’arrossegaren cap l’interior i s’ofegà. Tenia 47 anys.

I deixà els cinc fills amb edats compreses entre el 18 anys de Manuel, després venien Francisco, José, Claudio i Rosa amb sols quatre anys.

I una gran multitud estigué present al seu soterrar al poble d’Almussafes. El seu acte exemplar i heroic meresqué la millor estima dels seus paisans que set anys després de la seua mort –en 1929– li retolaren un carrer amb el seu nom amb la presència de tot el poble i les autoritats nostres i les dels pobles veïns. Li ficaren “Manolo Chaqués”, un nom que denota amistat, confiança, etc., Manuel seria el nom normal però triaren l’altre.

El diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua defineix homenot com “home que destaca per la seua gran aportació intel·lectual, artística o cívica”. És per això que des del punt de vista cívic podrien considerar-ho com un homenot.

Fa pocs anys en una classe amb els alumnes que donaven estudi –com alternativa de la religió– els vaig parlar del personatge, en aquell moment jo no tenia tanta informació com ara, però la realitat era senzilla: “un home havia donat la seua vida per salvar a una dona”, no pot haver major sacrifici. No sé si algú d’aquells alumnes llegirà això i es recordarà de l’anècdota.

El dia 9-8-2014 ja vaig parlar ací de Manolo Chaqués i dels actes d’aquell dia 31 de març de 1929 –diumenge– que arreplegava la revista “La Semana Gràfica” publicada el dia 6 d’abril de 1929 i del qual tinc un exemplar. Però la notícia de la retolació d’aquell nou carrer no venia sola, sinó acompanyada d’altra que semblava més important, ja què s’inaugurava també el carrer “Vicente Gay” i el nostre il·lustre veí estava present, així que quasi tota la informació l’acaparà el segon personatge. En ella diu que ambdós havien estat nomenats “fills predilectes de la localitat”.

Jo ja deia aquell dia de 2014 que: “És una pena que el material de l’Arxiu Municipal referit a aquell temps es perdés cremat al principi de la Guerra Civil, per la qual cosa ja és impossible consultar el llibre de sessions de Plens Municipals on les autoritats del moment decidiren atorgar-los esta distinció. Es suposa que allí es contarien els mèrits del nostre veí, del que poc més coneguem”. Ara tenim més informació!.

Fa quatre anys el meu amic Juan Artola de Catarroja m’envià la informació més completa que he usat hui per contar-vos la història, provinent de la família Chaqués d’aquell poble. En ella es parla de que el nostre veí salvà de morir ofegades a tres dones, encara que els diaris de l’època consultats parlen sols d’una, així com també a la revista de 1929 abans nomenada, però en realitat el seu final canvia poc, Manuel Chaqués es va ofegar per salvar una o més dones.

He consultat la notícia de l’època en diversos diaris i l’he aconseguida en tres: El Pueblo, diario republicano de Valencia, La Correspondencia de Valencia i Las Provincias, tots del mateix dia 15-08-1922. Acompanye notícia de l’últim.

VESTIGIS DEL FRANQUISME AL NOSTRES CARRERS

En abril del 2017 ja vaig parlar sobre el grup de 54 vivendes del “Pla riuada” i deia d’elles que s’havien construït en tres blocs que es localitzen longitudinalment entre els actuals carrers Llauradors i Foia –al mig es troba el carreró amb les portelles de darrere les vivendes– i en vertical fan cantó amb l’actual avinguda de Paral·lel. En elles no col·locaren les plaques individuals però sí una “Placa de mosaic hidràulic rectangular”, que està situada a l’Avinguda de Paral·lel sobre una de les vivendes del grup.

Placa mural de l'Avinguda de Paral·lel

Sobre aquelles vivendes parlava l’alcalde de l’època –Enrique Duart Tudela– als programes de festes de 1959 i 1960, al primer es feia referència a l’entrega en aquell any de 40 vivendes protegides –les que es troben als actuals carrers València i Santa Creu– i al segon que “en su día, nos acogimos al Plan Riada de Valencia. La construcción de estas 54 viviendas será de un período de tiempo brevísimo y de unas condiciones económicas optimas, por estar dicho Plan adoptado por nuestro Caudillo”.

54 vivendes del "Pla riuada"

En alguns grups d’aquelles construccions es col·locaren plaques a les façanes de les vivendes normalment sobre la porta d’entrada a les mateixes que recordaven que el seu origen venia derivat d’uns beneficis i/o subvencions de les lleis d’aquella època. Amb el pas del temps, les reformes portades a terme en les façanes, algunes plaques foren suprimides pels propietaris, però resulta que més de seixanta anys després aquelles plaques que encara resten als seus emplaçaments xoquen amb la llei de Memòria Històrica, Llei 52/2007, de 26 de desembre i contra la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana. [2017/10176].

Annex fotogràfic del primer informe (2015)

Així, al CAPÍTOL II de la llei valenciana que porta per títol “Símbols, vestigis i actes contraris a la memòria democràtica” es troba l’article 39 referit a “Elements commemoratius contraris a la memòria democràtica” i que diu: “1. L’exhibició pública d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions, com ara el nomenclàtor de carrers, inscripcions i altres elements adossats a edificis públics o situats a la via pública, realitzats en commemoració, exaltació o enaltiment individual o col·lectiu de la revolta militar de 1936 i del franquisme, dels seus dirigents o de les organitzacions que van sustentar el règim dictatorial es considera contrària a la memòria democràtica i a la dignitat de les víctimes. // 2. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, en l’exercici de les seues competències i de conformitat amb el que estableix l’apartat primer, adoptaran les mesures necessàries per a retirar o eliminar els elements contraris a la memòria democràtica, […] // 3. Quan els elements contraris a la memòria democràtica estiguen col·locats en edificis de caràcter privat amb projecció a un espai visible d’accés o ús públic, les persones propietàries hauran de retirar-los o eliminar-los. // [...]”

Annex fotogràfic del segon informe (2017)

En desembre de 2015 vaig elaborar en la meua qualitat de cronista un primer informe sobre vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura que es trobaven encara al nostre municipi i en novembre de 2017 vaig ampliar aquells vestigis en un segon informe, amb plaques iguals col·locades ja en democràcia i altres carrers que no apareixien al primer. Acompanye un plànol on es situen tots els observats per mi en edificis dels nostres carrers. Podria haver alguna placa més sense comptabilitzar.

Diari Las Provincias 28-11-2017-11-08, pàg. 03

Mentrestant, Almussafes ha aparegut algunes vegades als diaris, les primeres informacions eren incorrectes perquè no s’havien llegit bé el primer informe i contaven com a un vestigi cada carrer, quan en alguns n’hi havia prou quantitat, sols en un –carrer Llauradors– més que els vuit del que es parlava a la notícia del diari Las Provincias del 8-11-2017, pàg. 03. En realitat n’hi ha més de quaranta.

Semblava que anàvem a ser el model per a La Ribera segons un article d’opinió publicat al diari Levante el dia 4-2-2018 on es deia: “El Ayuntamiento de Almussafes ha sido el primero en dar el do de pecho y, gracias a la valentía del equipo de gobierno..., ha asumido el compromiso de acabar con los símbolos franquistas de sus calles. Una conducta ejemplar”..., però de moment no ho som, ja que en tots els llocs està resultant més complicat del que es pensaven... Mentrestant el diari ABC del 24-11-2014 –ja fa quatre anys– deia que "Paterna retira las placas alusivas al Instituto Nacional de la Vivienda de Franco", “La localidad valenciana sustituye en los edificios de protección oficial la «simbología franquista» por carteles del Ayuntamiento”.

Les meues propostes fetes en la primera reunió –i única a la que he assistit– de la “Comissió informativa especial per a la defensa de la memòria històrica i democràtica”, foren aprovades, però no sé si la filosofia a aplicar és la mateixa que les inspirava.

Plànol del poble amb els emplaçment dels dos informes

El que sé, és que en desembre de 2015 em donaren una setmana per elaborar el primer informe, que en 2017 vaig presentar el segon, s’han fet declaracions al mitjans de comunicació, s’han celebrat unes poques reunions de la Comissió especial, s’han fet un parell de reunions informatives amb la presència d’escassíssims veïns i veïnes dels edificis i/o vivendes afectades –a ninguna de les quals m’invitaren, malgrat haver-ho sol·licitat–, crec que cap funcionari municipal ha xafat el carrer per comprovar les meues informacions, llevat de l’arquitecte –o alguna persona del departament– que elaborà un informe sobre el mural del qual jo havia tractat i... en això estem.

Les intencions de retirar-les abans de que acabara l’any 2017 eren bones, però acabarà també el 2018 i haurem d’esperar.

CARLOS CARLA

Carlos Carla és un artista afeccionat a la fotografia o dit d’una altra forma un “fotògraf artístic”.

Carlos Carla el dia 05-10-2018 a la Casa de l'Aiora

Carlos nasqué a Madrid i des de ben jove es relacionà d’una forma o altra amb l’empresa Ford Espanya. Comença a treballar al departament de mitjans audiovisuals de l’empresa FEMSA –“Fábrica Española Magnetos, S.A., especializada en la fabricación de equipos eléctricos para aviones, automóviles y vehículos y motores diversos”, segons es diu a la seua pàgina de Facebook–, i així, en els moments en que Ford adquireix els terrenys per la planta d’Almussafes –a finals de 1973– es desplaça al nostre terme per fer fotos dels terrenys, tant a nivell terrestre com aeri –en avioneta–  i prompte passa a treballar en l’equip i departament tècnic i comercial de FEMSA en Galícia. Aquella comunitat el tractà bé, té una filla gallega i d’alguna forma “es va fer gallec per decisió pròpia”. 

 

L’any 1983 comença a treballar en Ford Espanya com a cap de zona de postvenda en el nord d’Espanya i passa per diferents llocs de treball en la companyia. En 1995 se’n ve cap ací, la seua dona és valenciana i s’instal·len a la urbanització de “Los Lagos”, ben prop nostre. I ja es relaciona amb Almussafes. En l’any 2003 el nostre departament de Cultura li proposa la idea de realitzar un reportatge fotogràfic sobre Almussafes. Els fotògrafs artístics saben captar molt bé la vida quotidiana d’un poble. I durant quatre anys Carlos Carla farà alguns centenars de fotografies.

BIM 'Quatre cantons' nº 34 abril 2007 pàg. 35

Després de fer una selecció de 80 imatges en blanc i negre, es prepara una exposició que es titulà “Una ullada d’Almussafes” i la mateixa estigué oberta entre el 23 de març i el 13 d’abril de 2007 com es veu en alguns dels materials que s’acompanyen. Aquell treball el va fer per afecció i amor pel poble, ja què el feu desinteressadament i sense cobrar. I el patrimoni fotogràfic d’Almussafes es va enriquir amb la seua aportació. Quan aneu en alguna ocasió al nostre Ajuntament, fixeu-vos en les fotos que n’hi ha penjades per diferents llocs, escales, entrada, corredors,... són algunes d’aquelles fotos seues que emmarcades ens contemplen.

Composició meua amb vuit de les fotos del catàleg

Durant el curs 2007-2008 va dirigir un taller de fotografia per a xiquets i xiquetes que acabà en una exposició de fotografies dels alumnes d’aquell taller en juny de 2008.

Programació C.C. nº 78 any 2008 Maig-Juny

Entre setembre i octubre de 2008 va fer una nova exposició de caire diferent, titulada “ànimafusta”, en la qual representava diferents escenes a partir de maniquins articulats de fusta.

Programació C.C. nº 79 any 2008 Setembre-Octubre

I en juny de 2009 va participar en el concert d’estiu del Cercle d’Arts Leopoldo Magenti en homenatge a Marina Chaqués.

Programació C.C. nº 83 any 2009 Maig-Juny

Ara, Carlos Carla –i Mila, la seua dona– viuen entre nosaltres, els agraden molt les distintes possibilitats culturals que Almussafes ofereix i es senten integrats. He d’aclarir que aquest text es va escriure el dia 09-02-2017, per tant ja fa vint-i-dos mesos.

Quedarà per altra ocasió els projectes en què està treballant els últims anys, però prompte informaré d’una nova exposició seua programada pel mes de gener.