En l’actual Setmana
de la Igualtat 2021 organitzada per la regidoria de Polítiques d’Igualtat
de l’Ajuntament s’està destacant la figura d’unes quantes dones pioneres en
diferents apartats.
Però no són les úniques, ha d’haver altres “pioneres”, encara que hagen destacat en temes menors –o no– que els plantejats. I jo, com a Cronista oficial, vull contribuir modestament a nomenar-les, sabent-ne que ni molt menys es tanca ací el llistat de possibilitats.
La primera que jo considere pionera fou la mestra Sicluna, Amparo Sicluna Hernández, de la qual ja vaig parlar en publicacions del 17 i el 21 de novembre passat, una mestra que hagué d’enfrontar-se a tots els problemes d’una dona del segle XIX i també –com no podia ser menys– a la falta d’igualtat que feia que el seu sou fora molt menor que els dels mestres homes fent-ne el mateix treball. Encara que va nàixer a València segurament marcà tota una època d’uns trenta anys de docència a unes xiquetes que no anirien a fer estudis de batxiller a València com si feien els xiquets de les famílies que s’ho podien permetre. Es casà al nostre poble i exercí segurament més anys que els dels dos mestres junts que foren honrats amb el nom d’un carrer, però ja es sap, “eren temps de l’alcalde, el mestre i el cura”, no de la mestra. I com els xiquets sí que continuaven estudis i després manaven a casa, als ajuntaments, etc.
En gener de 1951 quedà inscrita en el Ministeri de Treball de l’època la “Cooperativa Agrícola y Ganadera de Almusafes” (COAGAL). El llibre “Registro de socios” es va diligenciar en la “Delegación Provincial de Sindicatos” el dia 19 de gener de 1952. A la primera pàgina del llibre que replega els primers 23 socis de la Cooperativa, tots amb la data del 25-01-1952, apareix al número 20 Barberita Regal Ribes, que seria la primera dona sòcia, constava com a domicili José Antonio,11. Bárbara Regal Ribes que és com apareix al Llibre “Padrón de habitantes de 1935” havia nascut en 1922 a la República de Venezuela encara que des de sempre havia viscut al poble. I Encarnación Ribes Blasco seria la segona sòcia uns mesos després. Ambdues figurarien en el llistat actualitzat de cada any fins a 1956 què amb 498 socis/sòcies és l’últim complet que apareix al llibre consultat i on mantenen el lloc 17 i 54 respectivament.
El dia 29 de desembre de 2020 vaig parlar per ací d’una notícia escolar publicada pel meu amic D. Vicente García Castillo feia 50 anys. Feia referència a la “Asociación de pades de alumnos, amigos y ex-alumnos del Colegio Salas Pombo” que es formà en 1969 i que era una Associació de “Cabezas de familia” –per tant sols homes–, no entrant a la Junta dones fins l’any 1981 en que s’incorporarien les primeres, “les pioneres”: Isabel Carbonell, Francisca Gomis i Pilar Villar.
El dia 3 d’abril de 1981 es va constituir el “Consejo de Dirección” del col·legi públic Almassaf –en aquell temps l’únic centre educatiu local– amb la presència de Remedios Iborra Escrivá i Josefina Garcerán Asensi, a les quals adjudique el ser les pioneres en un organisme com aquell. Pot ser Remedios fou la més votada en les eleccions prèvies, ja que entre quatre –dos dones i dos homes– apareix al llistat de membres com la primera representant dels pares d’alumnes.
Si el diccionari de l’AVL –Acadèmia Valenciana de la Llengua– defineix l’adjectiu “pioner-a” com “Que dona (una persona) els primers passos en una activitat humana”. Ser una de les primeres mestres del poble que coneguem, ser la primera en traure el carnet de conduir, ser la primera sòcia d’una cooperativa agrícola, ser les primeres en la Junta d’una associació de pares i mares o ser les primeres en representar-los en un organisme de direcció escolar, poden ser també –i sense cap dubte– exemples de “pioneres”.
Com jo no tinc fotos d’elles he elaborat un senzill rètol per acompanyar el text amb el meu particular homenatge per a estes que de moment no apareixen al llistat oficial, segurament en anys futurs...!.
