Quan el dia 7 de març passat vaig ficar una endevinalla en la qual
apareixia un poste hectomètric del carrer Major alguna persona comentà que li
semblava una làpida del cementeri. El que hui presente no té la forma de la
làpida tal com la coneguem, però també ho era. El taulell de ceràmica té forma
quadrada, encara que ací no s’aprecia bé per la posició al prendre la
fotografia. Sé què no és un tema tant bonic com altres que tracte, però sí un més.
Làpida de ceràmica del cementeri vell
Es tracta d’una làpida ceràmica de les que s’usaren molt al segle XIX. En
l’actualitat al nostre cementeri n’hi ha algunes modernes fetes per una artista
de la ceràmica local, la nostra amiga Teresín Cunyat. En aquell temps no sabem
qui la feu perquè no apareix cap referència a l’artesà.
Al museu de la Ceràmica de l’Alcora m’he trobat alguns exemples, però jo
també tinc fotografiades algunes del cementeri d’Albalat dels Sorells, que
visite cada any, entre les quals adjunte un parell. Quan vaig parlar del tema en
la parròquia amb D. Miguel, em vaig adonar que ell també coneixia d’aquelles
làpides de ceràmica.
El metge Bosch diu al seu llibre en la pàgina 187 al parlar de “efemérides” que “En
1854 se inauguró el
nuevo cementerio, siendo alcalde el vecino señor Grau...” i parla
fins i tot de les persones que l’estrenaren. Però una revisió del mateix sols
ens permet trobar nínxols amb làpides des de principis del segle XX, les més
antigues crec què són de 1907, uns cinquanta anys després de la inauguració. La
part més vella està situada en l’actualitat aproximadament al centre i es
distingeix de l’altra en que sols té tres nínxols en vertical i la tapia d’ambdós
costats és més baixa que la resta, tal com mostre a la foto que acompanye. És possible que en les successives
ampliacions es perdera la part més primitiva. De fet en les obres que es farien
en 1995 s’enderrocà una tirada de la part de darrere per ampliar en aquella
direcció. Supose eixa data aproximada per què tinc tres notícies de diari –de
maig, novembre i desembre de 1994– que parlen de que van a ampliar-ho, inclòs
que van a gastar-ne vint-i-un milions de pessetes.
Part situada a la dreta entrant, en ella està "Rulo", entre altres
Però la persona soterrada amb el taulell de ceràmica no ho estava en el
cementeri nou del qual parla el metge Bosch, sinó en el vell, el que s’usava
abans, que estava situat prop de l’església i de la torre, aproximadament on
està ara el carrer Pontet o en una part d’aquell. En un principi, el fet de la
defunció en 1856 em crea dubtes, perquè si la cita del metge fora certa el nou ja
estava dos anys funcionant, però supose què és una qüestió indemostrable per
falta de documentació, o almenys jo no la conec. Al fer unes obres en aquella
zona –en una data per a mi indeterminada– es trobaren el taulell i el meu amic
VGC el guardà. La foto que presente la vaig fer el dia 13 de desembre de 2013.
Per completar la informació vaig anar a l’Arxiu de l’Església i trobí la
informació en un dels llibres parroquials dels anomenats “Quinque libri”. Per
l’anotació del sacerdot d’aquell moment, que es deia Juan Bautista Grau –escrita
tota en castellà– podem saber que el cognom que apareix al taulell com a
“Corda” és incorrecte perquè al document diu “Jordá” i també que se li donà
sepultura el dia un de novembre, abans de les vint-i-quatre hores per ordre del
metge, que era natural i veí d’Alcoi i consort d’Antonia Crespo, que va morir
de “perlesía” –paràlisis, en valencià–
als cinquanta-set anys d’edat i que com no va fer testament l’esposa s’obligà a
pagar el soterrament.
Tinc estudiats els censos de població de 1857 i de 1860 i en cap d’ells
apareix la dona, ambdós són posteriors a la defunció del tal Felipe Jordá.
Segurament havien vingut abans d’eixos censos com a immigrants a treballar
temporalment a l’agricultura i al morir l’home, la vídua es tornaria cap Alcoi.
Es desconeix si tenien fills/es.
