El dia 22 de juny passat la meua amiga Mcarmen
Esteve Rodriguez publicava una còpia d’esta mateixa foto feta amb el mòbil
i deia: “En referencia a tot el que hem vist i llegit sobre el llavador, m’han
passat esta foto (Pepita Linares). I la curiositat que m’ha dit és que les
dones que se posaven a llavar i tenien darrere la carretera se ficaven dos
davantals, un davant i altre darrere.”
A partir d’aquell moment vaig pensar que eixa foto podia tenir també una història de les meues. Vaig preguntar per la propietària de la foto, vaig anar a visitar-la i me la deixà per digitalitzar i en un viatge o dos més posteriors parlàrem dels seus records davant la foto, referits sobre tot a les persones i al que havia dit Mari Carmen, sense poder concretar el moment en que aquella es realitzà. Resulta que el llavador tenia dos costats però al que donava a la carretera els que passaven als vehicles podien veure “el que no tocava” i és per això que portaven un altre davantal al darrere. Discreció en un país que en aquell moment tot era o estava en “blanc i negre”.
Ja Pepita Linares em digué el dia 5 de setembre passat algunes dades referides a les dones que recordava incompletes en algun cas i junt les dades del cens de 1955 he pogut completar-les. Les identificades són sols les de la primera fila. D’esquerra a dreta: Carmen Girona Ludeña (nascuda en 1922) que vivia quasi al costat del safareig, Remedios Calatayud Magraner (n. 1929), Pepita Linares Albuixech (n. 1934) i Elisa Escribá Moscardó (n. 1931) i que esta de perfil i per tant no mira a càmera. Totes les dones de la imatge apareixen somrient, com segurament no podia ser menys donat el cas... De les de darrere sols puc dir que la dona més major de la part esquerra era vídua i llavava roba per a altres persones a canvi de diners, ja que en aquella època no cobraven pensió de jubilació de cap classe. Pepita no recordava com els arribà la foto temps després ni l’any en què passà, així com tampoc de quin país procedien els turistes.
Les adreces de les dones eren al cens de 1955 les següents: Remedios i Pepita al carrer Santa Ana 54 i 39 respectivament, Carmen al carrer 18 de Julio, 18 -al costat del safareig- i Elisa al carrer Plantades, 20. Per tant de casa de tres d’elles al llavador n’hi havia una certa distància per anar a llavar i tornar carregades amb la colada a casa.
La setmana passada vaig parlar amb la meua companya d’escola Tica Garcerán Escribá -filla d’Elisa- a la qual li vaig comentar que tenia una foto de dones llavant al safareig entre les quals es trobava sa mare, ella em va dir que sabia d’ella i també em donà una informació que m’ajudà molt, em concretà que la carta vingué de Suïssa i a més que recordava haver vist el sobre a sa casa. Fins aquell moment sols sabíem que eren turistes de l’estranger. Li vaig demanar el favor de que m’agradaria veure aquell sobre i digitalitzar-ho amb la foto i un parell de dies després em digué que ho tenia tot preparat per deixar-me’l.
Però el que tenia de particular la mateixa no era sols el lloc -que també, perquè poques fotos hem vist amb dones llavant al safareig-, sinó les circumstàncies que l’envoltaren. Aquell dia passaven per la carretera uns turistes -ara sé que suïssos- que els resultà curiosa l’estampa i pararen per fotografiar la vista del safareig al costat de la carretera amb les dones llavant roba. Elles els donaren el corresponent permís, el fotògraf la feu i com alguna d’elles preguntà com anaven elles a veure-la, el turista els demanà una adreça per remetre’ls la foto i sembla que sols Elisa es va decidir a donar-la, així que segurament totes les còpies li arribaren a ella i després les repartiria entre les companyes de feina.
I al cap d’un temps arribà a casa de Pepita una carta procedent de Suïssa, com podeu veure al sobre la lletra del remitent era preciosa i per darrere ficava: Oilo (Otto?) Meizlar / Lehrer / GRUB (App.). El text anava en tres línies i estava fet amb un segell d’una impremta casera. La paraula “Lehrer” es tradueix de l’alemany com a “Professor”, que seria segurament la seua professió. I baix del text Elisa havia escrit amb bolígraf “año 49”.
Sempre que es rebien cartes de l’estranger dirigides a alguna casa -i supose que fins i tot a l’actualitat- els segells que portaven eren agafats per alguna persona, eren molt més atractius que el “segell” amb la cara de Franco que estaven acostumats a veure per ací... és per això que a l’arrancar el segell del sobre no sols es perdé l’objecte llevat sinó també la data del mata-segells que ens haguera ajudat a datar la carta amb exactitud.
Com podeu observar al sobre sols li queda una part d’un dels dos segells que en algun moment tingué i que pagà aquell viatge postat des de Suïssa. Però amb eix fragment he intentar buscar el segell que un dia portà i l’he trobat, la dada de “l’any 49” anotada per Elisa em portà a buscar els segells de Suïssa (Helvetia) que es ficaren en funcionament durant aquell any de 1949 on aparegué entre es 35 segells diferents emesos. I el que ens interessa eixí a la circulació el dia 1 d’agost de 1949 -per tant la foto es faria al mes de juliol d’aquell any- amb un gran tiratge d’exemplars. Era de color carmí, tenia un valor de 20 cèntims de franc suís i portava per tema “dics i preses / energia / llacs / obres hidràuliques”. També l’acompanye.
Com heu pogut observar a la foto que protagonitza la publicació la seua qualitat no és massa, perquè era una foto complicada de fer al trobar-se el safareig a l’ombra dels grans arbres que es situaven a ambdós costats de la carretera i que feia aparèixer zones on pegava el sol i altres a l’ombra.
Tot el que es refereix al tema del segell és una mostra de la meticulositat amb la qual investigue fins els detalls més insignificants que puc trobar en una foto, en aquest cas a partir del sobre original rebut. Per això alguns temes em costen molt de temps en deixar-los a punt per ser publicats.
La Viquipèdia diu que GRUB pertany al cantó suís de Appenzell Ausser-Rhoden, d’ahí que fique al remet del sobre “(App.)”, es tracta d’un cantó de parla alemanya situat al nord de la Suïssa més oriental. És una comuna -amb el significat de “poble menut”- de sols 4,22 quilòmetres quadrats situada a 813 metres d’altitud i amb 1016 habitants en l’any 2014, per tant fa 72 anys tindria menys encara.
I així acaba una nova “peça del puzle històric d’Almussafes” què des de fa anys tracte de composar, com diu el títol del meu blog “Peces per a un puzle històric d’Almussafes”, al qual us invite a entrar perquè reuneix més de 350 publicacions, una tercera part de les aparegudes pel Facebook fins ara.
