Fou el dia 8 de febrer de 2008 quan en un viatge
–dels molts que porte fets a l’Arxiu Municipal en vint-i-dos anys– em vaig trobar
dins el volum de la correspondència del primer semestre de 1951 un escrit que
em va fer somriure amb riallades que compartirem l’Arxivera i jo quan li vaig
mostrar i llegir el contingut del document. Aclarir, que no es reien del
personatge sinó de la situació surrealista que es narra.
Llegia i no m’ho podia creure, “Certifico: Que en libro de Actas perteneciente a sesiones de Pleno,
bajo mi custodia, se halla en el folio 26 vuelto un Acta de la celebrada en 31
de Abril en la que entre otras existe un ACUERDO UNÁNIME de la Corporaciòn el
que copiado a la letra dice asì: La Presidencia haciendose eco de la general
ansiedad del vecindario manifestada reiteradas e insistentes veces de que en
gracia a la personalidad relevante del que fuè vecino de esta localidad D.
Angel Romero Rodrigo quien lleva una abrumadora campaña en tierras catalanas en
prò de esta Villa, se propone a la Corporaciòn nombrarle Consul General de esta
poblacion de Almusafes e Hijo adoptivo de esta Villa y Distinguido Caballero de
las dieciseis almenas de nuestro invicto Castillo de Almusafes”. I està tatxat allò de “e Hijo adoptivo.... fins el final del text –Almusafes–” i afegit a ma “en Barcelona y Region Catalana”. I continua: “La
Corporaciòn unanìmemente aplaude tal iniciativa y entusiastamente ACUERDA por
unanimidad el citado nombramiento”.... i acaba... “a dos de Mayo de mil novecientos cincuenta y uno. He intentat mantenir
l’ortografia original amb les titlles cap a l’esquerra que ara resulten rares
en castellà però que el aquell temps en que sols eixa era la llengua d’ús qui
escrivia usava una a l’altra, en alguns casos estes sobren i en altres
falten...
 |
| Document enquadernat dins el volum de la correspondència del primer semestre de 1951 |
De seguida, buscàrem al llibre al·ludit i no
trobàrem res. Férem el mateix amb altres documents de l’Arxiu Municipal on
podria haver alguna cosa i tampoc… Aquell mateix dia vaig buscar al personatge
pel Google, però no vaig trobar res destacable en aquell moment.
Ràpidament pensàrem que això sols podia tractar-se
de la broma d’un funcionari en un moment d’avorriment –en aquella època n’hi
havia poques dones en l’administració–, ja que no apareixia signat per cap
persona –ni secretari, ni l’alcalde– i a més portava segells a la part de
darrere de la quartilla, com quan es prova si el segell té prou tinta. Però si
la broma usava el nom d’una persona real, devia ser perquè d’alguna forma
coneixia la tasca d’eixa persona en aquell lloc, encara que com podreu llegir
al segon capítol que tanca la història, quasi tot el narrat és molt posterior a
aquell moment,... a no ser que el funcionari a més de “bromista” tinguera una “bola
de cristall” per saber el futur.
 |
| Composició personal a partir dels merlets de la torre |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada