ARTICLE D'OPINIÓ AL DIARI: "CAP CARRER AMB NOM DE DONA A ALMUSSAFES"

Seguint amb el tema de la inauguració del carrer Mestra Sicluna i després de llegir la noticia publicada fa dos diumenges, em vaig veure obligat a donar la meua opinió en la qual arreplegue algunes puntualitzacions sobre el que s’hi deia. Precisament el meu títol era “Puntualitzacions a una notícia del diari del diumenge passat” però el diari el canvià pel que hi figura, que venia a suposar la conclusió del que jo hi raonava.

Ahir va aparèixer per ahí a un parell de murs però no es podia llegir -per part dels no subscriptors/ores, com jo mateix- es veia mitja foto de la meua persona i un parell de línies escasses. Al diari en paper venia. Hui, qui vulga fer-ho haurà de passar necessàriament al blog, on està transcrit el text complet.

Es pot estar a favor o en contra del treball fet, pot molestar, pot agradar, etc., però des del punt de vista del Cronista, el seu contingut està basat en la realitat. 

Així és com el vaig enviar al diari (sense la lletra negreta al text del diari que ara sí fique): 

«PUNTUALITZACIONS A UNA NOTÍCIA DEL DIARI DEL DIUMENGE PASSAT

El dia 13 de març aparegué a la pàgina 34 d’aquest diari la notícia titulada “Almussafes inaugura una calle en honor a la docente Empar Sicluna”. Però com a Cronista Oficial em toca fer algunes puntualitzacions, ja que ni he segut consultat ni tampoc s’ha considerat la meua opinió al respecte.

El carrer inaugurat a la “Mestra Sicluna” no es troba al casc urbà de la localitat com sembla donar a entendre el titular (al contingut es diu: “para denominar una de las calles de la población”), sinó a un dels vials del Polígon Industrial Juan Carlos I d’Almussafes inaugurat en 1996, situat aproximadament a un quilòmetre de distància del nostre poble. Vial que no ha necessitat mai un nom (“D2” era la referència). Un vial que té camps de cultiu a gran part d’un costat i una zona esportiva, però que no tindrà mai vivendes ni números de policia de carrer. Si portava 25 anys sense nom és perquè no li feia falta.

Encara que el Projecte educatiu “Mereixem un carrer” treballat als centres educatius era un indubtable projecte d’igualtat, l’elecció de l’emplaçament del carrer ha segut el resultat d’una decisió política que no comporta igualtat (l’alumnat i professorat sols votà entre un llistat de 12 dones propostes pel primer grup), ja què ha resultat discriminatori per sexe respecte a la situació dels carrers amb noms del Magisteri, doncs als carrers del casc urbà del poble n’hi ha dos dedicats a homes (el Mestre Cardona, company de treball de la Mestra Sicluna, batejat en 1912 i el Mestre Medina, en 1956). I no és precisament “igualtat” que a la Mestra Sicluna se li adjudique un carrer a una zona fora del casc urbà, que mai apareixerà dins el nostre “callejero”. Els noms de carrers de mestres homes ací i el de la mestra dona... allà!.

El fet de que la inauguració estiguera programada dins la “7ª Setmana per la Igualtat” que coincidia amb la Setmana de la Dona no l’imprimeix un “encuny d’igualtat”, tal com es veu a estes puntualitzacions. No se li dona cap visibilitat a la docent en una via pública del Polígon Industrial, com sí passaria a una via urbana. Es pot dir “he viscut al carrer Mestre Cardona” o “sa tia té una botiga al carrer Mestre Medina”, però no podrem dir mai “viu al carrer Mestra Sicluna”, eixa és la diferència. El greuge que es volia llevar pel fet de ser dona quasi es manté, gràcies a l’emplaçament triat.

Levante 20-03-2022

Entre els noms dels 12 carrers del Polígon (que no estan inclosos al llistat de carrers d’Almussafes) sols un era de persona, el de Henry Ford, pel motiu obvi de estar dins un polígon annex a la planta de Ford Almussafes. Els altres noms corresponen a partides del terme municipal, llocs situats a les terres que agafà l’empresa, o de vents... Empar Sicluna no era científica, enginyera o tecnòloga,... treballs que podrien servir per haver donat el seu nom a un carrer de Polígon Industrial. Però el seu lloc allà no té sentit si pensem que era una senzilla mestra rural del segle XIX en un poble sense indústries amb uns 1.800 habitants. Si la seua figura i el seu treball estigué completament lligat a aquell Almussafes menut, amb una quinzena de carrers, a través de les xiquetes que ensenyava, “la Mestra es mereixia un carrer important al casc urbà” i no a un lloc situat fora del poble, on no habita -ni habitarà mai- cap almussafeny o almussafenya.

Fa alguns mesos vaig dir públicament que si havien estat 82 anys sense cap nom de carrer de dona no calia córrer ara i prendre una decisió inapropiada i sense consens perquè es poguera mantenir molts anys. Aleshores, si el problema per nomenar-la a aquell emplaçament i amb urgència venia provocat per què no n’hi havia carrers nous sense nom, la solució era fàcil, bastava haver aplicat amb més agilitat la legislació sobre Memòria històrica i democràtica. Això haguera resolt el problema al quedar un o dos carrers amb nom vacant. I després, sols calia substituir els noms! Al possible canvi de Vicente Gay (Forner) pel de la Mestra Sicluna no sols s’hauria triat el carrer en que tenia situada la seua escola i la seua casa habitació, com ja he dit en alguna ocasió sense que servisca de res, sinó també on estava situada la vivenda familiar que encara pertany als seus descendents. Eixes persones que viuen als nostres carrers i que el Cronista coneix no estaven invitades a l’acte en que s’homenatjava a la seua rebesàvia mestra.

Malgrat la inauguració produïda, el Cronista pensa que Almussafes continua actualment amb “0 carrers” amb nom de dona, per que aquell no suma al llistat de carrers dels poble.

I ja per acabar, toca puntualitzar també que la informació usada al parlar d’Empar Sicluna prové únicament de les investigacions de qui firma això, cosa que no es manifesta al text publicat.»