Una notícia apareix al diari “Las Provincias” de l’11 de maig de 1973 i
en ella el corresponsal diu –en un apartat que titula Publicación– “Hemos recibido
el número 2 de ‘Almazaf’, revista
mensual que publica el Grupo Escolar Salas Pombo. Muy acertada, ya que a la par
de comunicarnos con el colegio ayuda a los alumnos a promocionar y desarrollar
su espíritu de creatividad”. El corresponsal era el meu amic Vicente García
Castillo. El col·legi es deia Salas Pombo i canviaria pel nom d’Almazaf en
1981.
Més de dos anys després, apareix una ressenya al Llibre de registre de correspondència
del Centre escolar, acabat d’encetar, que informa de que se li remet al Sr.
Inspector amb data de 28 de novembre de 1975. Figura com «Rdo ejemplar del periódico ‘Almazaf’». Amb data de 9 de desembre
de 1975 el Sr. Inspector agraeix l’enviament. Novament amb data 25 de febrer de
1976 se li remet un altre exemplar d’Almazaf i al mes de juliol contesta
felicitant per la revista, per aquesta i també per una altra titulada “Luz verde” que coordina Doña Ana
Escribano.
El curs 1984-1985 coneixerà el primer intent de la meua època. És en
desembre de l’any 1984 quan apareix el primer número d’una revista que es diu “De tot… un poc”, que publica un segon
número en abril de 1985 i desapareix. Aquell segon exemplar portava més pàgines
que l’anterior i inclou dos amb alguns anuncis d’establiments locals. Estaven
fetes en grandària d’un full a una cara i a multicopista, per la qual cosa
portava grapes a la part esquerra.
El curs següent, 1985-1986 es dona un nou intent. La revista “Challenger” estrena el número 1. Està impresa
a la multicopista escolar i confeccionada en fulls a dos cares, que doblats per
la meitat i grapats formen un quadernet de grandària d’una quartilla. Però ja no es publicaren més números.
I eixos serien els antecedents que conec fins el nou intent de la
revista “El guirigall” que quallaria,
del que el seu número 0 apareix amb el nom de “La revista” en desembre de 1997.
Tot comença al voltant d’una assignatura optativa de l’ESO que es deia
“Premsa”. I fins avui, en què amb periodicitat trimestral fins a final de 2011
i de dos números per curs des d’aleshores va pel número 56.
- - - - - - - - - - - - - -
D’altra banda en alguns grups i en diferents èpoques s’ha fet treballs
de recopilació de poesies, narracions, etc., en forma de revista, pels alumnes
dels mateixos, portades a bon terme gràcies als tutors o tutores d’eixos grups,
que amb més o menys mitjans han resultat sempre atractius i un bon record pels
alumnes que hi han participat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada