LA VIA AUGUSTA (i IV) – AL PROJECTE DE P.G.O.U. (P.G.E., Pla General Estructural)

L’any passat ja es presentà públicament el projecte de nou PGOU (PGE) i aleshores em vaig fixar amb prou deteniment en algunes de les “24 fichas de elementos y conjuntos catalogados” on la fitxa de la “Via Augusta” apareixia com la PC 8. PC significa “Patrimonio Cultural”. I apareixien dins “El catálogo de bienes y espacios protegidos”que portava la data de “Valencia, noviembre de 2017” signat per “una arqueòloga responsable de la dirección y redacción  y tres arquitectos colaboradores”.

 

La Via Augusta en Castelló i en Ubrique

En estos dies crec que continua el termini d’al·legacions a la segona presentació del mateix projecte amb algunes correccions, encara que quedaran pocs si és que no s’ha acabat ja eix temps. He estat mirant-me detingudament tot allò que respecta a aquest tema i m’ha cridat molt l’atenció que la referència “Via Augusta” aparega en un total de 58 ocasions repartides entre 5 del 6 documents que formen el Projecte de Pla General (redactat sols en castellà fins on jo sé).

 

Senyal de la Via Augusta en un lloc indeterminat i al carrer Major, 

que apareix quasi esborrat comparat amb l'altre emplaçament

Cite una gran part d’elles i entre “corchetes” es troba el nom del document al final. “Otra de las propuestas del PIE 2010-2020 es la recuparación de la calzada romana y su entorno en la Vía Augusta, así como el establecimiento de un uso exclusivo para los peatones, jinetes y ciclistas”. Està també considerada com a “Recurso Paisajístico de Interés Ambiental” i “Recurso Paisajístico de Interés Cultural y Patrimonial”, està “clasificada como BRL en la categoría de Espacio de Protección Arqueológica”, és un “Bien de Relevancia Local y Patrimonio Arqueológico” [PGE2_EATE].

És un “Espacio que integra la Infraestructura Verde” [PGE2_PGE – tomo I de III].

S’inclou dins la “Red de Comunicaciones de preferencia peatonal o no motorizada P.CVc”, “Se trata de una vía romana que atraviesa el término municipal de norte a sur, que actualmente coincide en parte con la CV-42”, forma part del “Patrimonio cultural inventariado en el municipio de Almussafes”, es mesura la seua “matriz de calidad paisajística (C) de los recursos paisajísticos”, se li adjudica “un valor paisajísitico alta, una fragilidad del paisaje media y una fragilidad visual alta”, está “catalogada entre los paisajes de mayor valor” de nuestro término municipal. [PGE2_PGE – tomo II de III].

Es troba dins “Los elementos que componen la infraestructura verde”, “se propone incluir en el catálogo la Vía Augusta como zona de vigilancia arqueológica en el T.M. de Almussafes”, “está protegida por su interés histórico y artístico”, “se propone Nivel de protección Parcial” [PGE2_PGE – tomo III de III].

“Forman parte de la infraestuctura Verde (según el PGE)... como elementos de conectividad el dominio Público de los cauces fluviales, las vías pecuarias y la Vía Augusta” [PGE2_POP]. A més de les cites també apareix en nou o deu plànols entre tots els documents.

Em fa molta gràcia com es teoritza tant sobre la Via Augusta sense tenir l’evidència d’un sol pam “mostrable” d’ella entre els diversos quilòmetres que travessarien el nostre terme... i que l’única cosa tangible sobre el tema de la què disposaven, com era la col·locació d’una rèplica de “pedra miliar” a la rotonda d’entrada al poble per marcar un sender per a vianants, ciclistes i genets a cavall que fou retirada ja fa vuit anys per discrepàncies entre les Conselleries de Medi Ambient i la d’Infraestructures i Transport, no haja segut tema de suficient interés municipal fins ara, llevat de la persona del regidor què pel que siga no ha pogut resoldre el tema. El Cronista ha fet prou en estos últims quatre anys, que es compliren l’últim 15 d’abril i estem igual que al principi L’única diferència està en que el monòlit es troba localitzat al poble –encara que no el senyal del Camí de Santiago, què es quedà al magatzem quan era el que menys pesava– i haver-ho col·locat no sembla que fora tant difícil. Però si es fa sense permís de la Conselleria d’Infraestructures es corre el perill d’una nova retirada. Tampoc demanar-ho o preguntar on pensen es pot col·locar de forma segura costa tant.

Però, és què sembla que al PGOU (PGE) es fa un discurs amb massa floritures i ja no es passa d’ahí! Per si alguna persona ho dubta, vaja per davant el meu respecte per la història com no podia ser menys per la part que em toca, no ja com a Cronista, sinó simplement com a persona.