Porte ja dies pegant-li voltes al tema sense poder
aclarir el sentit de la proposta llegida als mitjans de comunicació. I és què, encara
que algú/na puga pensar el contrari, el Cronista ha d’implicar-se en aquest
tema per tal d’oferir solució o valorar la que es done. Tothom ha de saber que
és una persona que xafa el carrer, que investiga la història, que fa
fotografies dels carrers, que ha escrit articles sobre els carrers, que es
preocupa de la toponímia dels carrers, que ha presentat informes al consistori
sobre noms de carrers o canvis que haurien de fer-se o afegir-ne de nous, que
ha estudiat els vestigis dels carrers i informat sobre la situació dels mateixos,
que ha vist i fotografiat com estan les plaques de noms de carrers, així com la
falta d’uniformitat o les condicions en què algunes es troben, etc. I tot això,...
debades!, encara que no és l’únic tema que porta en marxa des de fa 11 anys com
a Cronista Oficial d’Almussafes.
|
Simulació personal seguint esquema casc urbà |
Fa poc vaig conèixer el resultat oficial de la
votació d’un projecte educatiu que tenia com a missió recordar la existència i
la importància de les dones en la societat local per tal d’adjudicar el nom
d’una d’elles a un carrer perquè a Almussafes no en tenim cap des de fa 82 anys,
tema del qual crec que vaig informar per ací abans que eixira als diaris, pel
qual també havia col·laborat amb un parell de publicacions sobre la mestra
Sicluna en novembre passat –en un moment en què no podia saber el que vindria després–
o en la revisió d’una fitxa de la que ha segut la candidata triada en votació, el
tema del projecte educatiu el coneixia des de meitat de febrer.
|
Plànol 1984, personal |
Quan vaig contar per ací els resultats de la meua
investigació sobre la mestra Sicluna, en forma de biografia breu en dos capítols,
el passat 17 de novembre deia a un paràgraf: “És una pena que el masclisme imperant sempre a la nostra societat i
més encara al segle XIX, que permetia que les dones estudiaren poc més que
magisteri, tapara la seua figura fins el punt de que al mestre Cardona –amb el
que va compartir quasi tot el temps que exercí al poble, sobre 10/11 anys– se
li dedicara en 1912 un carrer –a quasi trenta anys d’haver acabat la seua
docència al nostre poble, [...]– i ella, què és possible que fora durant quasi
trenta anys l’única mestra de xiquetes, haja quedat oblidada. Clar!, els
alumnes de Cardona s’havien convertit en homes i governaven, mentre les
xiquetes de Sicluna havien passat a ser dones que “no pintaven res” a aquella
societat. Un exemple d’això es troba també al meu article “MÉS D’UN SEGLE
D’ESCOLES, MESTRES I ALUMNES D’ALMUSSAFES” on parlava de que a l’Institut
“Lluís Vives” de València anaren a estudiar batxiller un total de 35 xics del
poble entre 1860 i 1943, però cap alumna.”
|
Plànol anys 90, comprat en disquette |
És per tant, gràcies al treball del Cronista, que
s’ha proporcionat a l’alumnat tota la informació que sobre la mestra Sicluna es
disposava per a donar a conèixer la seua persona com a docent i com a dona i la
valentia en la seua professió demostrada en diferents ocasions. Qui vulga saber
més pot anar a buscar les publicacions dels dies 17 i 21 de novembre de 2020 i
pot trobar-les també al meu blog.
|
Plànol 2003, acte de l'Escola d'adults
|
Per cert, quan al diari s’escriuen frases com “Nacida en Valencia, pero casada en la localidad, Empar Sicluna desarrolló
su actividad profesional en Almussafes entre 1866 y 1897, treinta y un años en
los que impartió clases a un gran número de niñas. Sin embargo, al contrario de
lo que ocurrió con compañeros suyos hombres de la misma época, su labor no
había sido reconocida…” s’està usant informació derivada
de les investigacions del Cronista però sense fer referència a la seua autoria
i això no és correcte, per molt que ja estiga acostumat. Perfectament es podria
haver dit “de les investigacions del Cronista oficial es dedueix que...”.
|
Plànol 2009, llibret Trobada escoles en valencià |
I després d’esta voluminosa introducció, entre ja
al tema. He intentat aclarir el terme “calle –en castellà– i “carrer” –en
valencià–, buscant als diccionaris fonamentals com són el de la RAE o el de
l’AVL, però jo diferencie entre “carrer del poble” –dels casc urbà, que es
trobaria en un nomenclàtor de carrers i en un plànol del poble com els que es
reparteixen per ahí i algú és gratuït per la publicitat– i el “carrer d’un
Polígon Industrial”.
|
Plànol 2009, possible Oficina tècnica municipal |
Així de “calle” es diu –entre altres significats
que no considere que tinguen eixa connotació–: “1. Vía pública, habitualmente asfaltada o empedrada, entre edificios o
solares. // 2. Exterior urbano de los edificios.” I de “carrer”: “1. URBAN
En una població, via pública entre dos files d’edificis o de solars, que
generalment té separada la zona destinada als vehicles i la zona destinada als
vianants. // 2. Conjunt que conforma el veïnat d’un carrer. // 3. Exterior urbà
dels edificis.”
|
Plànol 2010, desconec el motiu o acte |
D’això trac la conclusió de que un carrer té
vivendes i hi viuen persones dins una zona urbana. No considere la mateixa idea
de carrer, quan s’aplica a un lloc on n’hi ha empreses –no vivendes– i les
persones no hi viuen sinó que sols hi van per a treballar i tornem al seu
domicili a un carrer d’un poble o ciutat. I als plànols de carrers d’un poble
apareixen els carrers d’eix poble, el dibuix i el llistat –de vegades–.
Acompanye exemples de plànols de carrers d’Almussafes de diferents anys i
esdeveniments. Alguns procedeixen directament de l’oficina tècnica municipal
amb diferents versions segon els anys i l’evolució del casc urbà. Ja en l’any
2012 per tal d’aconseguir un plànol dels carrers del Polígon Industrial Juan
Carles I vaig anar a demanar-ho a dita oficina municipal, junt el de carrers
del poble.
|
Plànol 2012, Oficina tècnica municipal |
Si es fan algunes estadístiques de recerques
generals –sense cap nom– al Google en castellà, de “calle de un pueblo” apareixen 1.510.000 resultats, de “calle de una ciudad” 2.870.000
resultats, de “calle de un polígono
industrial” 34.400 resultats i de “calle
de un parque industrial” 7 resultats. Si la recerca és en valencià, de
“carrer d’un poble” ixen 44.700 resultats, de “carrer d’una ciutat” 21.200, de
“carrer d’un polígon industrial” 2.480 i de “carrer d’un parc industrial”, 2
resultats. El que dona una diferència notòria entre els conceptes de “carrer”
aplicats a dos llocs diferents: el poble, o un polígon industrial.
|
Planol actual (té anys) retallat i girat |
Si parlem de l’últim plànol que va per ahí i es
reparteix a diferents establiments públics o privats, apareix a una part
destacada un quadre amb un rètol que diu “Llistat de Carrers ALMUSSAFES” i a un
raconet perdut un plànol del Polígon Industrial Juan Carlos I, sense cap
llistat de noms –no ix el de la zona nord que si mirem al Google Maps diu “Pol.
Ind. N 1” a tots els carrers, així què no té ni noms que els diferencien i han
passat 28 anys, per tant si no els té no serà tal vegada perquè son
innecessaris o no han fet falta?–. O igual és, perquè qui busca algun carrer al
plànol del poble no necessita res del Polígon.
|
Nomenclàtor de carrers en plànol actual |
Aplicat al cas del que parle i suposant que ja
n’hi haguera un carrer de Mestra Sicluna dins el Polígon, ningú/na podria dir mai
a una amic/ga: “visc al carrer Mestra Sicluna, nº 7, us espere esta vesprada
per a fer el treball...” –per exemple– perquè crec que no està previst que es
construïsquen vivendes en finques o unifamiliars allà, sinó empreses quan
s’amplie el Polígon Industrial com a resultat de l’aprovació del nou PGOU quan
això passe..., també fa 28 anys de l’anterior, però torne a repetir: a una vivenda
es viu i a una empresa es treballa.
|
Portada plànol actual
|
Si ens referim al Polígon Industrial Juan Carles
I, entre els noms dels 11 carrers –a més dels accessos– que el formen sols n’hi
ha un amb nom de persona: Henry Ford, que té una de les tres avingudes. Pense que
se li podria haver dedicat segurament un carrer del nostre casc urbà fa més de
quaranta anys, però aquest bateig serví de “succedani” de l’omissió anterior.
Per arribar a construir un Polígon i de forma molt resumida, s’ajunten totes
les terres dels agricultors, normalment expropiats abans, es reparcel·la el
terreny i es procedeix a crear les seues infraestructures, quedant-ne d’una
part els solars on s’instal·laran les empreses i entre ells les corresponents
vies de comunicació, a més d’algun terreny que passa a ser propietat municipal –com
fou el cas del que es convertiria en l’IES–. I posteriorment es batejarien
eixes vies de comunicació repartides entre avingudes i carrers –per a mi, “carrers
de Polígon Industrial”–.
|
Plànol actual (Polígon) |
I llevat d’Henry Ford, tots els altres tenen noms
que representen “Partides i/o altres referències al terme municipal” o “Vents”,
així que no li trobe cap sentit ficar-li el nom d’una mestra del segle XIX al
carrer d’un polígon del segle XXI, encara que siga al costat de l’IES, a un
vial que no ha tingut mai nom en dues dècades i tampoc li ha fet falta –al
Google Maps apareix com a “Calle D 2 P. I. Juan Carlos I”–, perquè no n’hi ha
res que puga figurar com a adreça postal, per exemple. “No sé quin número
tindria un dels camps del meu amic Miguel que es troba al costat”. Crec que no
se li fa cap homenatge –o és ben menut!– ficar-li el seu nom a una via pública
que mai apareixerà a un plànol –ni al consegüent llistat– de la localitat, a
més, què pinta el seu nom allà?, quina relació té una mestra rural de fa cent
cinquanta anys amb la indústria?. Henry Ford té un cert sentit, però no ella. Que
fora un personatge que ningú d’entre les persones vives del poble haja conegut –perquè
morí en 1928– no significa que el seu lloc no haja d’estar entre els carrers
del casc urbà on si apareixen els altres dos mestres d’escola. Podria tornar a produir-se
una altra discriminació masclista! –els dels mestres homes al poble, el de la
mestra dona al Polígon–, que sembla és el que es vol arreglar després de 82
anys d’oblit a les dones. Ja vaig opinar en una ocasió anterior que no calia
presses per buscar un nom adequat que poguera mantenir-se durant almenys altres
82 anys, sense córrer el risc de que polítics posteriors en deu, vint o trenta
anys,... tingueren la temptació de canviar-lo o llevar-ho, per no ser del seu grat
o per altres motius. I sense consensos no anem gens bé en temes tan delicats
com poden ser els d’esta índole.
|
Plànol actual Benifaió-Almussafes (1) |
|
Plànol actual Benifaió-Almussafes (2) |
Ja he dit que acompanyava alguns plànols de
carrers d’Almussafes d’entre els que he anat recopilant des de fa molts anys i
davant de tots ells em pregunte: Si el “Carrer Mestra Empar Sicluna” o
simplement “Carrer Mestra Sicluna”, no ha d’aparèixer o no podria aparèixer en
cap d’ells, per a què serveix nomenar un carrer amb el seu nom? Quin homenatge
se li fa? Quin buit de carrers amb nom de dona omplirà?, perquè al casc urbà
continuarem igual com fins ara, amb “0%” de carrers amb nom de dona. La
resposta no pot ser que ara no n’hi ha, perquè segurament i si s’aplicaren les
lleis de memòria –que per això estan!–, la primera estatal de Memoria Histórica (Ley 52/2007 de 26 de diciembre)
o la Llei Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana (Llei 14/2017, de 10
de novembre), ja es fa algun buit que permetria la substitució i per tant la
inclusió del nom a la Mestra Sicluna a un carrer a no massa distància de que
les que tenen els seus companys de professió i no a 1,3 quilòmetres de
l’Ajuntament en una zona fora del plànol de carrers d’Almussafes.
Considere que la explicació del que pense pot
estar clara per a qui vulga entendre’m... i com no se m’ha demanat la meua
opinió de la forma que segurament deuria fer-se als Cronistes Oficials dels
pobles que hi tenen... doncs, per si de cas, la done per ací. Això podria
constituir el meu informe!.
Al principi ja heu vist la simulació que he
preparat seguint l’exemple de les plaques dels altres dos mestres a les quals
simplement consta el primer cognom.
m'encantat, está molt interesant. Molt bon artivle
ResponElimina