TRESOR AMB HISTÒRIA, DE 1930 (SOLS PER A MI?)

Abans de començar he d’aclarir que m’he copiat el títol d’un programa de la televisió valenciana, però és que em “ve de cine” per explicar el tema.

 El que teniu davant li cridarà l’atenció a poques persones, jo ja ho sé i menys encara es pararan a llegir-ho, segurament si se l’hagueren trobat per casa l’haurien tirat ràpidament, perquè en realitat sembla un paper sense cap importància i per a què anem a guardar-ho? Vivim en un món al qual normalment no tenim espai de sobra a les nostres vivendes per a guardar i conservar coses. I quan moren les persones majors, els nostres majors, –sobre tot l’últim membre dels que formà eixa família fa una o dues generacions–, pràcticament totes les seues possessions es converteixen en un problema a eliminar per tal de deixar la seua vivenda neta de trastos i preparada per a modernitzar-la, si interessa conservar-la i tenim possibilitats de fer-ho, o vendre-la i repartir l’herència què és el més normal. I tot, perquè el que hi queda es tracta de moblatge antic i passat de moda, de vegades afectat per “corca”, i totes les pertinences que servien per fer funcionar una casa, que d'altra part ja tenen...

Però, per a mi que m’agrada la història i més encara quan representa una cosa antiga, sí que em va emocionar prou quan vaig adonar-me del seu significat. Estava entre el que havia quedat d’una casa enderrocada del poble. I per aquelles persones que la conservaren durant molts anys en realitat no representava cap problema tenir-la dins un caixó del moble que anomenaven com a “còmoda”, amb altres records de la seua vida: estampes de primeres comunions de la família o els amics, recordatoris de familiars que havien faltat, paperetes de loteria, fotografies, alguna factura, documents relacionats amb el treball al camp, amb el pagament d’impostos i taxes municipals, llibres, correspondència, etc., material del que quasi tot va directe als contenidors i/o l’ecoparc, sinó al fem, què és més fàcil.

Doncs bé, el paperet de poca grandària –5 x 9,3 cm– té escrit el següent text que podeu llegir perfectament, és d’una “rifa pro–instrumentos Lira Almusafense”, porta el número 001722 i es va imprimir a la Imprenta Royo de Catarroja. 

I perquè això és “un tresor” per a mi?. Bé, primerament, perquè el paperet ja té 95 anys aproximadament i en segon lloc perquè pot ser un material únic, ja que el més probable és que no quede en tot el poble altra papereta d’aquella rifa. Així és, com una cosa que sembla insignificant, passa a ser considerada com un patrimoni documental del poble, digne de ser conservat en un Arxiu Municipal, encara que és un document que –com altres que tinc– quedarà de moment i mentre puga exercir de cronista i fer coses amb ells, al meu arxiu. Després, alguns veureu on van a parar o si es perd tot el que porte anys reunint. De moment, l’Arxiu Municipal ja m’ha negat varies vegades la possibilitat de deixar un espai per anar dipositant-ne coses de forma provisional, al·leguen que no caben els meus materials, devem estar molt mal econòmicament per a que un poble com el nostre no puga tenir un arxiu amb l’espai suficient. De totes formes, un Arxiu tancat serveix per a poca cosa. I la veritat és, que durant les meues freqüents visites des de fa 30 anys, m’he trobat amb altres persones amb interès de consultar-ne informació del nostre fons arxivístic. 

I després d’aquest incís per aclarir-ne coses, ara us conte un poc de la història que n’hi ha darrere el document. Transcric les paraules d’un text del llibre del metge Bosch, l’únic llibre –o material escrit– existent a Almussafes que treballa amb profunditat la història local, que en un principi finançà l’autor de la seua butxaca i després vendria els exemplars per recuperar la despesa feta i entre mig de tot això va rebre una subvenció municipal a canvi d’un número determinat d’exemplars que es quedaria el consistori. Ací he inclòs un altre aclariment.

Apareix a la pàgina 213 del llibre, dins l’apartat dedicat a la «Sociedad Musical Lira Almusafense». Diu així: «A últimos de julio de 1928, don Salvador Aguado Iborra, tuvo la inspiración de crear una banda de música... se notificó por pregón la idea al vecindario... Se inscribieron unos cincuenta jóvenes, ... impartieron clases de solfeo durante ocho meses... quedaron 41 educandos decididos a ser músicos. Se acordó la compra de instrumentos, en la casa de don José Penadés de Valencia y se iniciaron las clases instrumentales... El Domingo de ramos de 1929, hizo su presentación ante el vecindario... La primera junta directiva la presidió Patricio Magraner. Los socios se comprometieron al pago del instrumental que importó 7.500 pesetas. Se vendieron participaciones de lotería, se hicieron rifas y colectas. El carnicero Salvador Bonafé, regalaba cada año un cordero por Navidad para ser rifado. Se rifó también una bicicleta. La “Lira Almusafense” contaba con 300 socios que pagaban una peseta mensual...» 

Ara sabeu un poc més sobre el tema. A la papereta de rifa no diu ni el preu en que es venia i per suposat tampoc sabem si era per la rifa del “cordero”, de la bicicleta o qualsevol altre objecte, ni tant sols la data del sorteig. Però si eixes rifes començaren a fer-se en 1929, el paperet podria tenir perfectament els 95 anys dels quals ja havia parlat.

No espere gran ressò d’una publicació –com esta– on l’única imatge és el que vegeu, ja que no té cap atractiu especial i la majoria passaran pel seu costat sense adonar-se massa. Però ja sabeu bé que jo use imatges per a contar històries i esta és una més. Una peça més d’un puzle inacabat sobre la nostra història. 

Per cert, això últim em serveix per a publicitar el meu blog que precisament es titula “Peces per a un puzle històric d’Almussafes” i que casualment vaig nomenar a l’última publicació –he hagut de corregir aquest paràgraf perquè ja el tenia escrit des de fa dies–, encara què tampoc jo el treballe des de fa prou. Eixos textos apareixen citats al Google quan feu una recerca local, cosa que no passava normalment amb els del Facebook, encara que ja sembla que vaig trobant alguna cosa.

No és l’únic tresor d’aquest tipus que conserve al meu arxiu, que de normal m’he trobat d’una forma casual entre altres materials diversos.

M’agradaria saber si es coneix el lloc on puga estar encara algun d’aquells primers instruments, que tant de sacrifici costaren a les primeres persones que es ficaren com a sòcies d’aquella nova societat musical. O si n’hi ha algun a cases particulars després d’haver segut renovat, com m’imagine ha passat més d’una vegada en estos 95 anys. N’hi haurà alguna cosa per a mostrar en pocs anys quan es celebre el primer centenari?

Publicat al grup de Facebook "Almussafes segle XX" el dia 7 d'agost de 2024 a les 10:47.