CREMONA 10, Agosto 1817
Umilissimo Servitore Antonio Ludeña. Que es traduiria per “humil
servidor”.
Així finalitza la dedicatòria d’un llibre en italià
del nostre paisà Antonio Ludenya al
bisbe de Cremona, personatge al qual li atorga una gran quantitat d’elogis,
honors i distincions, que pels seus càrrecs hi tenia.
El títol del llibre: “VERA IDRAULICA TEORIA DA NESSUNO FINORA DIMOSTRATA IN NULLA DIVERSA DALLA
TEORIA DI GRAVITÁ,...” i així fins un total de 48
paraules. El títol es traduiria aproximadament per: “TEORIA HIDRÀULICA VERDADERA QUÈ NINGÚ HA
DEMOSTRAT FINS ARA AMB DIFERÈNCIES SOBRE LA TEORIA DE LA GRAVETAT,…”
El jesuïta Antoni Ludenya, no és quasi conegut al
poble i si a alguna persona li sona és per la Ronda que porta el seu nom, l’antiga
Ronda Nord. Però, desconeix què és l’almussafeny amb l’obra científica més completa de la
nostra història. Obra escrita en llatí i italià perquè fou en Itàlia on va
viure i treballar de professor. Ensenyà filosofia i matemàtiques a les
Universitats de Camerino (Estats Pontificis) i la Cort de Parma, i per últim,
fou professor de física i matemàtiques al seminari diocesà de Cremona, tot això entre els
anys 1767 i 1820.
Es tracta d’un llibre de mecànica i l’últim llibre
que publicaria Ludenya, aquest en tres volums, abans de la seua mort en la
mateixa ciutat italiana en 1820. És un llibre que vaig adquirir jo directament
d’una llibreria italiana el 26 de febrer de 2016 perquè formara part del nostre
Arxiu Municipal a l’igual que disposem d’un altre adquirit al mes de gener de
2013 –també a petició meua– i que està dipositat a la Biblioteca Municipal.
El text comença així: “Le Matematiche discipline, che
hanno formato il gusto, e la gloria del nostro secolo, ed ingrandito le scienze
tutte, sono pur necessarie nella scienza dell’universo,...” que traduiríem per: “Les disciplines matemàtiques, que van formar el gust,
i la glòria del nostre segle, i ampliat totes les ciències, segueixen sent necessàries
en la ciència de l'univers, ...”
Acompanye unes imatges que corresponen al llibre
del qual parle. L’última és una làmina amb dibuixos d’alguns
continguts explicats als llarg dels dos primers volums. Lamentablement no
tenim ni tal sols un dibuix de la seua persona, ja que la fotografia encara no
estava inventada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada