HO DEIA EL DIARI FA VINT-I-CINC ANYS (01-08-1993): P.G.O.U.

Són moltes les notícies que genera un poble com el nostre, encara que segurament en altres no es produeixen tantes. Ja al final del segle XX Almussafes generava quatre-centes o cinc-centes en un any, a més d’altres d’esports, Ford, etc. I en el mateix any de 1993 és possible que passen de tres-centes les que jo guarde al meu arxiu.

I fa vint-i-cinc anys i tres dies el diari Levante titulava “Almussafes aprueba el nuevo plan urbano tras siete años de espera” i amb lletres més menudes “La oposición critica los errores cometidos y el retraso acumulado”. L’article comença així: “El pleno de Almussafes aprobó con carácter inicial, el nuevo plan general de ordenación urbano de la población (PGOU) que, desde que empezara a confeccionarse en 1986, ha sufrido diversos altibajos, debido a algunos errores formales por parte del equipo redactor...”. Ja no dic més sobre el text, que podreu llegir integrament en la imatge que acompanye.

Era l’aprovació inicial, ja que l’oficial vindria de la Comissió Territorial d’Urbanisme –depenent de Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana– en la data del 29 de març de 1994. I en aquell moment passava a substituir al Pla General Comarcal Ribera Baixa del 30 de juny de 1979, després de quasi 15 anys.

Els Plans Generals anteriors al de 1979 havien estat el de 1954 (modificat en 1964) i el de 1968 (modificat en 1973), ambdós durant el franquisme.

Però per arribar a l’actual, que està pendent d’aprovació, han hagut de passar ja 24 anys i a saber... els que queden!, perquè sembla que s’han de canviar coses... En quaranta anys de democràcia... un Pla General aprovat, de moment!.

I perquè ha passat tant de temps? Doncs la resposta és clara pel cronista. Els successius governs dels dos partits majoritaris, bé sols o en coalició i la disparitat tant gran de criteris entre ells, sobre on ficar el nou ajuntament, sobre com deixar el Pla Especial de la torre, sobre on havia d’anar la llar dels jubilats, sobre cap a on anava la zona d’expansió amb noves vivendes, sobre la quantitat de població futura, etc., canviant-ho tot a cada nou canvi polític, seguint la faena del matalafer... fer i desfer –però sense el matalaf, ni aquell respectable obrer– el que havien fet els anteriors...

I com a mi m’agrada ser didàctic, segurament per deformació professional, acabe amb la faula de “Los dos conejos” de Tomás d’Iriarte, en ella dos conills discutien sobre si els gossos que venien cap a ells eren “galgos o podencos”,... es quedaren quiets discutint i acabaren menjats per ells. Ací, els polítics discutint han passat anys i anys,... i no sembla que quan arribe el moment d’aprovar l’última versió vaja a haver consens. Amb la qual cosa un Pla general d’ordenació urbana –PGOU–, que no naix d’un consens majoritari, sempre serà un “pobre PGOU”!

Almussafes es mereix molt més què això. Treballem per “enriquir-ho”!!!. Però això serà impossible si no cedeixen ambdues parts.