 |
| Foto del treball de Marc Folch en 2013 |
Fou la primera vegada que vaig poder gaudir plenament de la bellesa de tota
la Casa, encara que el seu estat de conservació no sembla el millor que podrien
tenir. Tot em cridava l’atenció encara que a la planta baixa menys. Però a
l’arribar per l’escala a la primera planta tot el que s’apreciava era bonic, el
paviment hidràulic del sòl de les habitacions –també el de la planta baixa–,
els revestiments de les parets amb paper pintat, els “frescos” d’alguna paret i
els sostres, les instal·lacions elèctriques de la casa a l’aire –com estaven en
la meua infantesa–, els armaris situats a les diferents sales, el quart de
bany, algunes portes corredores o encastrades en les parets, el menjador, el
lavabo dins alguna sala, etc... i com no podia ser menys, el detalls dels
timbres –per que la senyora avisara el personal del servei– en llocs
estratègics de la casa.
En juny m’havia comprat un llibre d’Art Déco, sobre tot referit a decoració
en paper i ja me l’havia fullejat, així que entrant en aquelles habitacions va
ser la primera cosa de la qual em vaig adonar, m’ho va semblar, després – una
vegada aconseguit l’accés al projecte de rehabilitació– em vaig trobar amb la
confirmació del que pensava.
Diu la Viquipèdia que “L'art déco va ser un moviment de disseny popular a
partir del 1920 fins al 1939, la influència del qual s'estengué fins als anys
50 en alguns països, afectant les arts decoratives –com ara l'arquitectura, l’interiorisme
i els dissenys gràfic i industrial– i també les arts visuals, com ara la
indumentària, la pintura, el gravat,...” També, que “l'art déco era quasi purament
decoratiu, per la qual cosa es considera un estil burgès”
 |
| Foto del treball de Marc Folch en 2013 |
A la pàgina 17 del Documento Nº 01: Memoria y anejos a la memoria, del Proyecto de rehabilitación, figura que “Del
modernismo... junto con influencias artísticas diversas... resultó hacia 1920,
el Art Déco... El papel pintado
alcanzó su máximo esplendor durante estos años. Su uso como recurso decorativo
de primer orden alcanzó niveles no conocidos anteriormente, por lo que se amplió
el catálogo de dibujos y diseños exponencialmente. Los papeles pintados de las
plantas superiores del edificio que nos ocupa, corresponden a este estilo,
posiblemente construido/decorado en los años 30. Además del indudable valor
patrimonial que tienen por sí mismo... son una muestra importantísima de la
incorporación a las arquitecturas domésticas de las nuevas tendencias europeas
en cuanto a recursos decorativos, lo que resulta muy novedoso en el estado
actual del conocimiento de los espacios domésticos en medios rurales”.
 |
| 05-10-2018, Arxiu del Cronista |
Acompanye algunes fotos sobre el tema que dona títol a l’article. N’hi ha
de dues procedències, la primera “Folch
Moscardó, M. (2013). Pla director d’intervenció,
La Casa Ayora” i les altres del meu Arxiu.
 |
| 05-10-2018, Arxiu del Cronista |
He segut sempre un escèptic davant la possibilitat de conservació de la
Casa –o que esta acabara enderrocada– i així ho he manifestat, almenys en una
ocasió. Però també vaig dir que em semblava molt bé que es preservara el valor
històric de l’edifici, a més de què preferia enganyar-me jo i que el poble
poguera gaudir d’ella algun dia.
 |
| 05-10-2018, Arxiu del Cronista |
Sé que la rehabilitació no va a ser fàcil, almenys en alguns dels seus
elements, com el del paper pintat, que en alguna sala està prou deteriorat o
simplement falta en algunes parts. Dins el poc que encara he pogut llegir del
Projecte de rehabilitació he vist que volen conservar certs elements:
paviments, papers pintats, frescos, etc. Duplicar els taulells hidràulics del
sòl es pot fer... però crec que serà més difícil duplicar el paper pintat.
 |
| Foto del treball de Marc Folch en 2013, per a mi la mostra d'Art Déco més clara dels diferents papers pintats |
I sobre el destí de l’edifici rehabilitat es parla al Projecte de “que se trata de rehabilitar el edificio
para dotarlo de usos museo y social”. Particularment m’haguera encantat que
reunira l’Arxiu Històric, calcule que ni usant tot l’edifici cabria al complet,
però podria albergar la part més antiga. L’únic problema és que restaria
possibilitats de contemplació d’un espai tant bonic per part de moltíssima gent
que no acudeix als Arxius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada