PLUGES DEL DIA 18 D’OCTUBRE I METEORÒLEG LOCAL

Les informacions replegades per l'estació meteorològica instal·lada en la terrassa del Centre Cultural i que foren publicades aquell dia donaven un resultat de 135 litres per metre quadrat. Una bona quantitat d’aigua en comparació als registres locals històrics que es conserven. Poguérem veure com anava el barranc del Tramusser i com estava l’interior de Ford, que hagué de suspendre el torn de nit.

Barranc del Tramusser abans de les 19:00.
Publicada per Ramón Sabater Rosa.

En un més d’octubre entre 1974 i 2003 sols en quatre ocasions s’han superat els 100 l/m² als registres de l’observador meteorològic del qual vaig a parlar a continuació: dos en 1975, el 10-10-1975 (127) i el 27-10-1975 (106), el 04-10-1991 (140) i el 26-10-1993 (210).

Barranc del Tramusser en les plugues de 1993, amb la passarel·la trencada

Estic convençut de que quasi ningú del poble coneix que ací tingueren durant trenta anys una persona que col·laborava de forma voluntària amb el “Centro Meteorológico Zonal” de València i que eixa persona era el nostre veí Francisco Tapia Escrivà, que vivia al carrer de Sant Bertomeu. Com s’arreplega a un article del diari Las Provincias que acompanye d’abril de 1998 rebien menys de 3.000 pessetes al mes per mesurar cada dia les variables climàtiques. Havien de cridar per telèfon cada matí a València per comunicar-les, enviar cada mes les fitxes de temperatures, etc. I almenys algunes d’eixes despeses eren compensades amb eixa exigua quantitat.

Francisco Tapia Escrivà

Francisco era agricultor de vocació i de professió i durant molt anys també cultivà flors, recorde un hort situat al costat d’on ara es troba el Parc del Sagrari i al mateix lloc que ara està la casa de Melchor Duart. També, l’estació meteorològica a la vora d’un camp tancat amb un dipòsit elevat, situat a l’altre costat de la Ronda Est –actualment del Síndic Antoni Albuixech– prop de l’eixida de Sollana. I allí s’havia de desplaçar cada matí a les set –encara que fora diumenge, ploguera o fera sol, fora hivern o estiu– per tal d’apuntar tots els valors que reflectien els aparells de mesura, així com buidar el pluviòmetre  i cada setmana havia de canviar el paper al qual es feien les gràfiques de l’higròmetre. Crec que vacacions en tindria poques perquè el clima no les agafa i els seus quaderns no tenen quasi buits informatius, entre 1990 i 2003 sols falten 5 dies de febrer de 2001 –del 16 al 20–, “por enfermedad”, segons consta a la fitxa corresponent.

 

Primeres fitxes enviades al Centre Meteorològic en 1973

En la dècada dels anys noranta i fins que acabà la seua tasca el vaig visitar sovint, per tal d’arreplegar les dades climatològiques que vaig anar introduint en un programa informàtic –“Assistant” de IBM– i del que vaig confeccionar una fitxa de cada dia de tots aquells anys, no recorde ara si fins el final. Aquell programa em permetia elaborar informes impresos que tinc guardats. Però, es quedà obsolet amb el progrés de la informàtica i això impedeix ara consultar aquelles dades a l’ordinador. En una ocasió, ja a principis dels anys dos mil, em preguntà si no m’interessaria a mi continuar quan ell ho deixara i li vaig dir que no, jo no volia per a mi un sacrifici tant gran com el que ell havia assumit feia tants anys.

Gratificació de l'any 1991

 

Francisco feia uns números particulars que amb l’experiència vaig arribar a entrendre perfectament, però que no eren tan bonics i clars com les de la seua dona Cruz Moreno Santalucía. Així que entre gener de 1990 i octubre de 2001 és ella qui ompli els quadernets a partir de les dades que Francisco recull en les fitxes mensuals que cada dia va omplint-ne sobre el terreny. Calcule que eixa data final vingué marcada per què Cruz es ficà malalta.

Portades dels quaderns de temperatures i pluges de 1997

Francisco i Cruz moriren en abril de 2006 amb tretze dies de diferència. Desconec si en algun moment se li ha rendit homenatge –però estic convençut de que no–  per aquell treball tan desinteressat que desenvolupà al llarg dels 11.105 dies que vam transcórrer entre el 05-12-1973 i el 30-04-2004, gràcies al qual hui n’hi ha una informació local, encara que –de moment– es troba al meu Arxiu. Però no estaria de menys que en algun moment es reconeguera aquella tasca, ara com ja és de coneixement públic, tot el poble estarà enterat.

Estació meteorològica situada dalt el Centre Cultural

En l’actualitat les coses ja no són iguals. Ara està tot automatitzat i informatitzat des dalt el Centre Cultural –i de dalt l’edifici de l’Arrossera–, encara que desconec si n’hi ha alguna persona encarregada en l’actualitat de buidar el pluviòmetre, per exemple. I el servei d’inforatge.com costa a les arques públiques 4.000 euros a l’any –notícia de la web del 25-01-2018–, aproximadament el que cobrà Francisco Tapia en trenta anys en la seua equivalència en pessetes.

I acabe amb la meua alegria per haver gaudit de l’amistat de la persona –i de la seua esposa, que també col·laborà– que durant trenta anys va ser “protagonista anònim” d’eixa tasca “feta quasi per amor a l’art”. Gràcies amic Paco!!!

Agència Estatal de Meteorologia –AEMET–

El dia 03-02-2015 vaig visitar l’Agència Estatal de Meteorologia –AEMET–, a la Delegació Territorial en la Comunitat Valenciana, situada dins del Jardí de Vivers, on el meu amic Agustín Benajas, treballador molts anys allà es jubilava –apareix en alguna foto– i parlí també amb José Ángel Núñez Mora, Cap de Secció de Climatologia, el qual uns dies després m’enviaria per mail informació resumida de dades sobre la climatologia d’Almussafes elaborades a partir del treball de Francisco Tapia, així com també foto de les primeres fitxes que aquell envià al “Centro Meteorológico Zonal” en desembre de 1973 i que hi apareixen.

El cronista davant una de les casetes meteorològiques d'AEMET