Diari Levante-EMV 21-10-2018, pàg. 22 |
Però no vaig a parlar més de la seua obra, n’hi ha
un bon compendi a la Viquipèdia i altres enciclopèdies o llibres. He llegit que
es jubilà en novembre de 1956 al complir els 70 anys i això és el què em
resulta rar, perquè algunes de les dades de les quals dispose des de fa una
desena d’anys corresponen a l’any 1956, quan encara estava en actiu, però
altres són de 1958 i 1961, quan ja feia dos i cinc anys que s’havia jubilat.
Goerlich, foto de la xarxa d'Internet |
I em referisc a una faceta seua que us resultarà
desconeguda com la de “arquitecto escolar
de la provincia”, qüestió que no he trobat a les informacions consultades.
El dia 5 d’octubre de 1956 envia escrit de grandària de quartilla a
l’Ajuntament amb la següent capçalera: JAVIER
GOERLICH LLEÓ – ARQUITECTO ESCOLAR DE LA PROVINCIA – PL. CAUDILLO 29 – TFNO
10232 – VALENCIA. I dins, un text
que comença així: “A los efectos de la formación del plan
quinquenal de Contrucciones Escolares propuesto por la Superioridad, interesa
al exponente conocer lo siguiente” ... –referit a la construcció d’escoles
i vivendes de mestre–, no escric més perquè s’acompanya document.
Correspondència municipal 5-10-1956 |
Però per darrere, està la part més important per a
mi, què és la relació del que s’ha de construir. «Corresponden construir a ese Ayuntamiento 16 escuelas y 16 viviendas
para Maestros, a emplazar 13 escuelas y 13 viviendas en el casco de la villa; 1
escuela y 1 vivienda en el caserío de “Esperanza”; 1 escuela y 1 vivienda en el
caserío de “Figuereta” y 1 escuela y 1 vivienda
en el caserío de “Marchaleta”».
Col·legi en construcció, foto de l'Arxiu de l'anterior Cronista Antonio Benavent |
La realitat seria diferent, perquè encara que als
plànols es dibuixaven 13 escoles sols es construirien 10 i sols 8 estaven dotades
de professorat. Això al casc urbà i fora res. Hem de tenir en compte que al
padró de 1955 apareixen 181 persones en cases disseminades –les de fora del
casc urbà– de les quals 31 són xiquets i
xiquetes en edat escolar. Però per a més “inri” les tretze aules d’ací estaven
creades per ordre ministerial de 30-10-1950 però 5 d’elles no havien funcionat
mai perquè l’Ajuntament no ficava locals, ni per suposat vivendes de mestres
per a dotar-les, per tant el Ministeri d’Educació no enviava mestres i els
possibles alumnes a les quals es destinarien estaven sense escolaritzar.
Del programa de festes de 1956 |
Encara s’hauria d’esperar un any per que es
crearen definitivament –BOE del
07-12-1959– “una sección de niños,
quinta, y una sección de niñas, quinta en las graduadas de niños y niñas del
casco del Ayuntamiento de Almussafes”. I en el projecte de col·legi de l’any
1936 apareixen 12 aules.
Un Goerlich ja més major en la xarxa d'Internet |
El dia 20 de mateix mes i any tornaria a escriure
per recordar que encara estava pendent la resposta municipal.
El dia 22 de novembre de 1958 visita el col·legi
per verificar que s’havien reparat “los
daños motivados por la riada de Octubre del pasado año, se han realizado y
terminado...” –una setmana abans l’arquitecte director de l’obra havia
certificat el final de l’obra i en la riuada de l’any anterior s’havien
registrat danys de sòcol, maçoneria, paviment i enlluït d’algeps per valor de
49.993 pessetes que feia poc que s’havien certificat també–. Aquell viatge el
certifica el secretari municipal en document que s’adjunta.
Les autoritats certifiquen la visita de Goerlich |
El dia 13 d’abril de 1961 també visitaria el poble
“para inspeccionar las obras del Grupo de
9 Viviendas para Maestros que está construyendo el Ayuntamiento de esta Villa,
las cuales están ya cubiertas”, segons es diu en un altre certificat de les
nostres autoritats.
5 de les 9 casetes dels mestres. Arxiu de Maiques. En la de la part esquerra vaig viure uns anys. |
No entre en el que podria pensar un arquitecte de
la seua vàlua de l’arquitectura que es mostrava en la construcció d’aquell
col·legi “Salas Pombo” –dissenyada per l’arquitecte municipal Antonio Gómez
LLopis–, ni tampoc de les 9 vivendes de mestres situades al carrer de Maestro
Cardona, on jo vaig viure algun temps i que per cert eren prou incòmodes amb
finestres de poca altura però pegades al pis de dalt, entre altres coses.
Això és una mostra de documents que relacionen el
pas de Javier Goerlich Lleó per Almussafes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada