MANUEL CHAQUÉS, EL QUE DONA NOM AL CARRER

Manuel Chaqués Marí nasqué a Almussafes en 1875, era fill de Francisco Chaqués Ortiz i Elena Marí Magraner. El pare era agricultor com la majoria d’homes del poble en aquella època, havia segut alcalde i jutge de pau i havia mort en l’epidèmia de còlera de 1984, quan Manuel tenia nou anys. La mare era una persona virtuosa i caritativa dedicada a la família i als necessitats i malalts del poble.

Manuel es casà amb Concepció Ramón Raga de Catarroja, ambdues famílies compartien relacions de veïnat derivades d’interessos agrícoles al terme de Sollana. Era també agricultor i un home afeccionat a la poesia i literatura, del que conten que als actes familiars i alguns altres solia recitar poemes dels seus.

Del seu matrimoni sobreviurien cinc fills als quals Manuel intentà donar-ne l’educació que les seues possibilitats li permetien inculcant-los un fort esperit patriòtic i de respecte ciutadà. Es ficaren a viure a Catarroja, doncs allà nasqué el primer fill, passats uns anys es traslladaren a Almussafes on nasqueren el segon i el tercer fills i posteriorment tornaren novament a Catarroja, on naixerien el quart i la quinta.

Acostumava a passar els dies d’agost, època de descans al camp, a la platja de El Perelló. El dia 12 d’aquell mes de l’any 1922 estava al costat del mar i observà que tres veïnes d’Almussafes es trobaven en perill d’ofegar-se i malgrat que patia de la malaltia d’epilèpsia crònica a causa de la qual tenia prohibit el bany al mar, s’hi endinsà, posà a salvo a dos d’elles i a la tercera també la traslladà quasi fora on l’ajudaren a eixir sana i estalvi, però Manuel sofrí un atac epilèptic arran del qual es desplomà en l’aigua i encara que la profunditat era escassa les ones l’arrossegaren cap l’interior i s’ofegà. Tenia 47 anys.

I deixà els cinc fills amb edats compreses entre el 18 anys de Manuel, després venien Francisco, José, Claudio i Rosa amb sols quatre anys.

I una gran multitud estigué present al seu soterrar al poble d’Almussafes. El seu acte exemplar i heroic meresqué la millor estima dels seus paisans que set anys després de la seua mort –en 1929– li retolaren un carrer amb el seu nom amb la presència de tot el poble i les autoritats nostres i les dels pobles veïns. Li ficaren “Manolo Chaqués”, un nom que denota amistat, confiança, etc., Manuel seria el nom normal però triaren l’altre.

El diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua defineix homenot com “home que destaca per la seua gran aportació intel·lectual, artística o cívica”. És per això que des del punt de vista cívic podrien considerar-ho com un homenot.

Fa pocs anys en una classe amb els alumnes que donaven estudi –com alternativa de la religió– els vaig parlar del personatge, en aquell moment jo no tenia tanta informació com ara, però la realitat era senzilla: “un home havia donat la seua vida per salvar a una dona”, no pot haver major sacrifici. No sé si algú d’aquells alumnes llegirà això i es recordarà de l’anècdota.

El dia 9-8-2014 ja vaig parlar ací de Manolo Chaqués i dels actes d’aquell dia 31 de març de 1929 –diumenge– que arreplegava la revista “La Semana Gràfica” publicada el dia 6 d’abril de 1929 i del qual tinc un exemplar. Però la notícia de la retolació d’aquell nou carrer no venia sola, sinó acompanyada d’altra que semblava més important, ja què s’inaugurava també el carrer “Vicente Gay” i el nostre il·lustre veí estava present, així que quasi tota la informació l’acaparà el segon personatge. En ella diu que ambdós havien estat nomenats “fills predilectes de la localitat”.

Jo ja deia aquell dia de 2014 que: “És una pena que el material de l’Arxiu Municipal referit a aquell temps es perdés cremat al principi de la Guerra Civil, per la qual cosa ja és impossible consultar el llibre de sessions de Plens Municipals on les autoritats del moment decidiren atorgar-los esta distinció. Es suposa que allí es contarien els mèrits del nostre veí, del que poc més coneguem”. Ara tenim més informació!.

Fa quatre anys el meu amic Juan Artola de Catarroja m’envià la informació més completa que he usat hui per contar-vos la història, provinent de la família Chaqués d’aquell poble. En ella es parla de que el nostre veí salvà de morir ofegades a tres dones, encara que els diaris de l’època consultats parlen sols d’una, així com també a la revista de 1929 abans nomenada, però en realitat el seu final canvia poc, Manuel Chaqués es va ofegar per salvar una o més dones.

He consultat la notícia de l’època en diversos diaris i l’he aconseguida en tres: El Pueblo, diario republicano de Valencia, La Correspondencia de Valencia i Las Provincias, tots del mateix dia 15-08-1922. Acompanye notícia de l’últim.