VESTIGIS DEL FRANQUISME AL NOSTRES CARRERS

En abril del 2017 ja vaig parlar sobre el grup de 54 vivendes del “Pla riuada” i deia d’elles que s’havien construït en tres blocs que es localitzen longitudinalment entre els actuals carrers Llauradors i Foia –al mig es troba el carreró amb les portelles de darrere les vivendes– i en vertical fan cantó amb l’actual avinguda de Paral·lel. En elles no col·locaren les plaques individuals però sí una “Placa de mosaic hidràulic rectangular”, que està situada a l’Avinguda de Paral·lel sobre una de les vivendes del grup.

Placa mural de l'Avinguda de Paral·lel

Sobre aquelles vivendes parlava l’alcalde de l’època –Enrique Duart Tudela– als programes de festes de 1959 i 1960, al primer es feia referència a l’entrega en aquell any de 40 vivendes protegides –les que es troben als actuals carrers València i Santa Creu– i al segon que “en su día, nos acogimos al Plan Riada de Valencia. La construcción de estas 54 viviendas será de un período de tiempo brevísimo y de unas condiciones económicas optimas, por estar dicho Plan adoptado por nuestro Caudillo”.

54 vivendes del "Pla riuada"

En alguns grups d’aquelles construccions es col·locaren plaques a les façanes de les vivendes normalment sobre la porta d’entrada a les mateixes que recordaven que el seu origen venia derivat d’uns beneficis i/o subvencions de les lleis d’aquella època. Amb el pas del temps, les reformes portades a terme en les façanes, algunes plaques foren suprimides pels propietaris, però resulta que més de seixanta anys després aquelles plaques que encara resten als seus emplaçaments xoquen amb la llei de Memòria Històrica, Llei 52/2007, de 26 de desembre i contra la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana. [2017/10176].

Annex fotogràfic del primer informe (2015)

Així, al CAPÍTOL II de la llei valenciana que porta per títol “Símbols, vestigis i actes contraris a la memòria democràtica” es troba l’article 39 referit a “Elements commemoratius contraris a la memòria democràtica” i que diu: “1. L’exhibició pública d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions, com ara el nomenclàtor de carrers, inscripcions i altres elements adossats a edificis públics o situats a la via pública, realitzats en commemoració, exaltació o enaltiment individual o col·lectiu de la revolta militar de 1936 i del franquisme, dels seus dirigents o de les organitzacions que van sustentar el règim dictatorial es considera contrària a la memòria democràtica i a la dignitat de les víctimes. // 2. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, en l’exercici de les seues competències i de conformitat amb el que estableix l’apartat primer, adoptaran les mesures necessàries per a retirar o eliminar els elements contraris a la memòria democràtica, […] // 3. Quan els elements contraris a la memòria democràtica estiguen col·locats en edificis de caràcter privat amb projecció a un espai visible d’accés o ús públic, les persones propietàries hauran de retirar-los o eliminar-los. // [...]”

Annex fotogràfic del segon informe (2017)

En desembre de 2015 vaig elaborar en la meua qualitat de cronista un primer informe sobre vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura que es trobaven encara al nostre municipi i en novembre de 2017 vaig ampliar aquells vestigis en un segon informe, amb plaques iguals col·locades ja en democràcia i altres carrers que no apareixien al primer. Acompanye un plànol on es situen tots els observats per mi en edificis dels nostres carrers. Podria haver alguna placa més sense comptabilitzar.

Diari Las Provincias 28-11-2017-11-08, pàg. 03

Mentrestant, Almussafes ha aparegut algunes vegades als diaris, les primeres informacions eren incorrectes perquè no s’havien llegit bé el primer informe i contaven com a un vestigi cada carrer, quan en alguns n’hi havia prou quantitat, sols en un –carrer Llauradors– més que els vuit del que es parlava a la notícia del diari Las Provincias del 8-11-2017, pàg. 03. En realitat n’hi ha més de quaranta.

Semblava que anàvem a ser el model per a La Ribera segons un article d’opinió publicat al diari Levante el dia 4-2-2018 on es deia: “El Ayuntamiento de Almussafes ha sido el primero en dar el do de pecho y, gracias a la valentía del equipo de gobierno..., ha asumido el compromiso de acabar con los símbolos franquistas de sus calles. Una conducta ejemplar”..., però de moment no ho som, ja que en tots els llocs està resultant més complicat del que es pensaven... Mentrestant el diari ABC del 24-11-2014 –ja fa quatre anys– deia que "Paterna retira las placas alusivas al Instituto Nacional de la Vivienda de Franco", “La localidad valenciana sustituye en los edificios de protección oficial la «simbología franquista» por carteles del Ayuntamiento”.

Les meues propostes fetes en la primera reunió –i única a la que he assistit– de la “Comissió informativa especial per a la defensa de la memòria històrica i democràtica”, foren aprovades, però no sé si la filosofia a aplicar és la mateixa que les inspirava.

Plànol del poble amb els emplaçment dels dos informes

El que sé, és que en desembre de 2015 em donaren una setmana per elaborar el primer informe, que en 2017 vaig presentar el segon, s’han fet declaracions al mitjans de comunicació, s’han celebrat unes poques reunions de la Comissió especial, s’han fet un parell de reunions informatives amb la presència d’escassíssims veïns i veïnes dels edificis i/o vivendes afectades –a ninguna de les quals m’invitaren, malgrat haver-ho sol·licitat–, crec que cap funcionari municipal ha xafat el carrer per comprovar les meues informacions, llevat de l’arquitecte –o alguna persona del departament– que elaborà un informe sobre el mural del qual jo havia tractat i... en això estem.

Les intencions de retirar-les abans de que acabara l’any 2017 eren bones, però acabarà també el 2018 i haurem d’esperar.