Enguany no he pogut elaborar l’article que
m’haguera agradat pel llibre de festes, però ací teniu un de més breu que he
repartit en tres capítols. Una pena no haver disposat d’aquest material abans.
I ja comence.
Aquell any participaren 13 joves nascuts entre els
anys 1944 i 1946, els noms dels quals s’acompanyen en una imatge del programa
de festes d’aquell any al capítol 2, deu d’ells repetien, doncs també ho havien
segut en les festes de 1966, ja feia tres anys. Tenien en aquell moment entre
23 i 25 anys.
Eren unes festes organitzades que duraren deu
dies, els compresos entre el dissabte 28 de juny i el dilluns 7 de juliol. Com
és normal es feien amb la pretensió de guanyar alguns diners per pagar-ne la
seua festa del dia 17 de juliol, ja dins la programació normal de festes del
poble.
Revisant el programa de festes d’aquell any he
vist que sols apareix el llistat dels clavaris, però no les seues fotos, cosa
que sí havia passat al programa de 1966 quan els participants foren 25 persones
que eixien en tres pàgines de fotos. Segurament el consistori tenia més diners
per elaborar el programa en l’ocasió anterior.
Una vegada organitzada la comissió dels clavaris
de la Divina Aurora, cadascú feia el seu paper sobre tot els que tenien la
responsabilitat de dirigir o coordinar el grup. Així per exemple, el tresorer
–en aquest cas José Marí Blay– s’encarregà de presentar escrit a l’Ajuntament
amb la programació festiva que havien preparat per tal d’obtenir les
corresponents autoritzacions que l’Alcalde havia de tramitar davant el
Governador Civil de la Província, que era qui havia de donar tots els permisos
i fixar les taxes. Això comportava un encreuament de diferent documentació
formada per cartes, telegrames, etc., a més de tràmits amb altres institucions,
com la Policia, Sanitat, etc., que devien certificar que el recinte on havia de
transcórrer tota la festa reunira les condicions necessàries, tal com s’aprecia
a algun dels documents q ue acompanye.
S’havia muntat una plaça de bous provisional al
carrer de Salvador Botella, a la part dreta eixint en direcció a Benifaió i
aproximadament enfront d’on es trobava l’escorxador municipal. Era el local que
anava a reunir tots els actes festius programats.
Amic Cecilio: Per què veges que jo també intente veure tot allò que fas. Tinc, però, un aclariment que crec que tu no saps: Bernardino, per als de Benifaió "Bernardinet" és fill de Benifaió, aixó que no et té que extranyar és que actuara de vegades a Almussafes. Formà el grup Bernardino i el seu grup, i Bernardino i els Serenade, es casà i crec que viu ara a Gandia. Anys enrere venia molt a Benifaió, ara ja gairebé ningú se'n recorda d'ell. Coses que pasen als pobles. Paco el teu homònim de Benifaió.
ResponElimina