El Ple
Ordinari del dia 8-4-2010, després del corresponent debat, acordà per
unanimitat la proposta de nomenament de la meua persona com a Cronista Oficial d’Almussafes. Aquell
acord fou traslladat a l’Associació de Cronistes Oficials del Regne de
València, a la qual estic adscrit des d’aleshores. El nomenament de Cronista s’ha
assentat històricament en els principis essencials del caràcter honorífic, no retribuït i vitalici del càrrec.
Porte ja quasi una dècada d’exercici i tot el
treball fet fins ara –i el que es farà en el futur– ha sigut completament “debades”,
un simple càlcul del temps invertit donaria milers d’hores dedicades a la
comunitat local, sobre tot des de la meua jubilació que prompte farà cinc anys.
Sóc un “quijote” i en 39 anys que
visc a Almussafes no he conegut pràcticament ninguna persona que haja dedicat
alguna hora debades al poble. Un dels millors amics que tinc diu que “lo que no cuesta nada, acaba por no valer
nada” i pot ser que això em passarà, però tot el que està escrit queda en
algun lloc, de moment a la Xarxa, però es pot imprimir i ja queda escrit.
A principis de l’any 2014 em vaig plantejar crear
un grup d’història local al Facebook o integrar-me en algun ja en funcionament.
Una persona important per a mi m’aconsellà que agafara el segon camí i així va
ser com vaig començar el 30 de gener a col·laborar al d’Almussafes segle XX.
El grup portava funcionant un any i mig i no
arribava als 300 membres. En un mes la quantitat pujà a 475 i als sis mesos érem
666. Actualment és un grup amb 1433 membres i el creixement s’ha estabilitzat
en nivells mínims. La història local no sol ser un “tema atractiu” per a moltes
persones, ni la passada ni l’actual.
En uns dies es compliran quatre anys de la creació
del grup “Almussafes història recent”
que venia a reunir la història del segle XXI i fa quinze mesos vaig crear la
pàgina d’història del col·legi on he treballat durant 34 cursos i un trimestre,
és la titulada “L’escola al cor – Records del Salas Pombo a l’Almassaf”.
Prou abans, en març de 2015 també vaig crear el
blog titulat “Peces per a un puzle
històric d’Almussafes”, que no reuneix ni la meitat del treball fet i que
últimament es troba quasi parat.
Al principi algunes persones col·laboraven als
grups aportant alguna foto seua encara que no l’explicaren massa, però amb el
pas del temps dona la sensació de que els grups seguesquen exclusivament meus,
quan no és cert, els grups són del poble i per al poble encara que els
administre jo. Tampoc la responsabilitat d’escriure és exclusivament meua,
encara que siga el Cronista, són curtes les responsabilitats de qui “treballa
per amor a l’art”!. No sóc una persona envejosa però m’ompli molt veure com
treballen –per exemple– a la pàgina “Recollim entre tots fotografies de Benifaió
fins a 1999”. Allà algunes persones aporten material i/o coneixements, ací poc
de tot i que conste que estic molt agraït a determinades persones.
Les meues publicacions fetes fins ara passen ja de
800 i en totes elles es conta alguna cosa sobre el poble. Pot ser siga “massa
història” per a qui no l’agrada la
història i també per a algunes persones que els recorden alguns capítols
passats, que podrien catalogar-se com a desafortunats, però “no tot en la
història és bonic” ni totes les històries són boniques. Perquè, encara que des
d’algun sector de la societat es tinga la fàcil temptació d’intentar fer creure
els altres que “Almussafes és Jauja” això no expressaria totalment la realitat,
almenys des del meu punt de vista. En més d’una ocasió m’ha tocat fer “una
revisió un tant crítica” d’alguna de les coses que conte a les meues històries
o de les que conten altres per trobar errors que de normal no es corregeixen.
Paul Preston –historiador molt més important que
jo, que al seu costat sóc un simplíssim afeccionat– declarà a El País en una entrevista del dia
26-12-2014: “En España se ve al que
discrepa como a un enemigo” i em dona la impressió de que jo també estic
“etiquetat” des de fa prou de temps, malgrat que les “discrepàncies” –usat ací com
a sinònim de “crítiques”– de normal són mínimes dins el volum de 800
publicacions on majoritàriament no han aparegut. Si parle –per exemple– de
patrimoni històric local sí que solen aparèixer, però si parle d’una festa,
segurament no n’hi ha res que criticar, sinó sols donar informació sobre ella,
els/les protagonistes, etc.
Una persona perfeccionista com jo es preocupa molt
pel que diu i com el diu, revisa diverses vegades el treball elaborat abans i
després de publicar-ho per si n’hi ha errors corregir-los, intentant sempre ser
el més fidel possible al que ha passat, al que està documentat, investigant
tots els detalls fins on se’m permet, invertint molt de temps,... i precisament “com a persona” em puc enganyar
en alguna ocasió, però la meua humilitat em permet reconèixer l’error,
corregir-ho i demanar disculpes com ja s’ha demostrat també.
La meua faena desinteressada és un regal que faig
a qui vol saber més sobre Almussafes, però ací no s’obliga a ningú. Llegir és
un acte de voluntat i de llibertat, si el que conte serveix, “meravellós!” i
sinó... tan amics!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada