Els últims temps s’ha parlat molt de la figura del
“Registrador de la propietat” sobre tot, perquè era la professió de Mariano
Rajoy expresident espanyol, eixa que quasi deixà per entrar en política i a la
que tornà per a jubilar-se. El que segurament no sabreu és que ja va haver un
altre president registrador de la propietat, Manuel Portela Valladares, un
temps molt breu entre finals de 1935 i principis de 1936, segons apareix al
llibre “Historia del Colegio de
Registradores de España” d’Antonio Pau Pedrón, editat pel “Colegio de Registradores” l’any 2000.
Però, fins fa uns anys era poquíssim el que jo
sabia sobre la figura de Peregrín Linares Vendrell, l’única informació que
tenia era l’escrita al programa de festes de 1935, en un article titulat “Biografía de hijos ilustres de Almusafes”
i que no apareix firmat –encara que podria ser del metge D. José Bosch Solves
que sí firma l’article següent– i que diu entre altres personatges: “D. Pelegrín Linares: hombre modesto y
amante de su hogar. Nació en 1860; cursó la carrera
de Derecho en nuestra Universidad y el doctorado en Madrid. En las primeras
oposiciones obtuvo el ingreso en el cuerpo de Registradores de la Propiedad,
habiendo desempeñado el cargo con gran pulcritud y con el mayor celo en
Alicante y otras ciudades. En la actualidad reside en Madrid.” Era tota la informació
de que disposava.
Peregrín Linares Vendrell va nàixer a Almussafes
el 10 de desembre de 1960, segons diu en un document consultat sobre el seu
escalafó en 1899 –que apareixerà comentat més tard– i consta com a únic fill de
Peregrín Linares Alepuz de 32 anys i propietari de terres amb Josefa Vendrell
Llopis de 22 anys al document “Padrón del
censo de población formado en la villa de Almusafes en el año de 1960” que
es signà en la data de 19 de juny de 1961. El cataloga com a menor, tenia sis
mesos en aquell moment. Seria normal que després tinguera germans i/o germanes
però no n’hi ha documents censals fins a 1935 i de moment no els he consultat.
Un parell de converses amb Francisco Javier Climent Grau, que pertany a la família,
confirmen que Pelegrin tingué quatre germanes: Josefa, Adelaida, Ángeles (àvia
de Javier) i Isabel, que morí jove.
La primera recerca sobre el personatge la vaig fer
al Google el 14-08-2015 amb motiu de la conferència que estava preparant i que
es titulava “Més d’un segle d’escoles, mestres i alumnes” i on hi feia
referència com a alumne que estudià al “Instituto
de 2ª enseñanza de Valencia”, actualment nomenat com a IES Lluís Vives. Estigué
matriculat entre els cursos de 1875-1879 i obtingué el grau en batxillerat el
25 de setembre de 1879 amb la qualificació d’aprovat. Després cursà la carrera
de Dret a la Universitat de València que li va expedir el títol d’advocat el
27-11-1885.
En desembre de 1887 apareix al llistat de 263
homes “Aspirantes a Registradores de la
Propiedad” en les oposicions convocades. Aprova –entre un total de 79– i
per R.O. –Reial Ordre– del 06-04-1888 és nomenat individu del “Cuerpo de Aspirantes á Registros”.
El seu recorregut per diferents pobles i ciutats
d’Espanya seria llarg –sobre tot al principi– i així comença la seua professió
al Registre de Potes (Santander), de 4ª categoria en 1890. En 1892 es trasllada
a Aliaga (Teruel), de 4ª categoria. Cinc anys després, en febrer de 1897 canvia
al Registre de Motilla del Palancar (Cuenca), de 4ª categoria. En desembre de 1898
se’n va a Cebreros (Ávila), de 4ª categoria.
En abril de 1899 té el número escalafó nº 46 de “Registradores activos de cuarta clase” i
el nº 324 en l’escalafó general (sobre un total de 412, encara que n’hi ha
números repetits perquè les persones tenien la mateixa quantitat de serveis
prestats) i compta amb una antiguitat de 8 anys, 5 mesos i 14 dies.
En desembre de 1901 canvia a Madridejos (Toledo),
de 3ª categoria, el que constitueix el primer ascens. En febrer de 1903 es
produeix un nou canvi a Ugíjar (Granada), de 3ª categoria. És un poble que “está situado en la parte oriental de la
Alpujarra granadina, justo a los límites de la provincia de Almeria –segons la
Wikipedia–.”
Al llarg de la seua trajectòria les llicències
anuals per vacacions quedaven reflectides unes vegades als documents legislatius
oficials com el BOE (Gaceta de Madrid) i en altres als mateixos diaris que es
publicaven als llocs on exercia la seua professió. Així, per exemple el diari “El defensor de Granada” del dia
28-12-1904 diu a la seua pàgina dos i dins d’un grups divers titulat “Personal”
el següent: “Registrador. // Se han
concedido treinta días de licencia al registrador de la propiedad de Ugíjar,
don Pelegrín Linares Vendrell”.
Malgrat demanar nou vegades el trasllat fins 1907
–la primera als cinc mesos d’arribar– es quedaria a Ugíjar durant quinze anys,
coneixeria a la seua dona Teresa Suárez Bueso i es casarien abans de 1906.
Teresa pertanyia a la tretzé generació d’una família que es descriu al treball de
Francisco José Cano Hila, titulat “EL LINAJE DE LOS MÉRIDA: INICIO Y FINAL DE
SU ASCENSO SOCIAL EN LA ALPUJARRA”, que tracta de la historia familiar entre
els segles XVI i XX. En la generació dotzé –la de sa mare– s’havia perdut el
cognom de Mérida. Fruit del seu matrimoni amb Teresa Suárez Bueso naixerien
dues filles: Concepción i Josefa Linares Suárez.
Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada