En juliol de 1918 marxaria a Almería, de 2ª
categoria. Allà estaria una dotzena d’anys més. Em consta que en setembre de
1925 vingué a Almussafes amb un mes de llicencia per malaltia.
Una notícia d’aquest període en la capital
andalusa apareix al diari “La
Independencia – diario católico de Almería” el 18-08-1928, dins el títol “Crónica Local – los que viajan” escriu:
“Han salido para distintas capitales de
España, el Registrador de la Propiedad de esta capital, don Peregrín Linares, y
sus bellas hijas Conchita y Pepita; y para Ugíjar (Granda) su distinguida
esposa doña Teresa Suarez Bueso”.
En març de 1930 es traslladaria a Alacant, de 1ª
categoria, arribant al lloc més alt dins el Cos de Registradors. Allà,
exerciria el seu càrrec per un període de catorze mesos, ja que en maig de
1931, amb els setanta anys complits i quaranta d’activitat es jubilaria.
Els dos anys que seguiren a la seua jubilació es
casarien les dues filles, Concepción en Válor (Granada) en 1932 amb un altre
registrador de la propietat nascut a Almussafes, Vicente Grau Linares –cosí
germà d’ella, al ser fill d’Ángeles una de les germanes de Peregrí– i Josefa
que ho faria en Almeria en 1933, amb Patricio Manzano Manzuco que era
farmacèutic.
Peregrín tenia casa a Madrid i en la informació de
partida d’aquell programa de festes de 1935 deia que en eix moment vivia a
aquella capital. Javier Climent m’ha informat que venien sovint pel poble a
passar les vacacions, normalment ho feien en tren, primerament avisaven de la
seua arribada per carta i algun familiar anava a replegar-los a l’estació de
Benifaió. Estaven lluny del poble però mantenien molt bona relació amb la
família –a part de l’epistolar– i a Almussafes tenien també algunes propietats.
Quan arribà la Guerra Civil els pillà a Madrid,
però pogueren vindre’s cap Almussafes
per tal d’estar millor i prop de la família. S’instal·len a la casa de la Plaça
Major 1, la que porta a la part de dalt les lletres inicials JL (de Josefa
Linares, germana de Peregrín), de la qual ja vaig parlar en una publicació
l’últim mes de gener.
I el dia 7 de maig de 1938 moria als 77 anys i era
soterrat al cementeri dins el panteó familiar “Linares Vendrell” el de la dreta
dels dos situats al mig entrant pel centre. En aquella època no se li ficà
làpida, cosa que sí es faria amb la generació següent. No havia trobat cap
esquela als diaris consultats però despús-ahir vaig aconseguir còpia de la seua
partida de defunció al nostre Registre Civil. Al document diu que estava
domiciliat a la Plaça de la República, nº 2, que era com es deia la Plaça Major
aleshores. La inscripció al Registre es practicà en virtut de la manifestació
personal del seu nebot Vicente Grau Linares i un dels dos homes que feu de
testimoni fou D. Pascual Moner Casany.
Com podeu llegir, la meua investigació per la qual
he consultat més de seixanta documents entre BOEs, “guías oficiales de España” i diaris diversos m’ha permés conèixer
moltes més dades que les que proporcionava el document publicat al programa de
festes de 1935, que malgrat estar redactat encara mentre vivia, assenyala que
estigué en Alacant i altres ciutats, sent la realitat que estigué en altres
ciutats –sobre tot, al poble d’Ugíjar i la ciutat d’Almeria– i a Alacant marxà
per jubilar-se ja en un Registre de primera categoria.
Del llibre publicat assenyalat al principi del “Colegio de Registradores” es pot
conèixer la vida sacrificada que portaren durant el segle XIX. Al parlar de “La Asociación” comença amb un apartat
que titula “El heroico apostolado de los 473” que havien segut els
primers Registradors com a resultat de la “Ley
Hipotecaria de 1861”, tres dècades abans de que el nostre il·lustre almussafeny
es fera càrrec en 1890 del seu primer Registre a Potes.
En abril de 2018 em vaig ficar en contacte amb don
Alberto Martín Quirantes, diplomat en Biblioteconomia, llicenciat en
Documentació i en Història Moderna per la Universitat de Granada, a més de
màster en Dret Premial i Genealogia, com a resultar de trobar-me a Peregrín
Linares en unes referències seues relacionades amb el grau de parentesc que
l’unia –a través dels seus avantpassats– a l’esposa de Peregrín dins la pàgina “Historia familiar Martín-Quirantes y Nobleza
del Reino de Granada” a la web de geneanet.org. Ell em contestà molt
amablement proporcionant-me referències d’alguns materials que he consultat per
a aquesta publicació i que he citat.
El 13 de desembre de 2018 vaig visitar l’Arxiu
Històric de la Comunitat Valenciana i fotografiat tota la documentació del seu
temps d’estudiant de batxiller a l’actual IES Lluís Vives, fins i tot la prova
d’accés.
I en estos últims dies –el 19 i el 20– he parlat
amb Francisco Javier Climent Grau, que ja he citat abans en dues ocasions i que
m’ha proporcionat alguns detalls que no coneixia a més de tres fotografies per
ser digitalitzades, les quals acompanye. Sense el seu ajut aquesta publicació
no haguera lluït pràcticament per que les imatges de diaris oficials i altres
documents similars no són atractives.
Amb aquesta informació espere haver contribuït a donar
a conèixer dades i aspectes de la vida d’un personatge que portà el nom del seu
poble per tota Espanya. Acompanye un mapa del país amb el recorregut de més de
2000 quilòmetres que feu pels vuit pobles i ciutats als que va dedicar els seus
quaranta anys com a “Registrador”, quilòmetres que significaven trasllats –en
alguns casos prou llargs– fa de 90 a 130 anys, entre les acaballes del segle
XIX i el primer terç del XX, amb unes vies de comunicació i uns sistemes de
transport com les diligències i els trens, que no eren tant ràpids ni
confortables com els actuals.
Moltes gràcies!
ResponElimina