CAMÍ I CARRER DEL CONVENT 1 (de 2) – NOTES HISTÒRIQUES

La construcció del Convent de l’Ordre de la Merced que n’hi havia al lloc de l’Alcaysia de Sollana –el metge Bosch parla en castellà de la “Alcahecía”– fundat en 1604, donaria nom al Camí del Convent, que era  l’únic Camí que unia Sollana i Almussafes fins a meitat dels anys deu del segle XX. Diu també el metge Bosch al seu llibre que entre setembre de 1690 i 1720 i temps posteriors ens consta que hi acudien al nostre poble alguns frares a fer de mestres d’escola dels xiquets, per tant, el camí ja s’usava en aquella època.

I amb el temps s’anomenà com a Carrer del Convent a la part urbana d’aquell Camí del Convent. Ja des de meitat del segle XIX tenia eix nom –en castellà, Camino del Convento– com vaig a explicar ara.

En un expedient de la “Sección de Fomento de Instrucción Pública de Valencia” obert per una reclamació del mestre contra l’Ajuntament en la data de l’1 de novembre de 1860 es diu en un document remés per la “Alcaldia Constitucional de Almusafes” el següent: “...Nª 17 actual en la calle del Convento de esta Villa propuestas en acta celebrada [...]  para las enseñanzas de niños y habitación del maestro se halla alquilada y habilitada con tal objeto....”. Aquest expedient vindria seguit d’un altre del mateix mes del qual vaig parlar el dia 23-07-2019 baix el títol de “DEJARE DE SER GAY O LO TIRARÉ A USTED  DEL PUEBLO” protagonitzat per l’avi de Vicente Gay Forner, que sent el secretari municipal havia ferit al mestre D. Luís Sanz de Andino i li amenaçava…

A les investigacions fetes a l’Arxiu Municipal sobre els carrers del poble al segle XIX, es detecta que el Carrer del Convent apareix en documents del Registre Civil referits a naixements –que és l’únic material que quedà de l’incendi de 1936– ja entre les primeres anotacions d’un Registre que començà a funcionar l’1 de gener de 1871. Esta informació apareix al treball –dividit en dos parts– que feu Ester Villajos Girona titulat “Un viatge pels carrers d’Almussafes”, el qual presentà a la VI Jornada d’Onomàstica organitzada per l’A.V.L. en Alzira en 2012 i aparegueren als llibres de festes dels anys 2012 i 2013.

 

El dia 30 de setembre de 1892, a la “2ª. Inscripció segona de venta” de la Casa de la Ayora a l’Historial Registral de la vivenda al Registre de la Propietat de Sueca es diu de la mateixa que: «en la part descoberta...per esquenes llinda amb un hort de taronger i altres fruitals de cabuda “19 fanecades, un quarto i 19 brasades” cercat amb parets amb porta recaient al Carrer del Convent». El text original està traduït al valencià per Marc Folch Moscardó i apareix al seu treball final de carrera a l’Escola Tècnica Superior Enginyeria d’Edificació depenent de la Universitat Politècnica Valencia en 2013, que es titulava “Pla director d’intervenció La Casa Ayora”. Encara faltaven 4 anotacions i 9 anys perquè la senyora Dolores de Ayora la comprara.

I fins ací algunes anotacions on consta el nom de “la calle del Convento” durant el segle XIX, però ja a principis del segle XX trobem dos plànols, el primer cadastral de 1906 on apareix com a “Camino del Convento Viejo” i altre parcel·lari del terme d’Almussafes elaborat per la Sèquia Reial del Xúquer en una còpia de 1906 però que replega els recs de 1879, al qual apareix el camí del Convent encara que al fragment parcial més conegut no s’hi veu el nom, com tampoc apareixen els de la quinzena aproximada de carrers que existien.

Uns anys després –entre 1913-1914, segons el metge Bosch– es ficà en servei l’anomenat “Camí de Sollana a Alfarp” que passava per Almussafes, i tindrien una segona via de comunicació amb el poble veí. Notícies de diaris de l’època consultades pel Cronista ens aclareixen el tema encara que no ha trobat cap referida al moment de la seua posta en marxa. Així en agost de 1911 es sol·licita ja eixa construcció de “un camino vecinal”, en gener de 1912 es diu què és un camí d’utilitat pública i ja en juny de 1914 s’aprovà l’expedient d’utilitat publica, amb la qual cosa es construiria un temps després.

Ja he avançat des del principi que algunes de les informacions aportades fins ací aparegueren al punt titulat “Almusafes y el convento de La Alcahecía” del llibre del metge Bosch, pàgines 110-113, però per l’elaboració d’aquest material he consultat diferents fonts, alguna de l’Arxiu de la Diputació de València i altres.

Ja havien passat quasi tres dècades del segle XX, quan “la calle del Convento” va perdre el seu nom a favor de Vicente Gay en 1929, durant la dictadura de Primo de Rivera que es produí entre 1923 y 1930. Fou el dia 31 de març de 1929 quan li dedicaren eix carrer. Després vindria la República i en un moment que no tinc determinat –1932/1933?– el nom canvià pel de Santiago García –secretari del Sindicato Metalúrgico de C.N.T. que caigué mort el 9 de desembre de 1930, primer dia d’una vaga general de 48 hores a València–, nom de carrer que apareix al Censo de 1935 i acabada la guerra civil el Règim el reposà novament, amb una nova placa amb la cara de Vicente Gay que es retirà al moment d’enderrocar l’edifici sobre el que es trobava el baix relleu el dia 13 d’octubre de 2004. Dues dictadures ficaren el seu nom al carrer i fins ara –i després de més de quaranta anys de democràcia– encara es manté, sense haver aplicat la llei estatal de Memòria Històrica (Llei 52/2007 de 26 de Desembre) i la Llei 14/2017, de 10 de novembre de la Generalitat, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana.

Acompanye algunes imatges relacionades amb el tema i que poden donar-li un poc d’ambient, encara què el més important siga el text. Com podeu imaginar-vos de l’època a que em remunte –principalment del segle XIX– no n’hi fotografies. He situat les que n’hi ha en primer lloc, canviant-ne l’ordre d’antiguitat, però totes estan explicades.

Publicat al Facebook "Almussafes segleXX" el 11-11-2021.