ELS PRIMERS CARRERS DEL POBLE

El gravat de Juan Conchillos Falcó, que representa segons es diu dalt “El lugar de Almusafes en 17 de Junio de 1699” ens donaria una molt lleugera idea de com podia estar el carrer Major –o com diria Pascual Madoz, del que parle després, del “Camino Real”–, cases i edificis d’una forma més o menys ordenada. Encara que a jutjar per on es troba l’església i la casa-castell el dibuix estaria elaborat amb més imaginació que proximitat entre ambdós edificis. I el que es veu a la imatge calcule que començaria a quatre o cinc cases de l’actual Plaça Major. 

La part més antiga del poble estava formada per un nucli menut de cases situades prop de la Plaça, amb l’església i la torre envoltada per la “casa castillo” a la documentació original del llibre que arreplega la incorporació a la Corona en 1766. I per ahí estaria la “Casa del Ayuntamiento de la Villa” que també s’hi nomena però no conec cap document gràfic ni escrit que la situe exactament on es trobaria. 

 

Revisades les “Observaciones sobre la historia natural,...” de Juan Cavanilles (1795-1797) i el corresponent volum del “Diccionario de Pascual Madoz”, el número II de 1845, apreciem dades relatives al número aproximat d’habitants del poble en aquell temps però encara no es parla de carrers, sols es referència al treball de Madoz la següent frase “Cruza por la villa el camino real viejo, o sea la carretera de Játiva a la capital”.

Passada la meitat del segle XIX, els censos de població de 1857 i 1860 en donen una xifra de 1.202 i 1.262 habitants respectivament, però als mateixos tampoc es fa referència a cap nom de carrer de la població.

A finals del segle XIX el nostre poble comptava amb un total de 15 carrers amb denominació a més dels dos horts del final de la relació, es suposa que n’hi havia altres horts o cases del terme, però sense la consideració de carrer. Els primers noms escrits daten de 1871 –a falta de documentació de l’època perquè l’Arxiu Municipal fou cremat en 1936–  i eren els següents: P/ Mayor, C/ Mayor, C/ Convent, C/ Honda, C/ Garrigues, C/ San Roque, C/ Espioca, C/ San Vicente, C/ Plantades, C/ Hospital, C/ Santa Ana, C/ Castillo, P/ Olmo, C/ Olmo, C/ Arrabal, Huerto del Sacristán, Huerto de Montesinos. El nom més antic del que tinc referència és el de Santa Ana a finals del segle XVII com ja explicaré quan tracte d’eix carrer.

Un anys després, en 1877 el poble compta amb una població de 1.698 habitants –segons consta a la pàgina 74 del llibre “Almussafes: Geografia i Història d’una Comunitat Agrícola Valenciana de la Ribera Baixa del Xúquer” –encara inèdit, però amb una còpia al meu Arxiu– del que són autors/ers María del Carmen Raga, María Angeles Martí i Albert Girona. 

És al seu treball on apareixen dades sobre el número d’edificis que transcriuen informació dels distints “Nomenclators de las ciudades, villas,... de España” i quan parlen de 1873 es diu que “Almussafes tenia 283 edificis –126 d’un pis, 149 de dos, 5 de tres i diverses barraques– i 1.262 habitants de fet, amb 77 veïns que vivien fora la vila repartits en 26 cases de camp...”, però tampoc apareixen referències als carrers. Casualment són el mateix número d’habitants que assenyalava el cens de 1860, però possiblement s’havien basat en la informació d’aquest sense actualitzar-la.

 

El primer plànol del cas urbà de la localitat que conec constitueix una aproximació a com estaven configurats els carrers del poble de finals dels segle XIX, però sense els seus noms, ja que era part d’un “plànol parcel·lari del terme d’Almussafes” elaborat per la Sèquia Reial del Xúquer –atribuït a Joaquín Pérez de Rozas–. Es tracta d’una còpia de 1906 però que replega els recs de 1879.

Ester Villajos Girona trauria els noms dels carrers dels que parle –llevat de Huerto del Sacristán, que l’inclou com altra casa més del terme– a la primera part del seu treball “Un viatge pels carrers d’Almussafes”, que presentà a la VI Jornada d’Onomàstica organitzada per l’A.V.L. en Alzira en 2012 i que seria publicat al llibres de festes de l’any 2012 –al 2013 es publicaria la segona part–, després d’investigar-los als primers llibres del Registre Civil referits als naixements, consultant-ne entre 1871 i 1874.

I amb això acabe un altre tema d’investigació que vaig començar al mes de febrer passat però que ha estat sense continuació fins al 30 d’octubre i ara l’he donat per acabat. Podria haver inclòs més informacions elaborades però me les reserve per a altres temes futurs.

Publicat al Facebook "Almussafes segle XX" el 02-11-2021.